He tingut un cap de setmana molt actiu i realment profitós, tant personalment com política, professional.
Divendres passat al migdia resolució de l’Audiència Provincial de Girona completament passada de voltes, recursos i estella. Conclusió: Malhumor.
Al vespre assisteixo a la presentació que el President Pujol fa de la primera part de les seves memòries, no ens enganyem va ser un acte netament convergent a major glòria d’en Santi, però és ben cert que escoltar el president Pujol és un plaer. Vaig trobar una persona amb una lucidesa política envejable, òbviament cau cap a CDC però no s’està de criticar tot el que fa falta. Segurament ara té més temps per pensar i llegir.
El president va explicar una cosa que em va fer molt content: ens deia que va trobar una parella de 39 i 38 anys a Barcelona, enginyer i advocada, bons sous, parella de fet sense fills i d’un nivell cultural alt. Ens va explicar que ell creu que avui tot és cultura de l’oci, de la manca de compromís, de que poca gent es casa, té fills i crea alguna cosa.
Doncs bé em vaig sentir content: tinc 36 anys, m’he casat (2 vegades) tinc un fill, vaig fundar un despatx que ha esdevingut una consultora amb més de 500 clients que dona feina a 15 famílies i fa 5 anys que em dedico a treballar pel meu país a l’Ajuntament de Figueres, abans vaig tenir temps de treballar a NN.UU a Ginebra per compte d’un parell d’ONG’s...i vaig fer un estudi sobre el FAD que l’estat Espanyol destina a països en vies de desenvolupament que va publicar la Fundació Jaume Bofill En fi crec que compromís en tinc i em sap greu haver de donar la raó al President, no per color polític sinó per pena de no saber on anem. Cal que treballem fort i ens comprometem amb nosaltres mateixos, cal valorar l’esforç personal i tirar endavant. Per acabar el divendres sopar amb l’Olga, espelmes, peix i un magnífic “Convento de San Francisco”.
Dissabte visita a l’Horta de l’Hospital i a la nit sopar sociata per celebrar la victòria a les eleccions generals, ens felicitem a nosaltres mateixos i a la Montse en el marc d’un agradable sopar amb tots els companys de l’Alt Empordà. Taula amb Estanis, Marina, Rafel, Montse, Magda i Quim. Interessants intervencions.
Avui sortida en moto accidentada, he rebentat i un company ha deixat la biela i el cigüenyal com un brunyol. Això sí! El meu cunyat s’ha portat i per dinar ens hem arriat un “Tinto Valbuena 5º”
diumenge, 20 d’abril del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
Inauguració i ......
El dissabte passat vaig assistir a la inauguració del nou local de l’Associació de Veïns Juncària Parc Bosc. Per mi va ser molt interessant perquè està ubicat al carrer Avinyonet a l’edifici del Pàrquing, que tant polèmic va ser l’anterior mandat. La veritat és que finalment es va poder desencallar l’ús de l’aparcament per als propietaris i que l’ajuntament pogués utilitzar unes petites oficines que finalment s’han cedit als veïns.Un acte emotiu en el que després del president de l’associació va prendre la paraula en Santi Vila i abans me la va cedir en una mostra del que és aquest govern multicolor i prou ben avingut. Tots els que hi som entenem la necessitat d’una etapa d’estabilitat a la ciutat lluny de les velles polítiques sense interès ciutadà. A l’acte hi eren presents alguns bons amics de l’àmbit polític de tots els colors, alguns en actiu i altres no (o no tant) i sobretot la gent del barri, bona gent com la Carmela, en Mas, en Pitu i molts altres.
Dilluns presentació de les signatures de la plataforma del tren a l’OMAC, són 5.800 signatures que s’hauran de verificar però que no tinc cap dubte que són suficients per a l’objectiu que persegueixen. És evident que aquest és un nombre important, per això cal escoltar i veure que es fa.
La posició del PSC és clara: volem una estació TGV-RENFE al costat de la comissaria per les múltiples raons que hem exposat; a partir d’això treballarem per al futur de la ciutat sense traves ni cotilles de cap tipus.
Mentre es garanteixi: 1) l’existència d’una estació intermodal al costat de la comissaria, 2) la desaparició de les vies del centre de la ciutat i 3) s’assegurin les garanties de finançament de tot plegat d’acord amb el Govern de Catalunya; ens sembla bé que com a govern es sondegi el ministeri en un tema de cabdal importància per al nostre futur i els dels nostres besnéts i besnétes.
Dilluns presentació de les signatures de la plataforma del tren a l’OMAC, són 5.800 signatures que s’hauran de verificar però que no tinc cap dubte que són suficients per a l’objectiu que persegueixen. És evident que aquest és un nombre important, per això cal escoltar i veure que es fa.
La posició del PSC és clara: volem una estació TGV-RENFE al costat de la comissaria per les múltiples raons que hem exposat; a partir d’això treballarem per al futur de la ciutat sense traves ni cotilles de cap tipus.
Mentre es garanteixi: 1) l’existència d’una estació intermodal al costat de la comissaria, 2) la desaparició de les vies del centre de la ciutat i 3) s’assegurin les garanties de finançament de tot plegat d’acord amb el Govern de Catalunya; ens sembla bé que com a govern es sondegi el ministeri en un tema de cabdal importància per al nostre futur i els dels nostres besnéts i besnétes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)