Fa dies que tenia ganes de reprendre el bloc, reconec que he passat tres bones setmanes de vacances durant les que he pogut descansar en diferents indrets i sobretot he pogut reflexionar molt profundament sobre tot plegat, (potser hi ha algú que voldria que seguís reflexionant ben lluny però...), la veritat és que soc arribat a una conclusió que em fa molt feliç: em considero un home molt afortunat, en molts moments fins i tot feliç. Tinc una dona i un fill als que estimo de valent i que em corresponen sense límit, no puc dir que siguin el sentit de la meva vida perquè la vida és un assumpte individual en quan és propi i no és bo supeditar-la a res ni a ningú, en això no us equivoqueu mai perquè de vida només en tenim una.Tinc una feina que m’apassiona i que em permet dedicar-me a l’altre passió de la meva vida: la voluntat de servei, vull retornar a la societat el que m’ha donat, primer ho vaig fer com a treballador d’ONG’s i ara com a polític per a la meva ciutat.
No vull però ser pedant ni superb, sé perfectament que aquest estat d’ànim que intento transmetre és molt lluny de moltes persones embargades per problemes força vegades insolubles, ho sé perquè massa sovint he passat per situacions personals, econòmiques i de salut que no desitjo a ningú, els que em coneixeu bé ho sabeu, no sempre m’ha anat bé. Tot el bagatge vital vist durant aquest magnífic mes d’Agost fa que em trobi en un estat d’ànim immillorable, que estigui disposat a treballar i a esforçar-me pel que en aquest moment és cabdal: Figueres. És hora de consolidar infrastructures, de tenir una ciutat immillorable, neta i polida, organitzada, segura, una ciutat que sigui referent.
Em sento, doncs, capaç de treballar pels figuerencs perquè em veig recolzat per un equip i un partit amb homes i dones que cada dia viuen la vida el millor que poden, que intenten ser feliços, que tenen amics i família i sobretot son nets de cor perquè cada dia s’accepten com som, sigui quina sigui la seva circumstància. Segur que no fallarem.
dimecres, 29 d’agost del 2007
dimarts, 7 d’agost del 2007
Visita a Palau
Un cop informada la comissió executiva del PSC a Figueres, ja puc explicar-vos les meves impressions sobre la visita del divendres al president de la generalitat. Haig de confessar-vos que no havia estat mai al Palau i que estava un pel nerviós, la veritat és que tanta història impressiona molt, quan veus l’antiguitat de tot plegat t’adones que som un gran país, que tenim una gran història de la que ens n’hem de sentir orgullosos però que també tenim un futur gran.El que més em va impressionar però va ser el president, una persona realment entregada a treballar per al país i les persones, una persona que va directa a la feina i amb la que a pesar d’algun tòpic resulta molt agradable enraonar i compartir uns moments.L’entrevista va tractar de temes d’actualitat a Figueres, vàrem compartir amb ell les nostres preocupacions i vàrem poder analitzar amb tranquil·litat els resultats electorals i establir línies de treball que ben segur ens seran propicies. La conversa es va desenvolupar de forma fluida, cal dir que el president estava molt al dia de l'actualitat figuerenca, sempre penses que Barcelona queda molt lluny però ens vàrem adonar que no, que les notícies arriben sempre tant les bones com les dolentes. Com és evident vàrem tractar de la derrota, dels fets, les circumstàncies i les persones que hi hem tingut responsabilitat, en definitiva de les causes de la mateixa però sobretot varem parlar de futur, de treball, d'il·lusió de vocació de servei. Tota la conversa va fer que m'adonés de com n'és d'important tenir un president com ell, que conegui la realitat del territori, del succeeix a la trinxera del món local, vaig poder comprovar com coneix la realitat de molts pobles i ciutats de Catalunya, això és realment important!
Ara bé per a nosaltres i per al president l’opinió dels que estem a la “trinxera” és la més important i és des de Figueres des d'on s’ha de decidir la política local, cap altra direcció resulta adequada. No cal treure conclusions aventurades, no hi ha directrius polítiques, aquestes es reserven al nivell local, el que hi ha és encoratjament a treballar a l'actual comissió executiva. El que és clar és que cal treballar molt i hem de buscar la millor manera possible entre les que es presenten, que són múltiples.
Una darrera cosa: comparteixo la impressió que el Palau resulta més petit del que sembla a primera impressió.
Ara bé per a nosaltres i per al president l’opinió dels que estem a la “trinxera” és la més important i és des de Figueres des d'on s’ha de decidir la política local, cap altra direcció resulta adequada. No cal treure conclusions aventurades, no hi ha directrius polítiques, aquestes es reserven al nivell local, el que hi ha és encoratjament a treballar a l'actual comissió executiva. El que és clar és que cal treballar molt i hem de buscar la millor manera possible entre les que es presenten, que són múltiples.
Una darrera cosa: comparteixo la impressió que el Palau resulta més petit del que sembla a primera impressió.
diumenge, 5 d’agost del 2007
Un senyor polític
He llegit avui l’entrevista que publica el Diari “El País” a l’ex-president del govern i ex-secretari general del PSOE, Felipe González. Com sempre l’antic president fa una acurada anàlisi de la realitat on observa des de la seva privilegiada talaia intel·lectual la situació política del moment, ho fa des de la solidesa moral d’algú al que tots escoltem, tant pel que va fer com per l’actitud que ha mantingut els darrers anys. Un tarannà de donar bons consells al president Zapatero però de ple respecte, en aquest sentit a l’entrevista que us recomano ens diu: “ A mi me cuesta un enorme esfuerzo mantener una actitud de no interferencia y, al mismo tiempo, de total disponibilidad”...”Que Zapatero haya afirmado su liderazgo sin mi sombra no sólo lo acepto, sino que lo aplaudo”. Segur que ha de costar a qui ha tingut un poder tant gran i l’ha exercit amb tanta brillantor seguir per aquest camí, només cal veure que va fer i que està fent José Maria Aznar, vosaltres mateixos!
Haig de confessar-vos que em vaig afiliar el PSC quan el president González va perdre les eleccions, com a mostra d’agraïment a qui havia modernitzat el país i l’havia situat a la Unió Europea, Una persona amb un pes polític i moral grandiós a Europa, en fi: un SENYOR POLÍTIC, amb totes les lletres i en majúscula. Per mi un gran estadista però sobretot una persona amb un sentit comú fora del que és corrent.
De l’entrevista us recomano la part dedicada a n’en Jesus de Polanco i les opinions sobre el PP, no tenen preu.
No oblido que divendres passat em vaig entrevistar al Palau amb el president Montilla, el proper dimecres us en faré un complet raport.
Haig de confessar-vos que em vaig afiliar el PSC quan el president González va perdre les eleccions, com a mostra d’agraïment a qui havia modernitzat el país i l’havia situat a la Unió Europea, Una persona amb un pes polític i moral grandiós a Europa, en fi: un SENYOR POLÍTIC, amb totes les lletres i en majúscula. Per mi un gran estadista però sobretot una persona amb un sentit comú fora del que és corrent.
De l’entrevista us recomano la part dedicada a n’en Jesus de Polanco i les opinions sobre el PP, no tenen preu.
No oblido que divendres passat em vaig entrevistar al Palau amb el president Montilla, el proper dimecres us en faré un complet raport.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)