La darrera setmana he exercit d’alcalde accidental de la ciutat perquè el titular de l'alcaldia és de vacances. D'entrada, he de dir que és una experiència (que en el moment d’escriure aquestes línies no he enllestit encara) molt interessant com a figuerenc i com a polític. Val a dir que, a Figueres, el pacte de govern funciona amb plena normalitat ja sigui amb algú de CiU al capdavant o amb algú del PSC: el govern no s’atura. Aquesta normalitat, a hores d’ara, encara no s’ha acabat de pair del tot: velles i tronades reticències la volen mantenir com un fet excepcional. El cas, però, és que en els darrers temps s’ha operat un canvi generacional, de mentalitat, marcat per l’actitud i la percepció de la realitat, en què la política es veu d’una altra manera; tots tenim clar -i jo el primer- que sense estabilitat no hi ha futur i que tirar-se els plats pel cap, només servirà per continuar allargant distàncies amb Girona i incrementar el perill de quedar per darrere de Lloret, Blanes o Olot.
Aquesta setmana, per exemple, ha quedat marcada a l’agenda una entrevista en la qual he deixat clara la posició dels socialistes en relació amb l’ús de terrenys públics per a un equipament privat, i en la qual he reconegut que els ingressos estan baixant i que cal començar a pensar a escometre el finançament local d’una vegada per totes.
Entre les actuacions del dia a dia, voldria destacar la conversa amb ADIF per exigir una explicació sobre el tall dels passos a nivell; una exigència feta des de la cordialitat, però amb la fermesa de qui sap, tant ADIF com nosaltres, que cal aspirar a la retirada dels passos a nivell d’una vegada.
El dimecres va estar marcat per la visita a les obres del FEIL (Pla Zapatero), una iniciativa del govern espanyol que ens ha deixat més de 7.000.000,00 € en inversions, i algun lloc de treball; tot i que haurien d’haver estat més, atès l’esperit de la iniciativa estatal, aquesta intervenció deixarà Figueres endreçada després de dèficits constats. Per cert: impressionant l’obra de la plaça Tramuntana per l’enorme paciència i civisme que estan demostrant els veïns, els usuaris del CAP i del Museu Dalí. Espero que ben aviat l’esvelta figura de la tramuntana, esculpida per figuerenc Llorenç Cairó, torni al lloc que li correspon. Impressionants són també les obres de la nova piscina descoberta de Figueres. Aquí us vull fer una confessió: estem negociant un sistema sostenible, a partir de plaques solars, per escalfar l’aigua i possibilitar que la piscina només estigui tancada tres mesos a l'any!
Més coses com a Alcalde accidental: divendres (avui) visita oficial al Museu de la Tècnica de l’Empordà. Fa temps que la ciutat ho devia als seus responsables si tenim en compte tot el que el Museu està aportant a la ciutat: Déu n’hi do els recursos, temps i dedicació que la Margarita Pierre i en Pere Padrosa han esmerçat en el Museu. Iniciatives com aquestes són les que donen marca de qualitat a una ciutat com la nostra, i l’ajuden a tenir futur.
Això és el que modestament vull aportar: futur i esperança, mirar endavant i tornar a estar orgullosos de la nostra ciutat, i que d’aquí deu anys, o quinze si cal, no sentim més allò que Girona és millor. El canvi és al nostre abast.
Segurament hi ha més coses a explicar, però m’allargaria massa i el que convé és que les coses es notin, no només que s’expliquin. Potser per això, a Figueres caldrà que comencem a pensar a fer més setmanes de nou dies, si cal, per aprofitar millor el temps.
divendres, 21 d’agost del 2009
dilluns, 17 d’agost del 2009
Graffiti i joves al mE
Figueres Oculta
divendres, 14 d’agost del 2009
Justícia Botswana (amb perdó)
Ben aviat se celebrarà el tercer congrés de l’advocacia catalana a Figueres. Aquest és, sens dubte, un esdeveniment important per a la ciutat. Per això, des de l’àrea de cultura de l’Ajuntament, en el marc de la CCC’09, hem intentat donar un cop de mà a l’esforç que realitzem els advocats figuerencs a través del nostre col·legi.
Ja em permetreu que faci aquest article com a lletrat i no com a polític (o no tant, perquè als polítics, el llautó se’ns veu massa sovint!). Al congrés hem d’analitzar qüestions importants que serveixin per a portar a terme una profunda renovació de la justícia al nostre país.
El fet que l’administració de justícia no funcioni és greu en termes de construcció nacional perquè un dels eixos bàsics de l’estat de dret no es compleix: l’accés a la justícia no es real! M’explico: no negaré que davant la comissió de delictes greus les coses funcionen (només faltaria!), però la lentitud dels tribunals fa que en la majoria de casos no serveixi per res posar un plet. Aquesta situació afecta greument els interessos dels particulars i, de retruc, el desenvolupament econòmic del país. Davant un deute moltes vegades és millor cobrar el que es pugui que no pledejar, davant una perspectiva d’anys (en què el justiciable probablement ja s’hagi arruïnat).
Exemples concrets? Els que vulgueu: execució de pagarés per una quantitat astronòmica instada el mes de febrer que encara no tenen ni interlocutòria d’admissió a tràmit; la llei diu que en pocs dies s’ha d’embargar el deutor. I sabeu quina n'és la conseqüència? Ruïna del creditor i quatre persones despatxades mentre el deutor continua campant tan feliç. Més mostres: sentències que no es poden executar perquè oficialment no se sap on és el deutor; i com que la llei diu que s’han de notificar personalment i, és clar, tècnicament no es pot, s’ha d’esperar que el jutjat s’assabenti que no es pot per segona vegada i llavors publicar-ho per edictes en algun diari, o que quedin en l’aire. (això sí, el deutor esmorza tranquil·lament en un bar de Figueres cada dia); en aquest cas l’estafat és un jubilat que en té un fart per arribar a cap de mes. Encara més: una adopció d’un noi nascut fa molts anys al Brasil; un cop tot tramitat resulta que s’ha de comunicar a la mare biològica i, és clar, s’ha de fer personalment. Òbviament ningú no sap on és i, ja comprendreu que anar favela per favela es fa difícil... Doncs resulta que no es pot posar un anunci als principals diaris.
Podria seguir fins a aconseguir unes rialletes de commiseració i finalment de fastig, però com es farà al Congrés, cal analitzar el problema d’arrel i aportar solucions que permetin sortir del pou en què es troba el país. Admeto que no hi ha prou recursos i que força vegades són antiquats, o que quan arriben ja són obsolets. Admeto que l'organització del jutjat és confusa i que els mateixos operadors s'emboliquen i, sobretot, admeto que sovint els advocats aprofitem totes les escletxes que les lleis rituàries ens permeten per tal de causar les màximes dilacions possibles. Ara bé, també afirmo que a vegades els operadors judicials s’acullen a qualsevol formalitat per tornar algun procediment i treure’s expedients de sobre.
Abans de dir-hi la meva vull fer una consideració sobre notaris i registradors mercantils. No entenc el perquè de la doble qualificació dels documents. Per dir-ho en paraules planes, quan fas una escriptura, per exemple d’ampliació de capital, es fa a cal notari, qui un cop acomplerts els tràmits la dóna per bona; acte seguit cal adreçar-se cap al registre mercantil, on el Sr. registrador es dedica a verificar que el notari ho hagi fet bé!!! Això provoca casos tan curiosos com que són capaços de tornar-te una escriptura perquè als estatuts diu Figueres i a l’escriptura Figueras, o l’inrevés; és igual, no es per una qüestió de llengua: és per una formalitat. Si us plau posem-nos d’acord! O notaris, o registradors!
La realitat de tot plegat obeeix a què hem d’elaborar amb urgència noves lleis processals i reglaments mercantils: això no pot seguir així, el país s’enfonsa. En el món del Google, del Facebook, del Youtube... A què treuen cap tramitacions amb paper? Llarguíssims tràmits d’instrucció amb jutge i fiscal? Que no ho pot fer el fiscal solet? Bé que ho fa en la legislació de menors!
Bé podem resignar-nos a dir que falten mitjans, però què en farem d’abocar-hi grans recursos i de construir grans ciutats judicials si la majoria de les lleis de tràmit són del XIX? Doncs RES.
Se’m pot dir que en comparació amb els sistemes anglosaxons i, especialment, els EUA tenim una gran seguretat jurídica. Això fa riure o pena, no ho sé! Allà la primera instància es resol en 3 setmanes o menys. Ja m’agradaria que això fos així aquí. La seguretat jurídica és la que serveix per a garantir els interessos dels ciutadans, no és un objectiu en si mateix.
Cal fer-ho tot nou o el futur se’ns menjarà sense remei, quedarem per darrere de totes les nacions civilitzades. Em deia un company que en el rànquing de desenvolupament humà del PNUD la justícia espanyola ocupa el lloc 56 del món darrere Botswana i molt, molt lluny, de la República de Ghana No sé si és veritat (jo crec que sí, però no vull buscar-ho, no vull deprimir-me més) però si non é vero é ben trovatto!Senyors i senyores, cal un profunda reforma de la legislació i portar les lleis del XIX al XXI i revisar també profundament les recents que van ser fetes abans de l’eclosió de les noves tecnologies.
Ja em permetreu que faci aquest article com a lletrat i no com a polític (o no tant, perquè als polítics, el llautó se’ns veu massa sovint!). Al congrés hem d’analitzar qüestions importants que serveixin per a portar a terme una profunda renovació de la justícia al nostre país.
El fet que l’administració de justícia no funcioni és greu en termes de construcció nacional perquè un dels eixos bàsics de l’estat de dret no es compleix: l’accés a la justícia no es real! M’explico: no negaré que davant la comissió de delictes greus les coses funcionen (només faltaria!), però la lentitud dels tribunals fa que en la majoria de casos no serveixi per res posar un plet. Aquesta situació afecta greument els interessos dels particulars i, de retruc, el desenvolupament econòmic del país. Davant un deute moltes vegades és millor cobrar el que es pugui que no pledejar, davant una perspectiva d’anys (en què el justiciable probablement ja s’hagi arruïnat).
Exemples concrets? Els que vulgueu: execució de pagarés per una quantitat astronòmica instada el mes de febrer que encara no tenen ni interlocutòria d’admissió a tràmit; la llei diu que en pocs dies s’ha d’embargar el deutor. I sabeu quina n'és la conseqüència? Ruïna del creditor i quatre persones despatxades mentre el deutor continua campant tan feliç. Més mostres: sentències que no es poden executar perquè oficialment no se sap on és el deutor; i com que la llei diu que s’han de notificar personalment i, és clar, tècnicament no es pot, s’ha d’esperar que el jutjat s’assabenti que no es pot per segona vegada i llavors publicar-ho per edictes en algun diari, o que quedin en l’aire. (això sí, el deutor esmorza tranquil·lament en un bar de Figueres cada dia); en aquest cas l’estafat és un jubilat que en té un fart per arribar a cap de mes. Encara més: una adopció d’un noi nascut fa molts anys al Brasil; un cop tot tramitat resulta que s’ha de comunicar a la mare biològica i, és clar, s’ha de fer personalment. Òbviament ningú no sap on és i, ja comprendreu que anar favela per favela es fa difícil... Doncs resulta que no es pot posar un anunci als principals diaris.
Podria seguir fins a aconseguir unes rialletes de commiseració i finalment de fastig, però com es farà al Congrés, cal analitzar el problema d’arrel i aportar solucions que permetin sortir del pou en què es troba el país. Admeto que no hi ha prou recursos i que força vegades són antiquats, o que quan arriben ja són obsolets. Admeto que l'organització del jutjat és confusa i que els mateixos operadors s'emboliquen i, sobretot, admeto que sovint els advocats aprofitem totes les escletxes que les lleis rituàries ens permeten per tal de causar les màximes dilacions possibles. Ara bé, també afirmo que a vegades els operadors judicials s’acullen a qualsevol formalitat per tornar algun procediment i treure’s expedients de sobre.
Abans de dir-hi la meva vull fer una consideració sobre notaris i registradors mercantils. No entenc el perquè de la doble qualificació dels documents. Per dir-ho en paraules planes, quan fas una escriptura, per exemple d’ampliació de capital, es fa a cal notari, qui un cop acomplerts els tràmits la dóna per bona; acte seguit cal adreçar-se cap al registre mercantil, on el Sr. registrador es dedica a verificar que el notari ho hagi fet bé!!! Això provoca casos tan curiosos com que són capaços de tornar-te una escriptura perquè als estatuts diu Figueres i a l’escriptura Figueras, o l’inrevés; és igual, no es per una qüestió de llengua: és per una formalitat. Si us plau posem-nos d’acord! O notaris, o registradors!
La realitat de tot plegat obeeix a què hem d’elaborar amb urgència noves lleis processals i reglaments mercantils: això no pot seguir així, el país s’enfonsa. En el món del Google, del Facebook, del Youtube... A què treuen cap tramitacions amb paper? Llarguíssims tràmits d’instrucció amb jutge i fiscal? Que no ho pot fer el fiscal solet? Bé que ho fa en la legislació de menors!
Bé podem resignar-nos a dir que falten mitjans, però què en farem d’abocar-hi grans recursos i de construir grans ciutats judicials si la majoria de les lleis de tràmit són del XIX? Doncs RES.
Se’m pot dir que en comparació amb els sistemes anglosaxons i, especialment, els EUA tenim una gran seguretat jurídica. Això fa riure o pena, no ho sé! Allà la primera instància es resol en 3 setmanes o menys. Ja m’agradaria que això fos així aquí. La seguretat jurídica és la que serveix per a garantir els interessos dels ciutadans, no és un objectiu en si mateix.
Cal fer-ho tot nou o el futur se’ns menjarà sense remei, quedarem per darrere de totes les nacions civilitzades. Em deia un company que en el rànquing de desenvolupament humà del PNUD la justícia espanyola ocupa el lloc 56 del món darrere Botswana i molt, molt lluny, de la República de Ghana No sé si és veritat (jo crec que sí, però no vull buscar-ho, no vull deprimir-me més) però si non é vero é ben trovatto!Senyors i senyores, cal un profunda reforma de la legislació i portar les lleis del XIX al XXI i revisar també profundament les recents que van ser fetes abans de l’eclosió de les noves tecnologies.
diumenge, 2 d’agost del 2009
La Figueres del futur serà n mirall per a tothom
(Entrvista publicada el 30 de juliol a http://www.diari.es/)
El primer secretari del PSC a Figueres i actual tinent d’alcalde de l’Ajuntament figuerenc ha tret el nas a la política amb pas ferm, mogut, diu, per l’impuls d’empènyer la ciutat cap a un futur acollidor i integrador. Pere Casellas analitza, en aquesta entrevista amb profunditat, la situació actual d’alguns dels temes d’actualitat de la ciutat. En l’aspecte personal, posa data de caducitat a la seva tasca al capdavant del partit com a primer secretari. Quan parla de la ciutat, les seves paraules desprenen il·lusió per aconseguir que Figueres presumeixi d’aquí a poc de veure com s’han acomplert els projectes que ara mateix es couen a la taula de l’equip govern. Casellas afirma que buscarà la Figueres “3.0”, una ciutat “integradora, neta, curosa, disciplinada i protectora”. Quines similituds hi ha entre lluitar per a la defensa dels drets humans a Sud-Amèrica i fer-ho en un despatx pel bé d'una ciutat com Figueres?
La voluntat de servei. Els meus anys a Pax Romana i FICAT van sevir per formar-me com a persona, viure de primera mà les injustícies més greus i l’enorme experiència d’assistir a les sessions del la Comissió pels Drets de l’Home a NN.UU a Ginebra, va ser un treball intens a plena dedicació, no m’amago de dir que retribuït professionalment. Avui és satisfacció impagable saber que Alberto Fujimori acaba de ser condemnat a 25 anys de presó per l’assassinat de 15 persones, entre elles un nen de 8 anys, a Barrios Altos el 1991 i 9 estudiants i un professor de la Universitat la Cantuta...varem treballar molt en aquest succés i altres. Vaig aprendre a relativitzar molt, ser capaç d’entendre que alguns sofriments no tenen aturador i que la maldat no té límit, però també vaig saber la única manera de combatre-les és amb la veritat, mirant endavant. Arrel d’un estudi sobre la marginalitat per encàrrec de la regidoria de drets civils de l’Ajuntament de Barcelona (aleshores del PI) vaig conviure amb el quart mon a Barcelona: les drogues, la sida, la gent gran sense recursos, la immigració sense papers. Arrel d’això vaig prendre la decisió d’intentar canviar-ho i això només es fa des del poder.
De nou primer secretari del PSC a Figueres. Vostè ha tret el nas a la política amb molta força...
Penso que he entrat en la política pel per la necessitat i neguit de dur a terme projectes per a la meva ciutat. I això ho pots fer, en gran part, si estàs disposat a adquirir responsabilitats. Ser el primer secretari del PSC a Figueres, a més d’una immensa satisfacció personal, em permet poder treballar per la ciutat i fer realitat la vocació de servei que tenim totes les persones que ens posem en política. Una cosa ha de quedar clara però, amb aquesta reelecció ja seran vuit anys al capdavant del partit. Passat aquest temps serà el moment de donar el relleu per aportar noves cares i frescura als socialistes figuerencs.
Si li féssim una radiografia a la ciutat, n'hi hauria per estar satisfets de la salut que té avui?
Crec que gaudim d’una bona salut, però que cada dia que passi anirà millorant. Totes les accions que s’estant duent a terme, i aquí no val parlar només d’urbanisme sinó que també hi podríem incloure altres moltes accions municipals, ens permeten créixer dia a dia. I el fet que es puguin tirar endavant moltes i bones iniciatives és gràcies al PSC de Figueres que, fent del compromís amb la ciutat el nostre principal objectiu, hem sumat esforços i ens hem unit a un govern que treballa per posar Figueres al segle XXI.
Hi trobaríem alguna lesió?
De lesions, o molèsties que notes quan ha de canviar el temps, sempre n’hi ha. Un exemple són els equipaments que, tot i tenir-ne d’extraordinaris com el Teatre municipal el Jardí, n’hi ha una mancança. No obstant ja hem posat fil a l’agulla per solucionar-ho i, per exemple, la rehabilitació de La Cate -obra ja començada- ens permetrà oferir una nova sala de petit i mitjà format. Aquest és un pas més, però no em vull oblidar de l’Auditori al convent dels Caputxins, projecte del que ja tenim el finançament i podrem començar les obres ben aviat. En altres àmbits també hem posat fil a l’agulla per oferir més equipaments, com amb la nova piscina descoberta que ja s’està aixecant, el nou pavelló que s’aixecarà a tocar de l’Hotel Ronda o, entre d’altres, la nova piscina coberta a la Plaça de Braus.
Les relacions amb ERC i el PP són ara...
Molt correctes, com han de ser. No cal oblidar, com ja he dit abans, que totes les persones que es dediquen a la política hi són per una vocació de servei. Per tant, tot i que puguem tenir ideologies diferents, tots hi estem posats per fer coses per Figueres.
En el seu blog parla de portar Figueres al segle XXI sense haver de tornar a passar pel segle XX. Què vol dir?
Que en algunes coses estem al XIX i no tenim temps de passar pel XX, cal treballar fort.
També diu que els figuerencs hem d’exigir el màxim als polítics...
Vull dir que és una obligació que els carrers estiguin nets, la ciutat endreçada i amb els serveis a ple rendiment. Aquesta és la feina, a grans trets, que s’ha d’exigir a l’administració pública local i, sincerament, crec que el Govern municipal està complint en aquest sentit.
Vaig a exigir-li, com a figuerenc i periodista, que em posi al dia d'una llista de temes calents...:
1. La xarxa wifi per a la ciutat:
Estem tancant l’avantprojecte i durant el 2010 espero que sigui una realitat: més de 40 punts d’accés gratuït a internet a Figueres.
2. La presó:
La nova s’està construint al Puig de les Basses i, com es pot veure, el seu aspecte és imponent. Sobre la presó del carrer Sant Pau, la vella, desitjo que reverteixi el més aviat possible a la ciutat.
3. El Casino Menestral:
Un tema difícil, però que estem en condicions de solucionar. Calia ajudar a trobar el finançament per reprendre les obres, de l’edifici d’una entitat que recordo no és municipal, i ja ho hem fet. És qüestió de poc temps que hi torni ha haver activitat. Personalment, tinc moltes ganes que aquest tema es desencalli.
4. Les obres a l'estadi de Vilatenim:
Si et refereixes a la gespa artificial no és un tema calent. Senzillament equipem aquest equipament municipal amb gespa artificial de darrera generació –aprovada pels màxims estaments del futbol europeu- perquè s’hi puguin jugar més partits i, en conseqüència, es pugui ser útil per a més entitats que les que hi ha actualment. D’altra banda hi ha ganes de poder-hi fer concerts i altres esdeveniments culturals.
5. El parc de les aigües:
És un projecte que vam aprovar en l’anterior Govern municipal. Un bon projecte crec, que oferirà a Figueres un nou parc urbà (el segon després del Pac Bosc) i que permetrà connectar a la ciutat barris que fins ara estaven una mica aïllats com el Cendrassos o l’Horta Capellera. Espero que en els propers mesos farem la recepció de les obres i podrem obrir al trànsit els nous carrers. Com a últim detalls, en aquest punt hi fem un aparcament de més de 150 places que et deixarà a menys de cinc minuts del centre històric.
També en el blog enumera un seguit de futures inversions (rentar la cara al centre històric i a la marxa de l'Ham, caputxins, adquisició de locals per a centres cívics, redacció del projecte d'una nova biblioteca i arxiu, millora de l'actual biblioteca, millorar la xarxa de l'aigua...) Alguna novetat destacada en aquests aspectes?
Per a nosaltres tot és destacable perquè ho fem amb molta passió i ganes. Dels plans de barris al centre històric i a la Marca de l’Ham puc dir que funcionen a ple rendiment. A la Marca de l’Ham d’una manera més visible pq gran part de l’obrab urbanística ja està executada i al Centre històric estem a l’inici de tot, però l’any vinent ja hi farem els primers projectes urbanístics com al carrer Muralla. Ben aviat ja tindrem en propietat el local de Poble Nou per al centre cívic. Els Caputxins, com he dit anteriorment, és una obra de la que ja disposem dels diners, i que començarem ben aviat. Personalment, considero que és un gran projecte que posarà a Figueres en el mapa dels auditoris més prestigiosos d’Europa. I això, en gran part, ha estat possible a les gestions que el grup municipal socialista ha realitzat a Madrid perquè ens donessin les oportunes subvencions que es deriven de l’1% cultural. Estic molt content d’aquest projecte. Pel que fa a la resta de projectes com per exemple la nova biblioteca, són idees que s’estan redactant i que encara no estan definides. És per això que vull ser prudent i parlar-ne quan siguem capaços de dir que tal dia començarem les obres.
Quin model de ciutat hem d'esperar els figuerencs de la Figueres del futur?
Una ciutat en la que els nostres fills podran viure i treballar, podran desenvolupar-se com a persones sense haver de marxar, si és que no ho volen fer per experiència personal. També és una ciutat amb grans voreres, amb pocs cotxes, neta, endreçada, bonica, segura. Serà la Figueres, si m’ho permeten, 3.0 i serà una ciutat que haurà integrat a tothom qui ha vingut. Al mateix temps però, serà una ciutat disciplinada, curosa, treballadora i sobretot protectora i agraïda amb les seves filles i els seus fills. Figueres serà mirall de tothom, aquest és el meu desig i el meu compromís.
El primer secretari del PSC a Figueres i actual tinent d’alcalde de l’Ajuntament figuerenc ha tret el nas a la política amb pas ferm, mogut, diu, per l’impuls d’empènyer la ciutat cap a un futur acollidor i integrador. Pere Casellas analitza, en aquesta entrevista amb profunditat, la situació actual d’alguns dels temes d’actualitat de la ciutat. En l’aspecte personal, posa data de caducitat a la seva tasca al capdavant del partit com a primer secretari. Quan parla de la ciutat, les seves paraules desprenen il·lusió per aconseguir que Figueres presumeixi d’aquí a poc de veure com s’han acomplert els projectes que ara mateix es couen a la taula de l’equip govern. Casellas afirma que buscarà la Figueres “3.0”, una ciutat “integradora, neta, curosa, disciplinada i protectora”. Quines similituds hi ha entre lluitar per a la defensa dels drets humans a Sud-Amèrica i fer-ho en un despatx pel bé d'una ciutat com Figueres?
La voluntat de servei. Els meus anys a Pax Romana i FICAT van sevir per formar-me com a persona, viure de primera mà les injustícies més greus i l’enorme experiència d’assistir a les sessions del la Comissió pels Drets de l’Home a NN.UU a Ginebra, va ser un treball intens a plena dedicació, no m’amago de dir que retribuït professionalment. Avui és satisfacció impagable saber que Alberto Fujimori acaba de ser condemnat a 25 anys de presó per l’assassinat de 15 persones, entre elles un nen de 8 anys, a Barrios Altos el 1991 i 9 estudiants i un professor de la Universitat la Cantuta...varem treballar molt en aquest succés i altres. Vaig aprendre a relativitzar molt, ser capaç d’entendre que alguns sofriments no tenen aturador i que la maldat no té límit, però també vaig saber la única manera de combatre-les és amb la veritat, mirant endavant. Arrel d’un estudi sobre la marginalitat per encàrrec de la regidoria de drets civils de l’Ajuntament de Barcelona (aleshores del PI) vaig conviure amb el quart mon a Barcelona: les drogues, la sida, la gent gran sense recursos, la immigració sense papers. Arrel d’això vaig prendre la decisió d’intentar canviar-ho i això només es fa des del poder.
De nou primer secretari del PSC a Figueres. Vostè ha tret el nas a la política amb molta força...
Penso que he entrat en la política pel per la necessitat i neguit de dur a terme projectes per a la meva ciutat. I això ho pots fer, en gran part, si estàs disposat a adquirir responsabilitats. Ser el primer secretari del PSC a Figueres, a més d’una immensa satisfacció personal, em permet poder treballar per la ciutat i fer realitat la vocació de servei que tenim totes les persones que ens posem en política. Una cosa ha de quedar clara però, amb aquesta reelecció ja seran vuit anys al capdavant del partit. Passat aquest temps serà el moment de donar el relleu per aportar noves cares i frescura als socialistes figuerencs.
Si li féssim una radiografia a la ciutat, n'hi hauria per estar satisfets de la salut que té avui?
Crec que gaudim d’una bona salut, però que cada dia que passi anirà millorant. Totes les accions que s’estant duent a terme, i aquí no val parlar només d’urbanisme sinó que també hi podríem incloure altres moltes accions municipals, ens permeten créixer dia a dia. I el fet que es puguin tirar endavant moltes i bones iniciatives és gràcies al PSC de Figueres que, fent del compromís amb la ciutat el nostre principal objectiu, hem sumat esforços i ens hem unit a un govern que treballa per posar Figueres al segle XXI.
Hi trobaríem alguna lesió?
De lesions, o molèsties que notes quan ha de canviar el temps, sempre n’hi ha. Un exemple són els equipaments que, tot i tenir-ne d’extraordinaris com el Teatre municipal el Jardí, n’hi ha una mancança. No obstant ja hem posat fil a l’agulla per solucionar-ho i, per exemple, la rehabilitació de La Cate -obra ja començada- ens permetrà oferir una nova sala de petit i mitjà format. Aquest és un pas més, però no em vull oblidar de l’Auditori al convent dels Caputxins, projecte del que ja tenim el finançament i podrem començar les obres ben aviat. En altres àmbits també hem posat fil a l’agulla per oferir més equipaments, com amb la nova piscina descoberta que ja s’està aixecant, el nou pavelló que s’aixecarà a tocar de l’Hotel Ronda o, entre d’altres, la nova piscina coberta a la Plaça de Braus.
Les relacions amb ERC i el PP són ara...
Molt correctes, com han de ser. No cal oblidar, com ja he dit abans, que totes les persones que es dediquen a la política hi són per una vocació de servei. Per tant, tot i que puguem tenir ideologies diferents, tots hi estem posats per fer coses per Figueres.
En el seu blog parla de portar Figueres al segle XXI sense haver de tornar a passar pel segle XX. Què vol dir?
Que en algunes coses estem al XIX i no tenim temps de passar pel XX, cal treballar fort.
També diu que els figuerencs hem d’exigir el màxim als polítics...
Vull dir que és una obligació que els carrers estiguin nets, la ciutat endreçada i amb els serveis a ple rendiment. Aquesta és la feina, a grans trets, que s’ha d’exigir a l’administració pública local i, sincerament, crec que el Govern municipal està complint en aquest sentit.
Vaig a exigir-li, com a figuerenc i periodista, que em posi al dia d'una llista de temes calents...:
1. La xarxa wifi per a la ciutat:
Estem tancant l’avantprojecte i durant el 2010 espero que sigui una realitat: més de 40 punts d’accés gratuït a internet a Figueres.
2. La presó:
La nova s’està construint al Puig de les Basses i, com es pot veure, el seu aspecte és imponent. Sobre la presó del carrer Sant Pau, la vella, desitjo que reverteixi el més aviat possible a la ciutat.
3. El Casino Menestral:
Un tema difícil, però que estem en condicions de solucionar. Calia ajudar a trobar el finançament per reprendre les obres, de l’edifici d’una entitat que recordo no és municipal, i ja ho hem fet. És qüestió de poc temps que hi torni ha haver activitat. Personalment, tinc moltes ganes que aquest tema es desencalli.
4. Les obres a l'estadi de Vilatenim:
Si et refereixes a la gespa artificial no és un tema calent. Senzillament equipem aquest equipament municipal amb gespa artificial de darrera generació –aprovada pels màxims estaments del futbol europeu- perquè s’hi puguin jugar més partits i, en conseqüència, es pugui ser útil per a més entitats que les que hi ha actualment. D’altra banda hi ha ganes de poder-hi fer concerts i altres esdeveniments culturals.
5. El parc de les aigües:
És un projecte que vam aprovar en l’anterior Govern municipal. Un bon projecte crec, que oferirà a Figueres un nou parc urbà (el segon després del Pac Bosc) i que permetrà connectar a la ciutat barris que fins ara estaven una mica aïllats com el Cendrassos o l’Horta Capellera. Espero que en els propers mesos farem la recepció de les obres i podrem obrir al trànsit els nous carrers. Com a últim detalls, en aquest punt hi fem un aparcament de més de 150 places que et deixarà a menys de cinc minuts del centre històric.
També en el blog enumera un seguit de futures inversions (rentar la cara al centre històric i a la marxa de l'Ham, caputxins, adquisició de locals per a centres cívics, redacció del projecte d'una nova biblioteca i arxiu, millora de l'actual biblioteca, millorar la xarxa de l'aigua...) Alguna novetat destacada en aquests aspectes?
Per a nosaltres tot és destacable perquè ho fem amb molta passió i ganes. Dels plans de barris al centre històric i a la Marca de l’Ham puc dir que funcionen a ple rendiment. A la Marca de l’Ham d’una manera més visible pq gran part de l’obrab urbanística ja està executada i al Centre històric estem a l’inici de tot, però l’any vinent ja hi farem els primers projectes urbanístics com al carrer Muralla. Ben aviat ja tindrem en propietat el local de Poble Nou per al centre cívic. Els Caputxins, com he dit anteriorment, és una obra de la que ja disposem dels diners, i que començarem ben aviat. Personalment, considero que és un gran projecte que posarà a Figueres en el mapa dels auditoris més prestigiosos d’Europa. I això, en gran part, ha estat possible a les gestions que el grup municipal socialista ha realitzat a Madrid perquè ens donessin les oportunes subvencions que es deriven de l’1% cultural. Estic molt content d’aquest projecte. Pel que fa a la resta de projectes com per exemple la nova biblioteca, són idees que s’estan redactant i que encara no estan definides. És per això que vull ser prudent i parlar-ne quan siguem capaços de dir que tal dia començarem les obres.
Quin model de ciutat hem d'esperar els figuerencs de la Figueres del futur?
Una ciutat en la que els nostres fills podran viure i treballar, podran desenvolupar-se com a persones sense haver de marxar, si és que no ho volen fer per experiència personal. També és una ciutat amb grans voreres, amb pocs cotxes, neta, endreçada, bonica, segura. Serà la Figueres, si m’ho permeten, 3.0 i serà una ciutat que haurà integrat a tothom qui ha vingut. Al mateix temps però, serà una ciutat disciplinada, curosa, treballadora i sobretot protectora i agraïda amb les seves filles i els seus fills. Figueres serà mirall de tothom, aquest és el meu desig i el meu compromís.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)