Gestió de l'Embarraca't II

L’afer dels sobres de l’Embarraca’t (el repartiment entre 20 persones, amb sobres plens de bitllets, de la recaptació de la barraca municipal de gots) qualificat literalment per Francesc Canet de “gestió exemplar”, ha arribat a un punt entre divertit i tràgic. Vam demanar a l’Interventor Municipal - alt funcionari que controla la gestió pressupostària de l’ajuntament— que ens fes arribar un informe amb la liquidació dels darrers cinc anys.

Malgrat l'aferrissada defensa que han fet la Mireia Mata i en Francesc Canet d'un model de gestió que, com a mínim, pot titllar-se d'irregular i deficitari, l'embarraca't d’aquest any només és assumible des d’una òptica privada o empresarial destinada a obtenir beneficis a molt llarg termini, però mai si es tracta d’una activitat municipal que generi ingressos i despeses i estigui subjecta a mecanismes de control de la legalitat.

Fixem-nos, primer en els números de l'Embarraca't i posem-los en comparació amb exercicis anteriors: En la liquidació d’ingressos s’hi veu reflectida immediatament la “gestió exemplar” dels darrers dos anys, des que el model gerencial, segons declaracions de l’alcalde, “va triomfar”: ingressos mitjos que generava l’embarraca’t per a l’ajuntament (gots + taxes + patrocini): 46.000 euros. Ingressos mitjos des del “triomf del model gerencial”: 12.800 euros (vegeu les actes de reunions de l'Embarraca't, document en el qual, dit sigui de passada, no hi apareix la signatura de cap funcionari municipal, la qual cosa el converteix en un magnífic instrument privat mancat de tot rigor legal adornat amb un bonic segell de l’ajuntament de Figueres).

I el millor de tot és que l’ajuntament encara no ha vist gaires euros d’aquests ingressos, perquè hem sabut que només una de les entitats ha satisfet el cànon previst, i ja veurem si, en una nova mostra de paternalisme o clientelisme de Santi Vila, algun dia se’ls exigeix aquest pagament...

 

En el mateix document esmentat (aquesta pseudo acta pública) hi consta que les entitats i els empleats de l’alcalde (de confiança) decideixen amb les entitats repartir-se els ingressos del retorn dels gots, sense cap acord legal de l'ajuntament que ho avali. L’únic document públic que es refereix a aquest tema és el conveni amb el proveïdor de les begudes i on en cap moment s’autoritza les entitats a apropiar-se d’aquests ingressos públics, i menys a fer-ho en sobres lliurats sota ma.

Tornem als números: Si tenim en compte que el pressupost de despesa no s’ha reduït, el balanç comptable està clar: les barraques de l’any passat, reduïdes a quatre dies pel mateix model de la gestió exemplar, són les segones barraques més cares de la història, concretament 135.827,5 euros. Les primeres més cares, us ho podeu imaginar, les d’enguany, amb sis dies de durada, que han costat, sempre segons l’interventor, 145.000 euros. L’interventor, però, no hi ha afegit que des de fa dos anys (els mateixos que no s’ingressa ni un euro) l’ajuntament paga el sou del gerent de l’àrea d’atenció a les persones i el del nou coordinador de l'embarraca't que es va contractar per dur a terme aquestes activitats, cosa que faria ascendir aquests números ja de per sí escandalosos a cotes insospitades.

Evidentment, ara això algú ho revestirà d’atac a les associacions i farà veure que estem en contra de la voluntat dels joves. Nosaltres respectem les associacions i la voluntat dels joves. Simplement, exigim que els comptes municipals siguin clars, transparents i, sobretot, dins la legalitat.

Esperem, pel bé de la ciutat, que el senyor Vila aprengui nous models d’exemplaritat en la gestió econòmica i legal del consistori, o aviat, mentre es reparteixen sobres amb diner públic que es torna negre i es prenen decisions al més pur estil d’un "cortijo", no tindrà temps d’adonar-se que hi ha una Figueres que està farta de tant proselitisme, clientelisme, populisme, i altres “ismes” més gruixuts i més greus.

Irresponsabilitats... (una darrera l’altra)

Ja fa vora tres anys que a la nostre ciutat mantenim un encès debat al voltant de la possible instal·lació d’una escola privada “Montessori” en terrenys de titularitat pública. Durant aquests anys les posicions s’han anat definint fins a, vista la premsa, provocar la fugida de l’escola.

Tot sembla indicar que l’escola s’instal·larà a Peralada, i haig de dir que no m’estranya perquè l’Alcalde de Peralada em va dir far temps "no us encanteu que us quedareu sense escola". Tal dit tal fet.

Resulta innegable que la instal·lació de l’escola era una prioritat de Santi Vila que va ser acceptada pels socialistes quan érem al govern. Per alguns molt a contracor i per altres, entre els que m’hi compto, no tant. El fet és que enteníem que era legítim fer una concessió de terrenys públics amb el pagament d’un cànon anual d’uns 60.000,00 € que haurien de revertir a l’escola pública i la cessió de terrenys per a construir l’escola Carme Guasch.

Altres consideracions que fèiem eren la creació d’un important nombre de llocs de treball, la possibilitat que els nostres ciutadans poguessin optar a qualsevol model d’educació a la nostra ciutat i, en definitiva, anar-nos equiparant amb ciutats amb les que volem competir. Mentre érem al govern varem votar a favor perquè ens constava la voluntat de Santi Vila de que les coses fossin així.

Un cop expulsats del govern vam votar en contra de la modificació del planejament per a permetre equipaments educatius al solar on s’havia d’instal·lar l’escola. La raó és ben senzilla: donats els incompliments de Santi Vila no podem votar res que no hagi estat acordat prèviament per escrit. És a dir, si es donessin d’una manera fefaent les condicions (que eren acceptades pels promotors) que sempre hem demanat, aquesta ciutat no es quedaria sense escola.

D’altra banda ERC va passar de la oposició més radical, de les posicions radicalment esquerranoses dels 70, a acceptar la instal·lació en terrenys públics a canvi d’equipaments esportius.

Finalment ERC en un exercici de manca de realitat, probablement perquè qui els capitaneja no té la més remota idea del mon real (el financer i empresarial), decideix capitalitzar els 60.000,00 € en 50 anys i demanar que es faci un pavelló esportiu de 3.000.000,00 €. Vista la situació bancària i financera del país aquesta és una decisió irreal.

Al final el resultat de tot plegat serà la pèrdua d’una oportunitat, com tantes d’altres a la nostra ciutat, amb un únic responsable: Santi Vila, qui per interès propi un cop va ser nomenat candidat va dinamitar el pacte sense calibrar-ne les conseqüències.

Per solucionar l’enèsim atzucac en què ens ha posat l’Alcalde o bé ERC cedeix un cop més i hi ha escola o bé en Santi Vila s’oblida de fer política d’estar per casa, fa un pas i rubrica les condicions que des de fa 2 anys els socialistes havíem fixat i que no hem variat. Si això és així, òbviament haurà de tenir conseqüències polítiques per al govern i per al mateix Santi Vila però hi haurà escola, hi hauran 150 llocs de treball, hi haurà llibres de text gratuïs o el que convingui per als estudiants de les escoles públiques i l’escola Carme Guasch tindrà terrenys per poder ser pionera en la creació d’un institut-escola.

De tota manera no es facin il·lusions, que amb unes esculturetes de 150.000,00 € i un parell d’arbres de 12.000,00 € tothom content!

(article publicat al setmanari Empordà el 27 de juliol) 

No vols caldo? Doncs dues tasses! 56.000,00 € més cremats!

No fa massa a la comissió de la ciutat dels detalls es va aprovar la instal·lació d’un conjunt escultòric d’Antoni Casamor. Com tots podeu suposar, mantenim una posició del tot contrària a aquesta acció, com no pot ser d’altra manera després del que ja vàrem manifestar amb relació al conjunt escultòric de Sant Jordi i el drac. 

Si en aquell moment pensàvem que no tocava gastar frívolament la quantitat i que s’havia d’esperar a un moment de millor bonança econòmica, ara ens reafirmem amb la nostra posició. Amb la subscripció popular s’han recaptat uns vuit-cents o mil euros i els organismes supramunicipals els han denegat les subvencions demanades. Resultat: 90.000,00 € a pagar menys el que es recapti de la subscripció popular, que és un autèntic fracàs, com ja vàrem avisar. Estem al segle XXI, no al XIX.

Doncs bé, si no n’hi va haver prou, ara ens gastarem 56.050,00 € en un conjunt escultòric cedit per la Fundació Casamor titulat “NU” (cliqueu aquí per veure el conveni). Vull expressar el meu agraïment a la Fundació,  perquè em consta que el preu només és per la foneria i el material. La despesa es pagarà amb càrrec a la partida “ciutat dels detalls” del pressupost que va ser aprovat també pels socialistes i l'escultura s'instal·larà a la cruïlla entre els carrers Pompeu Fabra i Sant Llàtzer.

La situació és substancialment diferent de quan es va aprovar el pressupost, com ja us vaig explicar en el meu post Estic preocupat. Cal un pla de sanejament:  tenim un dèficit de més de 800.000,00 €, paguem a final de mes més diners dels que ingressem i els diners que tenim a tresoreria més els que ens deuen són menys dels que deu l’Ajuntament.

Davant d’aquest panorama, resulta d’una enorme frivolitat gastar 56.000,00 € en una escultura. És ben evident que sóc el primer partidari de promoure l’art en totes les seves formes a la nostra ciutat (i així ho podeu llegir a la meva conferència com a eix del futur desenvolupament d’aquesta ciutat. Ara, però, no és el moment. 

Cal que Santi Vila comenci d’una vegada a comprendre a on governa, què governa i a qui governa! Cal que invertim aquests diners en moltes altres coses: tapar forats als carrers, més voreres, promoció del comerç i els emprenedors, substitució de lluminàries trencades, substitució de canonades d’aigua, nous materials per a la Guàrdia Urbana per poder fer millor la feina o, simplement, estalviar per a recuperar el forat econòmic de la casa.

Les consideracions del govern sobre la nostra opinió amb relació a Sant Jordi i el Drac denotaven no tenir el més mínim respecte per l’oposició.

La nova iniciativa rebla el més absolut menysteniment de la nostra opinió però el que és més greu és que el govern se’n riu de tots els figuerencs i les figuerenques a la cara: només cal veure que manifesta la gratuïtat de la iniciativa al Facebook, sense esmentar que el material i la foneria pugen 56.050,00 €:

(extracte del conveni amb la Fundació Casamor per a la instal·lació de l'escultura)

Sobre el darrer Ple

Aquesta setmana m’he retardat en penjar els vídeos del Ple ordinari del mes de juliol, però ja els teniu aquí.

Hi podreu trobar debat sobre la contractació d’urgència d’un socorrista per a la piscina, fragments de debat amb el regidor Diego Borrego sobre l’estatut, debat sobre seguretat a l’entorn de la piscina (amb la lectura de mail d’un veí). També hi  trobareu unes paraules prou interessants sobre la ubicació de l'escola a l'actual presó.

Passos a nivell

Avui publico un video de la roda de premsa celebrada el dia 12 a la seu del PSC de Figueres, amb la presència del 1er secretari del PSC, Quim Nadal, el cap de campanya del PSC i jo mateix com a cap de llista del PSC a Figueres. 

El conseller Nadal va reafirmar que la solució per a enretirar els passos a nivell és la pactada per l’Alcalde Armangué amb el ministeri. Va remarcar que és inviable un model de dos estacions i que el govern de la Catalunya treballa en aquesta direcció.

Objectiu 2015

Doncs sí. Ahir a la tarda vaig presentar el nostre projecte de ciutat, que anirem explicant des d'avui i fins a la primavera de l'any que ve. Si us interessa llegir el text de la conferència que vaig pronunciar cliqueu AQUÍ.

Estic plenament convençut que aquest projecte és sòlid i pot treure la ciutat de la decadència, la manca de rumb, l'ambigüitat i el clientelisme que ens ha fet anar quinze anys enrere.

Hem treballat, hem pensat i ho continuarem fent. Tenim projecte, tenim les idees clares i respostes raonades i concretes a totes les inquietuts i necessitats d'una Figueres que ha canviat molt i que és lluny del món i del temps on viu Santi Vila.

El nostre repte, per tant, és retornar el dinamisme i aprofitar l'energia de Figueres per tornar a situar la ciutat al mapa i tornar a ser referència. Vull que ens encoratgem a assolir l’objectiu 2015. Us demano que m'hi acompanyeu, que cregueu que és possible, que cregueu que Figueres, sí, pot brillar amb llum pròpia, pot competir i pot ser una gran ciutat d'oportunitats.

Conferència al Museu del Joguet

Divendres vinent presento, en una conferència que es celebrarà a la terrassa del Museu del Joguet, La Figueres que jo vull. Una ciutat amb ambició i confiança, on explicaré el meu projecte de ciutat pel futur. Presentarà l'acte Estanis Puig, alcalde de l'Escala.

Podreu anar coneixent el contingut de la meva proposta i els detalls del projecte a través dels mitjans de comunicació i d'aquest blog, que us convido a visitar. No oblideu que contestaré tots els dubtes i qüestions que em vulgueu proposar al correu perecasellasborrell@gmail.com.

Documentació pública i accessible

Avui us presento una novetat important en el contingut del blog. He decidit, després de fer les consultes pertinents, penjar-hi les actes de la Junta de Portaveus de l'ajuntament, de la qual en formo part en representació del grup municipal del PSC.

Per aclarir-vos una mica què és això, podem dir que la Junta de Portaveus és un dels òrgans municipals constituït, sota la presidència de l'Alcalde, per tots els portaveus dels grups municipals (segons el nostre Reglament Orgànic Municipal), que té com a missió l'assessorament de l'Alcalde per preparar els plens i presentar-hi mocions (assumptes que es proposa discutir). Per dir-ho d'alguna manera, el·laborem una mena de guió de la sessió plenària.

Considero que és interessant de cares a obrir una mica més l'administració al ciutadà i, un cop més, fer allò que hauria de fer l'ajuntament: donar publicitat a tot el que interessa els figuerencs. 

Així, doncs, i per començar, ja podeu consultar l'acta de la Junta de Portaveus de 4 de febrer, l'acta de 4 de març, la d'1 d'abril i finalment l'acta del 6 de maig. Tant aquests documents com les actes de la Junta de Govern Local i les dels Plens les podreu trobar sempre a la secció documents, al lateral del blog.