dimarts, 30 de desembre del 2014

Les noves forces i els polítics petits

El panorama polític espanyol i català fa temps que està revolucionat pel naixement de nous partits que estan rebent un suport important a les enquestes i que, com és el cas de Podemos, han obtingut molt bon resultats als darrers comicis. Resulta interessant observar la reacció dels líders polítics de les formacions de llarga tradició; potser la més còmica ha estat la d’en Rull acusant a Podemos de cavall de Troia contra el procés sobiranista. No em direu que no és còmode ser de CiU: sempre té la culpa algú si les coses no van bé. 

En tot cas, a mi em sembla fabulós que hi hagi noves forces d’esquerres perquè a mi, en definitiva, el que m’interessa és plantar cara a CiU i PP, que han convertit la nostra educació, la nostra sanitat i el nostre dret a l’habitatge en un desert. Estic convençut que trobarem camins d’entesa amb l’esquerra per revertir la situació. A banda d’això, em sembla molt bé que a Catalunya es pugui parlar de més coses que del procés; això sí: sempre que votem quina ha de ser la nostra relació amb Espanya. Si a algú li pica que hi hagi nous actors i noves opcions és que no és prou demòcrata. A pesar de les seves declaracions, més aviat petites, crec en Rull està content que Catalunya hi hagi noves forces; i si no ho està, em quedo més tranquil pensant-ho perquè el contrari el convertiria en un tipus poc de fiar. 

Una darrera consideració sobre tot això de la casta: mireu , a mi, ni m’escalfa ni em refreda perquè ni ho sóc, ni ho estat, ni ho seré, i si a algun company li sap greu, té dues feines, que ja som tots prou grans!

dimecres, 17 de desembre del 2014

No improvisi, Sr. Toro

El gener de 2012 l’Ajuntament de Figueres va aprovar amb els vots de CiU i el PSC cedir un terreny per a la construcció de l’escola Montessori a la nostra ciutat. Undecisió no exempta de ferotges crítiques d’oportunistes reconvertits en puristes de l’esquerra; ho vam fer perquè vàrem considerar que en una ciutat que es pretén diversa hi ha d’haver tota l’oferta educativa possible. No obstant això, la nostra prioritat era, i és, l’escola pública; per aquest motiu vam donar el nostre vot a canvi que l’escola pagués 2.000.000,00€ durant 50 anys per l’ús dels terrenys amb un pagament anual. Per tal de facilitar les coses vam acceptar que hi hagués una carència en el pagament de 3 anys, de manera que el pagament es reparteix en 47 anys, és a dir, 42.553,19€ anuals.
El més important, però, era que els diners s’havien de destinar íntegrament a l’escola pública, per a la socialització de llibres o adquisició de material informàtic.

Arribat el moment de pagar, el govern de Figueres no ha previst l’ingrés al pressupost. Un cop fetes les indagacions pertinents, els tècnics de l’Ajuntament em diuen que ningú no ha previst res. És molt gros el que ha passat perquè el Regidor d’Hisenda, Sr. Toro, al ple d’aprovació inicial del pressupost va afirmar que es cobraria el rebut tot i no constar enlloc. El regidor va improvisar: no hi ha res previst. Va improvisar davant ciutadans, periodistes,mestres i professors, però, especialment, davant tots i totes els alumnes de les escoles i instituts públics de Figueres, ja que no figura al pressupost la contrapartida de despesa per a les escoles públiques pel mateix import de 42.553,19€. El Sr. Toro va dir al ple que ho tenia previst. Com és possible, doncs, que l’import no consti a cap partida concreta? Si, per exemple, a partida concreta figura l’arrendament del Bar del Parc Bosc? Com és possible que no figuri un increment de 43.553,19 € a la partida general? Doncs perquè el Sr. Toro no té res previst.

La gravetat de l’incompliment és extrema; ho és des d’un punt de vista polític amb nosaltres i els ciutadans, ho és per la voluntat d’afavorir els fundadors de l’escola i amics del règim i ho és per l’incompliment flagrant d’un acord de ple.

En un moment tan difícil per a l’escola pública, tan difícil per molta mainada colpejada per una crisi generada per unes polítiques neoliberals errònies i inhumanes, no podem permetre que el regidor improvisi equivocant-se a favor dels mateixos de sempre, i deixi la mainada sense els recursos que tant necessiten. Per aquest motiu m’he dirigit per carta als directors dels centres educatius per tal que presentin al·legacions al pressupost i reclamin el que pertoca a les escoles i instituts públics de la nostra ciutat.
El futur de la ciutat s’ha de construir sobre valors sòlids iamb honestedat. Si l’únic acord a què ha arribat CiU aquest mandat ha estat amb el PSC justament per aquest tema i, finalment, no el compleix, malament anem.

Un darrer incís: lògicament, presentarem al·legacions i demanarem una partida d’ingrés i despesa equivalent. A veure si el govern és capaç de desestimar-la!

(article publicat al setmanari Empordà el 16 de desembre d'enguany)

divendres, 12 de desembre del 2014

Pressupost poc rigorós

Ahir es va aprovar definitivament un pressupost municipal que ens fa pensar que l'ombra de'n Santi Vila encara és molt present en les polítiques de l'actual govern de la ciutat, perquè es continuen afavorint interessos particulars en detriment de polítiques socials i beneficis col·lectius. D'aquestes pràctiques aviat en podrem fer un catàleg!... D'altra banda, i amb aquesta ja en son massa, una vegada més es preveuen ingressos que a l'hora de la veritat seran difícilment assolibles.

Anem a parts; s'ha previst un augment d'ingressos per IBI, com ja he esmentat en algun post anterior; aquests ingressos no són segurs i, a banda de crear més dèficit (si no s'ingressa tot el previst, cosa força improbable en aquest cas), justifiquen l'augment de la despesa. És a dir, està per veure si ingressem tot el que pretenem, però la despesa és segura. Més coses estranyes: es preveuen disminucions substancials de les aportacions de la Diputació. On és la capacitat d’influència de la Marta Felip o en Santi Vila?...

D'altra banda, no hem vist enlloc del pressupost d'ingressos els 42.553,19€ que l'entitat que explota l'escola Montessori hauria de pagar el proper 2015 en concepte de cessió dels terrenys que ocupa. Recordem que estem parlant de dos milions d'euros a pagar a la ciutat al llarg dels propers 47 anys. Ho trobo gravíssim!
Si el govern de la ciutat acaba perdonant aquesta obligació a una empresa privada deixarem d'afavorir l'escola pública de la ciutat. En voleu la prova? busqueu al pressupost de despeses la partida de socialització dels llibres de text. No la trobareu pas!.


En definitiva, un pressupost rotundament "vilista", que no defensa els interessos dels ciutadans i ciutadanes i que constitueix una metàfora perfecta del quinquenni Vila i dels dos mandats de CiU: afavorir als amics i coneguts en contra del benefici del conjunt dels ciutadans.

En aquestes circumstàncies, el vot negatiu al pressupost - i només del nostre grup municipal sinó de tots els grups de l'oposició - és una obligació moral.


dimarts, 9 de desembre del 2014

El pressupost

Aquest cap de setmana he començat a estudiar el pressupost per al 2015. El primer que m’ha cridat l’atenció és que els ingressos que el govern té previstos en concepte d’IBI ascendeixen a 16.400.000,00 € , mentre que l’any passat eren de 14.950.000,00 €. Si, com diu el regidor, no s’han apujat els impostos, no hi trobo explicació perquè el que és evident és que es recaptaran 1.450.000,00 € que pagarem els ciutadans de Figueres. 

El que és clar és que en els darrers 4 anys els figuerencs i les figuerenques han sofert un augment en els tributs que paguen, tot i que el Sr. Regidor d’Hisenda ho negui. No sé què en penseu vosaltres, però a la vista dels números, el Sr. Regidor no sembla gaire de fiar.

dijous, 4 de desembre del 2014

La Marta hauria de parlar amb Adif

Quan vaig assabentar-me de la nova inundació de les vies de l'AVE a Girona no m'ho podia creure: dos vegades en tan poc temps i cap responsabilitat depurada ni cap explicació convincent oferida per Adif o el ministeri de Foment. Tothom és conscient dels greuges i inconvenients que han hagut de patir els gironins cada vegada que el servei ha quedat interromput, però... i els figuerencs que el fan (i fem) servir cada dia - o ocasionalment - per anar i tornar de Girona o Barcelona? No són pocs, precisament!. Com tampoc són pocs els figuerencs que cada dia han d'agafar aquest desastre d'asfalt anomenat N-II.

Sense deixar de tenir present ni un instant l'estat de la nostra Rambla, crec que ja és hora que els nostre govern comenci a pressionar una mica més a qui escaigui (llegeixi's Ministeri de Foment) per tal de trobar i executar solucions que siguin definitives per evitar nous talls de servei a la línia d'alta velocitat entre Girona i Figueres. 

I és precisament ara, aquest moment estratègic, políticament parlant, quan caldria que l'alcaldessa fes front comú amb la conselleria de territori i sostenibilitat per unir sinèrgies i pressionar Foment, implicant la resta de partits, i no limitar-se a fer seguidisme passiu, i deixar-ho tot en mans de Carles Puigdemont i Santi Vila, en lloc de ser-ne part activa. Malauradament, hi ha absències que parlen i silencis que ho diuen tot. Figueres és, amb Girona, la gran damnificada dels nyaps de l'estació d'alta velocitat de Girona i, com a tal, ha d'exigir solucions, perquè el temps dels usuaris té un preu, i la paciència d’aquests un límit.

No podem restar de braços plegats, ni permetre que l’alcaldessa es desvinculi d’un tema de vital importància com aquest, perquè ens hi juguem la mobilitat del territori.

dimecres, 3 de desembre del 2014

Esvoranc a la Rambla

Els aiguats dels darrers dies han deixat a Figueres un rastre de brutícia i danys greus a les propietats públiques i privades. Un dels més destacats probablement sigui l’esvoranc a la Rambla, que ha estat objecte d’atenció per part de tots els mitjans. És evident que aquesta destrossa ha de ser reparada al més aviat possible, ja que la Rambla és sens dubte un dels espais més emblemàtics i utilitzats de la ciutat. 

Dit això, cal veure quines han estat les causes dels desperfectes i treballar per tal d’evitar que pugui donar-se un episodi similar. No oblidem que, si no hi ha hagut danys personals, ha estat purament per una qüestió de casualitat a causa de l’hora en què va succeir. Per fotografies i comentaris de veïns em consta que els recs i la mateixa riera no són prou nets a la zona que va des del límit de la ciutat a la Marca de l’Ham. Caldria veure, doncs, com ho tenia l’ACA, i decidir si l’acumulació d’aigua causada per la brutícia ha influït en la magnitud del desastre, cas en què s’haurien de repartir els costos de reparació. Alguns arquitectes i enginyers em diuen que la bateria de contenidors que hi ha davant l’esvoranc ha causat una disminució del pes sobre el qual se suportava la volta i que aquest fet també ha influït en l’esfondrament. 

En tot cas, cal saber els perquès i, si el fet no és del tot casual i circumstancial, exigir responsabilitats a qui correspongui.

dimarts, 2 de desembre del 2014

Convivència degradada

Figueres pateix un fenomen, complex i al qual s’ha de donar tota la importància que es mereix. És un problema que en determinades circumstàncies degrada fortament la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes que el pateixen: em refereixo a les comunitats de propietaris en què hi ha pisos ocupats amb gent que no respecta les normes de convivència més bàsiques i, en ocasions, manté comportaments delictius. 

He dit que era un fenomen complex i que mereix la màxima atenció per part de tothom, i, d’una manera molt especial, dels responsables del govern municipal que fins ara s’han limitat a cobrir l’expedient. 

Quan en un bloc de veïns un dels pisos acaba ocupat per persones que, més enllà de la casuística que els ha portat a l’ocupació, tenen de manera continuada un comportament incívic, acaba convertint en víctimes a la totalitat de propietaris i arrendataris de la resta d’habitatges. Víctimes que, no ho oblidem, són gent normal, que respecten els altres, que paguen com a bons ciutadans els seus impostos i que no han fet res per haver de patir la nova situació que se’ls presenta i, a sobre, senten una gran indefensió envers els causants del problema. 

En aquestes situacions estem davant d’una doble injustícia: pèrdua de qualitat de vida i indefensió. Per tant, no és acceptable mirar cap un altre costat o excusar-se amb frases del tipus: “Em sap molt greu però no hi podem fer res”, entre altres coses perquè això no és cert. 

Cal fer, d’una manera ràpida i eficaç, l’historial dels pisos que es troben en aquesta situació: de qui són, si estan al corrent de pagament, si tenen els serveis activats, si estan en condicions de salubritat... i també donar tota l’assistència necessària als afectats perquè se’ls escolti i s’activi una via de solució ràpida. 

L’Ajuntament ha d’estar al costat d’aquesta gent que pateix i ho ha de fer amb totes les conseqüències d’acord amb el que marca la normativa. 

Des del PSC posarem les bases per atendre els afectats per aquesta injusta situació i no defallirem fins que s’hagi resolt el problema. Sabem que no podem fer-ho sols però sí que liderarem les accions que ens puguin portar a la solució del problema. La primera és la creació d’una oficina d’atenció a les comunitats de propietaris. 

Tothom es mereix l’atenció dels poders públics; especialment els qui compleixen com a bon ciutadans. Com a mínim com els altres!

(article publicat al setmanari Hora Nova el 2 de desembre de 2014)

dimarts, 25 de novembre del 2014

Presentació de'n Marti

Us deixo un video, que completa la nota de premsa que podeu llegir a sota d'aquest post, en el que es presenta en Martí Sans com a director de la propera campanya de les municipals.

Molta feina per fer!


Nota de premsa

Martí Sans, presentat com a nou coordinador de campanya de la candidatura del PSC de Figueres 

El primer secretari i candidat a l’alcaldia del PSC de Figueres, Pere Casellas, ha presentat aquest matí Martí Sans com a coordinador de la campanya de les eleccions municipals dl mes de maig de 2015. Sans, exdiputat al Parlament i exdirector General de Pesca de la Generalitat en el govern de progres, s’afegeix a l’equip de Casellas per servir d’enllaç amb totes les sensibilitats socialistes en representació “dels valors dels quals el PSC no pot prescindir”, ha precisat Casellas. 

L’històric dirigent del PSC Martí Sans s’afegeix a l’equip de campanya de Casellas en el qual s’hi sumen persones que ja el van acompanyar en les eleccions de 2011, com Alfons Martínez. En aquest equip de campanya, ha explicat Casellas, també hi tindran cabuda independents per formar un grup en el qual la defensa de la transversalitat política i la proximitat amb els ciutadans en siguin valors essencials. 

Casellas ha apuntat que “el projecte serà clar, potent, auster, d’esquerres i guanyador, amb l’objectiu de situar Figueres en el lloc que li correspon i que necessita en aquest moment la ciutat”. “Ha quedat demostrat que el model de ciutat que va engegar CiU fa vuit anys no és el que necessitava Figueres”, hi ha afegit Casellas, que ha destacat la capacitat de Martí Sans per enllaçar les diferents sensibilitats socialistes interessades en una nova manera de fer política a l’Ajuntament en benefici del conjunt de la ciutat. 

Sans ha apuntat la seva voluntat de col·laborar en el projecte i ha avisat que malgrat que les sigles del PSC passen per un mal moment “seria un error jutjar la candidatura dels socialistes només per les sigles i no per la persona que les representa”. La voluntat del nou coordinador de campanya és la de “col·laborar en un projecte polític, el socialista, del què en formo part i he estat al seu servei des de fa molts anys”. “Cal un projecte sòlid i creïble, amb uns àmbits d’actuació dins dels quals sigui possible emprendre actuacions que tinguin present les circumstàncies complexes per les què passa el país i que evitin la possibilitat de perjudicar innecessàriament la ciutadania”, ha conclòs Sans

dissabte, 15 de novembre del 2014

Esport a Figueres

Aquesta setmana hem estat visitant clubs esportius per fer-nos una idea ben clara de la situació de l’esport de base i del de competició a la ciutat. 

De moment hem constatat que hi ha una alarmant manca d’espais per a entrenament i competició, que algunes instal·lacions no són adequades o estan deteriorades i que la gestió del temps d’ús d'aqustes hauria de millorar. 

En tot cas, seguirem amb les visites per tal de fer una proposta per a l’esport de la ciutat; una proposta que segur que hauria de passar per augmentar les instal·lacions, tant amb la possible construcció d’un pavelló, com amb la rehabilitació d’espais industrials avui abandonats. 

Si teniu alguna proposta o inquietud us convido a fer-me-la arribar via bloc o al correu psc.figueres@gmail.com, a la meva atenció. Si sou d’algun Club amb el qual encara no hem concertat entrevista i voleu aportar la vostra opinió, també us convidem a contactar amb nosaltres.

divendres, 7 de novembre del 2014

Premi ceba de Figueres

Avui he llegit al Facebook de Comerç Figueres que em nominen al premi Ceba de Figueres per la meva proposta de suprimir la meitat de les zones blaves de la ciutat i rebaixar-ne el preu. 

Estic content perquè aquesta és una oportunitat de poder explicar el que faré si sóc alcalde amb l’aparcament a Figueres. Com ja he dit, la meva proposta és l’eliminació de la meitat de la zona blava, especialment a les zones i barris més allunyats del centre, i la rebaixa del preu, que actualment és estratosfèric, més car que a grans capitals de província. No es tracta de no fomentar la mobilitat, sinó de gravar menys les malmeses butxaques dels consumidors de casa i de fora. Per això la proposta de:

- Reduir entre un 40 i un 50 % la zona blava i substituir-la per zona amb límit d’aparcament regulat amb un disc horari a l’interior del vehicle fins a un màxim de dues hores. 
- Rebaixa del preu substancial a la zona que quedi. 
- Modificació de l’actual sistema de progressivitat que encareix l’estacionament als vehicles que hi estan més estona. 
- Reducció de les zones verdes planificades. 
- Asfaltatge i condicionament de l’aparcament de la zona de la carretera de Llançà, del parc de les aigües. 
- Estudi de convenis amb pàrquings per a fomentar-ne l’ús entre els consumidors que hagin fet despesa a la ciutat. 

Senzillament, es tracta de pagar menys per fer el mateix i en millors condicions. Em sap greu que aquestes propostes facin plorar Comerç, però, bé: tampoc no és la primera vegada que no estem d’acord. 

La nostra proposta vol que els ciutadans de Figueres paguin menys, però sobretot vol atraure visitants i que aquests es quedin molta estona a casa nostre, que no se’n vagin atrets pwer altres models de comerç com l’Espai Gironès. Volem que gaudeixin de la ciutat molta estona: que hi comprin, que hi mengin i que hi passegin.

dimecres, 5 de novembre del 2014

Retribucions a Fisersa

Ahir es va celebrar junta general de Fisersa SA, on es va fixar la retribució per reunió dels membres del Consell d’Administració, 200,00 € per als consellers i 800,00 € per al conseller delegat. 

Un cop més vaig manifestar que renunciava a aquesta percepció, que no he cobrat en cap moment, fins que els treballadors i les treballadores de la companyia no hagin rebut la totalitat de les retallades que van patir.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

L’enèsima barrabassada al Barri de Sant Joan

Aquesta setmana s’ha produït una altra atzagaiada al barri, protagonitzada per un veí que ha tingut la brillant idea d’agredir el director de l’escola Pous i Pagès. És una vergonya que ningú de la seva comunitat li expliqui que en lloc d’agredir-lo el que hauria de fer és un monument a ell i als altres mestres de tenir la santa paciència i la vocació de destinar la seva vida a una causa que sembla perduda fa temps. 

És ben evident que no totes les persones que viuen al barri són de la mateixa categoria moral que el subjecte que va agredir el director; que n’hi ha moltes que treballen, estudien, es casen i viuen en pau com qualsevol ciutadà. Ara bé, també és ben cert, els agradi o no, que són notícia per tràfic de substàncies a l’engròs, cultiu massiu de marihuana, deixadesa del barri, absentisme escolar, molèsties constants o fins i tot agressions verbals i físiques als veïns dels barris del voltant (i, desgraciadament, algun tiroteig mortal entre ells). 

Aquelles bones persones que són honestes i honrades també haurien de saber que el bon ciutadà té per costum denunciar els qui delinqueixen i no encobrir-los; té per costum preguntar al veí si és que el fill o filla es troba malament si veu que no va a escola; té per costum mantenir la porta de casa neta i en major o menor grau conviure educadament amb els altres ciutadans. Els qui es volen diferenciar dels subjectes com l’agressor dels mestres haurien de practicar la bona ciutadania. 

I és que tot té un límit! I us ben asseguro que quan governem aplicarem la llei amb totes les seves lletres i portarem davant la justícia tots els que fan malifetes i els que s’hi giren d’esquenes i després ens acusen de racistes. 

Dotarem la nostra policia de tots els mitjans necessaris, exigirem al departament d’Interior el mateix per a la policia de la Generalitat... Ii us ben prometo que no hi haurà treva per a delinqüents, incívics i encobridors.

I als puristes del bon rotllo també els dic que abocarem els recursos socials que calguin per reduir la misèria i que invertirem per transformar i dignificar el barri de de San Joan; invertirem el que sigui necessari , però amb una premissa: qui la faci, la pagarà (tant com el codi penal i le ordenances de civisme ho permetin).

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Una imatge que val per mil paraules

Es podria escriure un text llarg, emotiu i contundent sobre el sentiment que provoca la clausura del model de gestió cultural del museu de l'Empordà, però avui he considerat que l'imatge que us deixo és molt més significativa: són 30 segons dels 15 minuts llargs d'aplaudiments que va rebre la direcció del museu de l'Empordà en suport de la seva tasca i a favor de la continuïtat del model actual. 

Nosaltres farem tot el possible i treballarem per a que no es desmantelli res.


dimecres, 15 d’octubre del 2014

Museu de l'Empordà

Aquesta setmana el govern de la ciutat ens ha anunciat que planeja la dissolució del consorci del Museu de l’Empordà. El Museu de l'Empordà és, avui, un espai museístic amb vocació local i comarcal que actua amb una doble vessant: d'una banda, és el museu d'història i art comarcal de l'Alt Empordà, des de les ruïnes dels primers grecs que varen establir-se a Empúries fins als cèlebres Evarist Vallès, Roura, o Ministral; d'altra banda, és l'espai de referència per als joves artistes locals, que tenen al Museu el primer lloc d'exhibició en les seves carreres de creació i art contemporani. Les sales del museu i les nombroses exposicions que s'hi han realitzat en donen bona fe. En els últims tres anys el Museu de l'Empordà ha estat sotmès a la penúria econòmica, en reduir-hi l'Ajuntament la seva aportació econòmica i limitar-ne el rol natural d'acollida dels joves artistes figuerencs i empordanesos. 

El Govern ens ha informat que se’n volen actualitzar les vessants.
Que es vol fer projecció d'artistes locals i promoció de nous valors artístics. Parla de col·laboracions amb galeries. Esmenta el paper formatiu del museu. De fet, aquests tres rols ja formen part de la dinàmica actual del Museu, però sense una dotació econòmica suficient és impossible dur-los a bon port. De moment no veiem cap novetat en el que el govern anuncia què vol fer amb el museu. 

El Museu passarà a ser de gestió directa de l’Ajuntament. Segons el govern, perquè l’hi obliga la nova legislació del PP. En tot cas, les aportacions de l’Ajuntament han estat cada any molt minses i ara ens temem que anem directes cap a seguir retallant. 

No ens ho creiem del tot: farem les indagacions oportunes i ens pronunciarem sobre una cosa que, d’entrada, se’ns fa estranya.

dijous, 9 d’octubre del 2014

Ordenances 2015

Al ple del dia 7 d’octubre vam votar no a les ordenances fiscals. Les ordenances regulen els tipus dels impostos i, una vegada més, el govern de la ciutat no ha tingut en compte la situació dels ciutadans i les ciutadanes. Després de 3 anys consecutius d’increments d’impostos i taxes, el regidor d’hisenda ha decidit congelar els impostos, fet que no és del tot cert en un context d’inflació negativa , ja que, si volia congelar, almenys hauria d’abaixar-los el mateix valor negatiu de la inflació, al voltant d’un -0,5 %. 

La qüestió és que el govern és molt poc audaç: un cop la situació econòmica de l’ajuntament ha millorat (no ens enganyem, que ho hem pagat entre tots!), era el moment d’abaixar impostos per tal d’ajudar les famílies, incentivar el consum i possibilitar una represa de l’activitat econòmica. 

Només un parell d’exemples: no era hora d’abaixar el preu de la zona blava i de suprimir-ne una bona part? O de rebaixar el tram inicial de les llicències d’obres? 

En fi, no cal que digui que l’any que ve baixarem els impostos i les taxes de forma important i suprimirem zona blava.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Pactes alternatius

Encarem directament la recta final del 9N. És ben sabut que el Grup Socialista a Figueres ha donat suport explícit a la consulta i a totes les iniciatives que possibiliten un debat sobre la situació nacional. La millor solució sempre és votar. En aquesta recta final em preocupa què passarà si no es pot fer: des dels mitjans es parla d’eleccions plebiscitàries, sense que ERC hi sembli massa disposada. Ja veurem. 

En tot cas, el que sí que cal si no surt bé la consulta són eleccions. Des d’aquí us dic que no és possible cap altre escenari de pacte per allargar la legislatura; seria inaudit que el PSC es prestés a fer de crossa per esgotar la legislatura. Sé que hi ha companys que es deleixen per això però, no ens enganyem, seria un frau democràtic de proporcions inimaginables. Ja ara el parlament de Catalunya no reflecteix la correlació de forces que hi ha al carrer. Si no hi ha 9N calen eleccions d’immediat i, com es diu en castellà: “que cada palo aguante su vela”.

diumenge, 28 de setembre del 2014

Arrossada a l'Horta de l'Hospital

Avui diumenge hem estat d’arrossada al barri de l’Horta de l’Hospital. La veritat és que ha estat un dinar amb bon ambient en el qual ens hem trobat amb els veïns del barri i amb força representants d’altres associacions de veïns. Cal destacar que hi havia una forta representació del consistori, amb l’equip de govern, el regidor Borrego del PP, i nosaltres, del PSC. Aquestes trobades són importants perquè fan ciutat i, sobretot, perquè a nosaltres ens possibiliten constatar l’opinió dels ciutadans; són punts de trobada que donen als veïns la possibilitat d’accedir als seus representants amb més facilitat. 

La veritat és que cada vegada estic més convençut que les associacions de veïns han de tenir un paper encara més gran que el que ja tenen en la relació de l’Ajuntament amb els ciutadans: disposen de locals per fer activitats i tenen persones amb molta vàlua i implicació al capdavant. Cal que des del govern de la ciutat s’aprofiti tot això. Ja des d’ara em comprometo que la propera legislatura les associacions seran un dels eixos principals de la necessària proximitat de l’Ajuntament amb els ciutadans i les ciutadanes.

No cal dir que, com sempre, l’organització ha estat a l’alçada i que tot ha transcorregut prou bé. Malhauradament, però, mentre dinàvem una persona ha patit un desmai i ha estat evacuada pels serveis mèdics. Hores d’ara em comenten que la cosa ha estat prou greu, però que evoluciona favorablement, i que cal esperar. Des d’aquestes línies encoratjo en Fernando i la seva família a refer-se.

dimecres, 24 de setembre del 2014

Una qüestió de democràcia

En acabar el ple extraordinari de dilluns, en el qual l'ajuntament va manifestar - per una ampla majoria - el suport institucional al Parlament de Catalunya per a la realització de la consulta del 9-N, vaig rebre un bon grapat de felicitacions per haver-hi votat a favor juntament amb la resta del grup municipal socialista. 

Agraeixo sense reserves aquestes mostres de consideració, però si analitzem la trajectòria del grup municipal i la meva personal en aquest afer, el sentit del vot del ple de dilluns no hauria de causar cap sorpresa. Sempre ens hem posicionat a favor de qualsevol mecanisme que faci possible la manifestació democràtica, lliure i pacífica de la voluntat d'un poble; entenem que la democràcia consisteix precisament en això. Al marge d'aquest principi irrenunciable, podrem discutir sobre altres angles de la questió, però no sobre la legítima expressió d'una voluntat popular. En aquest sentit, crec que és imprescindible dotar la consulta de suficients garanties jurídiques perquè tingui el valor i els efectes vinculants que es pretenen. Amb això tampoc afirmo estar completament d'acord amb la independència de Catalunya, però em comprometo a respectar la decisió que la majoria adopti i a treballar per tirar-la endavant. 

He de lamentar, i això cada vegada és més freqüent, l'actitut, les formes i la creixent manca d'arguments dels nostres companys del grup popular, enquistats en una interpretació tancada i excloent de la constitució espanyola. Perquè cal no perdre de vista que la realització d'una consulta o referèndum és una questió exclusivament política i d'acord entre Catalunya i Espanya. 

No deixa de ser curiosa la insistència malaltissa que des del PP es fa dels termes "legalitat" i "democràcia", quan encara és l'hora que condemnin la dictadura franquista, instaurada després d'una rebelió il·legal i que va precedir un règim antidemocràtic que va durar quaranta anys. Crec que confonen "legalitat" amb una interpretació esbiaixada i interessada de la llei i "democràcia" amb l'statu quo que té com a únic pilar la unitat d'Espanya. En realitat, i per això tenim els llibres d'història i les hemeroteques, aquest tipus d'arguments només són possibles quan els altres estan prohibits, i de prohibicions ja en vam tenir prous al llarg del segle passat; un període, per cert, que alguns enyoren mentre pretenen alliçonar-nos sobre democràcia i respecte a la legalitat des d'un faristol cada cop més empolsegat i resclosit.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Persegueixo la brigada


Fa dies que persegueixo la brigada: m’agradaria poder veure quines feines els encarrega el regidor, en quines condicions treballen, el grau de satisfacció dels treballadors i el dels veïns.
Fer allò que ha de fer l’oposició: controlar l’acció del govern. Li he demanat al regidor Felip que a principi de cada setmana em faci una relació de les obres i feines que faran i tot el que n’he tret són bones paraules i que m’acompanyarà, però res de res.
Ara li donaré una setmana més de coll perquè em diu que és de vacances.

En fi:  la qüestió és que les coses a l’Ajuntament haurien de ser molt més transparents. Us imagineu si no ens volen dir això, què deu passar amb les decisions importants o estratègiques?
Canviarem moltes coses i la primera és que els ciutadans entraran a governar amb nosaltres a la casa gran i tot serà absolutament transparent, democràtic i respectuós amb l’oposició.

I si tot plegat simplement és desorganització... doncs encara pitjor!

dilluns, 15 de setembre del 2014

Resum del discurs de la diada al monument al President Wilson

És important que la V surti bé: és una mostra més de que el país es mou i que vol resoldre els seus problemes. Nosaltres no hi anem perquè creiem que no hi ha prou unitat i ens en sentim exclosos, però som els primers a dir que no hi ha més solució que votar. 

Democràcia real, participació també és democràcia, convidem a no fer un abús greu de la majoria absoluta, no és tan sols que els ciutadans i les ciutadanes no participin de la vida pública sinó que els grups de l’oposició hem estat exclosos dels assumptes públics. Nosaltres pensem que els millors governs de la ciutat han estat els de coalició. 

Estem radicalment en contra del canvi de model d’elecció d’alcalde que busca majories absolutes arreu, i justament són els mateixos que no ens deixen votar el 9N els que ens proposen aquest canvi. 

Democràcia real és proscripció de la corrupció: prou repugnant és l’enriquiment personal d’alguns com antidemocràtica la corrupció institucionalitzada en partits de govern que embruten la lluita electoral en disposar de molts més recursos que els seus rivals. 

Nosaltres volem un país nou, o el que ens proposeu amb la independència o preferiblement una república federal espanyola; però el que sigui, que sigui democràtic, amb participació dels ciutadans i ciutadanes al govern i sense corrupció.

dimarts, 9 de setembre del 2014

El mite sense rostre

Recordo un titular de premsa poc després del nomenament de Santi Vila com alcalde de Figueres: “És l’hora dels fills de la transició”. El vaig trobar impecable, senzill i cert perquè realment Vila havia aconseguit quelcom molt difícil en política, canviar les mentalitats a partir de la seva peculiar manera d’entendre el món.

Això només era un titular, però va reblar el clau a la conferència pronunciada al Casino Sport per als 100 primers dies de govern, on va dir una altra frase en la mateixa direcció, i en referència a l’anterior govern: “… era honest però antic”. I aquí, comença l’era Vila, en la que el PSC va contribuir durant dos anys de govern conjunt que considerem, malgrat tot i encara avui, positius per Figueres ja que d’aquell pacte va cristal·litzar la nova piscina municipal, la reurbanització de l’Avinguda Vilallonga, la cobertura de la Plaça Catalunya, la Capital de la Cultura Catalana 2009 o l’arranjament del Passeig Nou, entre altres iniciatives. 

I aquestes dues frases simbolitzen una idea de la que Vila es va saber apropiar i va personalitzar, transformant-la en lideratge. La idea de modernitat, de futur vers la que mostraven els seus oponents l’any 2007, de classicisme, d’antigor, de lideratge cansat i avorrit, de política de sempre; Vila parlava d’equip però només hi era ell, com a lider absolut d’un projecte de ciutat que va aconseguir el que tot polític anhel·la: generar il·lusió. I ho va aconseguir el 2007, però sobretot el 2011, una il·lusió que probablement necessitava Figueres però que es trobava fonamentada sobre una base tova, petita, gairebé etèria. 

L’únic problema, va resultar que al ser una il·lusió creada sobre una base molt feble, un cop ell va desaparèixer de la vida figuerenca, com a eix central de la política local, ha anat transformant-se poc a poc en una desagradable sensació de buidor, de pura i dura realitat, potser de frustració, que penso revertirà o bé en el seu partit o en qui vagi al capdavant del mateix després de Vila. Si ens fixem, la prova està en què després de més de trenta-cinc anys de governs democràtics, i cinc de Santi Vila com alcalde, els problemes clàssics i alguns gairebé endèmics de Figueres continuen essent-hi com una ferida incurable, ben bé davant nostre; com una mena de mite sense rostre.

Article publicat a Hora Nova el 9 de setembre d'enguany

divendres, 5 de setembre del 2014

Ramon Reig, un altre malson

Recordeu que el Govern de CiU a la ciutat va adquirir la llar d’infants Ramon Reig per 450.000,00 €?
Dimarts passat al ple vàrem preguntar quin projecte té la ciutat per a l’antiga llar d’infants Ramon Reig; l’equip de govern ens va contestar que no en té cap!
No cal ni que jo en faci una crítica en aquestes línies... ho deixo a les vostres mans

Des del PSC intentarem arreglar-ho per dues vies, o be la organització d’algun tipus de centre que permeti la instal·lació temporal d’algunes microempreses que treballin en àmbit tecnològic o be un centre de reunió i activitats per als joves de la ciutat.
I si res d’això no és possible, es ven i s’inverteix en manteniment!



divendres, 29 d’agost del 2014

Acústica 2014

Com cada any, el festival Acústica 2014 s’apunta un nou èxit. Quina gran idea van tenir en Joan Balada i en Xavier Pascual! Des de la seva creació el festival s’ha situat a primera pàgina catalana i és una referència musical a tot el país durant els darrers dies d’agost.
No cal dir que la ciutat en surt beneficiada i que seguirem treballant per tal que això continuï passant any darrere any.

Jo també en gaudeixo. Aquest matí he estat una estoneta a l’Acustiqueta. Llàstima de temps, però la pluja no frena la música! Us en deixo el vídeo:


dijous, 28 d’agost del 2014

dimarts, 26 d’agost del 2014

Salvem els Plàtans de l'Avinguda Perpinyà.

Ahir des del Grup Socialista vàrem abstenir-nos al pla de voreres del sector nord a l’espera de concretar quina serà la destinació dels plàtans de l’Avinguda Perpinyà. Avui al matí he pogut constatar al projecte que 6 arbres centenaris seran talats i traslladats a l’abocador.

Us deixo una fotografia amb els 6 arbres:

















Aquest arbres han contemplat la nostra història, per exemple el pas de milers d’exiliats.
Estem radicalment en contra que es treguin de l’avinguda:  no podem anar perdent trossos de la nostra història.
En tot cas,  si la retirada d’alguns d’ells és imprescindible, cal que siguin traslladats, i no destruïts. No fa tant, com a primer tinent d’alcalde del PSC en coalició amb CiU, vàrem traslladar els exemplars amb més valor que hi havia al Passeig Nou.
Demanem més sensibilitat a l’equip de govern actual amb el nostre patrimoni natural, històric i sentimental.  La improvisació amb aquest patrimoni és totalment condemnable.

En conseqüència, votarem no mentre no es reconsideri, com a mínim, el trasllat dels arbres.

dilluns, 25 d’agost del 2014

Escorxador: cultura, o cebes i anxoves?

Fa pocs dies vaig tornar a visitar l’exposició “Dalí, Breaking News”, aquest cop amb els meus fills, que estan fascinats per Dalí.

Vaig tornar a constatar que l’Escorxador és una magnífica sala d’exposicions, necessària a una ciutat on la cultura és i serà motor econòmic. Una part del Govern de CIU a Figueres segueix entestada a fer-hi un “Centre de productes alimentaris tradicionals de l’Empordà”. Conec perfectament que la resta del Govern no comparteix la idea. Us deixo a consideració vostra si ha de ser sala d’exposicions o centre de venda d’anxoves, cebes i oli.

En tot cas us deixo una fotografia que il·lustra a la perfecció el dilema. Fixeu-vos en la placa de la paret, on diu “L’Escorxador: Centre de Productes Alimentaris Tradicionals de l’Empordà” i al costat una peça de l’Exposició.

Si no fos que el nostre futur és molt seriós, té certa comicitat una fotografia que acaba dient-nos que no hi ha lideratge i que el Govern no sap on va.

divendres, 22 d’agost del 2014

Zona Brava (o Taronja)

El dijous passat vaig anar al mercat cobert per tal de veure com funciona la nova zona de pagament de 20’. Quan vaig passar pel carrer de la Rutlla, com ja és habitual, la vorera eixamplada provocava que es fes una doble fila d’aparcament fins a la cruïlla de la Font Lluminosa, dificultant l’entrada a l’aparcament de pagament.

Per la banda del carrer Castelló, a penes hi havia 4 cotxes parats, tots amb els llums d’emergència. Tot això era a les 11 del matí. En resum, un èxit total del govern de CiU a Figueres. Això sí: cartells, pinturetes i maquinetes de tiquets per import de més de 3000,00 €. Hi vaig tornar a passar a les 14h i el panorama era semblant: el carrer de la Rutlla estava igual i al Castelló, 4 cotxes, però sense els llums d’emergència, suposo que perquè a partir de les 13h ja no es paga. Vaig conversar amb diversos veïns i marxants i em van explicar que no hi havia canvis i que molt poca gent havia pagat a la nova zona els 20 cèntims per 20 minuts.

El PSC va votar en contra d’aquesta mesura per tal de no gravar més els ciutadans i no fer despesa supèrflua en parquímetres, però és evident que un cop aprovat, el govern hauria de complir i fer-ho funcionar, el govern hauria de governar i exercir el seu lideratge i autoritat, si és que li’n queda, hauria de sancionar els que aparquen al carrer de la Rutlla i els que ho fan al Castelló sense tiquet. Sense oblidar la necessitat de suprimir el coll d’ampolla que ha situat a l’entrada del carrer de la Rutlla. No obstant això, vull donar un marge de temps per  veure si la cosa millora. D’aquí a unes setmanes aniré a fer un vídeo per veure com acaba tot plegat.

En fi, insisteixo en la possibilitat que teníem de donar un disc horari als conductors, fer pedagogia i finalment sancionar. Com en tot, el Govern de Figueres hi posa voluntat, però sense lideratge i cohesió no hi ha cap tipus de planificació i el resultat és el de sempre, fluix i escàs.

Tan bon punt governem farem un pla d’aparcaments ben fet, suprimirem zones blaves i reforçarem el transport públic amb busos adequats a les mides de Figueres.

dimecres, 20 d’agost del 2014

Un nou aparcament


Ahir vaig anar a veure el nou aparcament que el Govern de CiU ha anunciat a bombo i plateret. És ben evident que fa falta i que és una molt bona iniciativa per a la ciutat. Ara bé, l’execució de l’aparcament deixa molt a desitjar: a l’entrada hi trobem uns quants “jerseys” malgirbats, la superfície és de grava mal posada i no està ben anivellat. En definitiva, el govern de la ciutat fa el que pot; senzillament, l’any passat no tenien prou recursos per a fer les inversions que la ciutat requeria o bé no hi van atinar... I això ha passat, i seguirà passant,  perquè el Govern està esgotat i no té una direcció definida; fan el que poden:  no hi ha més.

Caldrà que fem les coses com la ciutat es mereix, acabant aquest pàrquing (asfaltant-lo i il·luminant-lo degudament)  i els d’altres zones  amb cura. Però, sobretot, definint què volem en relació amb l’aparcament, començant per  la supressió de la zona verda i de part de la blava.



diumenge, 17 d’agost del 2014

Hi ha el que hi ha.

Fa dies que no  us escric: he fet unes petites vacances polítiques i professionals. De fet, continuo amb les professionals uns dies més, però un cop arribat a Figueres no em puc estar de comentar l’actualitat política; i és que, un cop repassada la premsa local, m’ha sobtat el comunicat del grup de CiU a l’Ajuntament sobre la forma de fer política del grup popular. No és habitual que el grup que dóna suport al govern ataqui l’oposició, però bé: és el que hi ha. Reconec que l’habitualitat política del PP a Figueres passa per una virulència verbal i política fora del que, al meu entendre, seria recomanable; seria bo que pensessin més a construir i menys en l’atac frontal.

Pel que fa a CiU, sincerament, fan el que poden: el líder va marxar i els que van quedar han hagut de treballar suportant-se mentre miraven cap al futur amb incertesa.  Amb un panorama així,  reaccions com aquesta són normals, pròpies d’una situació en la qual s’intueix un canvi el proper maig. Un canvi més o menys greu per a ells:  com a mínim, la pèrdua de la majoria; en el cas extrem, la pèrdua del govern.

Cal recordar que l’obra de govern més destacable de CiU a Figueres ha estat durant les coalicions de la legislatura passada.  Amb nosaltres, per exemple, es van fer l’avinguda Vilallonga, l’actualització de l’estadi municipal, la coberta de la Plaça Catalunya, la piscina municipal, els Caputxins i més coses que anirem repassant en altres posts. A les darreries del mandat, amb la nostra sortida i l’entrada d’ERC al govern d’en Vila, es va continuar treballant amb certa cohesió i es van seguir tirant endavant projectes.

En definitiva, el que vinc a dir és que la soledat de CiU, mancada de lideratge i de cohesió interna, porta a què els 12 regidors actuals no siguin capaços de fer el que les coalicions anteriors van fer (i que tots podem reivindicar). Ara bé, una cosa és no saber-ne més i l’altra és presumir, com fa el PP, que tot el que es fa és quasi delictiu.

dilluns, 4 d’agost del 2014

Què falla al Mercat?

Doncs falla la decisió de l’Alcaldessa  de convertir el mercat en tres mercats. El govern de la ciutat no ha escoltat als marxants, ni a l’oposició i ha dividit el mercat en tres: un al Passeig Nou, un a la Plaça del Sol i un a la riera. La manca de continuïtat de les parades ha convertit el mercat en un desert i en un desastre econòmic per als marxants en particular i als comerços de Figueres en general. Arrel de les obres inacabables del Passeig Nou el mercat es va ubicar a la riera en una solució d’interinitat que passat el temps havia demostrat ser prou bona, els marxants varen demanar no tocar-ho o bé començar a la Plaça del Sol fins al final de la riera però el Govern no ha fet cas i ha provocat l’actual situació.

És urgent prendre decisions en relació al mercat però cal prendre-les des del consens. A l’anterior ple el Regidor del mercat va admetre que una part del marxants no està d’acord amb les seves decisions sobre la ubicació del mercat, no obstant  només es va comprometre a millorar la senyalització i que al setembre ja veuríem.

Sr. Regidor: els marxants no tenen tant de temps, necessiten solucions, han de poder-se guanyar la vida i ara com ara amb la caiguda de vendes del mercat no ho fan. No faci esperar més, escolti els marxants i adopti una solució que signifiqui un únic mercat, o bé lligant realment amb parades les tres ubicacions que actualment té o oblidant el Passeig Nou i situant el mercat des de la Plaça del Sol fins al final de la Riera.

En darrer terme convé que des de la regidoria es faci complir el reglament de mercats i l’adapti a la Directiva de serveis. Les associacions de marxants fa anys que lluiten per professionalitzar els mercats en profunditat però necessiten un cop de mà important, i a Figueres més que en cap altre lloc. Sr. Regidor: faci controlar de forma efectiva l’origen del què es ven al mercat, asseguri’s que tothom compleix amb la normativa laboral i tributària i vigili qui ocupa les parades i sota quin nom ho fa.


Article publicat al setmanari Hora Nova el 5 d'agost de 2014.

dimecres, 30 de juliol del 2014

Transparència

Ahir el ple de l’Ajuntament va aprovar la moció que us deixo (al peu d'aquest post) en la que es demana transparència i participació. Nosaltres hi vam votar a favor com no podia ser d’altra manera. No obstant no em vaig estar de recordar als companys regidors que sóc l’únic regidor que ha fet públiques les seves rendes els darrers tres anys a l’espai habilitat al web de l’Ajuntament. Com és evident que havia de fer els vaig convidar a fer igual que jo.

Les paraules s’han d’acompanyar de fets. Podeu consultar les meves solitàries dades clicant aquí.


El text de la moció diu així:


"ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, PSC, PP, CUP, IC-V i ERC PROPOSEN AL PLENARI L’APROVACIÓ D’AQUESTA MOCIÓ EN FAVOR DE LA TRANSPARÈNCIA A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 

El nostre país viu immers en una greu crisi econòmica, social i també en una crisi de valors que fan necessari un procés de regeneració de models de les administracions públiques. Els greus casos de corrupció fan que el conjunt de la ciutadania acabi posant a tothom en el mateix sac, i l’existència d’alguns casos de corrupció – també en l’àmbit local – provoca la sensació que tota l’administració en el seu conjunt estigui immersa en una corrupció sistèmica. 

Cal acabar amb aquesta sensació, ja que si volem construir una societat on certes conductes estiguin eradicades i mereixin un rebuig social, no pel conjunt de la gent que honradament gestiona l’administració pública, sinó per aquells que aprofitant la seva condició de càrrec electe en fan un mal ús. 

El Parlament de Catalunya ha aprovat, en sessió de 27 de juliol de 2014 la llei de Transparència que estableix un seguit de mesures en aquesta línia. 

L’administració local, com administració més propera a la ciutadania, pot ser un punt on arranqui aquesta transformació política que ens cal. Segurament els ajuntaments no disposen de les eines legals necessàries però tanmateix poden convertir-se en motors dinamitzadors d’aquestes canvis, d’una banda reclamant als poders legislatius l’aprovació de noves normes o el compliment de les existents, i per l’altra aplicant canvis en el funcionament diari que permetin introduir mecanismes de major proximitat i transparència. 

Per tot l’anteriorment exposat el ple de l’ajuntament de Figueres aprova els següents ACORDS:

PRIMER. Aplicar de manera estricta i tan aviat com entri en vigència la Llei de transparència aprovada pel Parlament de Catalunya a data 24/07/2014 

SEGON. Impulsar un Codi Ètic i d’Austeritat que catalogui i reglamenti l’ús dels espais i mitjans públics, incloent-hi vehicles oficials, els regals i convits institucionals; i estableixi mesures que fiscalitzin l’oportunitat i les despeses dels viatges oficials. 

TERCER. Manifestar la voluntat d’establir pressupostos participatius en l’àmbit local on el ciutadà pugui actuar com a agent decisori sobre l’ús i destinacions de determinats projectes, destinant una part del pressupost municipal a fomentar els pressupostos participatius. 

QUART. Impulsar la creació d’un OCM (Observatori Ciutadà Municipal), una plataforma formada des de la societat civil que vetlli per la transparència a nivell local. 

CINQUÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a tots els partits polítics amb representació al Parlament i als organismes de treball en matèria de Transparència."

diumenge, 27 de juliol del 2014

Una nit a l'Horta de l'hospital

Dissabte al vespre vam fer sopar i festa al barri de l’Horta de l’Hospital; es tractava de que cadascú és portés el sopar i el compartís amb amics i veïns. La veritat és que va estar molt bé, molta gent i molt bon ambient, a més dels veïns hi va haver un nodrida representació de les forces polítiques de la ciutat. Hi va haver ocasió de xerrar i fer xerinola però també d’escoltar veïns i veïnes i apuntar en algun raconet alguna preocupació dels ciutadans. 

L’Associació de veïns de l’Horta de l’Hospital fa una bona feina, de la mà de la seva junta i el seu president en Rafa Cañaveras; fan festes com ahir però sobretot fan ciutat i promouen fermament la participació dels veïns i les veïnes en els assumptes públics. 

No em queda més a dir que felicitar i encoratjar totes les associacions de veïns de la ciutat a seguir treballant com ho fan però també dir que des del PSC procurarem que la propera legislatura tinguin una participació real en les decisions del govern. Per tant tindran molta més feina però els dotarem dels recursos necessaris per a convertir-se en el punt de trobada més ràpid, àgil i proper de l’Ajuntament amb els ciutadans i les ciutadanes.

dissabte, 26 de juliol del 2014

Acaben el Sant Jordi

El govern de la ciutat ha decidit suprimir el paviment de formigó sobre el que hi ha el polèmic conjunt escultòric de Sant Jordi i el Drac a la Plaça Catalunya. S’està substituint per llambordes ben posades i la veritat és que sembla que quedarà prou bé. 

Com és sabut, nosaltres no hauríem gastat els 100.000,00 € que va costar la brometa de l’ara honorable però bé està que almenys les coses estiguin endreçades. 

Ara bé: la nostra proposta per a la ciutat és arreglar les voreres, pintar les línies de trànsit al terra, posar papereres, tapar els clots dels carrers, substituir els panots trencats, planificar bé les instal·lacions i mantenir neta la ciutat, (especialment de tifes de gos). En definitiva gastar en el dia a dia d’una ciutat que el govern ha malmès oblidant les obligacions bàsiques de manteniment. 

El nostre compromís serà neteja, endreça i civisme.

dijous, 24 de juliol del 2014

A pagar!

A la comissió informativa de dimecres s’ha aprovat a proposta del govern, amb el nostre vot i el d’ERC en contra, de convertir el carrer Castelló i els entorns del mercat en zona blava. El temps màxim d’estacionament serà de 20 minuts, amb un cost de 20 cèntims; l’horari d’aparcament els dies de mercat serà de 7h a 15h, i les hores de pagament de 10h a 13h.

Nosaltres creiem que amb un senzill disc horari seria suficient per regular l’aparcament en aquesta zona, sense necessitat de fer pagar; estalviaríem recursos humans de vigilància i el parquímetre, que costarà prop de 3.000,00 €. 

Se’ns ha contestat que la concessió a SABA impedeix tenir zones d’aparcament lliure prop del pàrquing a la plaça de Catalunya. Em pregunto per què el govern no negocia una compensació al pàrquing i evita despeses als ciutadans en forma de pagament per aparcar. Això és el que passa quan es privatitza la gestió: que tot de cop un privat és l’amo de la ciutat.

dimarts, 22 de juliol del 2014

S'obre un temps apassionant

A partir d’ara s’obre un temps apassionant per a la política al nostre país. Per als socialistes ho és doblement després dels canvis de lideratges. Jo, com bé sabeu, no he donat suport ni a Pedro Sánchez ni a Miquel Iceta, però a partir d’ara toca mirar endavant i remar junts. 

Per al país el guió no és menys apassionant: la consulta ja és marcada al calendari i la reacció de l’estat desconeguda. Hi ha rumors insistents d’avançament electoral a Madrid i a Barcelona. 

I, com influirà això a Figueres? Tots els candidats i candidates ja són públics, excepte els (o les) de la Cup i de Figueres Democràcia. Tot està per fer i a tots se’ns gira un any apassionant, treballant per les nostres candidatures i programes, en definitiva, fent feina per la ciutat. Totes les incògnites són servides, fins a on la marca PSC ens afavorirà o perjudicarà als socialistes? El candidat Testart aconseguirà ser conegut i votat més enllà dels cercles habituals? Els seus vincles amb el NEC i l’exalcalde Armangué són bons o són electorament perjudicials? I a CiU? Com seguirà la coalició després del 9N? I l’Alcaldessa? Aconseguirà definir el seu projecte fora de l’ombra de l’ara Honorable? Aconseguirà fer un equip millor i més lleial que el que té? I en Monfort? Veurà recompensada la seva bona tasca? Els ciutadans premiaran o castigaran l’agressivitat de la portaveu del PP? Serà possible un pacte d’esquerres per desallotjar CiU de l’alcaldia? Sumarem prou regidors? I, si és així, ens posarem d’acord? 

I el més important: aconseguirem que voti més del 50 % de la ciutadania?

dissabte, 28 de juny del 2014

Obrim el búnker

Portem uns dies de campanya a la pre-candidatura a primer secretari del PSC i la veritat és que el contacte amb els companys de base ha estat molt positiu; he pogut constatar que els problemes són comuns a totes les agrupacions i federacions i que són força més senzills del que sovint sembla.

El primer és la manca de definició en temes bàsics d’aquells que podem anomenar d’alta política com són la consulta o el model d’estat. No és veritat que els mitjans no difonen el nostre missatge, el que passa és que no en tenim cap de clar.
El segon, la inaplicació de polítiques d’esquerres en la majoria dels nostres àmbits de decisió o la directa connivència amb la dreta com passarà al Parlament Europeu.
El tercer és que el partit està tancat, segueix funcionant com un partit gran “dels d’abans” com si tingués molts càrrecs i es manés des de dalt. Ho he vist en la forma de fer aquestes eleccions que són un si però no. Com podem podem recollir avals a tot Catalunya i portar-los personalment amb paper? 

No sabeu amb quantes persones he hagut de parlar per a que el partit fes un trist mail sobre la candidatura. O la suspensió d’un acte a una federació...
No sabeu amb quants càrrecs he parlat i m’han contestat : “tu ja m’entens”

Convé obrir el partit, airejar-lo, sortir al carrer a parlar amb els afiliats i afiliades, amb els votants i recuperar el pols del carrer, no podem seguir manant des de la planta més alta del carrer Nicaragua.

Us demanem que ens ajudeu a parlar clar i a sortir del búnker. Podeu descarregar l’aval a www.perecasellas.cat i enviar-lo a tufaspsc@gmail.com

divendres, 27 de juny del 2014

Nota de premsa

Avui reprodueixo al blog la darrera nota de premsa publicada:

"Volem entrar a refundar el PSC per convertir-lo en la casa gran de la democràcia"

El socialista figuerenc Pere Casellas ha valorat l'actualitat política a la seu dels socialistes de Barcelona a l'Eixample en un dia en que, de nou, el PSC demostra la seva incoherència. "Es viu diferent el socialisme al carrer que al Parlament, deu ser. Com a Portaveu municipal a Figueres em vaig alinear amb la democràcia quan vaig votar a favor de demanar un referèndum per escollir entre monarquia o democràcia. En canvi, al Parlament el meu partit s'alinea amb Convergència i Ciutadans per abstenir-s'hi. Cada cop tinc més clar que hem d'entrar a refundar el PSC per convertir-lo de nou en la casa gran de la democràcia".

En la mateixa línia s'ha posicionat clarament a favor de la consulta, que "s'haurà de lluitar pel dret a decidir en el proper congrés dels diputats, quan es trencarà la gran majoria i hi haurà més debat entre molts més grups polítics que no pas ara." També ha assegurat que aquest és un dels seus punts forts en el programa que el durà a la primera secretaria dels socialistes catalans, "el dret a decidir no és partrimoni dels independentistes, és patrimoni dels demòcrates.

El candidat Pere Casellas, recolzat per molts militants de tot el territori ha valorat la fase de recollida d'avals com "un esforç maratonià, que ha necessitat moltes converses, moltes visites i moltes trucades, totes molt profitoses. He pogut xerrar amb tots els territoris i amb ells he adquirit el compromís de que durant els primers cent dies del meu mandat de primer secretari visitaré totes les federacions per tenir contacte real amb els companys i companyes de totes les agrupacions." Ha assegurat que "només així farem del PSC el veritable partit dels socialistes de Catalunya". 

Al fil de l'actualitat, en un dia en que s'han detingut a diferents càrrecs electes a la província de Tarragona, el candidat Pere Casellas ha adquirit el compromís de "no tolerar cap comportament indigne dels servidors públics, condemnar els casos de corrupció política del nostre país i perseguir les actituds negligents que actuïn en contra dels valors i principis dels socialistes de Catalunya". 

Casellas ha volgut reconèixer "la necessitat imperiosa de pilotar el procés cap al congrés ordinari dels socialistes catalans amb rigor, trepitjant el carrer, escoltant la militància i treballant colze amb colze amb agents socials, entitats cíviques i ciutadans i ciutadanes que voldran dir prou amb nosaltres. Prou a les cortines de fum, prou a les retallades, prou a les pèrdues de garanties i drets socials.". Ha reconegut que "com a socialista no deixaré mai d'estar lluitant i posant veu a les injustícies causades pels governs de la dreta catalana, espanyola i europea. Tots tres governs són còmplices, son injustos, generen pobresa i mereixen el càstig de les urnes. La democràcia tindrà la paraula."

dilluns, 23 de juny del 2014

Entrevista al Punt Diari

Avui reprodueixo íntegrament al blog l'entrevista publicada al Punt Diari. A més, altres mitjans han publicat notícies relacionades amb la meva candidatura a la secretaria general del partit, com ara a La Vanguardia, i l'Ara (cliqueu els enllaços)

"Vull endreçar el PSC, no ser president del govern"

“El dret a decidir s'ha convertit en una qüestió cabdal a Catalunya, i el PSC ha de ser-hi”

“El partit socialista s'ha acomodat a un ‘statu quo' estrany, i Miquel Iceta i la vella guàrdia no s'adonen que el país està canviant”

“Aportem radicalitat democràtica i renovació perquè volem que el partit torni a ser eix central”


Pere Casellas, divendres a Figueres. Foto: MANEL LLADÓ.
1
Què l'ha portat a voler presentar-se per a primer secretari del PSC i enfrontar-se a Miquel Iceta?
Em semblava bé Núria Parlón, però se'n va anar en orris i va quedar Miquel Iceta. Avui Iceta no és la persona adequada. Li reconec molts mèrits però fa trenta anys que està al partit, deu decidint-ho tot. No hi ha cap canvi amb Pere Navarro, i al partit li convé una altra cosa. Iceta parla molt bé, però els ciutadans no volen gent que parli bé, sinó que es posi al costat dels seus problemes. Entre aquests, el de la consulta. Jo en comptes de convertir-me en un crític i fer del greuge constantment una notícia als mitjans, el que faig és usar els camins que té el partit i intento sumar gent al meu projecte.
Quin és aquest projecte?
Claredat amb el dret a decidir, avui inalienable. S'ha convertit en una qüestió cabdal a Catalunya, i el PSC ha de ser-hi. Hem d'estar pel dret a decidir! Ara bé, el que fan CiU i ERC de tal dia i tal hora votarem, tampoc m'agrada. Hem de poder-ho fer amb garanties per als catalans. Això passarà quan a Madrid hi hagi una altra majoria. Però la consulta és sí o sí. Els catalans hem de poder decidir si volem la independència, un estat federal, etc.
L'eix principal és el dret a decidir, doncs?
No només això. Hem de posar per davant les polítiques d'esquerres. El partit socialista s'ha acomodat a un statu quo estrany. Miquel Iceta i la vella guàrdia del PSC no s'adonen que el país està canviant. I l'última. Què és això que no puguem decidir si volem una monarquia o una república? El que demanem és que ens puguem definir clarament sobre aquesta qüestió.
Diu consulta sí o sí. Vol dir encara que no sigui pactada?
Ha de ser pactada. Però ha de ser sí o sí, en el moment en què hi hagi una altra majoria a Madrid que ho accepti. Ara no ho acceptaran, però imaginem un Congrés dels Diputats amb Podem, amb els comunistes amunt, amb gran presència de forces nacionalistes i espero que amb una forta presència d'un partit socialista com el que volem renovar... Espero que el futur secretari general del PSOE sigui sensiblement demòcrata.
Aposta per Madina. Creu que tindrà aquesta sensibilitat?
Sé que ha fet manifestacions contradictòries, però penso que Madina haurà d'entendre que el PSOE necessita Catalunya.
Està a favor del dret a decidir. I de la independència?
No estic a favor de la independència però sóc demòcrata. Vull poder votar. La gent vol votar. La meva mare em demana votar. Dins del meu partit sembla que es vol mantenir l'statu quo i això ho vull canviar.
Aposta per un grup parlamentari propi a Madrid?
Podria ser que arribés el moment i fes falta. Però formarà part de la negociació. No és imprescindible però si arribo a la responsabilitat, podria arribar-ho a demanar si veig que no hi ha manera de pactar les coses amb el PSOE.
Què creu que ha provocat la davallada de vots al PSC?
L'ambigüitat constant, la vella política, el tacticisme que malauradament representa Miquel Iceta. Nosaltres aportem radicalitat democràtica i una renovació de cares joves que m'estan trucant perquè volen que el partit torni a ser eix central a Catalunya. Catalunya necessita la socialdemocràcia, però no com un partit conservador que és el que és ara, sinó al lloc on estava, com a partit majoritari al servei dels ciutadans. El PSC és patrimoni de tots els catalans.
Pot dir noms de la seva llista?
Sí, per exemple Cristina López, membre de l'executiva de Girona i implicada en les joventuts socialistes; Pablo Sánchez Riofrio, Joan Quer, Josep Maria Vergés, membre de l'executiva de Figueres; gent de Roses, de Tarragona. Anem sumant.
Li he sentit dir que està disposat a cedir el primer lloc...
I tant! Ho tinc claríssim. Ara ve un congrés extraordinari. Després del congrés ordinari jo no renovaré. No vull ser president de la Generalitat, ni em passa pel cap; vull endreçar el PSC, vull que surti una persona adequada per fer unes primàries. I després jo, cap a casa. Jo ja vaig renunciar un cop a ser diputat.
Creu que aconseguirà els dos mil avals que necessita?
Ho veig complicat. Insisteixo que ens deixin presentar els avals per correu electrònic. Si els hem de portar amb paper, com s'exigeix, serà molt difícil. Ho intentarem perquè les coses es canvien des de dins.
I si no?
Ens retirarem i donarem suport al primer secretari.
Es planteja deixar el PSC...
No, en absolut. Fa setze anys que en sóc militant i no m'heu vist fer cap estirabot. Les coses les continuaré dient, però des de la lleialtat i el respecte. Espero que no hi hagi una gent que vulgui aspirar a ser l'1% de l'electorat. Si no canviem, les coses aniran pitjor del que han anat. Però jo hi continuaré sent. Ni canviaré de partit ni faré aventures.