Cinc anys de vacances

Com ens diu el President Montilla, aquest ha estat el temps que el president del Govern “ha estat de vacances”. Mentrestant, l’independentisme ha estat treballant per preparar una declaració d’independència emmascarada en un debat de democràcia si o democràcia no a conseqüència de la convocatòria d’una consulta il·legal, tramposa i preparada vulnerant les normes que tots ens hem donat a través de la CE del 78. Durant aquests 5 anys el PP i el President Rajoy no han estat enlloc; només han esperat, i ara ens envien la policia i els fiscals. Tot això no hauria d’haver passat mai –i no serà que els socialistes no ho havíem avisat-, però el PP i els que van impedir un govern del PSOE han jugat a l’immobilisme i d’aquí que avui la crisi nacional estigui servida en tota la seva cruesa. Faria bé el Sr. Iglesias a pensar si va encertar en mantenir un govern com el de Rajoy en el seu ànim d’anorrear el PSOE. Això no ens ha d’impedir ser crítics. Nosaltres també hauríem d’haver estat capaços de fer-nos entendre millor. I és obvi que hem de  superar actituds poc conciliadores i mancades de sensibilitat cap a la cultura i les idiosincràsies de la societat catalana en el propi PSOE. És així com podrem treballar pel benestar de les persones i exercir de socialistes.

Dit això, tenim clar que passat el dia 1 toca foragitar el PP de les institucions, fer funcionar la comissió per a la reforma constitucional, pactar un model d’estat i votar-ne el resultat. I si a Catalunya és rebutjat, haurem de pensar en la via canadenca, que ens havia explicat Carme Chacon.

Ara el país està molt trinxat anímicament. L’actuació dels poders de l’Estat entrant a les conselleries i detenint alts càrrecs no ajuda a superar tensió, com tampoc no hi ajuda l’entestament a mantenir un referèndum que ja és mort. Ara bé, les conseqüències de la divisió perduraran en el temps, i molt:  tant que potser no es guariran en una generació.

Els socialistes estarem per restablir l’estat de dret que han liquidat els independentistes i els antisistema, però un cop restablert cal abordar d’immediat el model territorial constituint-nos en estat federal i votant sobre una unió duradora i volguda per tots i totes, partint del respecte i l’acceptació de la pluralitat.

Certament el PP i la dreta espanyola farien bé de participar-hi, però ara han de ser foragitats del poder, com ho han de ser els antisistema a Catalunya, per la responsabilitat que uns i altres tenen en haver posat España i Catalunya a la vora del precipici. No m’oblido de Podemos, que va mantenir en el poder a un partit tan corrupte que fins i tot ha mercadejat durant 5 anys amb el els ciutadans d’una part del seu país entregant-los a una minoria independentista sense pensar en les conseqüències.  I n’ha tret rèdit electoral mentre li ha convingut. A veure si n’hem après la lliçó i comencem a superar l’immobilisme i la manca de diàleg que ens han dut on som.

Nota de premsa del PSC

El PSC i C’s apressen el govern municipal perquè nomeni un conseller delegat de l’empresa municipal Fisersa

El portaveu socialista, Pere Casellas, demana l’alcaldessa Felip que convoqui el consell d’administració, en el qual està en minoria, per resoldre el nomenament

El regidor de Ciutadans, Toni Pérez, afirma que “s’ha d’evitar posar en risc una empresa municipal que funciona i és necessari que algú li dediqui temps.

Els portaveus municipals a Figueres del PSC i Ciutadans, apressen el govern de la ciutat perquè nomeni un conseller delegat a Fisersa  i resolgui el buit que afecta el funcionament d’aquesta empresa pública de que el mes de febrer passat el govern de Convergència quedés en minoria al plenari.

Pere Casellas demana explícitament a l’alcaldessa Marta Felip que convoqui el consell d’administració per resoldre el nomenament seguint els camins reglamentaris i legals. “Hem de desencallar la situació perquè els estatuts de Fisersa estipulen que hi hagi un conseller delegat a l’empresa. I aquest nomenament requereix una majoria de dos terços del consell d’administració. Aquesta és una majoria que l’alcaldessa Felip ni té ni es preocupa de buscar.”, avisa Pere Casellas, que reclama la convocatòria del consell: “Una altra cosa és que no el vulgui convocar perquè l’alcaldessa hi està en minoria. Nosaltres creiem que per responsabilitat cal convocar-lo i resoldre una situació de buit a la direcció de l’empresa que afecta de manera directa els ciutadans i ciutadanes de Figueres”.

El regidor de C’s Toni Pérez, per la seva part, entén que “un govern municipal format per només cinc regidors en una ciutat com Figueres a penses té capacitat de maniobra i és urgent que delegui el control de l’empresa Fisersa en un conseller delegat”. “No es pot posar en risc una empresa municipal como aquesta, que funciona correctament i volem que continuï funcionant; però necessitem algú que tingui temps per a dedicar-s’hi.”

Discurs de l’11 de setembre al peu del monument als drets dels pobles

Sembla que cada vegada sigui més difícil fer un discurs sense trepitjar un ull de poll en aquesta data tan assenyalada. Esperem que en un futur la situació millori.

Avui hem arribat a una situació extrema, després de 48 hores de vertigen en les quals  s’han pronunciat i han pres decisions greus el Govern, el Parlament,  el “Gobierno” i, finalment, el Tribunal Constitucional.

Des del PSC no compartim el que està passant ni les solucions que es proposen.  Cal que repassem d’on venim per comprendre la situació: teníem un estatut aprovat pel Parlament de Catalunya que el President del Govern Espanyol es va comprometre a respectar; un estatut al qual,  com va dir aquell,  se li va passar el ribot. Però no oblidem que aquesta retallada va ser pactada amb en Mas i en Felip Puig, contra el criteri del President Montilla i del PSC, que se n’ha queixat amargament. La passada de garlopa la van certificar els del 3% a canvi d’evitar el segon tripartit, però,  afortunadament,  això no es va complir. El més greu de la situació va ser el PP incendiant per tal de guanyar quatre vots a la resta de l’estat,, i  recollint signatures contra Catalunya. Tot enmig d’una crisi econòmica terrible i desconeguda fins aleshores i amb un partit tenallat per un historial de corrupció que començava a aflorar.

I què ha passat?

Que hem caigut en els extrems. D’una banda, la dreta espanyola,  de l’altra, els anticapitalistes (aquells que aixequen un barri o ataquen el turisme), i de l’altra. una esquerra espanyola i catalana descol·locada i sense capacitat de reacció, salvant ERC, que té direcció en ser més nacionalista que progressista.

Per sortir d’aquí us voldria parlar de moltes coses que ja coneixeu, que els socialistes hem dit i que seguirem dient,  però que en la polarització dels darrers dies semblen causes perdudes: del federalisme o de la necessària concòrdia. Ara bé, arribats a aquest punt,  tots hem de prendre partit i que surti el millor possible per a tots, ja que estem convençuts que hi ha d’haver un nou pacte,  però des del respecte a la llei, ja que sense llei no hi ha democràcia. La nostra llei neix d’una constitució votada i aprovada pels catalans i les catalanes i reconeix la sobirania del conjunt dels habitants de l’estat; mal que ens pesi,  és així.

Ara és temps de reflexió i de buscar camins, però sobretot de foragitar els extrems de Madrid i Barcelona.