Setmana del 19 al 25 de desembre

Una setmana molt marcada per la vaga d’escombraries, que ha fet patir molt a tota la ciutat.

Dilluns a primera hora vam tenir una conversa amb el Regidor de cultura i una treballadora municipal; tot seguit, reunió amb Marta Felip i Òscar Vergés. Posteriorment tocava comissió informativa i, més tard, l’habitual Junta de Govern Local. A la tarda hi va haver reunió de treball de l’ordenança de terrasses, però un imprevist em va impedir assistir-hi.

Dimarts al matí va començar amb una visita agradable a l’Escola Pous i Pagès, en què vam comentar amb el Director diverses possibilitats per al barri de Sant Joan. A la tarda, vam tenir junta de govern, consell de presidència i comissió informativa al Consell Comarcal. Ja al vespre, vaig assistir a la presentació del calendari d’enguany del Setmanari L’Empordà a l’Erato, un acte molt interessant i precedit d’una bona feina.

Dijous va ser un dia dedicat al pressupost, que es va tancar al vespre amb un ple extraordinari on es van aprovar definitivament les ordenances, i en el qual hi havia diverses mocions que havien quedat sobre la taula a l’anterior ple ordinari, a banda de preguntes que no s’havien pogut fer. Prèviament, havíem tingut una trobada amb els grups municipals i el regidor Toro per parlar del barri de Sant Joan. Sobre el ple, he de dir que va ser estrany, amb molt estella i foc a discreció  de totes bandes; personalment m’ho vaig mirar des de la barrera: les bronques no ens porten enlloc. Vam acabar la nit sopant els membres de l’equip de govern. Oblidava dir que al migdia vaig poder acompanyar el regidor d’esports a un dinar molt agradable amb usuaris de la seva àrea, on ell mateix va fer un emotiu discurs.

El divendres al vespre vaig assistir al brindis de Nadal de les Associacions de Veïns a la seu de l’AV Enric Morera.

El dissabte al matí el vaig dedicar íntegrament a inspeccionar amb la Policia i la Directora de seguretat l’acumulació d’escombraries i els estralls causats pels incendis i a veure de primera mà com al centre de la ciutat es produïa una situació de bosses d’escombraries obertes i deixalles escampades arreu, fet que contrastava amb un menor desordre en altres indrets. La veritat és que tot són formes de protestar, però, segons com,  tampoc no cal. A banda, vam preparar un pla de sectorització de la ciutat per repartir la responsabilitat amb Mossos. I des d’aquí vull mostrar el meu agraïment a l’Albert Ballesta, que en tot moment va estar disposat a implicar-hi els Mossos a fons. També vaig tenir una conversa amb la responsable de serveis jurídics de l’Ajuntament per avançar en la tramitació dels documents necessaris per tal de poder disposar de la totalitat de la plantilla de la GU si les condicions ho requerien.

Afortunadament, res d’això no va fer falta, perquè els companys de govern van poder tancar un acord amb els convocants de la vaga per tal que tot tornés a la normalitat. Bona feina, i la nostra gratitud per haver-hi estat fins a darrera hora de la nit del 24.

Finalment, el 25, dia de recolliment familiar, vaig passar a dir Bon Nadal als guàrdies que estaven de servei.

Setmana del 12 al 18 de desembre

Dilluns: al matí tocava signatura a l’Ajuntament, a les 11.30 h reunió de pacte amb l’Òscar Vergés i la Marta Felip; posteriorment, a les 12.30, vam fer Comissió informativa ordinària: com que no hi havia punts a l’ordre del dia, es va aprofitar per fer una sessió amb els regidors i el cap de la policia per a informar-los dels procediments que podem realitzar i realitzem davant la problemàtica de les ocupacions. A les 14h, vam acabar amb la Junta de govern local.

Dimarts: a les 19 h, reunió al carrer Nicaragua amb l’àrea d’organització del PSC per tractar de diversos assumptes ordinaris.

Dimecres: signatura i assumptes diversos a la casa gran; al migdia, reunió al PDC amb treballadors socials del Barri de sant Joan per preparar la reunió de la Comissió de seguiment del Barri de Sant Joan. A les 18h vàrem celebrar aquesta sessió, on es van repassar els assumptes que hem anat treballant durant l’any; he de dir que per part dels assistents es va expressar que, si bé les coses són millorables, evolucionen favorablement. En el decurs de la reunió vaig retirar la paraula a un representant veïnal: totes les opinions són respectables, però no puc permetre que es falti a la veritat d’una forma objectiva. Tampoc no em van agradar les opinions del regidor Borrego: simplement confon una comissió de treball amb un plenari de l’Ajuntament. Com tots els grups vàrem expressar, haurà de pensar si vol seguir en el pacte o no.

Dijous vaig tenir reunió amb una veïna de Figueres que va expressar-me la seva queixa relativa al fet que alguns tallers mecànics omplen els carrers de cotxes que estan reparant i fins i tot ocupen les zones per a persones amb discapacitats. Li vaig prometre posar-hi remei.

Divendres a les 9.30 vaig assitir a la constitució dels Consells Territorials de Serveis Socials a Girona amb el Secretari d’Afers Socials. Vaig tenir oportunitat d’expressar que el sistema d’ajuts públics em sembla molt injust i que a Figueres n’hi ha que se n’aprofiten amb l’empara d’una entitat que confon la lluita social amb maltractar treballadors socials.

A part, va ser un matí molt mogut a causa d’un incendi al Culubret, afortunadament sense víctimes, però amb alguna plantació de marihuana per la qual els responsables ja estan essent processats.

Dissabte a la tarda vaig tenir reunió amb un president d’associació de veïns, a les 19.30 assemblea dels Amics del Castell, i a les 21h,   la“Fiesta del Turrón de la Casa de Andalucía”. Em va tocar una panera enorme després de comprar unes butlletes que ens vam partir amb el Regidor d’Esports.

Diumenge vaig assistir al pavelló a la matinal de la “Marató de TV3” amb els clubs d’arts marcials de Figueres; i vaig tancar la setmana amb el concert solidari en benefici de Càritas: el Messies de Händel va sonar al Jardí de la mà del mestre Comellas i l’Orquestra UNESCO de Barcelona.

Setmana del 5 a l'11 de desembre

Aquesta setmana ha estat estranya, sense continuïtat i això s’ha notat en la feina, tot i que m’he ocupat de l’Alcaldia.

El dilluns el vaig dedicar a primera hora a fer gestions amb diverses persones que tenen maldecaps a la ciutat; a les dues també teníem la junta de govern.

Dimecres va ser dia de signatura i atenció a assumptes de seguretat. Alhora, també vaig tenir moltes qüestions relacionades amb el PSC i amb la recollida d’avals per al Congrés de Girona.

De divendres destaco la presentació del catàleg de l’exposició Tangències a l’espai expositiu de la Casa Empordà: tot un èxit de l’àrea de cultura.

Dissabte vam assistir a la presentació de la DO Oli Empordà i més tard a la celebració del dia del voluntariat a la seu de l’Associació de voluntaris de protecció civil de Figueres. Vam acabar el dia al vespre escoltant  versos al Castell amb els Amics del Castell de Sant Ferran.

Finalment, diumenge vaig a assistir al teatre a l’espectacle de Dolça Tardor, com sempre espectacular, de la mà de la Rosa Maria Malé.

Dia del voluntariat

La nostra comarca compta amb un teixit de voluntariat divers i ric, agrupat entorn d’entitats de tota mena i amb interessos molt diversos. És, doncs, una riquesa de la qual hem d’estar ben orgullosos. Tingueu en compte que el nostre país, Catalunya, s’ha construït amb l’esforç de les associacions; les intervencions des del poder hi són menors que en altres llocs. En són exemples els ateneus, els casinos i tota mena d’associacions.

I justament avui som aquí, a l’Associació de voluntaris de protecció civil de Figueres, per celebrar el Dia del Voluntariat. Em sembla que és just aquest reconeixement a l’esforç d’uns ciutadans que sacrifiquen part del seu temps lliure per contribuir a mantenir l’ordre i la convivència quan se’ls requereix, que no són poques vegades, de manera totalment altruista. Gràcies per la gran tasca que feu i pel suport tan necessari que doneu en moments de necessitat! On no arriben els mitjans, diguem-ne, professionals, vosaltres aporteu la vostra experiència  i disponibilitat.

Em consta que l’Associació de voluntaris de Protecció civil de Figueres va néixer a principis del 2013 amb la voluntat de donar cabuda a l’organització i gestió d’activitats d’un grup de ciutadans que, de manera voluntària i desinteressada, volien oferir col·laboració a les múltiples necessitats del municipi en el camp de la protecció a la ciutadania. Aleshores, si no vaig mal encaminat, ja vàreu estar donant suport a la cavalcada de Reis. Des del primer moment ho heu fet acollint-vos al que la Normativa exigeix i de manera molt responsable, com ha de ser, sempre coordinats amb els comandaments en cada situació extraordinària on es requereixi la vostra presència. I és que, com vosaltres mateixos esmenteu en vostra web de presentació: “La participació dels voluntaris de Protecció Civil en activitats ben diverses, des de jornades festives, fires, diades esportives, actuacions o concerts, o casos d’emergència, està sempre subjecta a l’ordre de petició   d’actuació que realitza la regidoria de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Figueres “. Així, partint d’aquesta  premissa, la vostra associació s’ha consolidat fins al punt de fer-vos imprescindibles en qualsevol acte de magnitud. En tenim bons exemples en el suport que heu donat aquests darrers caps de setmana a la Cursa de la Dona o a la Mitja Marató

Els voluntaris realitzeu sempre les tasques degudament uniformats i preparats: no és una tasca que es pugui improvisar. I a dia d’avui ja se us coneix i se us espera en tots els esdeveniments importants de la ciutat: el vostre color taronja és cada vegada més present acompanyant la tasca de la GU. 

Un exemple de la dificultat del que feu i de la preparació que requereix la vostra tasca és el curs que ha fet la nova Cap, la Sònia Sarola, a Mollet.  Aprofito el moment  per desitjar-li molts encerts en la seva feina.

A més, cal remarcar que la vostra feina també s’estén a tasques de formació, divulgació i prevenció, sempre necessàries. En aquest punt destaco les activitats d’Educació vial per a la mainada, que feu juntament, altra vegada, amb la Guàrdia Urbana.

En resum: crec que cal divulgar i agrair la feina que feu, perquè l’espai que ocupeu és importantíssim. I alhora, també cal fer una crida perquè és continuïn sumant a aquesta causa més ciutadans voluntaris degudament formats. No puc però deixar d’insistir en la gran tasca que fan els servidors públics a Catalunya, els voluntaris,  però també els que han convertit la seva vocació en carrera al servei del país, com són mestres, metges, policies o bombers.

I per acabar, vull confirmar-vos que aviat podreu disposar de les emissores i el desfibril·lador que hem aconseguit amb la col·laboració de la Diputació de Girona.

Setmana del 28 de novembre al 4 de desembre

Dilluns va ser un dia intens, amb diverses trobades; la primera a les 11.30 a l’Ajuntament amb el portaveu de Compromís i l’Alcaldessa per tal de preparar el ple i analitzar la situació del dia a dia del pacte. A les 12.30, Comissió informativa, i a les 13.30, reunió de tots els regidors amb els representants sindicals i l’empresa. Va ser una reunió tensa i llarga, però sembla que finalment productiva, ja que la vaga es va desconvocar posteriorment i es van resoldre unes qüestions que encallaven la negociació. En acabar, vam fer la junta de govern. A les 17 h,  vam fer reunió del GMS per preparar una trobada amb l’Alcaldessa a les 18h. El motiu: alguns malentesos que havien fet tensar el pacte de govern les darreres setmanes. La reunió va resultar exitosa i es va poder posar fil a l’agulla per a millorar el funcionament. La realitat és que, més que un rerefons polític, hi havia qüestions de comunicació interna i externa poc treballades.

Dimarts el més destacat va ser la  junta de govern al CCAE a les 13h.

Dimecres vam tenir reunió al vespre amb un president d’associació de veïns per exposar diverses necessitats de seguretat i altres qüestions del seu barri.

Dijous vam començar amb una reunió al matí amb la cúpula de la GU i la Directora de seguretat. S’hi va analitzar diversos temes: equipament informàtic per gestionar sancions, pla de barris, inspeccions, organització jurídica, problemes d’habitatge, els búlgars i algun altre tema.

A la tarda, tocava ple ordinari. Només vaig poder-me quedar als assumptes de l’ordre del dia perquè a la nit vaig haver d’anar al Jutjat de guàrdia. Va ser un ple llarg, que no es va poder acabar, i on hi havia moltes mocions. A destacar que vàrem arribar a un acord amb la CUP i la resta de grups  sobre una qüestió que ens interessa especialment:  el patrimoni del sòl.

Divendres va ser un dia rutinari sense reunions i amb treball de telèfon al voltant del congrés del PSC i del dia a dia de l’Ajuntament; també vam ajustar alguns assumptes de la Junta de Govern de dilluns vinent.

Dissabte al matí vaig visitar les parades de la plaça Catalunya en el Dia mundial de les persones amb discapacitat. Cap al migdia, vaig fer acte presència al torneig de caganius per a entregar medalles amb el president del club, el president del Consell esportiu de l’Alt Empordà i el president de l’AA.VV de la marca de l’Ham; em va fer il·lusió que m’hi convidessin! Entre una cosa i l’altra vaig visitar la Fira dels Corredor, lligada a la Mitja marató. Al vespre, va ser el torn de la inauguració de la fira de Nadal. I el dia va acabar amb el sopar de la Colla Castellera; va estar molt bé: m’hi vaig sentir com a casa. Miraré d’anar a veure i donar suport més sovint als castellers!

El diumenge he fet una visita ràpida a la Mitja marató perquè he tornat a tenir obligacions de tema judicial i cal fer la feina.

Finalment, d’aquesta setmana també vull destacar la presentació del concert solidari del proper  17 de desembre, amb el Messies de Händel dirigit per Gonçal Comellas al Teatre Jardí. I afegir que ja tenim el regidor d’esports treballant a fons en la festa de l’esport del gener, que serà encara més lluïda que la de l’any passat!

Anem incrementant el parc d'habitatges

Avui abordo un dels temes primordials per a mi en aquest mandat: l’increment d’habitatges disponibles per a atendre les necessitats de famílies en risc d’exclusió. Vam iniciar el mandat conscients que hi havia molta feina a fer i que no seria fàcil, però convençuts també que es podia millorar molt.

Els intents de mobilitzar pisos de particulars per oferir-los en lloguer social no han prosperat a dia d’avui. Tampoc no és gens senzill aconseguir que les entitats bancàries col·laborin. Amb tot, la llei les aboca cada vegada més a signar convenis amb l’administració per donar sortida als immobles buits de què disposen.

Mentrestant nosaltres hem obert altres vies: a dia d’avui els diners del fons del Patrimoni Municipal del Sòl ja ens han permès adquirir 10 pisos a través del procediment de tempteig i retracte. Aviat estaran adequats i disponibles per als usuaris. D’altra banda, en aquesta mateixa línia, l’ajuntament té ja informe favorable per poder incorporar-ne properament deu més pel mateix procediment, seguint sempre uns paràmetres que garanteixen les condicions de l’adquisició.

Paral·lelament, continuem treballant per tancar acords amb entitats i trobant fórmules perquè la coordinació amb altres administracions sigui més eficient, en benefici dels usuaris necessitats de sostre. Segur que podrem continuar incrementant les notícies positives en aquest àmbit.

Setmana del 20 al 27 de novembre

Dilluns passat va començar amb l’habitual reunió del Grup socialista per tal de preparar l’activitat de la setmana i intercanviar impressions sobre els temes que serien importants durant els següents dies, especialment la Cursa de la Dona i diverses qüestions relacionades amb el barri de Sant Joan. La Cursa de la Dona ha estat una de les dedicacions més intenses del regidor César Barrenechea, sempre preocupat per tal que tot surti mil·limetrat i perfecte, cosa que aconsegueix sempre. Posteriorment vaig tenir trobada a l’escola Pous i Pagès en tant que regidor del barri per a analitzar algunes qüestions de civisme que preocupen la direcció del centre. A les dues, tocava junta de govern i a dos quarts de cinc, la reunió de l’equip de govern i de l’equip tècnic i jurídic. Cap a les set vam reunir-nos amb els portaveus de l’oposició per tal de presentar la diagnosi operativa del Barri de Sant Joan i una proposta de redactat de pacte pel barri que, en general, ja estem observant,  amb alguna nota discordant. Crec que en va sortir una bona feina que ara ens cal rematar.

Dimarts tocava Consell Comarcal:  junta de govern a les quatre i ple a les sis; com a fet destacat, diré que hi vàrem aprovar el Pla d’Igualtat comarcal i el pressupost de l’ens.

Dimecres hi va haver consell d’administració a Fisersa; s’hi va repassar l’actualitat de la companyia. A la tarda,  a les 18h, ens reuníem l’executiva del PSC a Figueres per a explicar detalls del futur Congrés de Comarques Gironines; hi vaig avançar als companys que el celebrarem a Figueres el mes de gener. També vam repassar la marxa del pacte de govern  a Figueres i vaig donar una explicació sobre els possibilitats de gestió dels serveis públics d’enllumenat, escombraries i jardineria. A les 20h tenia prevista una trobada a l’Associació de Veïns de l’Eixample, però la pluja intensa i un enorme refredat ens obliguen a posposar-la quan ja hi érem. La veritat és que el refredat i la pluja em van contrariar enormement perquè també m’hauria agradat anar a veure les “converses” al teatre Jardí amb l’amiga i actriu Àngels Bassas. Estic realment satisfet de les iniciatives culturals a la ciutat, amb la tasca del regidor Alfons Martínez Puig.

Dijous em vaig veure amb un director d’institut preocupat per qüestions de civisme i seguretat al voltant de l’institut que dirigeix. Al migdia, dinar polític amb la Portaveu republicana per a analitzar la realitat figuerenca. Prèviament havia tingut reunió amb la coordinadora de la meva oficina per a repassar temes pendents i preparar el cap de setmana, tenint en compte que jo faria vacances de divendres a diumenge.

Divendres al migdia vaig assistir a la plaça de l’Ajuntament a la lectura del manifest institucional per a eradicar la violència de gènere. Al final del dia vaig rebre la notícia que hem resolt els darrers problemes administratius per poder tramitar els ajuts esportius a famílies en risc d’exclusió social.

Després vaig començar unes mini-vacances amb la família fins diumenge. He de dir que era un cap de setmana intens, amb la presentació de l’equip de volei, la cursa de la dona (amb una bona representació de companyes del PSC), la conferència d’en Quim Nadal a Atenea en memòria d’Ernest Lluch (“Ernest Lluch i l’Alternativa Catalana”), l’acte de lliurament del premi a l’Excel·lència a Eduard Puig Vayreda al Muntaner o l’encesa de l’enllumenat nadalenc. No es pot ser a tot arreu, però no hi faltaven companys de grup.

Per acabar, no em puc estar de felicitar públicament l’Associació Iris i la seva presidenta Lídia Albert per l’organització i la celebració de la 1a Cursa de la Dona a Figueres:  un èxit rotund de participació i civisme.

Prou violència de gènere

El dia 25 de novembre és el dia internacional per a l’eradicació de la violència sobre les dones. 

Aquest any ja han mort a l’estat 39 dones per violència masclista. La xifra és esgarrifosa, però no ens ha d’amagar la violència present en molts àmbits de la nostra societat envers les dones i les nenes. Les agressions físiques i psíquiques estan presents en comportaments habituals sense que, en ocasions, ni tan sols se n’adonin les dones que les pateixen. Jo exerceixo el torn d’ofici de violència de gènere i mai no m’acostumaré al que hi veig massa sovint en forma de disculpa cap als agressors.

Calen programes de formació, cal suport econòmic a les víctimes, una educació que desterri clarament valors absolutament masclistes i, sobretot, cal actuar sobre els agressors amb fermesa i amb programes educatius efectius que evitin la repetició de comportaments sexistes. Una societat que tolera el masclisme no és una societat democràtica.

Us deixo el manifest del PSC amb motiu  del 25 de novembre.

Setmana del 14 al 20 de novembre

El dilluns al matí vaig anar a Barcelona per a una reunió amb una diputada per un tema relacionat amb la pobresa energètica i posteriorment vam tenir reunió de tot l’equip del secretari d’organització del PSC. Encara vaig arribar a temps per a la Junta de Govern. Aviat canviarem les reunions socialistes a la tarda i ja no tindré aquest problema.

A mitja tarda, una nova reunió del PSC a Girona; aquest cop a l’executiva de federació per posar fil a l’agulla al nostre congrés i debatre sobre política estatal.

Al vespre em vaig reunir amb els veïns de la zona oest de la ciutat: estan preocupats per fer complir els horaris i les obligacions legals als comerços de la zona; els dic que ens posem a treballar-hi d’immediat i encara més fort. Em comprometo a portar-los les estadístiques de les actuacions. De tota manera.

Va ser un dia amb força trucades de ciutadans amb problemes diversos. També em vaig assabentar que finalment hem aconseguit fer el tancament de la pista de darrere el pavelló vell;  a veure si a les nits els veïns poden descansar i no es troben amb energúmens de tota condició saltant pels seus patis a les tantes a la recerca d’una pilota perduda!

El dimarts, vam tenir Junta de govern al Consell Comarcal i a la tarda, Comissió informativa, on vam aprovar el Pla d’igualtat comarcal, un instrument necessari per ell mateix, però també perquè és una condició indispensable per a demanar qualsevol subvenció.

Dimecres i dijous van ser dies de gestions diverses en relació amb temes municipals, com la cursa de la dona amb en César,  o el pressupost i algunes qüestions de personal que no acaben de rutllar. També ens van tenir ocupats altres qüestions polítiques prou importants, de les quals ja parlaré en un altre moment si s’escau.

Divendres vam dinar amb l’Alcaldessa per analitzar l’actualitat municipal i al vespre vaig assistir a la inauguració al Museu de l’Empordà  de l’exposició sobre l’obra fotogràfica de Narcís Roget. Com sempre, el Museu de l’Empordà impecable:  estic content de com va tot plegat.

El dissabte vam assistir amb l’Alfons i l'Alcaldessa a la presentació a l’escola La Salle del llibre que ha escrit en Xavi Perpinyà sobre la seva filla i la malaltia que la va afectar,  Únicament Laura. Dins l’enorme emotivitat de l’acte vull destacar les paraules d’en Xavier sobre el que podem fer els polítics locals per incentivar la investigació; està molt bé que les coses es diguin pel seu nom! Us recomano que el llegiu i que el compreu perquè el que es recapta va a investigació sobre càncer.

Posteriorment vam anar al “Festival de Otoño” de la Casa Cultural de Andalucía. Hi havia molta gent i bona companyonia, però vaig haver de marxar aviat per un compromís familiar, la festa major de Bàscara, i , com que el festival no va començar a l’hora,  me’n vaig perdre una bona part.

El diumenge he estat a Maià de Montcal per recordar el company Ernest Lluch: el dia 21 fa 16 anys que ens el van arrabassar.  Com sempre, els socialistes gironins hi hem estat presents:  no volem que es perdi el testimoniatge d’una de les persones més lúcides que hem tingut.

Em sap greu no poder ser a tot. Aquest diumenge a Figueres també s’ha celebrat el Dia Internacional dels Drets dels Infants i l’Ajuntament ha acollit la renovació d’una part dels membres del Consell Municipal d’Infants. També hi ha hagut la presentació  dels equips de bàsquet de Les Escolàpies i de l’Adepaf.   Sabeu que Figueres serà la Ciutat del Bàsquet Català el 2020?  Avui s’ha anunciat. A més, els vermells compleixen 20 anys. Doble motiu de celebració: Per molts anys!

Setmana del 7 al 13 de novembre

Aquesta setmana l’activitat ha estat d’un caire molt polític. Dilluns al matí vaig assistir per primera vegada a la Comissió executiva nacional a Barcelona. La veritat és que va ser interessant, i fins i tot curiós, pel fet d’estar assegut escoltant opinions de companys amb molta experiència i responsabilitat. Ja veurem com avança la tasca, però em reconec molt il·lusionat.

Dimarts, una visita a l’Ajuntament per qüestions de seguretat, i durant el dia molta conversa amb presidents d’associacions de veïns per temes de seguretat també. També vàrem acabar l’esborrany de pacte de ciutat i de la diagnosi operativa de Sant Joan i ho vam trametre a la resta del consistori per anar-hi rumiant. Anem lents, però amb moltes ganes, i estic molt agraït al meu equip polític i tècnic.

Dimecres vam fer una visita molt positiva a la Diputació de Girona. Com sempre, el president Pere Vila ens va acollir impecablement i amb molt d’interès pel tema que li anàvem a exposar: l’organització del torneig “Fundación Jose Ramón de la Morena-Liga Promises” de futbol aleví amb els 20 clubs de la primera divisió. A la tarda, una entrevista a Radio Vilafant per a la xarxa de municipis: una conversa amb representants de Badalona i altres municipis sobre barris degradats. I, per rematar el dia, dues assistències a menors del torn d’ofici.

Dijous, el més destacat va ser la reunió amb els regidors socialistes per comentar els actes de la setmana i redactar un document d’acompliment d’objectius del pacte de govern amb CiU a Figueres. També vaig tenir reunió amb la secretària municipal per posar en marxa la contractació d’un nou agent de policia. Al vespre vam tenir executiva local de celebració al PSC; a banda, hi vàrem celebrar l’aniversari de la Teresa.

Divendres va ser dia de signatures diverses i amb una nova reunió al despatx al voltant de qüestions polítiques i repàs amb els regidors de les tasques pendents i futures.. Aquesta setmana el regidor d’Esports ha estat especialment  enfeinat col·laborant en l’organització de la Cursa de la dona. I a Cultura, la setmana també va ser intensa: al matí es van presentar  les “Converses” destinades a commemorar el Centenari del Teatre Jardí durant la setmana del 21 al 25 de novembre. Un programa variat i de gran interès en el qual sou tots convidats a participar.

Al vespre, el colofó va ser la inauguració de “Tangències” a l’Espai expositiu de la Casa Empordà. Es tracta d’una exposició col·lectiva que us recomano especialment. Després encara vaig tenir temps d’assistir a la presentació del llibre sobre l’Escola del Far d’Empordà en un acte emotiu en el qual hi havia tot el poble. La meva felicitació per a tots ells.

Dissabte vaig assistir a la presentació del documental  “Alexandre Deulofeu, historiador del futur”. El teatre Jardí estava ple a vessar. Reconec que vaig aprendre força coses d’una personalitat que m’era força desconeguda. I he de treure’m el barret davant l’excel·lent discurs de l’Honorable conseller Vila.  

Proposició no de llei sobre memòria històrica

El diputat pel PSC Marc Lamuà ha presentat una proposició no de llei per a la dignificació, senyalització i museïtzació d’espais de la memòria de la guerra civil i de la dictadura. Podeu consultar-la clicant aquí.

No fa gaire, el 2 de novembre, en una entrada en aquest mateix bloc, reivindicava la necessitat de conèixer la veritat per poder fer justícia, reparar i evitar que es tornin a produir fets d’aquesta gravetat. En síntesi, per perdonar. 

Doncs bé, D’acord amb el que exposava aleshores, saludo i agraeixo aquesta iniciativa del diputat.

Setmana de l'1 al 6 de novembre

Ha estat una setmana intensa, però trencada pel festiu del dia 1. El dilluns va ser de pont i em vaig poder dedicar a les meves obligacions d’advocat, amb judici inclòs al migdia. El dia 1 va ser intens, amb un acte molt emotiu al cementiri, intervencions de tots els grups en la línia habitual, exceptuant el representant de la CUP, que va estar en un  pla “diferent”. Em va agradar especialment la presència i intervenció dels alumnes de l’Olivar Gran en els actes.

El dimecres, teníem junta de govern al Consell Comarcal, que s’havia traslladat per la festivitat del dia 2.

El dijous vam mantenir juntament amb el regidor d’esports, César Barrenechea, una reunió a Barcelona amb el secretari general de la UFEC: ens hem començat a moure per buscar opcions que ens permetin fer una nova piscina. Com que era primer dijous de mes, tocava ple a l’Ajuntament. Va ser un ple una mica més ràpid del que és habitual perquè no hi havia mocions i els temes no eren polèmics. L’absència de mocions va venir determinada perquè després d’una picabaralla govern-oposició sobre l’oportunitat de les urgències vàrem arribar a l’acord que tot es presentarà com a màxim els dilluns anterior al ple i així és podran estudiar amb deteniment les propostes.  Estic especialment satisfet de la resolució de la diferència política que hi va haver; a vegades és bo un “toc” per construir coses millors.

Divendres vam tenir primer reunió a Fisersa amb el soci de compromís per analitzar el transport elèctric i la seva renovació a la ciutat; més tard vam fer visita a la pèrgola de les pistes del Cusí i, després, dinar de treball per qüestions relacionades amb temes d’interès públic.

Crec que la feina més important de la setmana ha estat la finalització del documents per a la regeneració del barri de Sant Joan que espero entregar als grups aquesta mateixa setmana per anar tancant la feina prèvia. He dir que estic preocupat i buscant solucions amb la neteja del barri de Sant Joan.

D’altra banda, el meu equip està planificant una ronda de visites a les associacions de veïns per parlar de seguretat.

El cap de setmana ha estat molt intens a nivell polític i ha culminat amb la meva entrada a l’executiva nacional del PSC,  però d’això ja us en faré un post específic.

Veritat, justícia, reparació

(Parlament del dia de Tots Sants)

Salutació als estudiants de l’Olivar Gran que formen part del grup de treball sobre l’Holocaust, als membres de l’Associació Triangle Blau, a l’Alcaldessa, Regidors, membres d’altres entitats i ciutadans diversos que ens acompanyen.

Reconec que m’agrada especialment aquest acte, sovint us ho he dit, però m’adono que sempre som allà mateix, que no gaire res ha canviat, més enllà d’obrir unes quantes fosses, un fet que, òbviament, és molt important, però no n’hi ha prou: com a país hem de voler molt més.

Penseu, per exemple, que seguim sense saber on és Lorca i que continua sense anul·lar el judici al president Companys...

D’ara en endavant m’agradaria trobar respostes al perquè del que ha passat i del que ens passa. Per això he contactat amb una bona amiga lletrada, que treballa a Colòmbia, per veure com gestionen la fi del llarg conflicte amb les FARC. Sovint he al·ludit en articles i discursos a la Comissió de la Veritat i la Justícia de Sud-àfrica com a camí per mirar cap al futur. Ens neguem a seguir mirant cap a un altre costat perquè perpetuem la injustícia. 

En el nostre país és evident que només unes víctimes foren reparades. Què ha passat amb les altres? Amb els que foren perseguits per pensar diferent durant tants anys? Amb els que ho perderen tot? Doncs no ha passat res.

I com que no ha passat res, hem de ser conscients que tal com hem fet les coses hem transmès el trauma polític de les víctimes del franquisme fins a la tercera generació; no ho hem viscut, però ho hem heretat. Només hem de mirar al carrer o, fins i tot, a les gruixudes paraules que se senten al Congrés dels Diputats.

Cal doncs que ens preguntem com a país si volem seguir així o fer com van fer a Sud-àfrica o estan fent a Colòmbia, allò que anomenem justícia transicional, que es vertebra en 4 eixos: veritat, justícia, reparació i mesures de no repetició. A Espanya, de les 3 primeres no hem fet res. No sabem la veritat; per tant, no hi ha hagut justícia, i la reparació no ha estat ni personal ni simbòlica (penes de 5 anys a Colòmbia).

Sovint els conflictes polítics al nostre país vénen de lluny, vénen del fet que no hi ha hagut ni reconciliació ni perdó. Alguns acords polítics (dreta/esquerra) a nivell de l’estat o de Catalunya són simplement impossibles perquè no ens hem donat aquest procés q

ue culmina amb el perdó després de trobar la veritat, la justícia i la reparació. Ens ho teoritza molt bé el jesuïta colombià Francisco de Roux:

“La reconciliación no es otra cosa que la aceptación de que todos tenemos que participar en la construcción colectiva de la paz, es entender que el camino que hemos emprendido no nos lleva a ninguna parte. En la reconciliación siempre hay la posibilidad de negociar cosas. La reconciliación tiene un elemento político muy profundo: los verdugos dicen la verdad y las víctimas aceptan que les apliquen la justicia transicional y no la penal.”

Crec que per no continuar transmetent el dolor hauríem de tenir clar que el perdó no es negocia ni s’imposa a partir de l’oblit: el perdó és conseqüència de la reconciliació després de conèixer la veritat, fer justícia i reparar el mal. I aquí això està per fer. 

El perdó passa, com digué Jorge Semprún a Figueres en una conferència l’any 2009, per eliminar l’amnèsia com a poble; això, eliminar l’amnèsia, ens permetrà recuperar la veritat que ens portarà a la Justícia, ens justificarà la reparació del dany i, finalment, podrem dir que no tindrem una propera generació amb la frustració dels nostres predecessors. És molta feina, però a fer-la, tots, absolutament tots, hi estem cridats.

Setmana del 24 al 30 d'octubre

El dilluns va començar, com ha estat habitua, amb una reunió de planificació setmanal del Grup socialista. Més a tard, a les 12.30, Comissió informativa ordinàri, on els temes més destacats foren la modificació dels estatuts de Fisersa per a permetre-hi la incorporació del Consell Comarcal i la modificació de l’ordenança de civisme i convivència. Són assumptes que varen ser debatuts i que no van comptar amb el consens de tots els grups,  però es van aprovar i així es van poder debatre al ple extraordinari de dijous dia 27. A la tarda, vam tenir reunió de govern, on es va analitzar el dia a dia municipal. Es tracta d'una reunió setmanalon govern i alts càrrecs posen en comú els temes quotidians.

Dimarts el més destacable va ser la reunió a Barcelona del Consell Nacional del PSC, on vàrem acordar que els diputats del PSC votessin No a Rajoy. Estic satisfet d’haver estat un dels 241 que va votar en aquest sentit. El debat va ser molt menys intens del previst, ja que la unanimitat va imperar: penseu que només hi va haver una abstenció.

Dimecres a les 12.00 vam tenir roda de premsa a Fisersa sobre la incorporació del Consell Comarcal i després, Consell d’administració de Fisersa. Tot seguit vam fer reunió de  seguiment i preparació del ple del dia 27 amb el company de Compromís i més tard executiva del PSC a Girona i a Figueres per donar compte de la situació derivada del vot al Consell Nacional.

De dijous destaca la reunió amb Càritas per comentar necessitats de la ciutat i articular una nova proposta interessant per anar combatent la pobresa.  Prèviament, havia tingut una nova trobada amb el company de Compromís per ajustar els termes de l’assumpte de la incorporació del Consell Comarcal a Fisersa , ja que els suport estable a Fisersa pactat amb un altre grup va fer figa. A les 14h, un ple menys brusc del que esperava, però amb l’agradable sorpresa de l’abstenció de la CUP amb l’objectiu de defensar la gestió pública de l’aigua i l’oposició no esperada de C’s, justificada en una manca d’informació. De tota manera va ser un ple satisfactori, perquè hi vam aprovar la licitació del projecte del pavelló, que  hauria d'estar presentat en 4 mesos.

Divendres vam fer reunió al migdia a Fisersa per a comentar alguns problemes del bus elèctric. Al vespre, vaig assistir a la presentació del llibre del Tinent General Díaz Capmany Els governadors del Castell de Sant Ferran; va ser una vetllada agradable amb els Amics del Castell i el seu president, Sr. Herrera. Més tard, cap a les 10, m'esperava el teatre amateur al Bon Pastor, “Peluquería Unisex”. Una estona amena: el fet de veure gent del barri sortint del seu dia a dia i fent d’actors i actrius em va agradar molt i l'organització de l’acte per part de l’associació de veïns Juncària Parc Bosc va ser un èxit. Tot i això he de dir que vam acabar a la una i estava cansadíssim!

Aquest divendres va ser un dia ple d’activitat i amb altres destacats als quals no vaig poder assistir, com la conferència de la professora Rosa Navarro en l’acte inaugural del 400 aniversari de la mort de Cervantes, molt ben organitzat per l’Alfons Martínez, i la presentació de la cursa de la dona, perfectament treballada pel regidor César Barrenechea.

Dissabte vaig tancar oficialment la setmana amb la inauguració oficial a l'Ajuntament de  l'Aplec Internacional Esperantista, organitzat el cap de setmana a Figueres per l'Associació Catalana d'Esperanto,  amb la  Nuri Puerta al capdavant.

I vam acabar la setmana amb un vermut polític al Dynamic amb un vell adversari....

El nou pavelló

En el ple d’ahir, després de mesos de treball, vam poder aprovar el concurs per a l’elaboració del projecte del nou pavelló poliesportiu. És un pas importantíssim per arrencar definitivament un projecte de ciutat que, ja sabeu, ens havíem marcat com a prioritat en el nostre programa electoral, davant l’evidència que és una necessitat real davant la mancança d’espais.

Nosaltres havíem defensat poder fer aquest nou equipament en una altra zona de la ciutat, sabedors que un projecte d’aquest tipus porta associat el desenvolupament del seu entorn en múltiples aspectes. Malauradament, per qüestions urbanístiques, les possibilitats de començar a treballar en l’entorn que proposàvem a la falda del Castell haurien fet dilatar considerablement tot el procés. Mentrestant, la necessitat és evident i creixent. No hem volgut pagar aquest preu

Ens sap greu renunciar a la idea que teníem, però entenem que la necessitat d’espais per a la pràctica esportiva és urgent i inajornable i per això avui estem satisfets. L’esport, especialment l’esport base, és un dels pilars de la cohesió social. Ens felicitem perquè el projecte comença, definitivament, a prendre forma.

Jornades Cervantes

Enguany fa 400 anys de la mort de Cervantes i des de l’Ajuntament de Figueres hem volgut commemorar aquesta  efemèride amb un seguit d’actes culturals i divulgatius.

La iniciativa de la Regidoria de Cultura  ha estat coordinada pel catedràtic  Joan Manuel Soldevilla, que ha elaborat un programa divers en què ha aprofitat sinergies amb diferents entitats  del municipi.

Us enllaço l'accés a programa de les jornades per tal que en pugueu gaudir clicant aquí.

Finalment us animo a ser-hi presents per tal que puguem ser partícips tots plegats d’aquesta aproximació a un dels genis universals de les lletres i la cultura occidentals.

Mitja marató a Figueres

Divendres passat vaig assistir sota la Cúpula del Museu Dalí a la presentació de la primera mitja marató de Figueres.

Que finalment es faci la mitja marató és una gran notícia perquè feia temps que el Club d’Atletisme ens havia demanat fer-ho possible i anar complint amb el que els clubs ens van demanar abans de les eleccions és una gran satisfacció. De fet, complir les promeses electorals sempre ho és. No em queda més que agrair al regidor Barrenechea la feina feta, ara i quan m’acompanyava a conèixer els clubs esportius de la ciutat per a preparar el nostre programa electoral. Per a nosaltres l’esport és una prioritat, especialment l’esport base i el local, i el fet que l’Ajuntament finalment contribueixi a l’organització de la mitja és una bona notícia per anar situant Figueres on pertoca, gràcies al Club d’Atletisme i a l’Associació esportiva Mitja Marató.

Des que es va plantejar la possibilitat  fins ara ha passat quasi un any mig. Ara podem dir que ja  la tenim aquí. 

Mitja marató a Figueres

Divendres passat vaig assistir sota la Cúpula del Museu Dalí a la presentació de la primera mitja marató de Figueres.

Que finalment es faci la mitja marató és una gran notícia perquè feia temps que el Club d’Atletisme ens havia demanat fer-ho possible i anar complint amb el que els clubs ens van demanar abans de les eleccions és una gran satisfacció. De fet, complir les promeses electorals sempre ho és. No em queda més que agrair al regidor Barrenechea la feina feta, ara i quan m’acompanyava a conèixer els clubs esportius de la ciutat per a preparar el nostre programa electoral. Per a nosaltres l’esport és una prioritat, especialment l’esport base i el local, i el fet que l’Ajuntament finalment contribueixi a l’organització de la mitja és una bona notícia per anar situant Figueres on pertoca, gràcies al Club d’Atletisme i a l’Associació esportiva Mitja Marató.

Des que es va plantejar la possibilitat  fins ara ha passat quasi un any mig. Ara podem dir que ja  la tenim aquí. 

175 anys del Col·legi d’Advocats de Figueres

Intervenció sota la cúpula del Museu Dalí el divendres 7 d’octubre de 2016.

Avui celebrem els 175 anys del Col·legi d’Advocats de Figueres. I és un honor ser aquí en nom del Consell Comarcal de l’Alt Empordà:  el Col·legi és de Figueres, però és ben evident que el seu servei s’estén a tota la comarca i al partit judicial que la conforma en gran part. La meva felicitació és especialment dirigida als advocats i les advocades que componeu el col·legi: la vostra és una feina molt difícil, us toca defensar la llibertat individual i col·lectiva en una comarca molt difícil. Una comarca colpida per la crisi i marcada per la proximitat d’una frontera que ens causa innombrables problemes de tràfic de drogues, persones i altres delictes. Molt especialment també és la nostra felicitació per als advocats i les advocades que componen el torn d’ofici: a Figueres la majoria dels lletrats en formeu part i això és un orgull.

És difícil la vostra feina, vosaltres sou els garants de la llibertat, els garants d’un procés just que és essència del nostre sistema democràtic. Entenc que es fa molt difícil ser fidels a defensar la llibertat en un món cada vegada més xenòfob i racista. Fixeu-vos què passa quan desapareix el procés, quan els advocats no hi som: doncs que apareixen els pitjors règims, els que no tenen cap respecte per la vida i la llibertat, com el nazisme (convindreu amb mi que és l’encarnació del mal) o les dictadures estalinistes com la del mateix Stalin o els khmers rojos. Convé doncs no oblidar mai que la vostra feina és protecció davant dels abusos possibles de l’estat.

No seria just si no tingués un record pels col·legiats i les col·legiades que han treballat en els moments més difícils del nostre país, que coincideixen amb les dictadures; us imagineu treballar acabada la guerra civil? Hi havia risc personal i professional molt greu. O treballar a les darreries del franquisme, amb els processos sumaríssims com el d’en Puig Antich?

No puc acabar sense felicitar els estaments polítics i judicials per la seva ràpida i acurada reacció en el tema de l’ús del català als jutjats d’Olot; us ho dic en el sentit del que he explicat fins ara: només si ens podem expressar en la llengua que ens van ensenyar quan vam començar a caminar podrem defensar-nos adequadament d’imputacions que poden ser molt greus o serem capaços d’explicar pretensions a un tribunal sobre assumptes que poden ser determinants en les nostres vides.

La meva felicitació, doncs, i el desig que seguiu 175 anys més, perquè la defensa que feu cada dia  de la llibertat i d’un procés amb garanties és la defensa de la democràcia que caracteritza la nostra societat; en resum: el que els americans denominen “el nostre mode de vida”.

Moltes gràcies!

Primàries al PSC

Des que els socialistes vam implantar que el primer secretari /a s’escolliria per primàries, hem anat seguint aquest sistema, que millora de forma substancial la qualitat democràtica de l’organització i permet que les veus discordants amb la línia oficial tinguin presència; en definitiva, possibiliten remoure el partit i les seves estructures.

Ara estem davant unes noves primàries al PSC entre  Miquel Iceta i Núria Parlon. De tots és sabuda la meva preferència per fer del partit una cosa més dinàmica i més propera a la gent. Em sembla, doncs, que la Núria pot ser un bon revulsiu per a atreure gent que a priori ens veu clavats i poc d’esquerres, però també és cert que l’experiència d’en Miquel aquests dos anys ha servit per a aturar un procés de devastació que semblava no tenir fi i ha aconseguit clavar un 15 % dels votants que, no ens enganyem, però,  té un perfil molt envellit i poc donat a canvis.

És hora doncs d’encoratjar ambdós candidats per tal que arribin a un acord i que així puguem disposar del millor del partit per al futur. Si ho fem així tindrem un avenir molt millor del que els nostres adversaris creuen i, sobretot, els catalans i les catalanes tindran una organització política en la qual emmirallar-se i que vetllarà per tothom.

I sinó,  primàries; però sempre sumant i mai dividint.

Intervenció de l'11 de setembre

Us deixo la intervenció que he fet a l’homenatge al president Wilson l’11 de setembre, he de dir i així ho vaig expressar allà mateix que es la declaració del PSC modificada com a mi m'agradaria que fos!

La celebració de la Diada Nacional és per als i per a les Socialistes de Catalunya una oportunitat de reflexió sobre el present i el futur del país, des d’una ferma voluntat d’unitat civil del nostre poble, forjada en la convivència, el respecte i la reivindicació.

Afrontem enguany la Diada des dels neguits causats per la crisi econòmica, l’atzucac en què es troben Catalunya i Espanya i les incerteses creades per la situació europea i internacional.

Per això és important aprofitar la Diada per reflexionar, per cridar a un debat col·lectiu, respectuós i serè sobre quines són les millors opcions per construir un país millor i una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, solidària i avançada.

Cal crear entre tots i totes les condicions institucionals, polítiques, econòmiques, socials i culturals per assegurar el progrés del país, per generar més ocupació i de més qualitat, per donar més oportunitats als treballadors i treballadores, autònoms i autònomes, emprenedors i emprenedores, en combat permanent contra les desigualtats, la precarietat i la pobresa que assetgen a tants i tants dels nostres conciutadans i conciutadanes.

La unitat civil dels catalans es basa, entre d’altres coses, en l’impuls de la llengua catalana com a llengua pròpia del país i en el ple respecte al caràcter oficial i de llengua pròpia del català.

És una Diada per reflexionar sobre les nostres mancances en matèria de finançament i d’infraestructures, sobre la necessitat d’un nou pacte industrial i laboral, sobre la protecció dels nostres sistemes públics de sanitat i d’educació, sobre la qualitat i universalitat dels serveis públics -especialment d’aquells lligats directament a la protecció social-, sobre la urgència de comptar amb una veritable agenda ambiental i d’impuls a la inajornable transició energètica.

És una Diada per comprometre’ns col·lectivament en la lluita contra la violència de gènere, contra qualsevol discriminació i contra qualsevol mostra d’intolerància i exclusió.

Són moltes les coses que uneixen els catalans i les catalanes i convé fer-ne bandera precisament amb motiu de la celebració de la nostra Diada Nacional. Només des de la unitat, des de la recerca permanent d’amplis consensos i majories podrem fer avançar el conjunt de la nostra societat i assolirem la necessària millora del nostre autogovern, del nostre finançament i un nou pacte d’estat capaç de garantir convivència, respecte, diàleg i entesa.

Els i les Socialistes de Catalunya seguim compromesos a assolir aquest nou pacte a través d’una reforma federal de la Constitució espanyola, fidels al nostre compromís permanent amb el catalanisme popular, que és transversal, acollidor i progressista, que cerca la màxima unitat fraternal entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense oblidar que, si després de la reforma constitucional, aquesta no és acceptada, caldrà fer un referèndum legal i acordat.

Us encoratgem a celebrar l’Onze de setembre de 2016 des de la confiança en el nostre futur com a poble, amb ambició nacional i social i amb un gran esperit unitari.

Visca Catalunya!

Sardanes a Sant Ferran

Després d’haver assistit a la ballada de sardanes al Castell de Sant Ferran de divendres passat, agraeixo a Foment de la Sardana i als Amics del Castell de Sant Ferran l’amable invitació per assistir a un acte tan especial i ple de contingut, en el marc incomparable del Castell de Sant Ferran. Actes com aquell posen de relleu que el Castell és una peça més de l’activitat cultural a la ciutat de Figueres i que ho hem de fomentar tant com puguem.

Una altra cosa important i positiva és la col·laboració entre les entitats culturals de la ciutat de Figueres; aquesta col·laboració significa fer ciutat i fer créixer la cultura, que és un dels nostres baluards. Per això hem de treballar molt amb vista al 2017, que serà el de la Capital de la Sardana i del bicentenari de Pep Ventura, que tindran com a seu la ciutat de Figueres. Iniciatives com aquesta, posen en valor el patrimoni arquitectònic de Figueres (Castell), el vigor de l’associacionisme a Figueres i, també, manifesten la vigència de la sardana, no només com un ball tradicional a Catalunya, l’Empordà i Figueres sinó, també, com a mostra de la cultura d’un país que no ha deixat mai de treballar per la seva identitat.

Per acabar, en Maragall:

“La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.”