dilluns, 30 d’agost del 2010

El cap a un lloc


Avui hem començat el curs polític amb la celebració de diverses comissions informatives a l’Ajuntament de Figueres. La darrera ha estat presidida per l’Alcalde Vila i no he pogut evitar un pensament sobre les funcions i dedicació d’un alcalde o alcaldessa d’una ciutat mitjana. 

Crec que la feina és molta i es fa convenient la dedicació al municipi sense distraccions, com vaig dir al moment de la meva renúncia al meu escó al Parlament de Catalunya: no es pot tenir el cap a dos llocs.

Em reafirmo en aquest pensament i afirmo que, al meu entendre, els alcaldes i alcaldesses de poblacions de més de 10.000 habitants han de dedicar-se al seu municipi,especialment en temps tant difícils com els actuals.

Aprofito per assabentar els lectors del blog que a partir d'ara també hi penjaré les convocatòries dels plens. Per començar podeu consultar l'ordre del dia del proper Ple

Objectiu 2015: Cultura


Comença un nou curs polític, marcat per eleccions al Parlament de Catalunya, a la tardor, i per les eleccions locals, el 2011. A Figueres, les eleccions al parlament tenen un plus afegit, ja que el cap de llista de CiU per Girona és l’Alcalde de la ciutat. Serà interessant veure com aconsegueix fer campanya sense deixar abandonada la ciutat. Especialment si tenim en compte que el Vice-Alcalde també és diputat a Madrid i està absent de casa nostra 3 dies per setmana.

El fet, però, és que estic convençut que el nou govern tripartit de la ciutat (CiU, ERC i IC) està tan desdibuixat que la nostra feina en endavant ha de ser fer arribar als ciutadans el nostre projecte (sense oblidar el control al govern), ja que considero que la situació no té remei, que no podem treure aquesta ciutat del sot en què està, si no és amb un canvi de projecte. Al llarg d’aquests mesos us aniré desgranant el nostre projecte per a la ciutat, l’Objectiu 2015. Pretenem treure la ciutat del forat on es troba fent el que sabem fer, cultura, comerç i  turisme.

A l’article d’avui us avanço que la cultura serà un dels motors del nostre creixement, que permetrà generar dinàmiques econòmiques pròpies i atraure més i més visitants aconseguint que es quedin a dormir i facin despesa. Com ho farem? Doncs Figueres ben aviat disposarà al Convent dels Caputxins d’un dels millors auditoris de l’estat, una inversió de més de 4 milions d’Euros que ha estat finançada en un 50 % amb fons de l’Estat. No sabeu la quantitat de viatges i trucades que ens va costar a en Ciro Llueca, a la Montse Palma, als diputats del PSC i a mi mateix. Tenim la Cate, el Teatre Jardí, el Museu de la Tècnica, el Museu del Joguet, el Museu de l’Empordà, el Castell de Sant Ferran i, òbviament, la Fundació Gala-Dalí. A banda, Figueres disposa d’una gran quantitat d’associacions preocupades per la cultura i profundament compromeses amb la seva promoció i difusió. Figueres té, també, talent. No vull dir noms per no oblidar ningú, però la majoria han estat presents en l’elaboració del Pla de Cultura que va ser impulsat exitosament per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament quan era gestionada pel PSC. No cal oblidar els festivals, com l’Acústica, l’Ingràvid o els Festicurts. Tampoc no cal oblidar que els Figuerencs hem organitzat la Capital de la Cultura Catalana 2009, que va demostrar l’enorme voluntat i dedicació dels figuerencs i les figuerenques a i per la Cultura.

Tots aquests elements ens ensenyen que, si hi ha voluntat política, les coses surten endavant. El que proposo és destinar recursos a la creació cultural amb un objectiu clar: assolir un nombre de visitants important que aporti riquesa a la ciutat! Un exemple: si a Girona amb una exposició com temps de flors aconsegueixen una munió de visitants, perquè nosaltres no podem organitzar intervencions als carrers, places i sobretot als aparadors de la nostra ciutat? Seria una interessant forma d’atraure visitants als comerços de Figueres. El mateix passa amb el festival de teatre Temporada Alta, que s’ha convertit en el festival de tardor de Catalunya. Em comprometo a tractar-ho amb la gent que entén de comerç a la nostra ciutat, Comerç Figueres, i amb tothom qui hi vulgui aportar alguna cosa; em comprometo també a posar els mitjans per tal que la Cultura sigui el primer camí cap a assolir l’Objetiu 2015, que no és altre que una ciutat en la qual tots i totes ens hi guanyem la vida: neta, polida, endreçada, segura i orgullosa de si mateixa. Una ciutat on el talent resti entre nosaltres i on els nostres fills puguin acomplir totes les seves aspiracions vitals (si ho desitgen) sense haver de marxar-ne.

divendres, 20 d’agost del 2010

L'aventura del mon local


Probablement l’estiu sigui la millor època per recòrrer el món petit que ens envolta, dic petit entès com a proper i en cap cas en un to despectiu perquè sóc dels que creu que el món local, el territori propi que t’ha vist nèixer, és una base i una font de coneixement que ens permet, després, córrer món i que no ens mirin per damunt de l’espatlla. I l’Empordà, és una gran universitat per aprendre sobre l’element local, i sinó només cal llegir a Josep Pla o a Salvador Dalí; dos universalistes convençuts que sempre tocaren de peus a terra, per estrany que sembli Dalí també, i a ser possible terra empordanesa. Hi ha més personalitats empordaneses fins el moll de l’os que han escrit i parlat meravelles d’aquest territori, autòctones o forànies com Joan Guillamet, Jaume Guillamet, Josep Maria Salvatella, Carles Fages de Climent, Ernest Lluch, Carles Pi i Sunyer, Manuel Brunet o Pere Coromines, i molts altres que em deixo, i lamento fer-ho, però que hi han posat el mateix entusiasme quan ha estat el moment de trobar-se cara cara amb l’Empordà. Tampoc vull oblidar-me dels artistes que han contribuït a fer de l’Empordà un espai de referència, pintors antics i moderns, Lleixà, Ministral, Roure, Sibecas, Vayreda, Reig, i molts més que amb la seva feina constant han clavat en l’imaginari, una idea precisa de l’Empordà.

Enguany he tingut l’oportunitat de recórrer la nostra comarca, literària, històrica, treballadora, agrària, culta, artística, turística, assoleiada i fins a cert punt mítica per als empordanesos, i ho he fet de manera que m’ha permès retrobar-la. Massa sovint anem de pressa per tot arreu; la velocitat se’ns menja. Des de les muntanyes frontereres amb França a les platges del litoral, he recorregut la comarca novament, i novament m’ha sorprès.

L’Alt Empordà s’ha convertit en una comarca forta, més del que ens pensem, i plena de possibilitats. Tradicionalment coneguda com a terra de pas, de comerç i de benvinguda, ha fet d’aquests caràcters un tret distintiu, una marca registrada que sempre que l’hem utilitzat ens hem sortit. Quan hem volgut, som exquisits en la nostra feina, només cal mirar la magnífica feina feta pels cellers empordanesos, produint uns vins i caves que poden competir amb qualsevol del món, o l’extraordinària gastronomia que de manera discreta i laboriosa s’obre pas des de la tradició i el bon fer. També tenim, amb esforç i tossuderia, una oferta turística que tendeix cada vegada més, i aquest és indiscutiblement el camí, a optimitzar-se fins el punt de ser referència a Catalunya, malgrat els delicats moments pels que passa el sector a causa de la crisi econòmica i dels que sé que sortirà reforçada, com en altres ocasions.

Que hi hagi crisi econòmica, que les coses no rutllin com voldríem, no vol dir que haguem de trencar amb la tradició laboriosa i dedicar-nos a la vida contemplativa fins que les coses millorin; tot el contrari: hem de concentrar la nostra força per sortir endavant, fugir de les frases grandiloqüents que no tenen significat i dels dogmes de conveniència, abandonar la frivolitat, la banalitat i les insensateses que no porten enlloc per treballar fort i amb determinació. Un exemple a tenir en compte: enguany la Fundació Gala-Dalí ha millorat el registre de visitants respecte l’any passat. No hi ha dubte que l’element cultural ben treballat i gestionat, i la Fundació és exemple, dóna bons resultats per a ells però també per a la ciutat que l’acull, en aquest cas Figueres. Sempre he reiterat el potencial que té la ciutat de Figueres, en matèria cultural, turística i comercial, i mai em cansaré de dir-ho i treballar-hi per treure-li el màxim rendiment en aquests àmbits com en qualsevol altre.

El món local pot ser, certament, una autèntica i excitant aventura que ens permet treure el millor de nosaltres mateixos, i aconseguir millorar el nostre entorn més proper com a primer pas per millorar la resta.

(article publicat a Hora Nova el 20 d'agost)

dimarts, 3 d’agost del 2010

Comentaris sobre el Ple de juliol



Estic satisfet pel Ple de dijous, crec que vam argumentar molt bé les nostres posicions i el govern simplement va aplicar el corró sense donar arguments. Tot això reblat al constant menysteniment (quasi insult) d’en Santi Vila al Grup Socialista. Us adjunto les seqüències que considero més importants del Ple.

Sobre l'expedient de crèdit, on el govern va anunciar que avançava inversions quan en realitat recull rampoines com cada any per reasignar-les. Impressionant el moment en que no saben com finançaran els 2,9 milions € dels Plurianuals de l’any vinent (Casino, Cate, pla de barris, esculturetes), és molt greu perquè tenim el romanent negatiu, no tenim pla de viabilitat i l’estat no permet endeutar-nos més. La solució: o es venen les zones blaves i després FISERSA (crec que aquest és el Pla) o treuen diners dels 40 milions d’euros d’obres no executades. Tot plegat una irresponsabilitat més.

Estudi de viabilitat del projecte d’SPA gegant a la Plaça de Braus. Ni l’empresa ni l’estudi tenen la més mínima solvència. Evidentment vam votar NO a un projecte que implica aportar 1.5 milions d’euros a una empresa privada de dubtosa solvència. Destaco el moment en que Alcalde diu que l’empresa no hipotecarà cap bé municipal i ho inclou al dictamen. Que en Vila, que no entén res en matèria econòmica, pensi que es pot hipotecar un bé aliè, passi però el regidor Ollé que sap perfectament que és una hipoteca ho faci denota total manca de respecte.


En relació al Montessori, Santi Vila reconeix que anirà a Peralada i que ell garantirà un equipament comarcal... fa riure!. Com ho fa l’actitud d’ERC en aquest assumpte. Cal veure Francesc Canet en aquest punt!
Preguntat sobre l’escultura de la Plaça Joan Tutau gestionada per Fundació Caixa de Girona i Arcadi Calzada, no va contestar...!
També vam preguntar sobre el misteriós tall del carrer Santa Margarita que fins i tot ha estat objecte d'interés d'algun blogger particular. Només els va faltar dir allò de “la calle es mía”. El Govern es va riure de tots nosaltres a la cara.
Vam interessar-nos sobre irregularitats a les llars d’infants i sobre la deixadesa de la regidora Milán amb 72 ciutadans i ciutadanes de Figueres i vam demanar, finalment, que s'ajorni la instal·lació de les escultures fins que la situació sigui millor. Òbviament ni cas!


En definitiva corró, quasi-insult i menysteniment. Nosaltres, però continuarem fent la nostra feina de marcatge i denuncia. Ja vindran les eleccions i veurem!

Això si, continuarem definint el projecte que us vaig anunciar. Entre tots construirem una ciutat endreçada, sostenible, segura i pròspera amb la cultura i el comerç com a eixos estratègics. Tot al voltant del nou pla general.