dissabte, 29 d’octubre del 2016

El nou pavelló

En el ple d’ahir, després de mesos de treball, vam poder aprovar el concurs per a l’elaboració del projecte del nou pavelló poliesportiu. És un pas importantíssim per arrencar definitivament un projecte de ciutat que, ja sabeu, ens havíem marcat com a prioritat en el nostre programa electoral, davant l’evidència que és una necessitat real davant la mancança d’espais.

Nosaltres havíem defensat poder fer aquest nou equipament en una altra zona de la ciutat, sabedors que un projecte d’aquest tipus porta associat el desenvolupament del seu entorn en múltiples aspectes. Malauradament, per qüestions urbanístiques, les possibilitats de començar a treballar en l’entorn que proposàvem a la falda del Castell haurien fet dilatar considerablement tot el procés. Mentrestant, la necessitat és evident i creixent. No hem volgut pagar aquest preu


Ens sap greu renunciar a la idea que teníem, però entenem que la necessitat d’espais per a la pràctica esportiva és urgent i inajornable i per això avui estem satisfets. L’esport, especialment l’esport base, és un dels pilars de la cohesió social. Ens felicitem perquè el projecte comença, definitivament, a prendre forma.

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Jornades Cervantes

Enguany fa 400 anys de la mort de Cervantes i des de l’Ajuntament de Figueres hem volgut commemorar aquesta  efemèride amb un seguit d’actes culturals i divulgatius.

La iniciativa de la Regidoria de Cultura  ha estat coordinada pel catedràtic  Joan Manuel Soldevilla, que ha elaborat un programa divers en què ha aprofitat sinergies amb diferents entitats  del municipi.

Us enllaço l'accés a programa de les jornades per tal que en pugueu gaudir clicant aquí.

Finalment us animo a ser-hi presents per tal que puguem ser partícips tots plegats d’aquesta aproximació a un dels genis universals de les lletres i la cultura occidentals.

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Mitja marató a Figueres

Divendres passat vaig assistir sota la Cúpula del Museu Dalí a la presentació de la primera mitja marató de Figueres.

Que finalment es faci la mitja marató és una gran notícia perquè feia temps que el Club d’Atletisme ens havia demanat fer-ho possible i anar complint amb el que els clubs ens van demanar abans de les eleccions és una gran satisfacció. De fet, complir les promeses electorals sempre ho és. No em queda més que agrair al regidor Barrenechea la feina feta, ara i quan m’acompanyava a conèixer els clubs esportius de la ciutat per a preparar el nostre programa electoral. Per a nosaltres l’esport és una prioritat, especialment l’esport base i el local, i el fet que l’Ajuntament finalment contribueixi a l’organització de la mitja és una bona notícia per anar situant Figueres on pertoca, gràcies al Club d’Atletisme i a l’Associació esportiva Mitja Marató.

Des que es va plantejar la possibilitat  fins ara ha passat quasi un any mig. Ara podem dir que ja  la tenim aquí. 

Mitja marató a Figueres

Divendres passat vaig assistir sota la Cúpula del Museu Dalí a la presentació de la primera mitja marató de Figueres.

Que finalment es faci la mitja marató és una gran notícia perquè feia temps que el Club d’Atletisme ens havia demanat fer-ho possible i anar complint amb el que els clubs ens van demanar abans de les eleccions és una gran satisfacció. De fet, complir les promeses electorals sempre ho és. No em queda més que agrair al regidor Barrenechea la feina feta, ara i quan m’acompanyava a conèixer els clubs esportius de la ciutat per a preparar el nostre programa electoral. Per a nosaltres l’esport és una prioritat, especialment l’esport base i el local, i el fet que l’Ajuntament finalment contribueixi a l’organització de la mitja és una bona notícia per anar situant Figueres on pertoca, gràcies al Club d’Atletisme i a l’Associació esportiva Mitja Marató.

Des que es va plantejar la possibilitat  fins ara ha passat quasi un any mig. Ara podem dir que ja  la tenim aquí. 

dilluns, 10 d’octubre del 2016

175 anys del Col·legi d’Advocats de Figueres

Intervenció sota la cúpula del Museu Dalí el divendres 7 d’octubre de 2016.

Avui celebrem els 175 anys del Col·legi d’Advocats de Figueres. I és un honor ser aquí en nom del Consell Comarcal de l’Alt Empordà:  el Col·legi és de Figueres, però és ben evident que el seu servei s’estén a tota la comarca i al partit judicial que la conforma en gran part. La meva felicitació és especialment dirigida als advocats i les advocades que componeu el col·legi: la vostra és una feina molt difícil, us toca defensar la llibertat individual i col·lectiva en una comarca molt difícil. Una comarca colpida per la crisi i marcada per la proximitat d’una frontera que ens causa innombrables problemes de tràfic de drogues, persones i altres delictes. Molt especialment també és la nostra felicitació per als advocats i les advocades que componen el torn d’ofici: a Figueres la majoria dels lletrats en formeu part i això és un orgull.

És difícil la vostra feina, vosaltres sou els garants de la llibertat, els garants d’un procés just que és essència del nostre sistema democràtic. Entenc que es fa molt difícil ser fidels a defensar la llibertat en un món cada vegada més xenòfob i racista. Fixeu-vos què passa quan desapareix el procés, quan els advocats no hi som: doncs que apareixen els pitjors règims, els que no tenen cap respecte per la vida i la llibertat, com el nazisme (convindreu amb mi que és l’encarnació del mal) o les dictadures estalinistes com la del mateix Stalin o els khmers rojos. Convé doncs no oblidar mai que la vostra feina és protecció davant dels abusos possibles de l’estat.

No seria just si no tingués un record pels col·legiats i les col·legiades que han treballat en els moments més difícils del nostre país, que coincideixen amb les dictadures; us imagineu treballar acabada la guerra civil? Hi havia risc personal i professional molt greu. O treballar a les darreries del franquisme, amb els processos sumaríssims com el d’en Puig Antich?

No puc acabar sense felicitar els estaments polítics i judicials per la seva ràpida i acurada reacció en el tema de l’ús del català als jutjats d’Olot; us ho dic en el sentit del que he explicat fins ara: només si ens podem expressar en la llengua que ens van ensenyar quan vam començar a caminar podrem defensar-nos adequadament d’imputacions que poden ser molt greus o serem capaços d’explicar pretensions a un tribunal sobre assumptes que poden ser determinants en les nostres vides.

La meva felicitació, doncs, i el desig que seguiu 175 anys més, perquè la defensa que feu cada dia  de la llibertat i d’un procés amb garanties és la defensa de la democràcia que caracteritza la nostra societat; en resum: el que els americans denominen “el nostre mode de vida”.


Moltes gràcies!