dissabte, 27 de desembre del 2008

Ufff!, és tard

Fa estona que m’estic mirant el pressupost municipal, la crisi fa mal, costa encabir les coses i retallar la despesa. Penseu que al cap del carrer totes les despeses reverteixen en la prestació d’un servei públic i es fa difícil dir això allò no! Si a això que ja és prou complicat hi afegim el fet que ens trobem en un govern format per 3 partits amb ideologies diferents...doncs vosaltres mateixos!

Em direu que quan es fa un pacte ja se sap amb qui el fas, i és veritat, durant el mandat el 90 per cent de les decisions estan desproveïdes de qualsevol fons ideològic. Fixeu-vos que la majoria de decisions del quotidià s’acaben prenent per unanimitat amb l’oposició. És en el moment de fer el pressupost on afloren les afinitats, les simpaties, les filies i les fòbies, en definitiva la idea que cadascú té per a fer rutllar el mon. Tot i això estic convençut que ben aviat estarem en condicions de tirar endavant.

Una altra cosa aviat tindrem el nou bus elèctric circulant per la ciutat, sembla ser que s’ha retardat i serà a final de gener. Sabeu que em passar? Doncs que no estava ben informat i vaig dir al barri de l’Olivar gGran que ja el tenien a Madrid, que el pintaven i que a principis de gener començava. Res de res, he quedat ben retratat perquè a Madrid el tenien si, però per una fira i un cop acabada el van tornar dur a Itàlia...espero que aquesta vegada compliran i no m’hauré de sentir cap improperi.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Barcelona i altres cosetes

Diumenge vaig estar amb la família a Barcelona, a la fira de Santa Llúcia. Comprar quatre coses de Nadal, dinaret i cap a casa. Aquest any ha estat diferent perquè hi havia en Pep, el Nadal és molt més Nadal si hi ha nens (estava ple a vessar). En Pep té 2 anys i mig, no ens enganyem, tampoc és que sàpiga massa de que va tot plegat però em fa il·lusió anar amb ell, especialment quan són coses tradicionals. Potser m'estaré tornant tradicionalista...a veure si els companys del PSC em treuen targeta! Ben mirat res impedeix conservar les tradicions que són bones i sobretot que són personals. Altra cosa és per exemple alguna barreja d'actes religiosos i actes festius o oficials que es produeix a la nostra societat, per exemple la presència de capellans a les forces armades o en un entorn molt més proper la presència del consistori en l'ofici solemne de la festa major local. Crec que cal separar estrictament els àmbits i per tant potser seria bo que el PSC no sigui present en aquestes celebracions religioses...sabeu que? Doncs proposaré a l'executiva una declaració en aquest sentit. Reconec però que el país té altres problemes però tot s'ha d'anar fent.

Us deia que havia estat a Barcelona, Pia Almoina, Plaça de Sant Jaume, Argenteria, Santa Maria. Fossar de les Moreres, etc. M'agrada tant BCN hi he viscut molts anys i en festes senyalades a vegades ho enyoro una mica, cal que tots n'estiguem orgullosos perquè és la capital del nostre país i és bo que ho sigui, no es pot articular la nostra construcció nacional sense Barcelona.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Una recepta incomplerta

La cimera dels G-20 ha acabat amb cares somrients, encaixades de mans i amb la satisfacció del deure complert. En principi, potser es pensen que els ciutadans de cadascun dels països del planeta respiraran alleugerits pel fet que no s’han tirat els trastos pel cap, però sospito que no és ben bé així, ni que els països emergents, més industrialitzats i, també no ho oblidem, aquells que sense ser una potència econòmica sí tenen un paper rellevant en el mapa geoestratègic internacional, tampoc han acabat de trobar cap solució excepte un consens de què el mercat és bo i cal mantenir-lo.

De fet, i al meu entendre, aquesta cimera ha servit per aconseguir un objectiu primordial i al que encara que pugui semblar una obvietat, no era gens fàcil arriba: davant dels problemes cal buscar solucions i no parar-se només a buscar culpables. Perquè de culpables n’hi ha, i molts; alguns d’ells s’han arruïnat i han arruïnat a famílies senceres, d’altres, suposo, també han arruïnat a famílies senceres però ells estaran en algun paradís fiscal guanyant un bon percentatge mentre prenen el sol. Però hem quedat que dels culpables ja en parlarem quan toqui, perquè algun dia haurà de tocar.

Amb tot, el regust d’optimisme fàcilment pot tornar-se agredolç perquè la situació s’agreuja dia a dia, les empreses fan fallida o simplement aprofiten per mantenir el marge de beneficis i, de passada, es treuen de sobre un bon nombre de treballadors que consideren una feixuga despesa, independentment de la feina que facin. Igualment, els indicadors econòmics continuen fent por i cada setmana comença amb l’ai al cor pel que farà la borsa o pel preu del petroli. Les inversions segures cada vegada són més difícils d’assegurar i la confiança, la butxaca i el futur de milers de persones que no saben ben bé què els depararan els propers mesos o anys estan sota mínims; en aquests mesos ens hem adonat de la facilitat amb què es pot ensorrar una família si les coses es torcen.

Una de les coses que també hem d’aprendre encara, i més en el món polític i en un context global, és a distingir clarament a l’enemic, o el rival si es vol ser políticament correcte. Aquesta és una assignatura pendent que a molts països els costa molt d’aprovar i que en el nostre, no només necessitem millorar sinó que, recuperant termes educatius ja arcaics, ens hauríem de posar-nos un molt deficient. Un dels problemes que potser encara tenim en el nostre sistema democràtic, jove, que s’ha fet gran a batzegades i empentes per poder ser algú a Europa, és la incapacitat de saber qui és l’enemic o el rival. Probablement no sigui exactament culpa nostra sinó d’una tradició política al llarg d’interminables dècades en què es feia de tot excepte això, política. I sorprenentment, trobar a aquest enemic pot arribar a ser la clau que obri les portes a moltes solucions; ho dic perquè l’enemic no és ni la dreta ni l’esquerra, ni el nacionalisme conservador ni l’independentisme, ni els ecosocialistes, ni els sindicats, ni els integrants de plataformes de lluita ciutadana. No, l’enemic és l’atur, la recessió, la incertesa de cadascún dels ciutadans davant del seu futur, les pagues extres que no hi hauran; l’enemic és qui en moments difícils vol fer diners fàcils, la inflació i la puja de preus, i tants d’altres. Mentre no siguem capaços de veure això, de veure com en comptes de pals a la roda hi ha cops de mà, de saber que malgrat un futur incert tots treballen per sortir endavant, per moltes cimeres que es facin, per molts acords que es prenguin, per moltes receptes que donin, aquestes sempre seran incomplertes, deixant els problemes, com a molt, a mig solucionar.

dissabte, 15 de novembre del 2008

Mal dia

Dimecres va morir Miguel Núñez, fundador de l'ONG ACSUR-LAS SEGOVIAS i veterà comunista. Un home entregat a fer un món millor, un món on tothom hi tingui cabuda.

No vull reproduir tota la vida d'en Núñez, ja ho fan abastament els mitjans, simplement m'agradaria convidar-vos a reflexionar sobre el nostre futur, sobre on anem. Entre tots hauríem de ser capaços que al nostre país hi hagi més gent com ell. Homes i dones capaços de donar el millor de la seva vida per els altres, homes i dones amb un ideal de societat que permetria atemperar les injusticies de la vida i dels homes.

Hi ha gent, i en Miguel era un d'aquests, que se'n van amb la satisfacció d'haver ajudat a fer les coses millors. Qui pot dir que ha estat empresonat 17 anys per lluitar per la llibertat d'un país? Que ha combatut al front contra el feixisme i que ha estat capaç de donar-nos el seu mestratge fins al darrer dia?

Doncs només una bona persona.

dissabte, 1 de novembre del 2008

1 de novembre

Avui al matí hem anat al tradicional acte de reconeixement a les víctimes dels totalitarismes del segle XX a a nostra ciutat. Ha estat un acte emocionant en un marc molt agradable com és el cementiri de la nostra ciutat, per cert extremadament endreçat i ben cuidat pel regidor Pere Pujulà.

Permeteu-me que us expressi sense embuts els meus sentiments en relació a l'acte, més enllà del que és políticament correcte i sobretot aconsellable per a un polític. La veritat és que hem sentit coses que ens han grinyolat força, l'acte fa temps que es realitza des de l'Ajuntament i és evident que la voluntat del govern és seguir-lo realitzant. No sé! Alguns agraïments m'han semblat extranys, fins i tot desinformats. Les intervencions han estat bé en general i han fet honor al que s'esperava de cadascuna d'elles, vull destacar la del regidor d'IC, Richard Elelman que ha estat magnífica i ha parlat exclusivament del que tocava, de les víctimes i dels homes que són imprescindibles, també la de la regidora Maria Antònia Bonany que ens ha parlat de la mort en unes paraules dolces i amables.

No valoraré la nostra perquè us la transcric unes línies més avall, només dir-vos que des del PSC hem procurat homenatjar els morts innocents, les víctimes dels bombardejos feixistes i ho hem fet llegint un fragment de "Encara no sé com soc" de Maria Àngels Vayreda, ho hem fet sense valoracions perquè quan hi ha testimoni directe de gent brillant com l'autora, els polítics el que hem de fer és donar veu als testimonis i callar ¿Que podem de dir els que no hi érem? El que hem de fer és escoltar atentament i treballar cada dia per allunyar més i més la barbàrie que va segar el nostre pais.

Ja l'any passat la regidora Navarro va llegir Gil de Biedma al mateix acte, en un homenatge a les dones durant i després d'una guerra. Hem volgut seguir igual.

Molt bé la jove orquesta i la lectura de poemes, com em deia l'Alcalde ha estat el moment de la setmana.

En acabar els socialistes ens hem dirigit a fer una ofrena a Emili Pallach, Josep Casero i Maria Rosa Ymbert. Si sabéssiu com enyoro la Maria Rosa! Com enyoro els seus consells, us en faríeu creus! És de les millors persones que he conegut, us ho dic de tot cor.

L’any vinent commemorem, a Figueres, l’efemèride d’un capítol de la nostra història especialment dolorós.

Permeteu que, comparteixi amb vosaltres un fragment literari d’una de les nostres escriptores menys divulgades, Maria Àngels Vayreda, del seu llibre "Encara no sé com sóc". Els que com jo sou pares, o mares de família, sabreu copsar especialment la magnitud de la tragèdia d’aquest relat.

"Recordo el bombardeig amb una precisió i una clarividència com si m’hi trobés encara. Va ser el primer bombardeig de Figueres. Era un diumenge clar d’hivern. HI havia al cel una exaltació de llum enlluernadora, com sol passar a l'Empordà quan la tramuntana ha escombrat. Havíem sortit a prendre el sol".

I segueix més endavant: "Havíem arribat al parc. Al llarg del passeig, on els arbres havien perdut totes les fulles, hi havia en aquella hora un formiguer de criatures que jugaven. Els vells prenien el sol asseguts als bancs. Pares i mares es passejaven com nosaltres, sense perdre de vista la mainada respectiva".

En aquell moment, la Josefina, una coneguda de la protagonista d’aquest llibre que us estic llegint agafa en braços la filla petita, la Roser, i se l’emportà a jugar no lluny d'on es troba la resta de la família. I continua el relat: "De sobte vam sentir una remor llunyana d’avions" i "Com si pressentís la tragèdia que havia de viure, vaig mirar cap al fons del passeig per on havia desaparegut la Josefina amb la nostra nena. Mentrestant el brunzir dels trimotors començà a fer-se fort d’una manera esgarrifosa i al mateix temps una terrible explosió, seguida d’altres, estremia el brancatge nu dels arbres".

L’episodi prossegueix: "Els bancs, on moments abans els vells prenien el sol, estaven ara molts d’ells partits pel mig. Braços i cames i trossos de roba fumejant penjaven de les branques nues. Mares plorant corrien embogides buscant els fills desapareguts. A terra es veien uns clots amples i fondos i per tot arreu cares esglaiades que expressaven demència".

Alguns ja heu imaginat el final d’aquesta història que narra la Maria Àngels Vayreda: "Allà, a l’últim graó, la Josefina s’oferia als nostres ulls amb tota la cruesa d’aquella mort espantosa. Tenia un gran esvoranc al ventre i tota la faldilla xopa de sang. A terra, al seu costat, la nostra petita amb un somriure als llavis. Semblava que dormia, Unes gotes menudes, vermelles com robis, li queien cara vall. Vaig llançar-me com una boja sobre el seu cos inanimat".

Aquesta escriptora figuerenca narra un episodi com els que avui, en part, commemorem aquí tots plegats. I com va fer la Maria Àngels Vayreda, tenim avui una excel·lent oportunitat per reflexionar sobre aquella absurditat incomprensible. Per recordar amb emoció i lament els nostres conciutadans, i els de la resta d'Espanya, que varen perdre la vida. I a tots els seus familiars i amics, que han hagut de conviure amb aquella desgràcia.

Avui, a part de reconèixer la extraordinària feina d’entitats com el Triangle Blau i l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, fem aquest senzill acte, carregat de simbologia per recordar totes les víctimes, però sobretot perquè no es torni a produir mai més un episodi d’aquelles característiques.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

No anem bé!

El passat dissabte vaig passejar amb l'Olga i en Pep per Figueres, em vaig comprar una cartera de butxaca perquè la que porto s'ha trencat. S'ha foradat el portamonedes i les perdo, a més hi porto la meva medalla de bateig i una moneda de 5 centaus de dolar americà, ja veieu quina bajanada però les manies ajuden a viure. El cas però és que em vaig quedar amb una sensació estranya: a les botigues no hi havia massa gent, a la botiga de la cartera 3 dependents/es només per mi. Llavors a la plaça de l'Ajuntament molta activitat als bars però ni allà ni al carrer Girona em va semblar que hi hagués molta falera gastadora. Si a aquesta sensació hi barrejo els imputs que rebo al meu despatx professional, la cosa no anima gens.

Tot plegat constata que la crisi és real i que la cosa anirà a més i que l'activitat econòmica baixarà, tot és una cadena no cal que hi donem massa voltes, si no es ven, no es compra, si no es compra, no es treballa, si no es treballa no hi ha feina i així anar fent.

Aprofundint en el problema resulta que hi ha una crisi de liquiditat i del que es tracta és que des dels ens públics s'ajudi les institucions financeres privades per tal de no acabar de desballestar-ho tot plegat, és a dir socialitzem les pèrdues que els guanys ja se'ls han polit uns quants! El que no comprenc i us ho dic de veritat és el fet que un cop s'han aprovat ajudes milionàries, el president Bush diu que de cares a la reunió del G-20 no ens embalem que s'ha de deixar fer el mercat ( D'AIXÒ JO EN DIC TENIR UNA JETA DE CAMPIONAT)

M'agradaria saber que en penseu de tot plegat!

A Figueres li cal una període de pressupostos llarg i sense estirabots, els socialistes ens hem compromès en aquest sentit, en moments de crisi és en els que cal una força centrada, allunyada de dogmes i sobretot molt distant d'interessos electorals que farien que ens allunyéssim encara més del món real (nosaltres i tots els polítics), un mon en el que no hi ha calers i aviat no hi haurà feina.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Foteu-li estella!

Com tots sabeu el ple sobre el tren va ser dur i crispat. És normal que fos així, sovint les persones aboquen a alguns objectius una quantitat d’energia que pot transformar-se fàcilment en una agressivitat terrible. En aquest sentit vull expressar la meva solidaritat amb el regidor Richard Elelman que ser objecte d’atacs molts durs per part dels grup d’ERC i d’alguna part del públic. Potser ell no va tenir una intervenció brillant però us asseguro que en el dia a dia és un regidor que es deixa la pell per la ciutat i això s’ha de tenir en compte

No sé, crec que segons què no es necessari. Tot i que hi som per solucionar problemes i per escoltar la crítica penso que per al bé de tots cal que almenys pressuposem que els polítics (tots) fem les coses el millor que sabem.

Com que parlem del tren us adjunto la darrera declaració de Declaració_Ciutats_per_l\'Alta_Velocitat.pdf.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Text de la intervenció a l'acte de Lluís Companys

Les institucions i el conjunt de la societat catalana fem, cada 15 d’octubre, un gest cívic i col·lectiu de record, d’homenatge i de justícia. De record a una persona amb ideals, coratjosa, i alhora un home generós i honest.

D’homenatge a qui va dedicar la seva vida als més febles, als més desafavorits de la ciutat i del camp –els treballadors i els rabassaires – en una època de grans contrastos socials i econòmics.

De justícia a qui va ser detingut, processat, jutjat i afusellat pel que representava i per defensar la legalitat democràtica. Que va ser sotmès a un judici, un consell de guerra sumaríssim, sense cap garantia legal.

El president Companys el recordem per la seva defensa de Catalunya i de les seves institucions, i exemplifica com pocs la convulsa vida política del nostre país i de tota l’Europa democràtica a la primera meitat del segle passat.

L’homenatgem per la seva fidelitat als principis de democràcia, llibertat i progrés social, que van marcar tota la seva trajectòria pública, des del periodisme, l’advocacia, les organitzacions polítiques i sindicals i les institucions on va servir.

L’honorem per la seva mort heroica. Una mort que va esgarrifar el món en aquell moment i que avui encara ens esgarrifa. L’únic president d’un país, elegit democràticament, que ha estat afusellat en l’exercici del seu càrrec.

Un crim execrable. Com també ho van ser totes les morts i les injustícies provocades per l’odi, la venjança i el sectarisme, fossin quines fossin les víctimes, i que desgraciadament van marcar la Guerra Civil i la dictadura franquista.

A Figueres, en els propers mesos, recordarem d’una manera especialment emotiva aquests crims, perquè els bombardejos sobre la nostra ciutat varen afectar moltes famílies.

La vida, el lliurament total, el sacrifici del president Companys, són una fita cabdal en la història de Catalunya. Ens obliga a tots els catalans a ser fidels a la seva memòria. I la millor manera de fer-ho és defensant el país amb tenacitat i convicció, i les institucions democràtiques que varem recuperar ara fa trenta anys.

Val la pena recordar que fa només trenta anys que es va poder tornar a elegir alcalde i regidors de la nostra ciutat d’una manera democràtica.

Seixanta-vuit anys enrere Catalunya perdia el seu president, que moria amb fe en el país i els seus ciutadans. Era una hora negra. Avui no hem de decebre aquella fe en els catalans que tenia el president Companys.

Catalunya ha de mirar endavant, fer-ho amb confiança i amb la seguretat que els reptes que hem d’encarar els resoldrem amb èxit, per fer un país encara més just i pròsper. Moltes gràcies.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Text de la intervenció al tercer ple del tren

Els socialistes volem mirar de fer, no sé si m’en sortiré una intervenció constructiva, una intervenció que voldríem fos d’acord i consens, però sobretot allunyada de posicions polítiques que no ens afavoreixen en res. Ens referim a debats més o menys tàctics, en clau de partit, el que hem de fer és aconseguir la millor connexió possible amb Europa i amb Espanya.

No podem amagar que el model que el govern avui proposa amb l’acord de les administracions estatal i catalana ens complau, és el model que hem defensat i el que creiem més encertat per al futur de la ciutat.

Tal i com es posa de manifest a la part expositiva de la proposta del govern, ha passat temps des de que a principis del 2001 es van començar a realitzar els primers moviments per a aconseguir que el TGV parés a la nostra ciutat, ha plogut molt des de llavors, aigua, tinta i saliva.

L'opció que des del govern proposem: una única estació intermodal a ponent amb tots els serveis d’ample europeu i ibèric, que s’adiu amb la moció que es va aprovar al ple sobre aquest tema, en la que dèiem: un cop assegurada l’estació intermodal de ponent no tenim inconvenient en anar a preguntar per la possibilitat de mantenir una estació de rodalies on hi ha l’actual. Ho feiem, “els socialistes”, admeten que no és una solució que ens agradi, implicava trinxera potent i el manteniment de la via en gran part de la ciutat però és evident que les signatures pesaven i pesen molt.

En aquell context es va elaborar l’informe d’Intraesa que ha estat desestimat per fomento, al nostre parer encertadament. Els socialistes considerem que hem complert amb el que els ciutadans ens demanaven i amb la nostra paraula, considerem que hem mantingut la coherència: una vegada assegurada l’estació intermodal amb els dos amples i la variant nord hem anat a preguntar i un cop tenim la resposta ens corre pressa posar fil a l’agulla, considerem que hem perdut massa temps, considerem que hem de signar d’immediat el conveni amb totes les administracions implicades (això si amb les màximes contraprestacions per a la ciutat) per tal de poder construir ben de pressa l’estació de ponent i el nostre futur, de fet considerem que ja ho hauríem d’haver fet. Des del ministeri ens urgeixen a fer la nostra feina, doncs no perdem el temps que acabarem veien passar el tren de lluny i això no ens ho podem permetre.

Ara bé, no col•laborarem ni un sol dia en fer que, de nou, el debat s’allargui de manera estèril, col·laborarem en parlar i acordar amb qui convingui tenir una estació de primera.

Ara estem en un moment clau. És el moment de decidir com serà la nova estació. És el moment de concentrar els esforços en aconseguir que sigui una estació de primera. Amb AVEs, trens convencionals de Renfe, trens regionals d’alta velocitat, una bona estació d’autobusos, àmplies zones d’aparcaments, zones per al lloguer de vehicles a turistes i tot el que fa falta per garantir que Figueres i l’Empordà continuïn essent un gran pol d’atracció per viatgers i turistes. Cal treballar per fer realitat les paraules dels responsables de l’estat i de la Generalitat que ens han assegurat que el que hem de fer és donar-nos pressa i preparar el conveni. Ja al 2007 vàrem presentar al·legacions i vam demanar la gran estació, se positivament que serà aquella però cal que tots ens hi arremanguem per fer-ho realitat, el nostre futur s’ho val, és d’això del que hem de discutir, hem de consensuar la millor estació però ens hem de desmarcar de tàctiques frontistes, enmascarades per plantejaments que no ens portaran enlloc.

No fem trampes amb les paraules. Molts intenten centrar el debat en torn la següent pregunta: Volem l’estació al centre o a Vilafant? Aquesta no és la realitat. D’altra banda sense entrar a polemitzar perquè al llarg del temps ja ho hem fet abastament, la distància de l’estació al centre de la ciutat no és tant llunyana com alguns manifesten i menys de mercats o centres comercials i en qualsevol cas, és obligació de l’administració que representem ocupar-se que el transport públic pugui cobrir les distàncies de forma satisfactòria, i ocupar-nos dels accesos. El cas però és que els socialistes pensem que aquest debat ja no pertoca perquè les decisions són preses, només cal que les assumim i signem els convenis que ho possibilitin.

Som conscients que l’Estació de TGV només es sustenta per la intermodalitat, som conscients que serem la ciutat més petita de Catalunya amb TGV, no podem deixar passar una oportunitat com aquesta en la que gràcies a la intermodalitat entre les rodalies, els busos, el TGV i els trens regionals d’alta velocitat qualsevol persona de qualsevol municipi on hi ha rodalies podrà agafar el TGV i anar a qualsevol punt d’Europa o d’Espanya o podrà agafar un regional ràpid i plantar-se a Barcelona en poca estona. Aquesta realitat, la que ens proposa el ministeri, la que sempre hem defensat i que avui el govern assumeix, permetrà als nostres fills escollir entre un ampli ventall de destinacions per a la seva formació, el seu lleure o el seu treball, permetrà que qualsevol ciutadà d’Europa o d’Espanya pugui venir a visitar-nos o permetrà que els nostres comerciants i empresaris estiguin situats al cor dels negocis siguin on siguin en poca estona. Sobretot però la intermodalitat permetrà que no hi hagi ciutadans de primera i de segona, no entenem perquè volem condemnar la gent de la nostra comarca a haver d’anar en rodalies fins a Girona per anar per exemple a agafar un tren ràpid fins a Lleida o a Barcelona, això sense entrar en perquè ha d’anar a agafar el TGV a Girona. Pensem doncs que el tren social és el que permet al major nombre de persones escollir la seva opció, qui agafi un rodalies des de Llança per anar a Girona, a Flaçà o fins i tot a Barcelona poc l’afecta la situació de l’estació.

En definitiva és ben cert que la tesi que avui es sotmet a consideració d’aquesta sessió plenària sempre ha estat la nostra però no és menys cert que ho fem amb convicció d’estar fent el millor per la ciutat, amb convicció de la urgència de l’actuació i sobretot amb bona voluntat després d’haver donat compliment als acords presos al darrer ple.Des de la nostra posició al govern serem lleials més que mai a la ciutat i utilitzarem tots els mecanismes al nostre abast, tant a Madrid com a Barcelona, per a fer el millor per als ciutadans i posar les bases per al futur.

Des d’aquí reitero l’oferiment de consens en dissenyar el demà amb les eines que tenim en aquest moment, ho dic sense acritud, intentant comprendre tothom, fins i tot les actuacions de caire únicament polític d’altra banda ben legítimes, però segur que només hi ha un camí i que el cal és completar-lo plegats!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Congrés sociata

Ahir varem celebrar el sisè congrés dels socialistes de les comarques gironines a l’auditori de Girona. La veritat és que va ser un congrés tranquil on tot va marxar sobre rodes. Una de les qüestions més importants és la ponència aprovada on els socialistes gironins formulem les propostes que han de portar el nostre país endavant, vull destacar l’excel·lent treball de l’agrupació de Figueres que va aportar més de 75 esmenes i la col·laboració franca amb les agrupacions de la comarca per fer de l’Empordà l’avantguarda de Girona.

La nostra és una agrupació activa i potent com va quedar de manifest ahir, gràcies a tots i a totes els que han treballat en la ponència: Jesús Martin, Hel·lena Mach, Lluis Sanjuan, Paquita Planella, Robert Rivera, Ciro Llueca, Alfons Martínez, Ivan Lavado, Carlos Martín, Jacint Ferré, Ángel Amieva, Montse Saavedra, Júlia Giró, Gregorio Barreda, Isabel Pineda i algú que segur que em deixo.

Felicitació a la nostre diputada, la Montse Palma, que ha estat escollida membre del Consell Nacional i també a en Martí Sans, el meu mestre (en tots els sentits perquè des de 3er de bàsica que el conec) que també hi és present.

A la comissió executiva es van intercanviar els papers en Quim Nadal i la Marina, resulta interessant, crec que serà un bon tàndem. Vull destacar especialment les paraules d’en Quim que vol retornar el que li ha donat el partit al llarg d’aquests anys. Cal remarcar també una bona dosi de renovació i de presència empordanesa: l’Estanis Puig, ha estat nomenat secretari de cultura i universitats, us confesso que m’omple de satisfacció perquè considero en Puig un dels polítics més valuosos de la comarca sinó el que més, la Magda Casamitjana com a secretària municipal de l’observatori de bones pràctiques i la Consol Cantenys i jo mateix com a vocals.

Personalment estic molt satisfet, fa temps que el primer secretari de l’agrupació de Figueres no s’asseia a l’executiva de federació, tot i ser un àmbit estrictament orgànic, estic ben segur que tot plegat sempre actua de corretja de transmissió i la responsabilitat que desenvolupo a l’ajuntament es veurà reforçada i per tant la feina millorarà.

Hi ha una altra cosa, per mi el partit és molt important i per tant considero un honor poder formar part d’aquest òrgan de direcció.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Quin Malson

Torno a escriure sobre el tren, però us prometo que ho faig per darrera vegada. Opinaré de veu el que convingui i al Ple faré la feina que em pertoca, que no és altra que defensar la realitat. Us ho dic perquè després d’aquestes línies no gastaré ni un minut més en fer articles, comunicats i altres mandangues perquè sembla que n'hi ha força que no son capaços de tancar una cosa que fa temps que no és oberta.

M’explicaré: fa temps que l’estació intermodal a ponent és aprovada; UNA ESTACIÓ AMB ELS DOS AMPLES DE VIA, L’IBÈRIC I L’EUROPEU, fa temps que l’estudi informatiu per tot el tram, inclòs el famós tram nord és aprovat. Només falta signar un conveni urbanístic entre les administracions implicades, Figueres, Vilafant, Generalitat i Estat.Si això no hagués estat així els socialistes no hauríem estat d’acord a anar a Madrid a presentar cap estudi, em remeto a la moció aprovada al ple.

Un cop presentat a Fomento l'estudi d'intraesa, intraesa.pdf ,(repeteixo, després de la moció i de saber que hi ha estació intermodal a ponent), Fomento l’ha estudiat i ha respòs que no per una sèrie de motius, que dit en plata són de sentit comú fomento.pdf. No vull tornar a exposar cap argument perquè som al final de camí. Només resta signar el conveni, fer el projecte executiu, fer l’obra, treure les vies del centre de la ciutat, inaugurar l’estació i agafar el tren.

Ara farem un ple per tal d’explicar la situació però espero que no sigui per a perllongar un debat que ja el 22 de maig vaig dir que era estèril i perillós. Els socialistes tenim clar el camí, hem d’anar a tota màquina per a signar el conveni...no juguem a res més.

Em dona la impressió que n’hi haurà que ara diran que només està clar un PAET de 400 metres quadrats per al TGV i que està per veure si el convencional hi pararà, que si la pota nord i que si jo que sé...en fi tots sabem que es varen presentar al·legacions a l’estació per part de l’ajuntament de Vilafant i el de Figueres i es van acceptar per a tenir la gran estació. Sabem que els convencionals arribaran tant bon punt la via estigui acabada (que començarà a fer-se el febrer) per tal de connectar ja amb França amb combois d’ample intercanviable. Sabem que hi ha un projecte de gran estació en mans de la Generalitat i que aquella té tota la voluntat d'ajudar en tot el que convingui per a executar-la.

A més jo he estat a Madrid en dues ocasions els darrers mesos i no hi ha més realitat que la explico en aquesta entrada, la resta fullaraca. Els socialistes mantenim la nostra posició i la nostra paraula.
Vull apel·lar a tothom, polítics, agents socials, ciutadans, comerciants (se que no me’n sortiré) a tirar endavant, a oblidar tàctiques frontistes o d’oportunisme polític. Ja està, no hi ha volta enrere, fem la nostra feina que la gran estació intermodal ja és aquí. La que permetrà a tothom anar i venir a on i de on vulgui sense passatgers de primera i de segona, la que ens situarà al cor d’Europa o de la península en hores, la que ens permetrà anar en regional a Barcelona en minuts.

Repeteixo que no ens donin gat per llebre, només cal signar el conveni, no calen més estudis ni debats estèrils, només redactar el projecte executiu al que ni tant sols caben al·legacions. 

dilluns, 29 de setembre del 2008

Punkies

Aquesta colla de punkies de la Càmara de representants dels USA, s'han tornat anarcoliberals i li han dit a en Bush que els calers a Wall Street ja els pot anar posant ell.

M'agradaria conèixer l'opinió d'en Sala Martín! Mentrestant punkies al poder!

diumenge, 28 de setembre del 2008

Caminar

Després de dies de parlar de la crisi econòmica i la intervenció que realitzarà el govern dels USA, haig de dir-vos (oh anatema) que em declaro anarcoliberal i em nego a que es socialitzin les pèrdues; o és que en algun moment s’han socialitzat els guanys?Ja entenc que el sistema corre el risc de col·lapsar-se però potser el vertader canvi vindrà donat per la insostenibilitat dels postulats de la globalitat i el liberalisme salvatge.

Pel que fa als temes municipals, aquesta ha estat un bona setmana. El Casino ha aconseguit, per mitjà d'en Quim Nadal i la Teresa Ferrés, finançament del DPTOP i de la Diputació de Girona per a reprendre les obres, tothom pot estar content. D’alguna manera aquest “marron” ja es va desencallant, ara falta el tren però molt serà que ben aviat no quedi tot clar. En suma paciència, anar fent i les coses acaben rutllant. Del tema casino us recomano l'entrada al bloc d'en Llueca on explica com estan les coses, si busqueu en el seu escrit hi trobareu una "perla" que no té pèrdua.

Del domèstic només dir-vos que la Directora de comunicació de l'Ajuntament, la Gemma Ribas, marxa cap a Barcelona a fer de Directora de Comunicació de la Oficina de la Presidència, content per ella i content per la causa però la trobarem a faltar, ha estat una gran professional i hem après coses.

dissabte, 13 de setembre del 2008

L'estanquera, l'estelada, la fira del vi i visca la mare que ens va ...

Acabo de retornar de la Biennal d’arquitectura de Venècia on he estat a la presentació de la instal·lació del figuerenc Enric Ruíz-Geli on s’hi reprodueix una maqueta de l’edifici que havia projectat a la Plaça Joaquim Xirau.

Quina ha estat la meva sorpresa en tornar! Em trobo l’estanquera penjada a l’Ajuntament i a més els han fotut l’estelada. No tinc paraules! Ja sabeu que no soc gaire amic de banderes i que els sociates vam votar contra la moció d’ERC que demanava no hissar l’estanquera a la balconada i que va sortir endavant amb els vots de CiU. Tot plegat no és una qüestió d’ideologies sinó de respectar el que hi ha, com d’altra banda suposo que es fa per tot arreu, i sinó a canviar-ho.

El que em contraria de tot plegat és que feia molts anys que aquest “affaire” no es donava: no hi havia ni mocions excloents ni banderes.

Bé me’n vaig a la fira del vi que és una cosa sèria. Un esdeveniment anual important per a la ciutat i per a la comarca que reflecteix seriositat i voluntat de fer les coses ben fetes. En definitiva promoció d'una activitat vital per a la comarca i per a tots els homes i dones que viuen de la terra i del comerç. Treballem en aquest sentit i entre tots farem una ciutat, una comarca i un pais millor

dimarts, 2 de setembre del 2008

Trobada

Divendres vaig assistir amb una bon colla de Figueres a la tradicional trobada que Nou Cicle organitza cada estiu a Vilopriu. Va ser interessant i varem comptar amb els pesos pesats del partit, encapçalats pel primer secretari, José Montilla. Com ja sabeu el president i els consellers van respondre a les afirmacions que des de Madrid s’han fet aquests dies sobre el tema del finançament.


Personalment crec que el nostre país està millor amb un govern socialista, no m’agrada la demagògia que fan altres, ara o mai diuen: em pregunto com és que en 23 anys no van trobar el moment per fer això de “caixa o faixa”?. Cal doncs que tots plegats anem amb compte, en política quan es governa cada dia és “caixa o faixa”.

Resulta evident que el país està millor representat i té més força quan totes les formacions polítiques van juntes a defensar-lo. El cas però, és que a vegades em sembla que no defensem els mateixos interessos, mai no hem d’oblidar que els socialistes som la força central, tant aquí com a Espanya. Som la força que representa la major part del país, la força més allunyada d’extremismes, una força que té com a objectiu la defensa dels interessos de tots els catalans i les catalanes i que amb aquest objectiu construeix cada dia Catalunya i Espanya. Fem catalanisme construint carreteres, línies de metro o escoles, el país no es fa convertint la queixa i la vindicació constant en una ideologia, en una finalitat en si mateixa. Un país el fan les persones, estic convençut que intentar construir una nació reivindicant la diferència amb el veí d’escala és senzillament anacrònic i fins i tot penso que la història ens ho demostra un cop i un altre, tossudament.

Val a dir que la trobada va ser un bon moment per a retrobar vells amics i per a conèixer gent. Entre d’altres dir-vos que els figuerencs varem poder conversar abastament amb el President de la Generalitat i fer-lo partícip dels nostres anhels i les nostres esperances però sobretot varem encoratjar-lo a seguir treballant com ho està fent.

dilluns, 1 de setembre del 2008

Torno

Ja he acabat les vacances, de fet fa una setmana que ja treballo pero he decidit deixar el bloc pel setembre. Ben aviat faré la primera entrada del curs. Crec que aquest serà un curs polític molt difícil a tots els nivells però que alhora serà molt positiu.

divendres, 1 d’agost del 2008

Guillo

Avui marxo amb la família lluny. Us desitjo que passeu unes bones vacances els que en feu i els que no en feu ara que tingueu paciència, que el país us necessita.

Tornaré amb les bateries carregades!

Salut

dimecres, 2 de juliol del 2008

Ofici Solemne'08 (habemus representant de les Corts espanyoles)

Ja fa un any que us vaig descriure les sensacions de l’Ofici solemne’07, va ser impactant la pressió entre regidors, portaveus i polítics diversos per ocupar el primer banc. En aquell moment vaig pensar que potser això del protocol alguns encara no ho tenien prou clar i confonien l’església amb el camarot dels germans Marx.

Ara us escric les meves sensacions de l’ofici solemne’08 que tampoc no ha tingut pèrdua, d’entrada la meva felicitació al protocol municipal que ho tenia tot programat i va poder satisfer les ànsies de proximitat a l’altar amb la dignitat que es mereix cada regidor i grup municipal (tot i que no vaig veure el portaveu d’ERC ni crec que a l'església hi hagi dignitats diferents).

Us explico la seqüència dels fets:

Altra vegada la Isabel i jo varem arribar justets de temps (ja se sap que els rojos som impuntuals), un cop arribats ens varem col·locar al nostre lloc, jo al segon lloc del banc de les autoritats municipals com a Tinent d’Alcalde al costat de l’Alcalde, a la meva dreta el senyor Elelman i a continuació el senyor Casas, seguit d’altres regidors de govern. En aquest punt i com que encara estava observant vaig constatar l’absència del portaveu d’ERC dels bancs reservats al consistori. Entre mi vaig pensar: és estrany els d’ERC no siguin a l’ofici?

Ai las, uns segons més tard em vaig adonar que el senyor Canet ocupava el primer lloc al banc de l’esquerra, el reservat a les autoritats foranes (vull dir les que no pertanyen al consistori figuerenc), per un moment vaig pensar que havia passat el mateix que l’any passat però com que vaig veure un paper amb el segell municipal, de seguida vaig comprendre que hi havia alguna cosa nova. Òbviament vaig preguntar al senyor Alcalde pel fet que el portaveu d’ERC estigués al banc de les autoritats no municipals, al que el senyor Alcalde no va respondre i fins i tot, ple de curiositat, em va comissionar per desvetllar tant gran misteri.També vaig preguntar al senyor Elelman, no fora cas que per allò de ser d’esquerres tingués alguna explicació, tampoc no em va respondre i es va apuntar a intentar esbrinar tant gran misteri.

Vista la situació vaig preguntar sobre el misteri al protocol, que amb la més gran de les eficiències em va explicar que en Francesc Canet assisteix als actes municipals en qualitat de DIPUTAT AL CONGRÉS ESPANYOL, no com a portaveu d’ERC.

Així hi tot continuava sense comprendre massa com ERC prefereix acudir als actes amb el barret de representant de les Corts Espanyoles i no tenir-hi portaveu...però els responsables del protocol em van dir: és que així està més endavant hi té dret.

Felicitats doncs, quan els representants d’ERC prefereixen representar l’Estat Espanyol en lloc del seu municipi és que anem bé, que el país funciona i que la convivència és magnífica.

Ara només falta que en Puigcercòs es faci Almirall de l’Armada Espanyola i algun altre torero!

diumenge, 22 de juny del 2008

Solstici d'estiu

Fa dies que no actualitzo el bloc, haig de confessar que no sempre tinc el temps necessari: advocat, politiquillu, família i obligacions vàries és un bon farnat. Altres vegades simplement no hi ha res a dir, no m’agrada ser d’aquells que sempre han de dir la seva, dels que converteixen l’obvietat en una forma d’expressió només per ser-hi.

Cap de setmana interessant aquest del solstici d’estiu, festa a l’Eixample i al Poble Nou, les dues festes varen estar molt bé. A banda molt bon ambient entre el govern, molt de cava, coca i zero política, està bé. No hem de convertir la política en una obsessió que acabi xuclant la nostra vida, que ens emmalalteixi fins a fer-nos perdre les amistats o que acabi allunyant-nos de la realitat fins no saber en quin món vivim. Cal també estar de bon humor, en un recent dinar, el cineasta Pere Portabella ens deia que si estàs emprenyat no pots governar bé. Té tota la raó.

Pel que fa a casa, varem celebrar Assemblea de l’Agrupació per a escollir els delegats al congrés del PSC, va ser una reunió cordial i agradable en la que varen sortir escollits a proposta de l’executiva: Jesús Martin, Robert Rivera, jo mateix i Alfons Martínez com a delegats. Com a convidats: Ciro Llueca, Júlia Giró, Lluís Sanjuan, Maria Hel·lena Mach, Paquita Planella, Esteve Llorenç i Núria Navarro entre d’altres. Un bon equip per a defensar les més 90 esmenes proposades des de l’Agrupació Figueres. Com a primer secretari estic content de la feina realitzada per tota l’agrupació que ha treballat sota la direcció de Jesús Martin a Ple rendiment, com ho està fent des de fa temps per a situar el PSC on sempre ha estat a la nostra ciutat.

Inauguració de Plaça de la Música i Mostra del Cavall, alguna demora en altres expedients...jo lluito contra el sistema i segueixo perseguint la wifi a la ciutat, tinc les ganes i els diners, només falta que tothom faci el que toca.

El govern governa!!!!

Aneu amb compte demà que la nit, és curta i intensa...o potser no hi aneu tant i passeu-vos-ho tant bé com pogueu.

dijous, 22 de maig del 2008

Per una estació del TAV de primera

(ARTICLE PUBLICAT AL DIARI DE GIRONA)

En aquests dies se succeeixen amb comptagotes missatges que advoquen per a que la ciutat tingui dues estacions, una a ponent per al TGV i una al centre, soterrada. Alguns d’aquests missatges provenen de sectors empresarials i del comerç figuerenc que diuen que en cas que traiem el tren del centre, la ciutat en patirà conseqüències socials i econòmiques.

Bé, aquest és el discurs públic, perquè algun d’aquests interlocutors, en privat, reconeix que el motiu real de la seva oposició, és la possibilitat que la nova estació, pensada per donar servei a tota la comarca i a milers de passatgers i turistes, incorpori una zona comercial que pugui fer la competència a una o altra botiga.

Davant aquest trist argument la resposta és clara: no sacrifiquem el progrés de la ciutat per por que pugui perjudicar a un o altre negoci. Apostem pel progrés de Figueres i posem-nos mans a l’obra per fer que els nostres comerços siguin més competitius que mai i liderin, amb tota l’ambició que siguem capaços d’imaginar, aquesta nova etapa d’oportunitats que ens suposarà ser l’única ciutat catalana que sense ser capital de província té estació del TGV. Pensem en gran. Obrim-nos als nous temps. No ens tanquem portes.

Jo mateix vaig oferir fa poc al president de Comerç Figueres la possibilitat que l’Ajuntament augmenti les ja molt generoses contribucions als comerciants per treballar plegats en aquest sentit. Lamentablement la seva visió i la meva són molt distants.

Altra qüestió és la visió de destacats empresaris com en Pere Padrosa, a qui respecto profundament i amb qui comparteixo la necessitat de posar en marxa el Centre de Mercaderies de Vilamalla al que, per cert, ja s’ha compromès el Govern de l’Estat. M’ocuparé personalment d’impulsar aquest projecte des del Govern Municipal, perquè tiri endavant a bon ritme. Ja hem esperat massa.

El que no puc compartir amb l’amic Pere és la seva aposta per potenciar l’estació del centre. Una estació que es va construir fa 130 anys, en un espai que no permet ni un bon creixement, ni una bona zona d’aparcaments, ni una bona circulació de trànsit, ni uns serveis adequats a una estació de primera.

No puc compartir-ho perquè jo no crec que un soterrament pugui fer cap miracle. Un soterrament que, a més, suposa canviar les actuals vies al centre de la ciutat per trinxeres que continuaran essent una barrera entre els espais situats a banda i banda. (Personalment, a més, prefereixo els espais oberts als espais sota terra com el que veig més d’un cop a la setmana quan passo amb el tren per l’estació d’El Clot o de Passeig de Gràcia, però això ja és un altre tema.)

En moltes ocasions, quan es parla de soterrar l’estació del centre s’oblida deliberadament que ja està decidit que l’AVE passarà pel sector oest de la ciutat i que tindrà una estació al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Ja està decidit i fins i tot una part de les obres del traçat ja estan adjudicades. En això no hi ha marxa enrere. Ara falta adjudicar l’estació, que –repeteixo- també està decidit i que es farà, malgrat molts insisteixin a dir al contrari.

Des del PSC, ens mirem amb molt de respecte les 5.800 signatures que ha recollit la Plataforma Defensem el Tren en favor de mantenir l’estació al centre. Per això, ja hem dit públicament, i ho complirem, que ens oferim a anar a demanar al Ministeri de Fomento que mantingui l’estació actual, a més de fer la nova.

Ara bé. El que no farem és embrancar-nos en discussions bizantines. No fa ni deu anys que l’Ajuntament de Figueres va mantenir un llarg i agre combat amb el Ministeri per decidir on havia de ser la futura estació de la ciutat. Una discussió que se sumava a les moltes, que al llarg de l’últim segle, hem tingut sobre com eliminar les vies. No col•laborarem ni un sol dia en fer que, de nou, el debat s’allargui de manera estèril.

Ara estem en un moment clau. És el moment de decidir com serà la nova estació. És el moment de concentrar els esforços en aconseguir que sigui una estació de primera. Amb AVEs, trens convencionals de Renfe, trens regionals d’alta velocitat, una bona estació d’autobusos, àmplies zones d’aparcaments, zones per al lloguer de vehicles a turistes i tot el que fa falta per garantir que Figueres i l’Empordà continuï essent un gran pol d’atracció per viatgers i turistes.

I no val l’argument que això serà en perjudici dels actuals usuaris del tren. Els usuaris actuals no venen només de la zona propera a l’estació de Renfe. També hi ha usuaris de molts altres barris de la ciutat i d’altres ciutats i pobles de la comarca.

No fem trampes amb les paraules. Molts intenten centrar el debat en torn la següent pregunta: Volem l’estació al centre o a Vilafant? Aquesta no és la realitat. Des de la Rambla a l’ubicació de la futura estació no hi tanta distància com la que se’ns vol fer veure. Si el que volem és jugar amb les paraules també podríem preguntar: vostè què prefereix una estació al límit de la ciutat, prop del cementiri, petita i sense serveis o una estació al costat dels jutjats i la comissaria, dels mossos d’esquadra, en una gran zona que serà tota nova i assolellada?

Perdonin el cinisme, però és que per a mi, com per a molts, l’estació actual no ha estat mai al centre. Sempre l’he vista tocant a les afores de Figueres. I recordem que per a la gent dels pobles, accedir a l’estació actual no és gens fàcil, perquè en termes de trànsit està situada en un coll d’ampolla. Fem una estació amb uns bons accessos!!! Aprofitem per donar un impuls definitiu a les rondes!!!

Molts voldran convertir els propers anys, fins que s’inauguri l’estació de l’AVE, en un debat èpic sobre l’estació i sobre que malament que ens tracta el Govern d’Espanya. Amb mi, que no hi comptin. Aviso. Tinc altres projectes.

Que comptin amb mi els que vulguin treballar –ho repeteixo un cop més- per una estació de primera. Potser els socialistes en això estarem molt sols. Però ens reservem el dret de ser els que estarem més contents i més orgullosos el dia que s’inauguri l’estació de l’AVE.,..... Sempre i quan, els debats estèrils no desemboquin amb el que ningú vol: que en mig del soroll i el pim, pam, pum polític, el Ministeri de Fomento decideixi invertir els diners en una altra banda i condemnar-nos a veure com el tren passa per Figueres, però no para. Si això passés –i faré tot el possible per evitar-ho- cadascú haurà de ser responsable dels seus actes.

diumenge, 18 de maig del 2008

Wifi i avorriment

Fa dies que estic treballant per aconseguir implementar una xarxa Wifi-Wimax a la nostra ciutat, en principi als espais més transitats com són els de joc infantil, o en zones on l’activitat econòmica ho requereixi o el ratis d’accés a la xarxa per habitant sigui més baix. Ens en sortirem, tenim la idea, els diners i les ganes. Ara només falta que la maquinària administrativa es posi en marxa, cosa no sempre fàcil.

Això em fa pensar que ja n’hauríem de tenir prou de discutir i parlar sempre del mateix, el tren, la rambla, el parc bosc etc,...en fi cansat, avorrit i amb nul interès ciutadà quan crec que tot està “dat i beneït”.

Sembla que els polítics figuerencs ens alimentem dels mateixos temes durant dècades, opereta d’estar per casa de polítics-comerciants-empresaris-periodistes.El que importa és fer avançar la ciutat i endegar projectes que realment siguin d’interès pel ciutadà com tenir la ciutat endreçada (ciutat dels detalls), llei de barris o situar-la al segle 21 WIFI.

Altra cosa: fullaraca de la que n’hauriem de fugir. En serem capaços? O tot serà com sempre?

diumenge, 20 d’abril del 2008

Amb ganes

He tingut un cap de setmana molt actiu i realment profitós, tant personalment com política, professional.

Divendres passat al migdia resolució de l’Audiència Provincial de Girona completament passada de voltes, recursos i estella. Conclusió: Malhumor.

Al vespre assisteixo a la presentació que el President Pujol fa de la primera part de les seves memòries, no ens enganyem va ser un acte netament convergent a major glòria d’en Santi, però és ben cert que escoltar el president Pujol és un plaer. Vaig trobar una persona amb una lucidesa política envejable, òbviament cau cap a CDC però no s’està de criticar tot el que fa falta. Segurament ara té més temps per pensar i llegir.

El president va explicar una cosa que em va fer molt content: ens deia que va trobar una parella de 39 i 38 anys a Barcelona, enginyer i advocada, bons sous, parella de fet sense fills i d’un nivell cultural alt. Ens va explicar que ell creu que avui tot és cultura de l’oci, de la manca de compromís, de que poca gent es casa, té fills i crea alguna cosa.

Doncs bé em vaig sentir content: tinc 36 anys, m’he casat (2 vegades) tinc un fill, vaig fundar un despatx que ha esdevingut una consultora amb més de 500 clients que dona feina a 15 famílies i fa 5 anys que em dedico a treballar pel meu país a l’Ajuntament de Figueres, abans vaig tenir temps de treballar a NN.UU a Ginebra per compte d’un parell d’ONG’s...i vaig fer un estudi sobre el FAD que l’estat Espanyol destina a països en vies de desenvolupament que va publicar la Fundació Jaume Bofill En fi crec que compromís en tinc i em sap greu haver de donar la raó al President, no per color polític sinó per pena de no saber on anem. Cal que treballem fort i ens comprometem amb nosaltres mateixos, cal valorar l’esforç personal i tirar endavant. Per acabar el divendres sopar amb l’Olga, espelmes, peix i un magnífic “Convento de San Francisco”.

Dissabte visita a l’Horta de l’Hospital i a la nit sopar sociata per celebrar la victòria a les eleccions generals, ens felicitem a nosaltres mateixos i a la Montse en el marc d’un agradable sopar amb tots els companys de l’Alt Empordà. Taula amb Estanis, Marina, Rafel, Montse, Magda i Quim. Interessants intervencions.



Avui sortida en moto accidentada, he rebentat i un company ha deixat la biela i el cigüenyal com un brunyol. Això sí! El meu cunyat s’ha portat i per dinar ens hem arriat un “Tinto Valbuena 5º”

dimecres, 9 d’abril del 2008

Inauguració i ......

El dissabte passat vaig assistir a la inauguració del nou local de l’Associació de Veïns Juncària Parc Bosc. Per mi va ser molt interessant perquè està ubicat al carrer Avinyonet a l’edifici del Pàrquing, que tant polèmic va ser l’anterior mandat. La veritat és que finalment es va poder desencallar l’ús de l’aparcament per als propietaris i que l’ajuntament pogués utilitzar unes petites oficines que finalment s’han cedit als veïns.Un acte emotiu en el que després del president de l’associació va prendre la paraula en Santi Vila i abans me la va cedir en una mostra del que és aquest govern multicolor i prou ben avingut. Tots els que hi som entenem la necessitat d’una etapa d’estabilitat a la ciutat lluny de les velles polítiques sense interès ciutadà. A l’acte hi eren presents alguns bons amics de l’àmbit polític de tots els colors, alguns en actiu i altres no (o no tant) i sobretot la gent del barri, bona gent com la Carmela, en Mas, en Pitu i molts altres. 

Dilluns presentació de les signatures de la plataforma del tren a l’OMAC, són 5.800 signatures que s’hauran de verificar però que no tinc cap dubte que són suficients per a l’objectiu que persegueixen. És evident que aquest és un nombre important, per això cal escoltar i veure que es fa.

La posició del PSC és clara: volem una estació TGV-RENFE al costat de la comissaria per les múltiples raons que hem exposat; a partir d’això treballarem per al futur de la ciutat sense traves ni cotilles de cap tipus.

Mentre es garanteixi: 1) l’existència d’una estació intermodal al costat de la comissaria, 2) la desaparició de les vies del centre de la ciutat i 3) s’assegurin les garanties de finançament de tot plegat d’acord amb el Govern de Catalunya; ens sembla bé que com a govern es sondegi el ministeri en un tema de cabdal importància per al nostre futur i els dels nostres besnéts i besnétes.

diumenge, 30 de març del 2008

Una estona amb en Pep

Avui no vull escriure de política, tot i que suposo que la majoria que entreu al meu bloc és per aquest motiu, escriuré del meu fill. M’heu de permetre aquesta llicència!

Aviat farà 2 anys i m’adono que creix molt ràpidament, ja fa uns mesos que camina i sobretot ja utilitza un bon nombre paraules per a comunicar-se. Tot plegat m’emociona força, especialment perquè en massa ocasions soc lluny dedicant-me altres coses. El dissabte al matí ens varem asseure tots dos al sofà a veure un vídeo que té sobre el cel, el deu haver sentit i vist infinites vegades però a ell l’emociona...doncs no se’n parli més. Un cop acabat el vídeo varem jugar a les pessigolles, joc d’altra banda molt saludable tant per ell com per mi. Més tard al sofà a escoltar una mica de música clàssica (Bach) a veure si s’adormia perquè em va semblar que tenia son. La qüestió és que no es va adormir i ens vam estar més de mitja hora escoltant la música, això em va fascinar, començo a valorar molt seriosament el ser prop d’una personeta com el meu fill i la immensa oportunitat que la vida ens dóna quan neix una criatura. M’agradaria poder-li donar un mon millor i sobretot voldria ser capaç d’educar el meu fill com un ciutadà de veritat.

En fi em sento incapaç d’explicar que vaig sentir aquella mitja hora en que el vaig tenir a la falda però us asseguro que m’ha fet pensar molta estona perquè vaig ser molt feliç. Deixeu-me afegir que m’impacta especialment el fet de passar un instant de felicitat perquè en la felicitat com a concepte no hi crec massa jo, crec que la vida són moments bons i altres (molts) no tant, que no hi ha ningú que pugui dir que és feliç sempre, només se n’és alguna estona. Malauradament crec que la infelicitat és present en la vida de moltes persones de forma constant i en la majoria de les ocasions només pel fet d’haver nascut.

divendres, 21 de març del 2008

Clons

Hem tingut una setmana amb força turbulència política a la ciutat a causa del pas de l’AVE i pel que sembla la cosa seguirà. Jo tinc molt clar que no podem permetre que l’AVE passi de llarg, cosa que m’heu sentit expressar a tots els mitjans que passarà si renunciem a l’estació intermodal. No vull reflexionar més sobre si AVE si o AVE no, sobre si estació si o no, sobre si en Canet diu blanc, nosaltres verd, en Richard lila, en Casas groc, els Plataformeros res i en Santi que no podem perdre el TGV...

El que si em preocupa, i des d’aquí vull llançar la pregunta per conèixer el vostre parer és el model de ciutat, el Pla del 83 (aprovat poc després de la sortida dels socialistes de l’Ajuntament i molt abans de la tornada el 95) preveia un creixement fins als 65.000 habitants, magnitud que mai no ha estat ben vista pels figuerencs, val a dir que en el darrer mandat se’ns va criticar el creixement atribuint-nos-el i ara apareixen informacions amb comptagotes que ens situen als 85.000 habitants. No estic d’acord amb aquesta voluntat, la qüestió radica en un creixement qualitatiu no quantitatiu. Tot i que és evident que la ciutat anirà creixent fins als 50.000 hem de ser capaços de millorar el nostre entorn, fer-lo més amable, convertir-lo en espai de creixement de tots els ciutadans, a transformar els nostres carrers i places en autèntic espai de convivència democràtica. Penso que el model és una ciutat compacte i amable, molt lluny de 85.000 habitants, neta endreçada i a on tots els barris tinguin la mateixa consideració.

Quan veig tot això m’esgarrifo de pensar en un model de ciutat amb dues estacions inspirat en ciutats de la corona metropolitana, això és l’Empordà i hem de treballar per a que ho segueixi essent. Com deia: a banda dels efectes socials que impliquen l’estació nova i el nou tren, cal aprofitar per transformar i millorar definitivament la zona oest de la ciutat; però sobretot cal evitar models que converteixin la nostra capital de l’Empordà en un clon vallesà...

divendres, 29 de febrer del 2008

El tren

Us transcric la notícia del dia:


LICITAN OBRAS PRIMERA FASE VARIANTES FIGUERES LÍNEA FÉRREA BARCELONA-PORTOU
Girona, 29 feb (EFE).- El Consejo de Administración de la Sociedad Estatal de Infraestructuras del Transporte Terrestre (SEITT) ha autorizado la licitación de las obras de la fase 1 de la variante de Figueres de la línea férrea Barcelona-Portbou, con un presupuesto base de 48.001.618 euros.

El Ministerio de Fomento ha informado hoy de que el plazo estimado para la ejecución de estas obras, que permitirán adelantar la conexión de la Sección Internacional Figueres-Perpignán con la red española, es de veinte meses.

La actual línea Barcelona-Portbou atraviesa la ciudad de Figueres al sudeste del centro urbano y cuenta con tres pasos a nivel de compleja solución técnica dado el entorno urbano en que se encuentran.

Las obras que ahora se licitan forman parte de la denominada variante de Figueres que permitirá la eliminación del trazado actual y su sustitución por un nuevo trazado al oeste de la ciudad, siguiendo el corredor de la autopista A-7 y de la línea de Alta Velocidad.

Dentro de la variante se dispondrá una nueva estación, en el término municipal de Vilafant, común para ambas líneas que estará situada próxima a la autopista, lo que favorecerá la intermodalidad con los otros modos de transporte y su accesibilidad.

El estudio informativo de la variante fue aprobado mediante Resolución de la Secretaría de Estado de Infraestructuras y Planificación de fecha 7 de noviembre de 2007. EFE

dilluns, 25 de febrer del 2008

Dissabte de trobada

El passat dissabte vaig estar al migdia al barri Juncària-Parc Bosc amb la regidora Navarro. Ha estat la primera de totes les que faré com a Tinent Alcalde, ja fa dies que m’ha havia compromès i espero poder-ne fer una cada 15 dies com a mínim. Vull remarcar-vos que no es tractava d’una qüestió electoral sinó de treball. Un compromís que em va impedir assistir a l’acte electoral de Vilafant on hi eren presents la nostra candidata, figuerenca, Montse Palma, la regidora i “vice” del Consell Comarcal, Consol Cantenys i la primera secretària del PSC, Marina Geli, em consta que l’acte va ser un èxit i podeu estar segurs que de cor hi era, però el del dissabte era un compromís anterior i molt important. La veritat és que la visita en companyia d’una representació de l’associació de veïns va ser molt satisfactòria i a banda de veure sobre el terreny les mancances i necessitats, moltes d’elles cròniques, va ser una estona de conversa molt agradable amb persones encantadores que s’estimen el seu barri amb tot el cor. Cal doncs que ser capaços de foragitar els temes crònics.

Pel que fa a la campanya, crec que les coses van bé, que serem novament capaços de derrotar la dreta i seguir construint un país de persones i per a les persones. En aquest sentit permeteu-me recomanar-vos la intervenció de Montse Palma el dia de l’enganxada de cartells a l’Auditori de Girona, un discurs coherent i sòlid, fora de tot tòpic o obvietat. Dimecres primer acte de la Montse a Figueres, us hi espero

diumenge, 17 de febrer del 2008

Passejadeta

Després d’una setmana intensa i profitosa a Figueres, he pogut gaudir d’un cap de setmana realment en família. Dissabte varem anar Montpeller i avui al Call de Girona. Fa molt temps que no havia estat a Montpeller, realment és una ciutat molt bonica i ben endreçada. Vaig veure que els aparcaments són al centre de la ciutat, com a Tolosa, en contraposició a d’altres ciutats com Milà que són a l’exterior i et desplaces en metro des de l’aparcament fins al centre. En fi són dues concepcions diferents, d’entrada em sembla millor mantenir el tràfic fora del centre de la ciutat però tot és estudiable, s’hi ha de pensar però ràpid perquè el trànsit se’ns menjarà.

Avui al Call, com sempre magnífic. Tot aquest mon sempre m’ha semblat fascinant, estranyament la cultura jueva no crec que ens sigui gens aliena. Fins i tot hi ha moments en que penso que altres religions simplement son heretgies...en fi no sóc teòleg. Us recomano una magnífica botiga anomenada Ambrosia on he trobat una reproducció del rostre del crist del Taüll impagable.

Ah me n’oblidava: gràcies al company Àlex Sàez.

dijous, 14 de febrer del 2008

No ens havíem fixat

Després de la vista de Carme Chacón un altre gran dia. Avui he estat a la Conselleria de cultura i mitjans audiovisuals presentant “La Mirada Portabella”, l’homenatge que hem preparat des de la ciutat a un figuerenc il·lustre com en Pere Portabella. Projectarem diverses pel·lícules, demà “El silenci abans de Bach”, un parell de debats al Museu del Joguet, concerts i una mostra expositiva al Museu de l’Empordà.

El millor de tot però ha estat escoltar Pere Portabella, sempre aprens alguna cosa: avui ens deia que els que governen no poden patir del matí al vespre, la veritat és que mentre ho deia tots els presents que ens dediquem això anaven assentint, començant per en Santi i en Ciro. La veritat és que donat que jo era a la taula amb ell i el Conseller no podia expressar massa però el cert és han estat consells molt interessants.

El títol d’aquest post ve de la meva intervenció: he dit que a Figueres de genis n’hi ha, Dalí, Monturiol, Fages i evidentment Portabella...el que passa és que els empordanesos i especialment els Figuerencs som molt donats a: “poc ens hi havíem fixat pas”.

En fi una setmana excepcional!

dimecres, 13 de febrer del 2008

Peix al cove

Avui ha estat un gran dia per Figueres, ens ha visitat una Ministra del Govern de l’Estat i això, en democràcia, sempre és una gran notícia. Ha estat la Carme Chacón, ministra de vivenda i candidata del PSC a acompanyar Zapatero a la Moncloa, que ens ha deixat 3.000.000,00 € per a la rehabilitació de casa natal de Salvador Dalí.

Finalment han fructificat les bones gestions fetes pel govern municipal, el darrer viatge a Madrid on ens vam entrevistar, l’alcalde, jo mateix, en Joan Falgueras i l’Anna Capella, va ser un èxit varem retornar amb la totalitat dels fons necessaris per escometre una obra tant important per a la ciutat.

D’altra banda, quina ministra que tenim! Treballadora i amb una voluntat de servei a prova de bomba. Haig de dir que personalment m’he sentit bé quan ha expressat el que pensava d’aquest consistori: jove i dinàmic, amb ganes de fer coses. En definitiva el sentiment que ens va portar a fer el pacte: situar Figueres al més alt nivell.

Després de la voràgine els 5 minuts dels que he disposat per parlar amb ella han estat si cap més interessants. Ens ha encoratjat a seguir fent el que fem a lluitar pel que creiem i sobretot a seguir executant el que el president em va encarregar: treballar per Figueres sense dilació. Demà roda de premsa a Barcelona per presentar el desafiament Portabella.

dilluns, 11 de febrer del 2008

Establishment

Qui diu que la política no és important? No han parat de bombardejar-nos amb noticies sobre les eleccions primàries dels partits demòcrata i republicà als USA. Especialment les del partit demòcrata. Resulta del tot punt interessant constatar que tot i la repetida afirmació que la democràcia a USA és qüestionable (llegiu in interessant article de Fernando Lacaba al Diari de Girona) , fins i tot escullen els candidats per un sistema realment democràtic, unes eleccions primàries (quasi com aquí). S’hauria de matisar que sembla que el sistema prima el que té més diners per a finançar la campanya. Jo no ho crec.

El dilema és Hillary o Obama, doncs per mi és ben fàcil: el senador Obama simplement perquè no forma part de l’establishment oficial de Washington, de la molt pija costa est demòcrata.Tot i això Obama té coses a millorar com el tema de la cobertura universal de l’assegurança mèdica que Hillary porta al seu programa. Possiblement la millor solució sigui un ticket Obama-Hyllary, encara que a la senadora no li convé per qüestió d’edat.

Penso que hi ha un moment en que s’agraeix la frescura d’un candidat com Obama, amb un missatge tant variat i alhora tant emotiu, se li critica que diu a cada auditori una cosa diferent. M’agrada el qui aspira a ser president d’una federació d’estats tant variada, ha de ser polivalent i ha de saber afrontar tots els reptes que es plantegin. En aquest sentit crec que la senyora Clinton no aportarà res de nou al que ja coneixem dels polítics nord-americans, per contra si Obama té l’oportunitat estic segur que trencarà motllos perquè representa una nova generació amb una visió diferent del mon i dels problemes.

Quan arribin les eleccions veurem que passa, personalment no veig en McCain malament, és una persona solvent i molt moderada pel que fa als republicans, pot arrossegar vot conservador demòcrata cap al seu centre i això no és bo per Obama n e Hillary.

Em sembla que els demòcrates estan venent la pell del lleó abans d’haver-lo pelat!!!!!

divendres, 25 de gener del 2008

Anar-hi anant

Acabo de rebre un SMS de la Guàrdia Urbana on em comuniquen la detenció de diverses persones al barri de la Marca de l’Ham relacionades amb el tràfic i consum de substàncies estupefaents, concretament heroïna i cocaïna. Sembla ser que tot s’ha centrat en els entorns d’un conegut local. Haurem d’esperar a veure que diu el jutge de guàrdia però de moment crec que podem estar molt satisfets de la tasca realitzada per la Guàrdia Urbana de Figueres en relació a aquest assumpte. Les operacions relacionades amb aquesta tipologia de delictes són lentes i en ocasions aquesta lentitud entenc que crispa els ànims dels veïns però com veiem cal temps per fer la feina ben feta. Felicitats doncs als que hi han intervingut.

Dilluns vaig a l’avinguda Perpinyà a veure els problemes d’un carrer que sembla ser que no ha estat recepcionat per l’ajuntament, quan ho hagi vist en parlarem amb els tècnics municipals i hi trobarem sol·lució. M’adono que el més important que hem de fer els polítics a l’Ajuntament és sortir a parlar amb els ciutadans, sortir a conèixer el que hi ha. No sé que passa amb aquest ajuntament però quan te n’adones acabes tancat en un despatx sense tenir contacte amb els ciutadans. D’ara en endavant això canviarà. Espero haver-me’n adonat a temps.

diumenge, 13 de gener del 2008

Setmana productiva

Pressupost aprovat, el més ambiciós de la història de la ciutat i el que és més important, crec que serem capaços d’executar-lo en la seva totalitat. La meva felicitació al regidor Albert Ollé que ha aconseguit quadrar els números d’una forma impecable. La veritat és que era difícil perquè, us faré una confessió, tots els regidors es pensen que la seva àrea és la més important (amb independència del color polític). Això mateix em passava a mi al darrer mandat, creia que les meves àrees eren les que requerien un major esforç, ara que faig de Tinent-Alcalde i la meva responsabilitat passa per la coordinació i presa de decisions polítiques he de fer equilibris. En definitiva un 10 pel govern (en alguns casos per la seva comprensió) i cum laude pel regidor Ollé. 

Contractació de la Directora de comunicació, com ja ha transcendit nomenarem la figuerenca Gemma Ribas per a aquesta funció. La veritat és que m’ha costat, el fet de recuperar una persona de talent no és fàcil a cap nivell. Aquest fitxatge plasma una de les meves dèries, la gent de Figueres ha de poder quedar-s’hi, ha de poder desenvolupar totes les seves potencialitats sense haver de marxar fora. Com podeu suposar d’aquestes línies estic plenament satisfet d’aquest “fitxatge”.

Ahir varem ser junt amb el regidor Llueca a la cerimònia de traspàs de la capitalitat de la cultura catalana de Lleida a Perpinyà. Abans de res haig de dir que vaig conèixer el Conseller de Cultura Joan Manel Tresserras, de qui haig de dir que els minuts de conversa que varem mantenir varen ser molt agradables i sobretot productius per a Figueres. Com us dic una gratíssima impressió d’una persona culta i educada però sobretot coneixedora de la nostra realitat nacional sense cap tipus de sectarisme. Em sap greu però no puc deixar de fer una menció al’Alcalde Perpinyà , Jean Paul Alduy: es va presentar una hora tard i abans de començar els parlaments encara ens va fer esperar mitja hora més perquè tenia gana...no tinc paraules! Això si vam complir l’horari perquè es varen saltar tot el protocol. Bé per en Xavier Tudela i l'organització que a banda de fer una excel·lent tasca al llarg d’aquests anys varem saber “lidiar” les excentricitats d’ahir. Va resultar molt positiu el contacte amb l’Alcalde Lleida, Àngel Ros, i la Regidora de Cultura, Montse Parra, que ens han convidat a anar a Lleida a fer una repàs de les seves activitats i a visitar "La Panera", tenim ganes d’aprendre de Lleida.

En un parell de setmanes us presentarem la persona que coordinarà la capitalitat de la cultura catalana, serà una sorpresa sonada però us agradarà a tots. En el costat negatiu, sembla ser que els d’Acesa no volen fer sortida nord a Figueres, bé ja en parlarem d’aquest tema perquè des del govern de la ciutat farem tots els esforços que calguin.

Avui homenatge a Eduard Bartolí, en parlarem però molt bé per als Figuerencs, quan comencem a estimar-nos els de casa les coses funcionen. Felicitats Josep Valls!

dijous, 3 de gener del 2008

Habemus pressupost i aparcament de gorra

Fa dies que no actualitzo el meu bloc, he estat força refredat i uns jutges oportuns van decidir dictar unes resolucions que s’havien de recórrer els dies de festa.

El proper dia 10 aprovarem els primers pressupostos del govern de coalició, crec que hem fet una bona feina, especialment l’Albert Ollé que ha vist com quadrar-ho tot és molt complicat i com tots els regidors consideren que la seva és la regidoria més important, és important que tots els regidors pensin així i que intentin obtenir el màxim de recursos per als seus objectius. Cal però deixar una cosa clara, aquest és un govern amb vocació de treballar fort i una de les formules ha de ser la recerca de subvencions i recursos aliens a l’Ajuntament. Un exemple és el viatge que farem amb en Richard Elelman a Brussel·les el proper dia 9, anem al parlament europeu a buscar fons pel castell, en definitiva per Figueres. D’alguna manera el pressupost és important però el més important és l’execució del mateix, cal que sigui acurada i profitosa.

Altra cosa important, el trànsit a la nostra ciutat, des de Fisersa posem en marxa una iniciativa, que ja s’havia intentat temps enrere: el PARK & DRIVE. Consisteix en que els dissabtes a la tarda es podrà aparcar a l’aparcament que hi ha al Clos Firal davant Fisersa i el bus et portarà gratuïtament a la Plaça de la Font Lluminosa cada 15’. Més endavant s’estendrà al dijous al matí i si el resultat és satisfactori cada dia. Crec que entre tots hem de ser capaços que aquesta iniciativa funcioni perquè la ciutat no suporta l’actual volum de trànsit rodat, evidentment aquesta mesura complementa el pla d’aparcaments que ja és en marxa i que inclou actuacions com la creació d’un nou aparcament sota la Plaça del Gra.