Ben entrada la segona legislatura de Santi Vila com a alcalde de la ciutat, alguns defectes que havíem entrevist els primers anys del seu govern s’han convertit en autèntics problemes de salut per a la democracia ciutadana.
La cultura del “govern dels millors”, implantada a base de menystenir els mecanismes de control administratiu i polític que han de garantir la transparencia de la gestió pública, s’ha acabat convertint en la cultura del club dels amics. Dels amics amb el carnet polític adequat, vull dir.
La proliferació de càrrecs polítics (que no han superat cap prova d’accés a l’ajuntament ni formaven part de cap llista electoral però que poden trobar-se als anuaris escolars de l’alcalde si s’hi dedica una mica de temps) ha augmentat la nòmina de personal fins a uns nivells impensables fa pocs anys. Els favors fets abans es paguen ara a càrrec de la ciutat. I no estem parlant de pocs diners.
El més greu, però, és que el col·lapse del nostre sistema – imminent – té una de les seves causes en l’abús del nepotisme i amiguisme per part de polítics endeutats de favors en el seu ascens dins les cúpules dels seus partits: les administracions, cada cop més febles econòmicament, han d’assumir la nòmina de personatges de qui només se’n coneix la filiació política. Una altra – entre moltes – és la irresponsabilitat o la inepcia en la gestió económica; en aquest sentit, qualsevol dels dos darrers pressupostos municipals en són una prova claríssima.
El més greu – i esperpèntic, diría jo - , és que mentre es manté en plantilla al club dels amics, quan no se’ls apuja el sou, tanquem serveis públics (com l’oficina d’habitatge o el pla de barris) o els retallem amb l’argument d’una austeritat que, en aquest país, tothom sap a qui afecta i a qui no.
En un altre pol del problema hi tenim les dificultats de l’oposició política per fer la nostra feina. Mentre el club d’amics que governa Figueres es reparteix sous (dels d’abans, d’aquells que es justificaven per evitar que “els millors” marxessin a l’empresa privada malgrat que la majoria no hi ha tingut cap experiencia ni la tindrà mai) i joguines electròniques de darrera generació, els mitjans de què disposem els regidors de l’oposició han passat de pocs a nuls, en un altre abús comés per polítics professionals a persones que tenim una feina fora de l’ajuntament i ens hem de guanyar la vida perquè no ens hem adjudicat un sou de 40.000€ anuals més dietes
Finalment, per completar el panorama, tenim uns mitjans de comunicació locals que només informen des del punt de vista del govern i reparteixen semàfors verds a tort i a dret. Favors que després es paguen i es donen situacions com la de l’actual cap de premsa de l’ajuntament: periodista fidel i parcial abans, càrrec públic molt ben pagat avui.
Les aportacions i subvencions privades a l’administració pública, avui a Figueres, consisteixen a pagar llibres que veneren la figura de Santi Vila. La contrapartida a això és difícil de denunciar en una context d’hermetisme com l’actual, però tampoc és fácil d’entendre el lloguer que paga l’ajuntament per cert local buit a un preu fora de mercat.
En definitiva, alguna cosa fa pudor (i ja fa temps) a l’ajuntament. Estem pagant una gestió pèssima i parcial amb uns diners que no tenim a una colla de personatges que han confòs partit i institució i governen Figueres com els “señoritos” regien els cortijos andalusos a la posguerra.