dilluns, 23 de juny de 2014

Entrevista al Punt Diari

Avui reprodueixo íntegrament al blog l'entrevista publicada al Punt Diari. A més, altres mitjans han publicat notícies relacionades amb la meva candidatura a la secretaria general del partit, com ara a La Vanguardia, i l'Ara (cliqueu els enllaços)

"Vull endreçar el PSC, no ser president del govern"

“El dret a decidir s'ha convertit en una qüestió cabdal a Catalunya, i el PSC ha de ser-hi”

“El partit socialista s'ha acomodat a un ‘statu quo' estrany, i Miquel Iceta i la vella guàrdia no s'adonen que el país està canviant”

“Aportem radicalitat democràtica i renovació perquè volem que el partit torni a ser eix central”


Pere Casellas, divendres a Figueres. Foto: MANEL LLADÓ.
1
Què l'ha portat a voler presentar-se per a primer secretari del PSC i enfrontar-se a Miquel Iceta?
Em semblava bé Núria Parlón, però se'n va anar en orris i va quedar Miquel Iceta. Avui Iceta no és la persona adequada. Li reconec molts mèrits però fa trenta anys que està al partit, deu decidint-ho tot. No hi ha cap canvi amb Pere Navarro, i al partit li convé una altra cosa. Iceta parla molt bé, però els ciutadans no volen gent que parli bé, sinó que es posi al costat dels seus problemes. Entre aquests, el de la consulta. Jo en comptes de convertir-me en un crític i fer del greuge constantment una notícia als mitjans, el que faig és usar els camins que té el partit i intento sumar gent al meu projecte.
Quin és aquest projecte?
Claredat amb el dret a decidir, avui inalienable. S'ha convertit en una qüestió cabdal a Catalunya, i el PSC ha de ser-hi. Hem d'estar pel dret a decidir! Ara bé, el que fan CiU i ERC de tal dia i tal hora votarem, tampoc m'agrada. Hem de poder-ho fer amb garanties per als catalans. Això passarà quan a Madrid hi hagi una altra majoria. Però la consulta és sí o sí. Els catalans hem de poder decidir si volem la independència, un estat federal, etc.
L'eix principal és el dret a decidir, doncs?
No només això. Hem de posar per davant les polítiques d'esquerres. El partit socialista s'ha acomodat a un statu quo estrany. Miquel Iceta i la vella guàrdia del PSC no s'adonen que el país està canviant. I l'última. Què és això que no puguem decidir si volem una monarquia o una república? El que demanem és que ens puguem definir clarament sobre aquesta qüestió.
Diu consulta sí o sí. Vol dir encara que no sigui pactada?
Ha de ser pactada. Però ha de ser sí o sí, en el moment en què hi hagi una altra majoria a Madrid que ho accepti. Ara no ho acceptaran, però imaginem un Congrés dels Diputats amb Podem, amb els comunistes amunt, amb gran presència de forces nacionalistes i espero que amb una forta presència d'un partit socialista com el que volem renovar... Espero que el futur secretari general del PSOE sigui sensiblement demòcrata.
Aposta per Madina. Creu que tindrà aquesta sensibilitat?
Sé que ha fet manifestacions contradictòries, però penso que Madina haurà d'entendre que el PSOE necessita Catalunya.
Està a favor del dret a decidir. I de la independència?
No estic a favor de la independència però sóc demòcrata. Vull poder votar. La gent vol votar. La meva mare em demana votar. Dins del meu partit sembla que es vol mantenir l'statu quo i això ho vull canviar.
Aposta per un grup parlamentari propi a Madrid?
Podria ser que arribés el moment i fes falta. Però formarà part de la negociació. No és imprescindible però si arribo a la responsabilitat, podria arribar-ho a demanar si veig que no hi ha manera de pactar les coses amb el PSOE.
Què creu que ha provocat la davallada de vots al PSC?
L'ambigüitat constant, la vella política, el tacticisme que malauradament representa Miquel Iceta. Nosaltres aportem radicalitat democràtica i una renovació de cares joves que m'estan trucant perquè volen que el partit torni a ser eix central a Catalunya. Catalunya necessita la socialdemocràcia, però no com un partit conservador que és el que és ara, sinó al lloc on estava, com a partit majoritari al servei dels ciutadans. El PSC és patrimoni de tots els catalans.
Pot dir noms de la seva llista?
Sí, per exemple Cristina López, membre de l'executiva de Girona i implicada en les joventuts socialistes; Pablo Sánchez Riofrio, Joan Quer, Josep Maria Vergés, membre de l'executiva de Figueres; gent de Roses, de Tarragona. Anem sumant.
Li he sentit dir que està disposat a cedir el primer lloc...
I tant! Ho tinc claríssim. Ara ve un congrés extraordinari. Després del congrés ordinari jo no renovaré. No vull ser president de la Generalitat, ni em passa pel cap; vull endreçar el PSC, vull que surti una persona adequada per fer unes primàries. I després jo, cap a casa. Jo ja vaig renunciar un cop a ser diputat.
Creu que aconseguirà els dos mil avals que necessita?
Ho veig complicat. Insisteixo que ens deixin presentar els avals per correu electrònic. Si els hem de portar amb paper, com s'exigeix, serà molt difícil. Ho intentarem perquè les coses es canvien des de dins.
I si no?
Ens retirarem i donarem suport al primer secretari.
Es planteja deixar el PSC...
No, en absolut. Fa setze anys que en sóc militant i no m'heu vist fer cap estirabot. Les coses les continuaré dient, però des de la lleialtat i el respecte. Espero que no hi hagi una gent que vulgui aspirar a ser l'1% de l'electorat. Si no canviem, les coses aniran pitjor del que han anat. Però jo hi continuaré sent. Ni canviaré de partit ni faré aventures.

1 comentari:

  1. M'agradava com a candidat, però després de veure que al seu equip hi ha un lladre com Riofrío, moralment no puc votar x vostè

    ResponElimina