Ha estat una setmana intensa, especialment ha nivell personal, després de molt temps he tornat a tenir una mínima activitat docent: vaig donar classe de dret mercantil, concretament de societats i competència deslleial, als alumnes del “Màster de l’empresa industrial” de l’Institut Químic de Sarrià. Va ser molt interessant, especialment perquè a un advocat com jo li agrada poder transmetre coneixements pràctics (d’aquells que s’aprenen al jutjat a base de conflictes i pues) a l’auditori. Els destinataris eren enginyers i farmacèutics amb vocació empresarial. En síntesi: una delícia, em va resultar molt grat trobar-me amb gent emprenedora i que s’esforça per assolir l’excel·lència de veritat.
El dissabte vaig assistir a l’exposició sobre Chillida al Museu de l’Empordà, un bon treball per part del Museu i de la regidoria de Cultura, mentre tinguem gent com l’Anna Capella i en Llueca anirem bé. També vaig tenir ocasió de tenir una llarga i profitosa conversa amb el periodista J. L Torres que, com sempre, em va fer una brillant anàlisi de la política municipal.
Aquest dijous no vaig poder assistir al ple, al que per fi en Francesc Canet es va reincorporar, felicitats pel que això implica. M’arriba que va ser un ple molt tens amb un grau de crispació elevat, m’agradaria que això no succeeixi massa sovint, crec que el ple de les infraestructures va ser un model en el que ens hem d’emmirallar. No soc ningú per donar lliçons perquè segur que tots us recordeu d’alguna sortida de to, però m’agradaria que no caiguéssim de nou en la crispació del mandat passat. Espero, dit amb tot respecte, que la continuació del màster polític a Madrid d’en Canet no l'imparteixi en Zaplana o en Vicentito Martínez Pujalte.
diumenge, 16 de desembre del 2007
dimecres, 5 de desembre del 2007
Ple infraestructures
Avui hem celebrat, a petició d’ERC, un ple dedicat novament a les infraestructures ferroviàries. Per part de l’oposició d’ERC i el PP ha estat una repetició dels arguments de sempre, demanar el soterrament de la via i per tant dues estacions de ferrocarril (l’estació nova pel TGV i el manteniment de l’actual).
Des del govern, hem estat molt clars, una sola estació i tancament del debat. Exigència de responsabilitat en tres direccions: desmantellament immediat de la via al centre de la ciutat, destinació sostenible de l’espai que s’alliberi per a sufragar el trasllat i suport als nostres empresaris en relació a la plataforma logística de Vilamalla.
Tot i el ple d’avui, estic segur que ERC recollirà el repte i la demanda i un cop tancat el debat es posarà a treballar pels tres objectius.
Dir també que el ple ha posat de manifest que alguna cosa hem canviat al consistori i a la manera de fer política a la nostra ciutat, no hi hagut gens de crispació i això és un mèrit important, especialment de la Sra. Mata, portaveu d’ERC. Només així aconseguirem treballar i que la política es respecti, debatent amb respecte i sense crispació com ho hem fet al ple d’avui. Felicitats a la nostra ciutat i als seus polítics.
Des del govern, hem estat molt clars, una sola estació i tancament del debat. Exigència de responsabilitat en tres direccions: desmantellament immediat de la via al centre de la ciutat, destinació sostenible de l’espai que s’alliberi per a sufragar el trasllat i suport als nostres empresaris en relació a la plataforma logística de Vilamalla.
Tot i el ple d’avui, estic segur que ERC recollirà el repte i la demanda i un cop tancat el debat es posarà a treballar pels tres objectius.
Dir també que el ple ha posat de manifest que alguna cosa hem canviat al consistori i a la manera de fer política a la nostra ciutat, no hi hagut gens de crispació i això és un mèrit important, especialment de la Sra. Mata, portaveu d’ERC. Només així aconseguirem treballar i que la política es respecti, debatent amb respecte i sense crispació com ho hem fet al ple d’avui. Felicitats a la nostra ciutat i als seus polítics.
diumenge, 2 de desembre del 2007
Sense títol
Malauradament ETA ha tornat a matar i a causar patiment. En aquesta ocasió han estat un parell de guàrdies civils que estaven fent, precisament, tasques antiterroristes. Algú podrà dir que estaven fent la feina, potser si però és important que hi hagi gent capaç de fer la seva feina, sobretot quan aquesta implica donar la vida pels altres. El meu condol i la meva admiració més respectuosa.
Aquesta setmana s’ha produït la famosa manifestació pel dret a decidir, ja en coneixeu la meva opinió a Diari de Girona. Abans d’ahir en parlava en una bona amiga que hi va anar perquè està farta del desgavell, com molta gent. El cas però és que ja veieu com va acabar, en un acte per a la independència, d’altra banda ben legítim i fins i tot útil per tal que Espanya escolti d’una vegada, però el que no és adequat és l’ús electoral que algú en pretén fer.
Aquesta setmana s’ha produït la famosa manifestació pel dret a decidir, ja en coneixeu la meva opinió a Diari de Girona. Abans d’ahir en parlava en una bona amiga que hi va anar perquè està farta del desgavell, com molta gent. El cas però és que ja veieu com va acabar, en un acte per a la independència, d’altra banda ben legítim i fins i tot útil per tal que Espanya escolti d’una vegada, però el que no és adequat és l’ús electoral que algú en pretén fer.
dimarts, 27 de novembre del 2007
Entitats i pasta rufa
La setmana passada vaig assistir a la presentació de les conclusions sobre el congrés del paisatge celebrat a Figueres sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Empordanesos. No cal que us digui l’interessant que va ser la conferència a càrrec d’en Pere Gifre, actual president de l’IEE i de l’expresident Eduard Puig. Sobretot però, el que més em va agradar va ser els dos volums de comunicacions i ponències que sorgeixen del congrés.
Ara bé, ja em perdonareu però hi ha una altra qüestió que realment em va deixar un magnífic sabor de boca: la gran quantitat de col·laboradors i partners que l’IEE va aconseguir implicar en el seu projecte, que varen aportar el seu patrocini. Jo mateix soc soci de l’IEE i amb la quota que anualment es satisfà, soc conscient que no es podrien organitzar aquests tipus de accions. Així doncs tenim un exemple ben clar de com s’han de fer les coses, no sempre s’ha de confiar en les subvencions de les administracions públiques perquè a vegades poden no arribar o molt sovint poden son insuficients. Com tots sabeu, en la seva entrada al govern, el PSC va apostar fort per la política cultural, però no per la repartidora, cal deixar ben clar que el regidor Llueca i jo personalment apostem per una bona sacsejada: sempre que sigui possible s’optarà per incentivar la corresponsabilitat, és a dir intentarem que en alguns casos l’aportació de l’Ajuntament estigui aparellada al que s’hagi pogut obtenir de fons privades o altres administracions. Aquest és un criteri que ens aplicarem a nosaltres mateixos, hem de crear un pool de mecenatge per a la temporada de teatre, començaré a treballar-hi d’immediat perquè cal pujar la quantitat i qualitat de les representacions que es realitzen a la nostra ciutat i sobretot fer-les molt més assequibles als ciutadans i ciutadanes.
Altre tema és el de les subvencions a entitats de reconegut nom, cal que aquestes entitats facin propostes que siguin engrescadores, és important aquest matís perquè cal preservar, cuidar i mimar les nostres entitats però aquestes han correspondre als ciutadans amb elaborades iniciatives que les facin encara més grans del que van ser en el passat.
Ara bé, ja em perdonareu però hi ha una altra qüestió que realment em va deixar un magnífic sabor de boca: la gran quantitat de col·laboradors i partners que l’IEE va aconseguir implicar en el seu projecte, que varen aportar el seu patrocini. Jo mateix soc soci de l’IEE i amb la quota que anualment es satisfà, soc conscient que no es podrien organitzar aquests tipus de accions. Així doncs tenim un exemple ben clar de com s’han de fer les coses, no sempre s’ha de confiar en les subvencions de les administracions públiques perquè a vegades poden no arribar o molt sovint poden son insuficients. Com tots sabeu, en la seva entrada al govern, el PSC va apostar fort per la política cultural, però no per la repartidora, cal deixar ben clar que el regidor Llueca i jo personalment apostem per una bona sacsejada: sempre que sigui possible s’optarà per incentivar la corresponsabilitat, és a dir intentarem que en alguns casos l’aportació de l’Ajuntament estigui aparellada al que s’hagi pogut obtenir de fons privades o altres administracions. Aquest és un criteri que ens aplicarem a nosaltres mateixos, hem de crear un pool de mecenatge per a la temporada de teatre, començaré a treballar-hi d’immediat perquè cal pujar la quantitat i qualitat de les representacions que es realitzen a la nostra ciutat i sobretot fer-les molt més assequibles als ciutadans i ciutadanes.
Altre tema és el de les subvencions a entitats de reconegut nom, cal que aquestes entitats facin propostes que siguin engrescadores, és important aquest matís perquè cal preservar, cuidar i mimar les nostres entitats però aquestes han correspondre als ciutadans amb elaborades iniciatives que les facin encara més grans del que van ser en el passat.
dimarts, 20 de novembre del 2007
A voltes amb el tren...
Des de la darrera visita a Madrid d’una delegació de l’Ajuntament s’ha tornat a reobrir la polèmica sobre l’Estació Nova, la variant nord i les plusvàlues que es generaran amb l’alliberament dels terrenys que ocupen l’actual estació i la seva platja de vies (em fa molta gràcia aquesta denominació). Aquesta retrobada amb un “clàssic” de la política figuerenca dels darrers 20 anys no deixa d’encuriosir-me, tinc la impressió que en el futur estarem viatjant amb tren i encara n’hi haurà que estaran reivindicant el soterrament, la semirrasa o posats demanar crec que queda per provar el viaducte estil Girona, no sé potser algú s’animarà!
Penso, amb tota sinceritat, que els termes de la polèmica (que no de debat perquè debat només n’hi ha quan es pot canviar alguna cosa) no se situen en soterrar o no, se situen en tenir clar si volem una ciutat amb dues estacions com Granollers o Sabadell, parleu amb algú d’allà i veureu que pràctic que és això de tenir dues estacions. El Govern de la Ciutat, el de la Generalitat i el de l’Estat ho tenen clar: una sola estació a ponent.
El que sempre ha estat clar és que la ciutat ha de contribuir als costos de la variant amb les plusvàlues que es generin amb l’alliberament dels terrenys, no sé si potser aquest extrem no ha estat prou publicitat, no m’hi posaré fort. Ben aviat es començaran a executar els trams inicials que permetran connectar la via convencional amb la del TGV existent a càrrec de l’estat, de moment tot això hi hem guanyat. Una altra cosa, és ben evident que amb el que s’obtindrà no n’hi ha prou per pagar la totalitat de la variant, i més si la urbanització dels terrenys alliberats es fa amb criteris de sostenibilitat i democratització de l’espai urbà com es farà. Cal recordar que en Junta de Portaveus hem acordat la constitució d’una comissió per fixar els criteris a aplicar en aquell àmbit, evidentment amb la presència d’ERC que així aconsegueix allò tant difícil i alhora incoherent: repicar les campanes i ser a la processó.
Dit això tenim el compromís del Govern de la Generalitat i molt especialment del Conseller Nadal de buscar via Ministeri de Foment o Generalitat la resta del finançament necessari i de prendre totes les mesures adients per a la sortida del tren convencional d’on és ara. Em cansen molt els atacs injustificats i injustificables al conseller.
No vull parlar de centre perquè ja hem analitzat abastament les distàncies i els volums de població de les estacions vella i nova, per mi el que és important són les persones, no les pedres ni les situacions geogràfiques.
Penso, amb tota sinceritat, que els termes de la polèmica (que no de debat perquè debat només n’hi ha quan es pot canviar alguna cosa) no se situen en soterrar o no, se situen en tenir clar si volem una ciutat amb dues estacions com Granollers o Sabadell, parleu amb algú d’allà i veureu que pràctic que és això de tenir dues estacions. El Govern de la Ciutat, el de la Generalitat i el de l’Estat ho tenen clar: una sola estació a ponent.
El que sempre ha estat clar és que la ciutat ha de contribuir als costos de la variant amb les plusvàlues que es generin amb l’alliberament dels terrenys, no sé si potser aquest extrem no ha estat prou publicitat, no m’hi posaré fort. Ben aviat es començaran a executar els trams inicials que permetran connectar la via convencional amb la del TGV existent a càrrec de l’estat, de moment tot això hi hem guanyat. Una altra cosa, és ben evident que amb el que s’obtindrà no n’hi ha prou per pagar la totalitat de la variant, i més si la urbanització dels terrenys alliberats es fa amb criteris de sostenibilitat i democratització de l’espai urbà com es farà. Cal recordar que en Junta de Portaveus hem acordat la constitució d’una comissió per fixar els criteris a aplicar en aquell àmbit, evidentment amb la presència d’ERC que així aconsegueix allò tant difícil i alhora incoherent: repicar les campanes i ser a la processó.
Dit això tenim el compromís del Govern de la Generalitat i molt especialment del Conseller Nadal de buscar via Ministeri de Foment o Generalitat la resta del finançament necessari i de prendre totes les mesures adients per a la sortida del tren convencional d’on és ara. Em cansen molt els atacs injustificats i injustificables al conseller.
No vull parlar de centre perquè ja hem analitzat abastament les distàncies i els volums de població de les estacions vella i nova, per mi el que és important són les persones, no les pedres ni les situacions geogràfiques.
diumenge, 11 de novembre del 2007
Llegir
He començat a llegir “El Pont dels Jueus”, d’en Martí Gironell, una excel·lent novel·la històrica que descriu les intrigues ordides al voltant de la construcció del primer pont fortificat de Besalú. Confesso que acabo de començar-lo i que de moment té molt bona pinta. Resulta especialment agradable per mi poder llegir un llibre d’aquestes característiques ambientat a un lloc tant proper com és Besalú. La veritat és que força tardes a l’any hi vaig a passejar i prendre una cervesa a la magnífica plaça, sempre hi ha una tranquil·litat encisadora tot i la gran quantitat de visitants que té el poble.Aquest any també he llegit “L’Església del Mar” de l’Ildefonso Falcones, una altra excel·lent novel·la històrica ambientada en la construcció del temple de Santa Maria del Mar a Barcelona. Com ja us he dit m’agrada aquest tipus de literatura, en ocasions propera al “best seller” com és el cas dels “Pilars de la Terra” de Ken Follet. Són treballs en la majoria dels casos ben documentats que fan passar una estona agradable, que és el que en força ocasions agraeixo, no em costa admetre que gaudeixo veient pel·lícules diguem-ne amb poc missatge tipus “La Jungla de Cristal 4” o llegint literatura històrica. Ja que hi soc posat vull recomanar-vos un parell de títols més: “L’imperi dels dracs” de Valerio Massimo Manfredi, una autèntica delícia: us imagineu una colla de legionaris romans anant de Pèrsia a Beiging? No té preu, probablement la millor que he llegit darrerament. Pels que us inclineu per una cosa més patriòtica proveu amb la trilogia “Jaume I el conqueridor” d’Albert Salvador, simplement excel·lent i sobretot molt ben documentada.
No puc resistir fer-vos un parell més de recomanacions: La trilogia de Noah Gordon, “El Metge”, “Xaman” i “La Doctora Cole” i sobretot “El hereje” de Miguel Delibes, possiblement el millor entre els millors d'aquest gènere, aquesta ja a un nivell de literatura universal i amb una riquesa de vocabulari que en alguna ocasió obliga a recórrer al diccionari.
No puc resistir fer-vos un parell més de recomanacions: La trilogia de Noah Gordon, “El Metge”, “Xaman” i “La Doctora Cole” i sobretot “El hereje” de Miguel Delibes, possiblement el millor entre els millors d'aquest gènere, aquesta ja a un nivell de literatura universal i amb una riquesa de vocabulari que en alguna ocasió obliga a recórrer al diccionari.
dissabte, 27 d’octubre del 2007
Camí de carros i manta
Avui tinc la sort poder marxar una setmana per fer les vacances que em resten, l’any passat vaig fer-ho igual i per raons estranyes vaig acabar no fent-les. Aquest no em passarà. Abans de marxar però assistiré al Castell al centenari de la presó amb la Consellera Tura i els regidors de l’Ajuntament. A la tarda avió a Madrid i després a Pamplona (sempre acabes passant per Madrid, és ben trist) i d’allà demà marxem amb dos companys cap a Santiago amb moto fent enduro, espero que amb 6 dies en farem prou i que arribarem sencers. Trobaré a faltar la meva dona i el meu nen, mai he estat tant temps lluny d'ells.
Quan torni us faré un raport amb fotografies i tot! Mentrestant porteu-vos bé.
Tornaré amb les piles ben carregades per atacar algun problema figuerenc que ja està sortint de mare, ja està bé que uns pocs puguin atemorir la majoria!
Salut
Quan torni us faré un raport amb fotografies i tot! Mentrestant porteu-vos bé.
Tornaré amb les piles ben carregades per atacar algun problema figuerenc que ja està sortint de mare, ja està bé que uns pocs puguin atemorir la majoria!
Salut
dimarts, 23 d’octubre del 2007
Ipod i un parell de bones notícies
Avui tornant de Barcelona amb el Catalunya Express he descobert fins a quin punt vivim a l’any de la kika. He intentat escoltar un podcast de l’En Guàrdia i no he pogut, simplement el nivell de soroll del vagó no em permetia sentir-lo tot i tenir el volum de l’Ipod al màxim. Conclusió: o jo estic com una tàpia o hi ha molts anys de diferència entre la tecnologia de l’Ipod i la de la cafetera amb rodes a la que RENFE em fica cada dia. La veritat és que comença a ser preocupant, potser haurem de llogar el Consell d’Administració d’Apple per a gestionar el tren.
No tot són queixes, heu vist que els Figuerencs estem d’enhorabona? a la nostra ciutat hi tenim gent brillant que treballa fort. Em refereixo a l’arquitecte Joan Falgueras que ha estat seleccionat per als premis COAC pel seu projecte per a l’Ajuntament d’Ullastret, la meva felicitació i sobretot la meva satisfacció (i la de tots els figuerencs) per tenir-lo treballant a l’Ajuntament de la ciutat.
Altra qüestió, la jornada sobre TINTIN, altra vegada orgull de ciutat i sobretot les gràcies a Joan Manuel Soldevilla i al Museu de la Tècnica en la persona d’en Xavier Padrosa a qui conec i considero un bon amic, també a tots els que ho han fet possible. Aquestes notícies són bones per a la ciutat i per a tots nosaltres, us ben prometo que seguiré treballant per a que els talents es quedin a la nostra ciutat i els que són fora retornin.
No tot són queixes, heu vist que els Figuerencs estem d’enhorabona? a la nostra ciutat hi tenim gent brillant que treballa fort. Em refereixo a l’arquitecte Joan Falgueras que ha estat seleccionat per als premis COAC pel seu projecte per a l’Ajuntament d’Ullastret, la meva felicitació i sobretot la meva satisfacció (i la de tots els figuerencs) per tenir-lo treballant a l’Ajuntament de la ciutat.
Altra qüestió, la jornada sobre TINTIN, altra vegada orgull de ciutat i sobretot les gràcies a Joan Manuel Soldevilla i al Museu de la Tècnica en la persona d’en Xavier Padrosa a qui conec i considero un bon amic, també a tots els que ho han fet possible. Aquestes notícies són bones per a la ciutat i per a tots nosaltres, us ben prometo que seguiré treballant per a que els talents es quedin a la nostra ciutat i els que són fora retornin.
dimecres, 17 d’octubre del 2007
Tarjeta vermella
És la que em mereixo per no haver atès el blog com toca en els darrers dies. Vaig prometre que us faria un complert raport del meu viatge a Santiago i res de res...doncs això targeta vermella. La veritat és que viatge va ser magnífic, vaig veure i descobrir moltes coses interessants: que no se sembra el cereal a la mateixa època a Logroño (ja era nat) que a León (tot just sembraven), vaig veure un llop ibèric a Galícia quan clarejava, a uns quilòmetres del poble de Portomarin, va travessar per davant meu com un llampec i tot primer vaig pensar que era un gos gros però no vaig de deixar de rumiar-hi i al primer poble que varem parar a esmorzar vaig preguntar si els llops eren tant habituals com per deixar-se veure d’aquella manera. Em van contestar que si i hi van afegir un seguit d’improperis que confirmen que no sempre la visió dels urbanites ecologistes es correspon amb la dels que han de conviure amb el llop. Només per això va valer la pena.
El viatge va durar des del matí del diumenge fins el divendres a la tarda a raó d’uns 120 quilòmetres al dia que varem fer íntegrament pels camins i corriols de terra que conformen el camino. Varem triar aquesta època per tal de trobar poca gent i no molestar-los (també vam substituir els silenciosos de les nostres motos per uns de més “tapats”.
El diumenge varem sortir ben aviat de Roncesvalles (una curiositat vaig dormir en un alberg en el que havia estat Hemingway), ben aviat em vaig adonar que no seria un passeig fàcil, molts corriols i pujades sobre pedra. Sobretot moltes tanques per al bestiar. Us semblarà estrany però el més dificultós del dia va ser travessar Pamplona, perquè en les zones urbanes el “camino”transcorre per zones de vianants i costa retrobar-lo quan no pots transitar-hi. Passat Pamplona varem fer camí cap a Viana, durant la tarda de camí, vaig caure i vaig trencar el suport de la maneta de l’embrague però unes brides i fil de ferro van possibilitar continuar fins al final. Dinem a l’alberg “El Perdón” sembla que la mística dels noms es va ensenyorint de l’estat d’ànim, el contrapunt el donen una colla de treballadors portuguesos que canten fados sense parar, al final es fan pesats. Durant la tarda el paisatge va esdevenir molt més feréstec però comença la plana i el camí contrasol esdevé fantàstic.
Començo a gaudir de veritat, a no pensar, a marxar cap al meu mon, aquell que és meu i en el que mai ningú no hi tindrà entrada i en el que res és transcendent. (La foto és sobre la marxa, el de davant és en Robert) Arribem molt just a Viana, les motos no tenen llums ni frens ni res que aconselli transitar de nit. Un cop a Viana decidim allotjar-nos en hostal molt humil, tot està bé i després d’una dutxa reconfortant passegem pel poble i veiem com n’és d’antic tot plegat, anem a sopar al mateix hostal “Pitu” mengem molt bé: mongetes verdes, costella de porc rostida i formatge, vi a dojo i uns orujos d’herbes. Se’m fa estrany en aquella plana tant diferent del que entenem per Euskadi al nostre imaginari sentir tant sovint l’Euskera. Val a dir que durant el sopar la gent del local s’apassiona amb encontre de pilota vasca, bé jo de pilota vasca no hi entenc ni flapa i em dedico a la meva costella.
Dia 29, al matí fa un fred que pela, en Robert (el meu cunyat) fa reparacions sobre el terreny i engreixa les cadenes. Sortim cap a les 8, amb les primeres llums del dia, fa molt fred però hi ha molts camins per endavant si volem ser el divendres a Compostela. El paisatge és fred i inhòspit, no a com la gent que hi viu. Fem via i ens aturem a Santo Domingo de la Calzada, visitem la catedral de San Salvador i visito la tomba del Sant que és una construcció molt interessant a la cripta, envoltada de 6 pilars que sostenen una mena de pal·li molt auster. Reso. Fem via i la nit se’ns tira a sobre en un poble de Burgos, Hontanas, és molt petit i pràcticament està dedicat al “camino”, ens allotgem a l’Alberg. Sopar (magnífic) a les 19 h i conversa amb la resta de pelegrins d’arreu, fins i tot japonesos i sobretot mols nord-americans.
Dia 30, he dormit fatal, de fet he estat el primer en llevar-me de l’Alberg i he anat a veure l’albada, a la plana burgalesa, no he vist res de res perquè el xiri-miri és molt intens i estic tant adormit que ni penso que si plou hi ha núvols. Marxem amb les motos molt aviat, afortunadament anem molt equipats i la pluja no ens afecta massa. Parem a esmorzar a Castrojériz, és molt interessant i sobretot auster, de pedra freda. Aquí tot és auster com la seva gent, com són els castellans, poques paraules i austers en el menjar i en general en tot. Els camps de cultiu són enormes i s’estan preparant per la sembra del cereal, mentre faig via i veig aquells enormes tractors treballant penso en com ha canviat la meva vida en els últims 20 anys, quantes vessanes hauré llaurat? No ho sé, en tot cas moltes i m’enorgulleixo d’haver-ho fet perquè era una feina que m’omplia, la llàstima és allò que deia Ortega “las circunstancias”.
Durant el dia travessem Burgos, una morcilla impressionant quasi tant com la seva magnífica Catedral. Recordo els estudis d’història del dret, fora aquesta catedral fa mil anys el “Conde Don García” o qui fos perquè la memòria se’m rovella va fotre foc al “forum iudicum” i va proclamar la independència de León. El Camí fins León es fa molt pesat és tot recte amb algun tros important asfaltat i la fred em mata. Arribem al final del dia, ens allotgem allà mateix i per sopar “cocido maragato” boníssim: com escudella i carn d’olla però s’ho mengen al reves, primer la carn, després la verdura i cigrons i per acabar el brou. M’ha sobtat la quantitat de pintades de banderes republicanes pintades als ponts i parets.
Dia 31. sortim amb molt fred cap a Ponferrada, preveiem que després de Roncesvalles serà l’etapa més difícil i es confirma, molt fred i corriols molt estrets sobre penya, vaig fent amb tranquil·litat, una caiguda seria terrible. Passem Villafranca del Bierzo i el seu magnífic romànic ascendim al Cebreiro i entrem a Galícia El paisatge canvia completament, hi ha més concentració humana i arbres enormes i sobretot molt bestiar. Travessem camins plens de castanyes. Fem nit a Portomarín.
Dia 1 arribem a Santiago al migdia, final del camí, estic content, cada dia estic més al meu món, em sento profundament feliç, tot i la rapidesa del viatge he pogut assaborir un punt d’espiritualitat.
Dia 2, decidim arribar a Finisterre, han estat 1001 quilòmetres de pista forestal i corriols. Ho rematem amb uns percebes... El millor del viatge: viure i.... l’església de San Martín de Frómista, sóc un enamorat del romànic.
El viatge va durar des del matí del diumenge fins el divendres a la tarda a raó d’uns 120 quilòmetres al dia que varem fer íntegrament pels camins i corriols de terra que conformen el camino. Varem triar aquesta època per tal de trobar poca gent i no molestar-los (també vam substituir els silenciosos de les nostres motos per uns de més “tapats”.
El diumenge varem sortir ben aviat de Roncesvalles (una curiositat vaig dormir en un alberg en el que havia estat Hemingway), ben aviat em vaig adonar que no seria un passeig fàcil, molts corriols i pujades sobre pedra. Sobretot moltes tanques per al bestiar. Us semblarà estrany però el més dificultós del dia va ser travessar Pamplona, perquè en les zones urbanes el “camino”transcorre per zones de vianants i costa retrobar-lo quan no pots transitar-hi. Passat Pamplona varem fer camí cap a Viana, durant la tarda de camí, vaig caure i vaig trencar el suport de la maneta de l’embrague però unes brides i fil de ferro van possibilitar continuar fins al final. Dinem a l’alberg “El Perdón” sembla que la mística dels noms es va ensenyorint de l’estat d’ànim, el contrapunt el donen una colla de treballadors portuguesos que canten fados sense parar, al final es fan pesats. Durant la tarda el paisatge va esdevenir molt més feréstec però comença la plana i el camí contrasol esdevé fantàstic.
Començo a gaudir de veritat, a no pensar, a marxar cap al meu mon, aquell que és meu i en el que mai ningú no hi tindrà entrada i en el que res és transcendent. (La foto és sobre la marxa, el de davant és en Robert) Arribem molt just a Viana, les motos no tenen llums ni frens ni res que aconselli transitar de nit. Un cop a Viana decidim allotjar-nos en hostal molt humil, tot està bé i després d’una dutxa reconfortant passegem pel poble i veiem com n’és d’antic tot plegat, anem a sopar al mateix hostal “Pitu” mengem molt bé: mongetes verdes, costella de porc rostida i formatge, vi a dojo i uns orujos d’herbes. Se’m fa estrany en aquella plana tant diferent del que entenem per Euskadi al nostre imaginari sentir tant sovint l’Euskera. Val a dir que durant el sopar la gent del local s’apassiona amb encontre de pilota vasca, bé jo de pilota vasca no hi entenc ni flapa i em dedico a la meva costella.
Dia 29, al matí fa un fred que pela, en Robert (el meu cunyat) fa reparacions sobre el terreny i engreixa les cadenes. Sortim cap a les 8, amb les primeres llums del dia, fa molt fred però hi ha molts camins per endavant si volem ser el divendres a Compostela. El paisatge és fred i inhòspit, no a com la gent que hi viu. Fem via i ens aturem a Santo Domingo de la Calzada, visitem la catedral de San Salvador i visito la tomba del Sant que és una construcció molt interessant a la cripta, envoltada de 6 pilars que sostenen una mena de pal·li molt auster. Reso. Fem via i la nit se’ns tira a sobre en un poble de Burgos, Hontanas, és molt petit i pràcticament està dedicat al “camino”, ens allotgem a l’Alberg. Sopar (magnífic) a les 19 h i conversa amb la resta de pelegrins d’arreu, fins i tot japonesos i sobretot mols nord-americans.
Dia 30, he dormit fatal, de fet he estat el primer en llevar-me de l’Alberg i he anat a veure l’albada, a la plana burgalesa, no he vist res de res perquè el xiri-miri és molt intens i estic tant adormit que ni penso que si plou hi ha núvols. Marxem amb les motos molt aviat, afortunadament anem molt equipats i la pluja no ens afecta massa. Parem a esmorzar a Castrojériz, és molt interessant i sobretot auster, de pedra freda. Aquí tot és auster com la seva gent, com són els castellans, poques paraules i austers en el menjar i en general en tot. Els camps de cultiu són enormes i s’estan preparant per la sembra del cereal, mentre faig via i veig aquells enormes tractors treballant penso en com ha canviat la meva vida en els últims 20 anys, quantes vessanes hauré llaurat? No ho sé, en tot cas moltes i m’enorgulleixo d’haver-ho fet perquè era una feina que m’omplia, la llàstima és allò que deia Ortega “las circunstancias”.
Durant el dia travessem Burgos, una morcilla impressionant quasi tant com la seva magnífica Catedral. Recordo els estudis d’història del dret, fora aquesta catedral fa mil anys el “Conde Don García” o qui fos perquè la memòria se’m rovella va fotre foc al “forum iudicum” i va proclamar la independència de León. El Camí fins León es fa molt pesat és tot recte amb algun tros important asfaltat i la fred em mata. Arribem al final del dia, ens allotgem allà mateix i per sopar “cocido maragato” boníssim: com escudella i carn d’olla però s’ho mengen al reves, primer la carn, després la verdura i cigrons i per acabar el brou. M’ha sobtat la quantitat de pintades de banderes republicanes pintades als ponts i parets.
Dia 31. sortim amb molt fred cap a Ponferrada, preveiem que després de Roncesvalles serà l’etapa més difícil i es confirma, molt fred i corriols molt estrets sobre penya, vaig fent amb tranquil·litat, una caiguda seria terrible. Passem Villafranca del Bierzo i el seu magnífic romànic ascendim al Cebreiro i entrem a Galícia El paisatge canvia completament, hi ha més concentració humana i arbres enormes i sobretot molt bestiar. Travessem camins plens de castanyes. Fem nit a Portomarín.
Dia 1 arribem a Santiago al migdia, final del camí, estic content, cada dia estic més al meu món, em sento profundament feliç, tot i la rapidesa del viatge he pogut assaborir un punt d’espiritualitat.
Dia 2, decidim arribar a Finisterre, han estat 1001 quilòmetres de pista forestal i corriols. Ho rematem amb uns percebes... El millor del viatge: viure i.... l’església de San Martín de Frómista, sóc un enamorat del romànic.
diumenge, 30 de setembre del 2007
Bon començament
Ha estat una setmana intensa, i veig que avui el dia s’aixeca divertit, llegeixo un qüestionari al Diari de Girona que ens van fer a mi i en Santi, començo pel seu i veig que el periodista li pregunta quan fa que va fumar el darrer “porro” i ell contesta que molt temps...me la veig venir, jo vaig entendre quan fa del darrer “puro”! Vaig i llegeixo el meu qüestionari i patam...fa un mes que em vaig fumar el darrer “porro” (ja m’ho diuen a casa que sordejo, hauré d’anar al metge perquè aquest cop m’he passat tres pobles). No puc dir que no n’hagi fumat perquè jo vaig ser un xic -diguem-ne- trapella (per ser suau) però la veritat és que el 17 de novembre farà 8 anys que no fumo res embolicat en paper. En fi...
Dilluns va ser dia d’entrevistes, fotos i qüestions de publicitat del pacte. A la tarda el vàrem presentar, primer havíem anat a Girona a exposar-ho a l’executiva de la federació, m’hi vaig sentir còmode, som un gran partit amb polítics d’altíssim nivell. Vaig exposar el pacte a les 19:00 i a les 20:30 ja signàvem.
Dimarts, reaccions de la premsa i de les persones de “l’entourage” molt favorables i moltes trucades de felicitació de gent no vinculada a organitzacions polítiques.
Dimecres i dijous, copso molta il·lusió als membres del grup municipal socialista, gairebé hi ha entusiasme, tot i no haver estat nomenats formalment comencen els contactes amb les futures àrees. Veig en Pere i la Núria molt engrescats, el primer va cap a Ecoserveis com un coet i la Núria comença treballa intensament en la regidoria de la dona, en Ciro i la Isabel també s’hi posen, potser tenen un caràcter més fred però els veig feliços i entusiasmats. Amb un equip així no fallarem.
Divendres, reunió amb Josep Maria Marcé, molt grata, descobreixo lleialtat i experiència, m’explica l’organització de la casa, se’m fa estrany, és molt diferent de la que jo coneixia, em sembla que podré dedicar el meu temps a tasques polítiques, és molt interessant. Vull tornar a dir però que el millor és el bon “feeling”.
Dissabte, conferència dels 100 dies de govern, hi assisteixo amb la resta de regidors del govern, l’Alcalde al seu lloc. Tot bé.
Diumenge, faig 36 any, vull fer festa, de bon matí el problema del puro i el porro...en fi festa major!!!!!!!!!
Ah, el meu telèfon ja no para, estem al govern novament...
Dilluns va ser dia d’entrevistes, fotos i qüestions de publicitat del pacte. A la tarda el vàrem presentar, primer havíem anat a Girona a exposar-ho a l’executiva de la federació, m’hi vaig sentir còmode, som un gran partit amb polítics d’altíssim nivell. Vaig exposar el pacte a les 19:00 i a les 20:30 ja signàvem.
Dimarts, reaccions de la premsa i de les persones de “l’entourage” molt favorables i moltes trucades de felicitació de gent no vinculada a organitzacions polítiques.
Dimecres i dijous, copso molta il·lusió als membres del grup municipal socialista, gairebé hi ha entusiasme, tot i no haver estat nomenats formalment comencen els contactes amb les futures àrees. Veig en Pere i la Núria molt engrescats, el primer va cap a Ecoserveis com un coet i la Núria comença treballa intensament en la regidoria de la dona, en Ciro i la Isabel també s’hi posen, potser tenen un caràcter més fred però els veig feliços i entusiasmats. Amb un equip així no fallarem.
Divendres, reunió amb Josep Maria Marcé, molt grata, descobreixo lleialtat i experiència, m’explica l’organització de la casa, se’m fa estrany, és molt diferent de la que jo coneixia, em sembla que podré dedicar el meu temps a tasques polítiques, és molt interessant. Vull tornar a dir però que el millor és el bon “feeling”.
Dissabte, conferència dels 100 dies de govern, hi assisteixo amb la resta de regidors del govern, l’Alcalde al seu lloc. Tot bé.
Diumenge, faig 36 any, vull fer festa, de bon matí el problema del puro i el porro...en fi festa major!!!!!!!!!
Ah, el meu telèfon ja no para, estem al govern novament...
diumenge, 23 de setembre del 2007
Salut democràtica i un gin-tònic
Fa dies que no he actualitzat el bloc, aquesta setmana he tingut força obligacions que m’ho han fet molt difícil. Avui, abans no es faci públic l’acord de govern amb CiU, només us puc parlar de sentiments, de l’agraïment que tinc per a tots els afiliats de l’agrupació perquè el divendres varen prendre una decisió molt difícil: pactar amb CiU, el nostre rival polític de més pes. Penso que el divendres tots vàrem convenir que la raó, la voluntat de treball, el bé de la ciutat ens portava a fer l’acord però no és menys cert que la història és molt llarga i les relacions del passat pesen molt. Felicitats a tota l’agrupació que va celebrar una assemblea més concorreguda que mai i va aprovar la proposta per 38 vots a favor, 2 en contra i una abstenció. Encara em fa més content que les persones que hi van votar en contra ho van fer des de la discrepància democràtica i immediatament es van posar a disposició de tots els companys per començar a treballar, això si desprès tots plegats a fer una cervesa al Soul Cafè...fantàstic no?
Dimecres us comentaré a fons l’actualitat política, permeteu-me que esperi a que la prensa hagi fet la seva feina.
Dimecres us comentaré a fons l’actualitat política, permeteu-me que esperi a que la prensa hagi fet la seva feina.
diumenge, 9 de setembre del 2007
De política i vi
Ja hem iniciat el mes de setembre i per tant allò que ens agrada tant dir: hem iniciat el curs, en aquest cas el polític. La primera conseqüència és que s’han acabat els 100 dies famosos que tot govern ha de tenir quan comença, això no vol dir que demà l’oposició socialista baixi a les trinxeres i practiqui aquella cosa tant apreciada per l’anterior oposició figuerenca (almenys la que jo conec ) de “foc a discreció”.Ha estat una setmana intensa tant per actes com per la celebració d’un ple molt interessant. Pel que fa a la nostra intervenció, podeu adonar-vos de quines son les línies que pretenem donar a la nostra actuació, serem constructius, no creiem en fer la guitza constantment, som un partit vocació i experiència de govern. Un sol exemple del que estem orgullosos, en el tema de la ciutat dels detalls, el govern, republicans i comunista havien oblidat incloure entre els membres de la comissió representants de les associacions de discapacitats amb presència a la nostra ciutat i en canvi s’hi havia inclòs tot un seguit de persones amb interès en el tema però no amb greus necessitats personals. El grup socialista va demanar la inclusió de MIFAS, ALTEM i ONCE. Com tots sabeu la proposta es va acceptar, aquesta serà doncs l’oposició que ens agradaria practicar, al servei de les persones i de la ciutat, sense sectarisme, amb tranquil·litat i mirant endavant que és el que convé. Més claus en relació a la ciutat dels detalls: la política urbanística ha de mirar per a les persones, ha de pretendre la democratització de l’espai urbà, això és: espais nets, convivència, supressió de barreres, endreça, espais silenciosos, carrils bici, reducció de trànsit rodat, en definitiva cal dirigir-nos a un espai urbà que ens faci sentir la nostra ciutat com el menjador de casa. En aquest sentit us recomano la lectura de “LA CIUDAD CONQUISTADA”, Jordi Borja, Alianza Editorial.
Més coses, el Ple, va ser interessant constatar l’actitud d’en Francesc Canet i en Richard Elelman en relació als Socialistes, per un moment em va semblar que s’equivoquen sobre qui és el rival, l’atac va ser desmesurat en relació al molí de l’Anguila. Per part d’en Canet penso que innecessari però a fi de comptes coherent en quan va manifestar el que ha dit sempre. Per part d’en Richard, va ser molt dur sentir-lo dir que havia costat tres milions d’euros, no sé si és un mentider o està desinformat, tot és prou greu i lamentable. Agraeixo la intervenció de l’Alcalde aclarint que el cost ha estat d’1,7 milions d’euros dels quals 900.000,00 € han estat subvencionats. Des d’aquí demano calma als ecosocialistes, cal pensar en la ciutat i deixar de fer castells de focs . Altra qüestió és la nota de color del senyor Borrego en relació a l’homenatge a n’en Xirinachs, comparteixo que hi ha un acte reprovable a la seva vida però també fou una persona compromesa amb el nostre país. No podem jutjar una vida només per un instant i menys amb l’herència que alguns porten a sobre.
Un acte molt important, la inauguració de la fira del vi, un esdeveniment ja tradicional en aquestes dates, on sempre coincideix el millor de la comarca i de fora, aquest any amb un pregoner de luxe, en Josep Roca, sommelier del celler de Can Roca, que ens va fer un pregó excepcional en el que va retratar l’Empordà i la nostra ciutat. Comparteixo amb ell l’admiració per Can Duran i sobretot per en Jaume Subiròs, al meu entendre un dels referents de la nostra comarca i la nostra ciutat, una persona d’aquelles que sempre està en l’excel·lència a la que es bo escoltar sempre. No us oblideu mai d’escoltar les persones que destaquen en el seu àmbit, sempre tenen coses a dir per al global. De la fira del vi no us puc dir res que no sabeu, és un aconteixement que m’apassiona, com m’apassiona el creixement en qualitat que han experimentat els nostres cellers, tot fet amb l’enorme esforç dels seus propietaris. Ho conec de prop, primer com a pagès i llavors pel treball que vaig fer a l’antiga Cooperativa Ricardell, treball de peó, res més. Vagi doncs per endavant la meva felicitació a tots els productors i pagesos.
Ahir també es va inaugurar el Centre Cultural Molí de l’Anguila, una obra emblemàtica de l’Alcalde Armangué, que no ens cansarem de reivindicar com un èxit. Personalment no vaig poder assistir a la inauguració però si que ho van fer Isabel Pineda i el mateix Armangué, principals artífexs. Aquest equipament posa fi a les històriques mancances que han tingut les tres entitats que hi tenen la seva seu, Castellers, Geganters i Casa de Andalucía, això és fer política construir un mon millor.
Com veieu una setmana plena d’activitat política i ciutadana.
Més coses, el Ple, va ser interessant constatar l’actitud d’en Francesc Canet i en Richard Elelman en relació als Socialistes, per un moment em va semblar que s’equivoquen sobre qui és el rival, l’atac va ser desmesurat en relació al molí de l’Anguila. Per part d’en Canet penso que innecessari però a fi de comptes coherent en quan va manifestar el que ha dit sempre. Per part d’en Richard, va ser molt dur sentir-lo dir que havia costat tres milions d’euros, no sé si és un mentider o està desinformat, tot és prou greu i lamentable. Agraeixo la intervenció de l’Alcalde aclarint que el cost ha estat d’1,7 milions d’euros dels quals 900.000,00 € han estat subvencionats. Des d’aquí demano calma als ecosocialistes, cal pensar en la ciutat i deixar de fer castells de focs . Altra qüestió és la nota de color del senyor Borrego en relació a l’homenatge a n’en Xirinachs, comparteixo que hi ha un acte reprovable a la seva vida però també fou una persona compromesa amb el nostre país. No podem jutjar una vida només per un instant i menys amb l’herència que alguns porten a sobre.
Un acte molt important, la inauguració de la fira del vi, un esdeveniment ja tradicional en aquestes dates, on sempre coincideix el millor de la comarca i de fora, aquest any amb un pregoner de luxe, en Josep Roca, sommelier del celler de Can Roca, que ens va fer un pregó excepcional en el que va retratar l’Empordà i la nostra ciutat. Comparteixo amb ell l’admiració per Can Duran i sobretot per en Jaume Subiròs, al meu entendre un dels referents de la nostra comarca i la nostra ciutat, una persona d’aquelles que sempre està en l’excel·lència a la que es bo escoltar sempre. No us oblideu mai d’escoltar les persones que destaquen en el seu àmbit, sempre tenen coses a dir per al global. De la fira del vi no us puc dir res que no sabeu, és un aconteixement que m’apassiona, com m’apassiona el creixement en qualitat que han experimentat els nostres cellers, tot fet amb l’enorme esforç dels seus propietaris. Ho conec de prop, primer com a pagès i llavors pel treball que vaig fer a l’antiga Cooperativa Ricardell, treball de peó, res més. Vagi doncs per endavant la meva felicitació a tots els productors i pagesos.
Ahir també es va inaugurar el Centre Cultural Molí de l’Anguila, una obra emblemàtica de l’Alcalde Armangué, que no ens cansarem de reivindicar com un èxit. Personalment no vaig poder assistir a la inauguració però si que ho van fer Isabel Pineda i el mateix Armangué, principals artífexs. Aquest equipament posa fi a les històriques mancances que han tingut les tres entitats que hi tenen la seva seu, Castellers, Geganters i Casa de Andalucía, això és fer política construir un mon millor.
Com veieu una setmana plena d’activitat política i ciutadana.
diumenge, 2 de setembre del 2007
Una llàstima, quina pena de decisió
Acabo d’assabentar-me que la tertúlia dels matins a Radio Vilafant ha estat suprimida de la graella de programació. És una llàstima era un programa amb 10 anys d’antiguitat magníficament conduït per l’amic Puigbert. Em sap greu perquè em consta que era un programa amb una gran audiència a la comarca, em sap però més greu perquè era un espai de gran qualitat democràtica on cada setmana es debatia i s’expressaven opinions ben variades. No sé quines són les raons que han portat als responsables polítics de Vilafant a suprimir la tertúlia però jo els demano que s’ho repensin, que a tots ens cal un espai de reflexió obert com aquell. Un espai democràtic patrimoni dels empordanesos.
dimecres, 29 d’agost del 2007
Bon rotllo
Fa dies que tenia ganes de reprendre el bloc, reconec que he passat tres bones setmanes de vacances durant les que he pogut descansar en diferents indrets i sobretot he pogut reflexionar molt profundament sobre tot plegat, (potser hi ha algú que voldria que seguís reflexionant ben lluny però...), la veritat és que soc arribat a una conclusió que em fa molt feliç: em considero un home molt afortunat, en molts moments fins i tot feliç. Tinc una dona i un fill als que estimo de valent i que em corresponen sense límit, no puc dir que siguin el sentit de la meva vida perquè la vida és un assumpte individual en quan és propi i no és bo supeditar-la a res ni a ningú, en això no us equivoqueu mai perquè de vida només en tenim una.Tinc una feina que m’apassiona i que em permet dedicar-me a l’altre passió de la meva vida: la voluntat de servei, vull retornar a la societat el que m’ha donat, primer ho vaig fer com a treballador d’ONG’s i ara com a polític per a la meva ciutat.
No vull però ser pedant ni superb, sé perfectament que aquest estat d’ànim que intento transmetre és molt lluny de moltes persones embargades per problemes força vegades insolubles, ho sé perquè massa sovint he passat per situacions personals, econòmiques i de salut que no desitjo a ningú, els que em coneixeu bé ho sabeu, no sempre m’ha anat bé. Tot el bagatge vital vist durant aquest magnífic mes d’Agost fa que em trobi en un estat d’ànim immillorable, que estigui disposat a treballar i a esforçar-me pel que en aquest moment és cabdal: Figueres. És hora de consolidar infrastructures, de tenir una ciutat immillorable, neta i polida, organitzada, segura, una ciutat que sigui referent.
Em sento, doncs, capaç de treballar pels figuerencs perquè em veig recolzat per un equip i un partit amb homes i dones que cada dia viuen la vida el millor que poden, que intenten ser feliços, que tenen amics i família i sobretot son nets de cor perquè cada dia s’accepten com som, sigui quina sigui la seva circumstància. Segur que no fallarem.
No vull però ser pedant ni superb, sé perfectament que aquest estat d’ànim que intento transmetre és molt lluny de moltes persones embargades per problemes força vegades insolubles, ho sé perquè massa sovint he passat per situacions personals, econòmiques i de salut que no desitjo a ningú, els que em coneixeu bé ho sabeu, no sempre m’ha anat bé. Tot el bagatge vital vist durant aquest magnífic mes d’Agost fa que em trobi en un estat d’ànim immillorable, que estigui disposat a treballar i a esforçar-me pel que en aquest moment és cabdal: Figueres. És hora de consolidar infrastructures, de tenir una ciutat immillorable, neta i polida, organitzada, segura, una ciutat que sigui referent.
Em sento, doncs, capaç de treballar pels figuerencs perquè em veig recolzat per un equip i un partit amb homes i dones que cada dia viuen la vida el millor que poden, que intenten ser feliços, que tenen amics i família i sobretot son nets de cor perquè cada dia s’accepten com som, sigui quina sigui la seva circumstància. Segur que no fallarem.
dimarts, 7 d’agost del 2007
Visita a Palau
Un cop informada la comissió executiva del PSC a Figueres, ja puc explicar-vos les meves impressions sobre la visita del divendres al president de la generalitat. Haig de confessar-vos que no havia estat mai al Palau i que estava un pel nerviós, la veritat és que tanta història impressiona molt, quan veus l’antiguitat de tot plegat t’adones que som un gran país, que tenim una gran història de la que ens n’hem de sentir orgullosos però que també tenim un futur gran.El que més em va impressionar però va ser el president, una persona realment entregada a treballar per al país i les persones, una persona que va directa a la feina i amb la que a pesar d’algun tòpic resulta molt agradable enraonar i compartir uns moments.L’entrevista va tractar de temes d’actualitat a Figueres, vàrem compartir amb ell les nostres preocupacions i vàrem poder analitzar amb tranquil·litat els resultats electorals i establir línies de treball que ben segur ens seran propicies. La conversa es va desenvolupar de forma fluida, cal dir que el president estava molt al dia de l'actualitat figuerenca, sempre penses que Barcelona queda molt lluny però ens vàrem adonar que no, que les notícies arriben sempre tant les bones com les dolentes. Com és evident vàrem tractar de la derrota, dels fets, les circumstàncies i les persones que hi hem tingut responsabilitat, en definitiva de les causes de la mateixa però sobretot varem parlar de futur, de treball, d'il·lusió de vocació de servei. Tota la conversa va fer que m'adonés de com n'és d'important tenir un president com ell, que conegui la realitat del territori, del succeeix a la trinxera del món local, vaig poder comprovar com coneix la realitat de molts pobles i ciutats de Catalunya, això és realment important!
Ara bé per a nosaltres i per al president l’opinió dels que estem a la “trinxera” és la més important i és des de Figueres des d'on s’ha de decidir la política local, cap altra direcció resulta adequada. No cal treure conclusions aventurades, no hi ha directrius polítiques, aquestes es reserven al nivell local, el que hi ha és encoratjament a treballar a l'actual comissió executiva. El que és clar és que cal treballar molt i hem de buscar la millor manera possible entre les que es presenten, que són múltiples.
Una darrera cosa: comparteixo la impressió que el Palau resulta més petit del que sembla a primera impressió.
Ara bé per a nosaltres i per al president l’opinió dels que estem a la “trinxera” és la més important i és des de Figueres des d'on s’ha de decidir la política local, cap altra direcció resulta adequada. No cal treure conclusions aventurades, no hi ha directrius polítiques, aquestes es reserven al nivell local, el que hi ha és encoratjament a treballar a l'actual comissió executiva. El que és clar és que cal treballar molt i hem de buscar la millor manera possible entre les que es presenten, que són múltiples.
Una darrera cosa: comparteixo la impressió que el Palau resulta més petit del que sembla a primera impressió.
diumenge, 5 d’agost del 2007
Un senyor polític
He llegit avui l’entrevista que publica el Diari “El País” a l’ex-president del govern i ex-secretari general del PSOE, Felipe González. Com sempre l’antic president fa una acurada anàlisi de la realitat on observa des de la seva privilegiada talaia intel·lectual la situació política del moment, ho fa des de la solidesa moral d’algú al que tots escoltem, tant pel que va fer com per l’actitud que ha mantingut els darrers anys. Un tarannà de donar bons consells al president Zapatero però de ple respecte, en aquest sentit a l’entrevista que us recomano ens diu: “ A mi me cuesta un enorme esfuerzo mantener una actitud de no interferencia y, al mismo tiempo, de total disponibilidad”...”Que Zapatero haya afirmado su liderazgo sin mi sombra no sólo lo acepto, sino que lo aplaudo”. Segur que ha de costar a qui ha tingut un poder tant gran i l’ha exercit amb tanta brillantor seguir per aquest camí, només cal veure que va fer i que està fent José Maria Aznar, vosaltres mateixos!
Haig de confessar-vos que em vaig afiliar el PSC quan el president González va perdre les eleccions, com a mostra d’agraïment a qui havia modernitzat el país i l’havia situat a la Unió Europea, Una persona amb un pes polític i moral grandiós a Europa, en fi: un SENYOR POLÍTIC, amb totes les lletres i en majúscula. Per mi un gran estadista però sobretot una persona amb un sentit comú fora del que és corrent.
De l’entrevista us recomano la part dedicada a n’en Jesus de Polanco i les opinions sobre el PP, no tenen preu.
No oblido que divendres passat em vaig entrevistar al Palau amb el president Montilla, el proper dimecres us en faré un complet raport.
Haig de confessar-vos que em vaig afiliar el PSC quan el president González va perdre les eleccions, com a mostra d’agraïment a qui havia modernitzat el país i l’havia situat a la Unió Europea, Una persona amb un pes polític i moral grandiós a Europa, en fi: un SENYOR POLÍTIC, amb totes les lletres i en majúscula. Per mi un gran estadista però sobretot una persona amb un sentit comú fora del que és corrent.
De l’entrevista us recomano la part dedicada a n’en Jesus de Polanco i les opinions sobre el PP, no tenen preu.
No oblido que divendres passat em vaig entrevistar al Palau amb el president Montilla, el proper dimecres us en faré un complet raport.
dissabte, 28 de juliol del 2007
Transparència
El passat 26 de juliol l’Assemblea va aprovar inicialment un pla de treball que estableix a curt termini les línies d’actuació del PSC a Figueres. La gènesi d’aquest document prové de l’Assemblea d’11 de juny en la que es va demanar al Primer Secretari i a la Comissió Executiva que analitzés les causes de la derrota en clau interna (sense analitzar l’acció de govern, encara que a llarg termini això s’haurà de fer per tal d’aprendre), el resultat és aquest document on es fixen diverses prioritats que tenen per objectiu buscar les formules per a que el PSC torni a ser present a la societat figuerenca. La primera premissa que és busca, i el treball n’és exemple en si mateix, és la transparència: ens hem d’acostumar a que vivim en una societat democràtica on la informació es transmet a una velocitat vertiginosa i on una organització política que no resulti transparent i democràtica no té cap viabilitat ni interès. El PSC ha de ser model en aquest sentit, només d’aquesta manera podrem desenvolupar el nostre projecte fent sentir la nostra veu en un moment que ben segur que segueix necessitant l’esquerra per anar canviant la societat i fent-la més justa. Aquests manera de fer està íntimament lligada amb una voluntat de treball allunyada de tacticismes electoralistes (d’altra banda erronis) que podrien portar a perdre’ns, dirigint-nos a altres objectius que res tenen a veure amb l’interès general i el benestar de tots els ciutadans. Dilluns, si puc, us comentaré una anècdota que em va passar al jutjat: m’he trobat amb un conegut advocat de Madrid, que és d’aquells d’abans i que ha presentat un escrit demanant que se li tradueixi la meva demanda. no té pèrdua...l’espanyolisme més ranci no descansa mai!
dimecres, 18 de juliol del 2007
Matí gloriós by RENFE
Dimarts, he agafat el tren a les 6.57 a Figueres, s’ha espatllat i a les 8:35 ens han traspassat a un “Borregueru”, en definitiva: 2 hores per fer el trajecte de Figueres a Flaçà. Per acabar-ho d’amanir males cares i mocs de l’intervetor, com no podia ser d’altre manera. El primer que s’ha de fer en quan estigui traspassada la competència no és millorar el material, no no!És donar uns cursets de bones maneres al personal.
És dur, ahir vàrem tenir reunió de la comissió executiva fins les 00:00 i avui a les 19:00 haig d’agafar un tren fins “La Villa y Corte” i demà judici fins a les 10:00 del matí. Tornada amb avió a les 16:00, amb sort a les 19:38 a casa (amb permís de RENFE rodalies).
Tindré temps per reflexionar sobre força qüestions, la que més em preocupa en aquest moment és el futur de la ciutat, la necessitat d’un govern sòlid, ho he repetit en força ocasions i crec que és la única possibilitat que té Figueres de sortir endavant, mentre a Figueres hi ha hagut minories de tots colors a Girona i altres llocs han funcionat millor.
Penso que el PSC ha de pensar unitàriament en clau de ciutat i s’ha de mullar per tirar endavant, amb fermesa amb temes “innegociables” però també amb reconeixement del canvi perquè la derrota és afirmació de rebuig, alguna cosa no hem fet bé.
Estic convençut que el PSC sabrà trobar noves dinàmiques internes , establir noves polítiques de transparència i de diàleg. Només cal posar-nos-hi perquè disposem del capital humà necessari per encarar els nous temps amb garanties. En els darrers dos anys no ha cessat la incorporació d’afilitats/des al voltant dels 35, molts d’ells ja amb responsabilitats importants tant al grup municipal com a l’executiva. Cal combinar aquest capital amb l’experiència però sense oblidar que corren nous temps i nous aires.
És dur, ahir vàrem tenir reunió de la comissió executiva fins les 00:00 i avui a les 19:00 haig d’agafar un tren fins “La Villa y Corte” i demà judici fins a les 10:00 del matí. Tornada amb avió a les 16:00, amb sort a les 19:38 a casa (amb permís de RENFE rodalies).
Tindré temps per reflexionar sobre força qüestions, la que més em preocupa en aquest moment és el futur de la ciutat, la necessitat d’un govern sòlid, ho he repetit en força ocasions i crec que és la única possibilitat que té Figueres de sortir endavant, mentre a Figueres hi ha hagut minories de tots colors a Girona i altres llocs han funcionat millor.
Penso que el PSC ha de pensar unitàriament en clau de ciutat i s’ha de mullar per tirar endavant, amb fermesa amb temes “innegociables” però també amb reconeixement del canvi perquè la derrota és afirmació de rebuig, alguna cosa no hem fet bé.
Estic convençut que el PSC sabrà trobar noves dinàmiques internes , establir noves polítiques de transparència i de diàleg. Només cal posar-nos-hi perquè disposem del capital humà necessari per encarar els nous temps amb garanties. En els darrers dos anys no ha cessat la incorporació d’afilitats/des al voltant dels 35, molts d’ells ja amb responsabilitats importants tant al grup municipal com a l’executiva. Cal combinar aquest capital amb l’experiència però sense oblidar que corren nous temps i nous aires.
Toros
El dissabte passat en Santi Vila va ser investit Alcalde de la ciutat, la meva felicitació. Ho dic bàsicament perquè no vull començar a parlar com un regidor a l'oposició mentre tots plegats no hàgim començat a treballar, així doncs ho deixarem per més endavant que temps hi haurà. Només una cosa el meu agraïment a Ciro Llueca i Alfons Martínez per la seva col·laboració en la intervenció del G.M Socialista, podeu trobar-la en aquest mateix bloc a http://pcasellas.bloc.cat/resource/12177/68553
Dit això vull llençar com a tema de debat l'excessiva normativització de la vida diària a que a vegades tendim des de l'esquerra, ho constato com a polític i especialment com advocat. Barcelona és ciutat anti-taurina, declarada pel Ple de l'Ajuntament, doncs bé ahir ple a vessar a la monumental per veure un tal José Tomás que evidentment no sé ni qui és però sembla que té molta parroquia. El que més m'ha impactat és la quantitat de gent coneguda que hi havia, alguns amb un pedigrí d'esquerres sense dubte com Sabina o Serrat. Em sembla que tots plegats hauriem de començar a pensar en resoldre problemes reals i no dedicar-nos a fer grans declaracions que no serveixen per res i que no ens creiem ni des de les nostres pròpies files.
Dit això vull llençar com a tema de debat l'excessiva normativització de la vida diària a que a vegades tendim des de l'esquerra, ho constato com a polític i especialment com advocat. Barcelona és ciutat anti-taurina, declarada pel Ple de l'Ajuntament, doncs bé ahir ple a vessar a la monumental per veure un tal José Tomás que evidentment no sé ni qui és però sembla que té molta parroquia. El que més m'ha impactat és la quantitat de gent coneguda que hi havia, alguns amb un pedigrí d'esquerres sense dubte com Sabina o Serrat. Em sembla que tots plegats hauriem de començar a pensar en resoldre problemes reals i no dedicar-nos a fer grans declaracions que no serveixen per res i que no ens creiem ni des de les nostres pròpies files.
dilluns, 16 de juliol del 2007
Dilluns Feiner
12:30 reunió amb Alcalde, regidor Ollé i regidor Pere Pujulà. Després de l'enrenou del tren, avui ens hem reunit per constatar que el que cal és treballar força i deixar estar les declaracions, en conseqüència discreció i feina per aquest tema. Interès de ciutat i comarca.
19:00 Constitució de les comissions informatives, els d'ERC s'han adonat que el vot no és ponderat i cal trobar un sistema que els representi adequadament i que sigui plenament democràtic.
He vist molta delegació del senyor Alcalde als tinents d'Alcalde, no em sembla malament.
19:00 Constitució de les comissions informatives, els d'ERC s'han adonat que el vot no és ponderat i cal trobar un sistema que els representi adequadament i que sigui plenament democràtic.
He vist molta delegació del senyor Alcalde als tinents d'Alcalde, no em sembla malament.
dissabte, 14 de juliol del 2007
Pacte de Tenebres
Després de les manifestacions de l’Alcalde Vila relatives a canviar projectes que venen de l’anterior mandat i especialment el tema del tren se m’obren molts interrogants: no hi ha ganes de tenir bona relació amb el PSC (ells són la dreta, no ho oblidem), no és conscient que només són 7 de 21, és a punt un pacte amb ERC (ho dubto) o ... Tot el que sigui una estratègia de trencament, primer el tema dels pactes pre-electorals amb ERC (no sé qui dels dos se’l va polir però és igual) i després escollir una estratègia de terra cremada amb el PSC, és contraproduent per la ciutat. No és possible governar aquesta ciutat amb una minoria tant minsa i a més comportar-se com un camell en un garatge. Bé segur que en seguirem parlant i espero que sigui per bé.
14 juillet, vive la revolution!!
14 juillet, vive la revolution!!
diumenge, 8 de juliol del 2007
Canvi al govern
El president Zapatero ha fet una remodelació del seu govern per encarar amb garanties la darrera etapa de la legislatura, penso que fa bé en esgotar la legislatura. Avui no es dona cap raó d'urgència per a avançar les eleccions.
Pel que fa al canvi, em felicito per la inclusió de Carme Chacón, crec que feia falta algú com ella al capdavant del ministeri d'habitatge, és necessari que una persona jove estigui al càrrec d'un negociat que
afecta principalment als joves. Segur que la Carme sabrà trobar els inputs adequats per ser molt propera a tots nosaltres. A banda crec que serà una magnifica representant del PSC al govern de l'estat.
El ple de dijous passat: INTRANSCENDENT, crec que tothom s'ha anar rodant i pensar en tirar endavant la ciutat. Una cosa: totes les votacions dreta 9, esquerra 12 però abstenció. Va planejar en tot moment una majoria alternativa front a possibles derives dretanes.
Pel que fa al canvi, em felicito per la inclusió de Carme Chacón, crec que feia falta algú com ella al capdavant del ministeri d'habitatge, és necessari que una persona jove estigui al càrrec d'un negociat que
afecta principalment als joves. Segur que la Carme sabrà trobar els inputs adequats per ser molt propera a tots nosaltres. A banda crec que serà una magnifica representant del PSC al govern de l'estat.
El ple de dijous passat: INTRANSCENDENT, crec que tothom s'ha anar rodant i pensar en tirar endavant la ciutat. Una cosa: totes les votacions dreta 9, esquerra 12 però abstenció. Va planejar en tot moment una majoria alternativa front a possibles derives dretanes.
divendres, 29 de juny del 2007
Ofici solemne
Avui dia 29, dia de Sant Pere, he assistit a l’ofici solemne a la parròquia acompanyat de la regidora Isabel Pineda, tots dos, disciplinats nosaltres, hem obeït la consigna del protocol i ens hem situat al 2on banc a la dreta, fins aquí tot correcte. El que ha passat després ha estat més divertit ¿Us recordeu del camarot dels germans Marx? doncs si fa no fa:
1er acte, el senyor Alcalde on li pertoca: primer banc i primer lloc.
2on acte, tots els regidors de CiU (no sé si anaven bé) més el portaveu del PP al primer banc.
3er acte, el portaveu d’ERC arriba i es situa al costat de l’Alcalde.
4rt acte, “l’oberbooking” ja és massiu.
5è acte, arriba tard un membre del govern i també es situa al primer banc.
Arribats aquest punt ja no cabien al banc, mentre al segon banc només érem quatre, quina gràcia ¿no?
6è acte, com que no hi caben, acabat de combregar el portaveu del PP es situa al segon banc, això propicia que passem d’estadi camarot dels germans Marx a l’oberbooking inicial.
A tot això em pregunto si el govern és indisciplinat i no tothom havia de ser al primer banc? Si ho són els portaveus d’ERC i el PP? O bé si l’indisciplinat soc jo?
En fi que hi havia lloc per tothom amb protocol o sense.
Sospito però que els portaveus no s’equivocaven ( si res més no per experiència). L’any vinent veurem si fan el banc més gros...tot i que per aquest portaveu no cal, tots som fills de Déu igual i ens veu ben igual al primer banc que a l últim.
1er acte, el senyor Alcalde on li pertoca: primer banc i primer lloc.
2on acte, tots els regidors de CiU (no sé si anaven bé) més el portaveu del PP al primer banc.
3er acte, el portaveu d’ERC arriba i es situa al costat de l’Alcalde.
4rt acte, “l’oberbooking” ja és massiu.
5è acte, arriba tard un membre del govern i també es situa al primer banc.
Arribats aquest punt ja no cabien al banc, mentre al segon banc només érem quatre, quina gràcia ¿no?
6è acte, com que no hi caben, acabat de combregar el portaveu del PP es situa al segon banc, això propicia que passem d’estadi camarot dels germans Marx a l’oberbooking inicial.
A tot això em pregunto si el govern és indisciplinat i no tothom havia de ser al primer banc? Si ho són els portaveus d’ERC i el PP? O bé si l’indisciplinat soc jo?
En fi que hi havia lloc per tothom amb protocol o sense.
Sospito però que els portaveus no s’equivocaven ( si res més no per experiència). L’any vinent veurem si fan el banc més gros...tot i que per aquest portaveu no cal, tots som fills de Déu igual i ens veu ben igual al primer banc que a l últim.
dimecres, 27 de juny del 2007
Prudència
Llegeixo els setmanaris i noto certa urgència al govern de CiU de Figueres per tancar un acord ràpid amb algun grup de l'oposició per constituir un govern amb majoria.
Al meu entendre no n'hi ha cap d'urgència; el PSC s'ha compromès amb la governabilitat i em va semblar entendre que ERC tres quarts del mateix (encara que em guardaré d'opinar sobre casa aliena i menys sobre intencions), doncs a treballar que pals a les rodes si el govern té seny no n'hi haurà cap. Un cop transcorregut un termini prudent en el que el govern hauria d'haver demostrat la seva capacitat de treball, honestedat, efectivitat i voluntat de complicitat ideològica, llavors el govern de CiU, només llavors, es trobarà en condicions de tancar un pacte amb alguna altra força, si és que és realment necessari.
D'altra banda les urgències d'un partit no poden violentar la realitat electoral, en termes d'higiene democràtica, una entrada del PSC al govern municipal dies després de les eleccions no és coherent, i coherents ho hem de ser tots, els que acaben d'arribar i els que hi erem i aspirem a tornar a ser-hi aviat.
Cal però que no oblidem quin és l'objectiu: tirar la ciutat endavant!
Al meu entendre no n'hi ha cap d'urgència; el PSC s'ha compromès amb la governabilitat i em va semblar entendre que ERC tres quarts del mateix (encara que em guardaré d'opinar sobre casa aliena i menys sobre intencions), doncs a treballar que pals a les rodes si el govern té seny no n'hi haurà cap. Un cop transcorregut un termini prudent en el que el govern hauria d'haver demostrat la seva capacitat de treball, honestedat, efectivitat i voluntat de complicitat ideològica, llavors el govern de CiU, només llavors, es trobarà en condicions de tancar un pacte amb alguna altra força, si és que és realment necessari.
D'altra banda les urgències d'un partit no poden violentar la realitat electoral, en termes d'higiene democràtica, una entrada del PSC al govern municipal dies després de les eleccions no és coherent, i coherents ho hem de ser tots, els que acaben d'arribar i els que hi erem i aspirem a tornar a ser-hi aviat.
Cal però que no oblidem quin és l'objectiu: tirar la ciutat endavant!
diumenge, 24 de juny del 2007
Elelman dixit 'yo no pactaré con la derecha'
Si senyor! Això és coherència. No tinc res en contra que s'arribi a un pacte que sigui beneficiós per a la ciutat i que en permeti la governabilitat, el faci qui el faci, només faltaria. Ara bé se'm fa estrany que els amics d'ICV corrin tant per entrar en un govern de caire liberal i amb vocació de gestió empresarial, entenc i aplaudeixo els sacrificis ideológics que fan els companys d'ICV. Estic ben segur que els votants que els han tornat a situar a l'Ajuntament estaran molt satisfets d'aquest sacrifici. El que ja no entenc tant és aquella afirmació d'abans de les eleccions "yo no pactaré con la derecha".
Només una cosa, des de l'oposició és pot construir ciutat i emparar el govern per a tirar endavant la ciutat sense fer la guitza ni una sola vegada i mentre s'esbrina quin és el tarannnà i el fons ideològic d'aquell. En política les presses són fatals...a vegades.
Només una cosa, des de l'oposició és pot construir ciutat i emparar el govern per a tirar endavant la ciutat sense fer la guitza ni una sola vegada i mentre s'esbrina quin és el tarannnà i el fons ideològic d'aquell. En política les presses són fatals...a vegades.
dijous, 21 de juny del 2007
Pues va a ser que no
Primera Junta de Portaveus
L’Alcalde ens ha convocat a junta avui a les 19, ha estat una sensació diferent, el fet d’acudir-hi com a portaveu a l’oposició ha fet que em situés en un plànol diferent, a la vida és important conèixer les dues cares de la moneda o totes les cares del políedre.
El cas és que a la junta hem tractat, les assignacions, càrrecs de confiança i fins i tot (no deixa de ser còmic) si els regidors de l’oposició han de tenir telèfon mòbil o no. La qüestió s’ha resolt amb uns increments moderats que continuen deixant els electes de Figueres molt per sota dels del seu entorn de menor població...però bé el govern governa; doncs endavant! Jo que creia que eren lliberals i que allò de la competència els engrescava. En definitiva vull dir que si és volen els millors se’ls ha de pagar com a tals.
El tema dels càrrecs el deixaré per més endavant són una peça important per al futur i cal estudiar-ho amb molta calma.
Pel que fa al telèfon: “pues va ser que no”, només en tindrem per fer trucades entre els membres del grup si són gratuïtes: sí senyor això és arribar i modernitzar!
L’Alcalde ens ha convocat a junta avui a les 19, ha estat una sensació diferent, el fet d’acudir-hi com a portaveu a l’oposició ha fet que em situés en un plànol diferent, a la vida és important conèixer les dues cares de la moneda o totes les cares del políedre.
El cas és que a la junta hem tractat, les assignacions, càrrecs de confiança i fins i tot (no deixa de ser còmic) si els regidors de l’oposició han de tenir telèfon mòbil o no. La qüestió s’ha resolt amb uns increments moderats que continuen deixant els electes de Figueres molt per sota dels del seu entorn de menor població...però bé el govern governa; doncs endavant! Jo que creia que eren lliberals i que allò de la competència els engrescava. En definitiva vull dir que si és volen els millors se’ls ha de pagar com a tals.
El tema dels càrrecs el deixaré per més endavant són una peça important per al futur i cal estudiar-ho amb molta calma.
Pel que fa al telèfon: “pues va ser que no”, només en tindrem per fer trucades entre els membres del grup si són gratuïtes: sí senyor això és arribar i modernitzar!
diumenge, 17 de juny del 2007
Feina feta
El dijous 14 a tres quarts de 10 vaig anar a la G.U a acomiadar-me dels comanaments. Va ser un moment emotiu perquè em varen regalar una placa amb la inscripció "gràcies per haver fet entrar la Guàrdia Urbana al segle XXI". Em vaig emocionar, m'havien agafat a contrapeu, no hi comptava. Vaig estar molt content, ho entenc com un reconeixement a la feina feta i això per mi no té preu, gràcies de part meva a Josep M Riera, Agustí Vehí, Francesc Rojo i tota la plantilla de la G.U. Gràcies també als funcionaris amb els que he treballat tant com he pogut i com he sabut, Joan Aguer, Natxo Cruz, Miquel Planas, Ladislao Pérez i molt especialment la gent de "personal". Junts hem passat moments difícils però també satisfaccions enormes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)