dimarts, 26 de juny del 2012

La democràcia del club d'amics

Ben entrada la segona legislatura de Santi Vila com a alcalde de la ciutat, alguns defectes que havíem entrevist els primers anys del seu govern s’han convertit en autèntics problemes de salut per a la democracia ciutadana. 

La cultura del “govern dels millors”, implantada a base de menystenir els mecanismes de control administratiu i polític que han de garantir la transparencia de la gestió pública, s’ha acabat convertint en la cultura del club dels amics. Dels amics amb el carnet polític adequat, vull dir. 

La proliferació de càrrecs polítics (que no han superat cap prova d’accés a l’ajuntament ni formaven part de cap llista electoral però que poden trobar-se als anuaris escolars de l’alcalde si s’hi dedica una mica de temps) ha augmentat la nòmina de personal fins a uns nivells impensables fa pocs anys. Els favors fets abans es paguen ara a càrrec de la ciutat. I no estem parlant de pocs diners. 

El més greu, però, és que el col·lapse del nostre sistema – imminent – té una de les seves causes en l’abús del nepotisme i amiguisme per part de polítics endeutats de favors en el seu ascens dins les cúpules dels seus partits: les administracions, cada cop més febles econòmicament, han d’assumir la nòmina de personatges de qui només se’n coneix la filiació política. Una altra – entre moltes – és la irresponsabilitat o la inepcia en la gestió económica; en aquest sentit, qualsevol dels dos darrers pressupostos municipals en són una prova claríssima. 

El més greu – i esperpèntic, diría jo - , és que mentre es manté en plantilla al club dels amics, quan no se’ls apuja el sou, tanquem serveis públics (com l’oficina d’habitatge o el pla de barris) o els retallem amb l’argument d’una austeritat que, en aquest país, tothom sap a qui afecta i a qui no. 

En un altre pol del problema hi tenim les dificultats de l’oposició política per fer la nostra feina. Mentre el club d’amics que governa Figueres es reparteix sous (dels d’abans, d’aquells que es justificaven per evitar que “els millors” marxessin a l’empresa privada malgrat que la majoria no hi ha tingut cap experiencia ni la tindrà mai) i joguines electròniques de darrera generació, els mitjans de què disposem els regidors de l’oposició han passat de pocs a nuls, en un altre abús comés per polítics professionals a persones que tenim una feina fora de l’ajuntament i ens hem de guanyar la vida perquè no ens hem adjudicat un sou de 40.000€ anuals més dietes 

Finalment, per completar el panorama, tenim uns mitjans de comunicació locals que només informen des del punt de vista del govern i reparteixen semàfors verds a tort i a dret. Favors que després es paguen i es donen situacions com la de l’actual cap de premsa de l’ajuntament: periodista fidel i parcial abans, càrrec públic molt ben pagat avui. 

Les aportacions i subvencions privades a l’administració pública, avui a Figueres, consisteixen a pagar  llibres que veneren la figura de Santi Vila. La contrapartida a això és difícil de denunciar en una context d’hermetisme com l’actual, però tampoc és fácil d’entendre el lloguer que paga l’ajuntament per cert local buit a un preu fora de mercat. 

En definitiva, alguna cosa fa pudor (i ja fa temps) a l’ajuntament. Estem pagant una gestió pèssima i parcial amb uns diners que no tenim a una colla de personatges que han confòs partit i institució i governen Figueres com els “señoritos” regien els cortijos andalusos a la posguerra.

dimarts, 5 de juny del 2012

Austeripad

Avui reprodueixo una nota de premsa que ha publicat el PSC en relació a l'adquisició d'un lot d'ipads per a ús exclusiu dels regidors i assessors de Santi Vila.


El PSC de Figueres critica l’adquisició de 8 nous iPads per als membres de l’equip de govern i els seus càrrecs de confiança 


El portaveu socialista, Pere Caselles, considera que es tracta d’una despesa supèrflua i innecessària donada la situació econòmica de l’Ajuntament i reclama més austeritat a l’alcalde Santi Vila.

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Figueres ha lamentat l’adquisició per part de l’Ajuntament de 8 iPads nous per als membres de l’equip de govern i els seus càrrecs de confiança. “Lamentem que els regidors de CiU s’hagin obsequiat a sí mateixos un iPad amb els diners de tots els figuerencs, quan es tracta d’un aparell electrònic molt car i absolutament prescindible per desenvolupar correctament les seves funcions” ha manifestat el portaveu socialista Pere Casellas.

Casellas considera que la situació econòmica de l’Ajuntament i el deute que arrossega no aconsellen fer inversions prescindibles i per això ha assegurat que “la compra d’aquestes tauletes tàctils es contradiu amb la política d’austeritat que predica l’alcalde Santi Vila”. El portaveu del PSC ha estat molt crític amb l’equip de govern i ha afirmat que “estem cansats de veure com els regidors de CiU s’enriqueixen amb un salaris altíssims i malbaratant les escorrialles del naufragi que ells mateixos han provocat”.

Casellas ha recordat que els membres de l’equip de govern compten amb les eines i el material necessari per desenvolupar les seves funcions. “El context econòmic ens obliga a tots a ser més austers i despeses com aquestes posen en dubte la funció pública de la política i la precaució a què estem obligats tots els representants públics a l’hora de fer despeses amb els diners de tots” ha conclòs.

diumenge, 3 de juny del 2012

Línies vermelles

El foment i l'impuls d'activitats i serveis d'interès general, d'iniciativa privada o pública, és una de les funcions de les administracions. És difícil no estar d'acord en això. Ara bé, cal distingir entre el foment d'una activitat d'interès públic i el lucre injustificat amb recursos públics. Pel que fa a la implantació de l'escola Montessori a Figueres, estem al davant d'una línia vermella que l'alcalde Vila vol creuar. 

Recapitulem: l'Ajuntament de Figueres, amb majoria de CiU, va cedir una finca propietat municipal a l'empresa que ha de gestionar l'escola privada Montessori. L'empresa explotarà el centre i cobrarà matrícules als alumnes que hi puguin accedir. L'Ajuntament no veurà ni cinc ni de les matrícules ni dels ingressos derivats de l'explotació de l'escola. Per això cal posar els punts sobre les is en alguns aspectes. 

D'una banda, la ciutat guanya un recurs en l'àmbit de l'educació. Però estem parlant d'un recurs a l'abast d'un sector molt limitat de l'alumnat figuerenc. La utilitat social, doncs, en tractar-se d'una escola elitista, és limitada a un sector. En aquest sentit, ben conscient d'aquest fet, el grup municipal socialista –com altres– va pressionar, en l'últim mandat, perquè s'introduís al contracte de cessió dels terrenys una clàusula que obligués l'empresa Montessori a retornar una part dels beneficis que obtindria, en forma d'un cànon que s'hauria de destinar a subvencionar els llibres de text dels escolars dels centres públics. 

No va ser una cessió completament gratuïta, doncs: s'havia de cobrar un cànon i l'ingrés havia de revertir en les escoles públiques de Figueres. Així es va pactar i, en el dia d'avui, el mateix alcalde manté el compromís de fer complir aquest tracte. Res no fa pensar que no hagi de ser així. Era una condició sine qua non perquè acceptéssim la cessió dels terrenys al Montessori. 

Però ara arriba l'hora de liquidar l'impost que qualsevol figuerenc, persona o empresa, ha de pagar a l'administració pel dret de fer obres. Les obres del Montessori (iniciades sense llicència, cal recordar-ho) tenen un cost aproximat d'1.200.000 euros. L'impost es calcula aplicant un percentatge sobre aquest pressupost. El resultat són uns 45.000 euros que hauria d'ingressar l'Ajuntament. I dic hauria d'ingressar perquè sembla que l'alcalde té la intenció de regalar aquest impost a l'empresa Montessori per arrodonir l'oferta. 

Aquests són els fets. Evidentment, creiem que és un despropòsit. Repassem algunes consideracions sobre tot plegat: 

Les Ordenances Fiscals de Figueres diuen que es pot bonificar gairebé tot l'impost de les obres que responguin a finalitats socials. El Montessori és una empresa privada que farà negoci a costa dels ciutadans que puguin pagar la matrícula del seu centre. De finalitat social, doncs, la justa. L'Ajuntament de Figueres és una de les administracions catalanes més endeutades. Es pot renunciar a aquests ingressos tan alegrement? 

En la confecció del pressupost d'enguany, l'Ajuntament ha previst, encara més alegrement, l'augment de la recaptació en concepte d'impost d'obres en relació amb l'any anterior. És així com l'alcalde espera obtenir els ingressos programats? Els dos darrers pressupostos municipals són l'exercici més al·lucinant d'irresponsabilitat política que recordo. 

La bonificació fiscal a qui no la necessita contrasta fortament amb la retallada d'ajuts a qui realment ho notarà. L'augment previsible del preu de les matrícules de les llars d'infants públiques i la reducció dels ajuts per a llibres de text em semblen, ara, més indignants que mai. No es podrien destinar els diners de l'impost que es vol perdonar a intentar alleugerir la despesa que hauran d'afrontar els usuaris de les llars d'infants públiques per obra i gràcia de les retallades de la Generalitat?

Article publicat a Punt Diari el 2 de juny d'enguany

dissabte, 2 de juny del 2012

Intervenció Punt 4 Montessori (transcripció íntegra de la intervenció al Ple d'1 de juny)

En aquest post transcric literalment la meva intervenció al darrer ple en relació amb la cessió de la gestió del Montessori: 

"Si m’ho permeten, faré aquesta intervenció per escrit a efectes que consti a l’acta. 

Estic convençut que aquest és un assumpte important i convé deixar constància de la nostra posició més enllà de cap dubte. 

El sentit del nostre vot és negatiu per diverses raons. Com a prèvia, diré que aquest expedient va ser informat favorablement pel secretari perquè efectivament és indiscutible que el plec de clàusules permet l’arrendament de les instal·lacions a una altra societat. Ara bé, el que també és cert és que aquesta potestat és totalment discrecional. El fet que sigui discrecional, i que, per tant, tinguem la facultat de negar-nos a aquest canvi, situa tots els regidors que hi votin a favor en un pla de imprescindibilitat en aquesta operació. 

Com els deia, si administrativament és correcte, se’ns plantegen dubtes seriosos sobre la oportunitat i conveniència d’aquest arrendament. 

Sr. Regidor d’Hisenda: ahir el vaig trucar per intentar conèixer els motius que impulsen aquesta Corporació a acceptar aquest canvi, sense que pugui dir que la seva resposta fos satisfactòria. El que avui manifestem és que, fiscalment, aquest arrendament ens planteja dubtes, perquè la normativa tributària és molt clara sobre el tractament que han de rebre les operacions realitzades per societats vinculades amb la recuperació de l’impost sobre el valor afegit de les inversions que realitzen les institucions educatives privades. 

Si fem memòria, recordarem un parell de clamorosos exemples d’institucions educatives privades de Girona ciutat que han estat fortament sancionades per l’AEAT al voltant del tractament de l’IVA, en el que es coneix com a “falsos arrendaments d’IVA”. Desconeixem quines són les condicions que regiran aquest arrendament a 15 anys que avui pretenen permetre, però, en tot cas, les condicions que hauria de complir, i que jo no esmentaré avui aquí, són del tot punt incomplibles en societats vinculades, d’acord amb l’article 16 de la llei de l’impost sobre societats. 

No em vull allargar més ni sembrar dubtes que podrien afectar l’honorabilitat dels promotors d’una escola amb la qual ens hem mostrat a favor, en tant que beneficiosa en termes crematístics per a la globalitat de les escoles figuerenques i per a la ciutat en general. No obstant això, no veiem clara la necessitat que l’ajuntament intervingui de forma decisiva i necessària en el fet de permetre una explotació econòmica que es realitzarà mitjançant una segona societat interposada. 

Aquesta operació, al nostre entendre, presenta dubtes raonables sobre la intencionalitat final en relació amb l’IVA, per això els demanem que, preventivament, es faci una consulta a la inspecció de tributs de l’estat sobre la correcció de l’operació que planteja la concessionària."