Avui Figueres no
està bé, no s’hi viu bé, un 42 % de les famílies figuerenques són pobres i un
16 % estan extrema pobresa. El balanç dels darrers 12 anys de govern és
pobríssim, no hi ha matisos, com és indiscutible que tot i estar liderat per la
dreta els partits d’esquerres hem participat d’aquests governs.
Fa uns dies Albert
Testart publicava un article en aquest mateix setmanari on instava a l’esquerra
Figuerenca a rectificar la posició política per tal de revertir aquesta
situació i urgia a fer-ho imposant els nostres postulats amb la força de que
disposem en aquest moment, que és majoritària. La realitat és que Testart definia
bé el diagnòstic en estima que hem cedit l’agenda política a la dreta. Jo només
exclouria el període en que l’Alcalde Vila va disposar de majoria absoluta, ho
hem fet, tots i totes, pensant en el millor per la ciutat i sempre esperant una
lleialtat que s’ha revelat inexistent en els governs del PDECAT, inexistent no
amb nosaltres sinó amb els Figuerencs i les Figuerenques que avui tenen una
ciutat destrossada i bruta on no es viu bé.
La col·laboració de
l’esquerra figuerenca a la governabilitat de la ciutat ha estat honesta, ho ha
estat la del PSC, la d’ERC, la d’Iniciativa i també la de la CUP, alguns ho hem
fet participant en governs, altres sostenint-los i altres permetent l’aprovació
d’un pressupost a canvi d’elements molt concrets, i potser menors. Ara bé, no
hem estat capaços de què la col·laboració sigui exitosa per a la ciutat, ens
hem limitat a fer accions puntuals molt necessàries en àmbit de seguretat, dels
esports i en qüestions de rigor pressupostari. No ha estat exitosa en els
àmbits que són decisius per al futur com són l’urbanisme, la cura de les
persones, la cultura i la promoció de la ciutat; quan hem volgut fixar criteri
polític en aquests àmbits els governs municipals s’han trencat perquè des del
PDECAT s’ha seguit amb el seu propi full de ruta, en dos ocasions en els
governs de coalició amb nosaltres.
Mentrestant, i
Testart ho encerta, des del primer pis d’Alcaldia s’han construït estructures
de capil·laritat associativa, jo en diria clientelar, i estructures de poder a
molts àmbits, des de les empreses municipals a algunes associacions de veïns o
en organismes controlats per l’Ajuntament com la Fundació Clerch i Nicolau que
fan i desfan amb una opacitat impenetrable. També s’han anat col·locant peons a
tot arreu on els és possible, que han desembocat en la pràctica col·locació de
l’actual executiva del PDECAT a sou de l’Ajuntament o d’estructures paral·leles
a l’Ajuntament.
El diagnòstic és
greu, no tant per als partits i els lideratges sinó per als figuerencs i les
figuerenques que pateixen un Trujillisme que els ha portat a l’actual situació.
El fet que sigui greu no vol dir que no es pugui curar, però l’esquerra
globalment considerada ha de canviar de marc mental, d’estratègia per a
aconseguir una victòria clara a les eleccions locals de 2019. El camí fins les
properes eleccions és llarg i tortuós perquè a la batalla esquerra-dreta s’hi
suma la situació nacional que dinamita les relacions entre els propis partits
que en el futur haurien de liderar el consistori cap a un nou futur. En posaré
un exemple, en un moment en el que al ple hi ha 10 vots de partits
progressistes i com a mínim 4 vots de centre liberal contraris al govern de
Marta Felip, una i altra vegada ERC o la seva portaveu, han donat suport al
govern quan aquest ho ha sol·licitat però també hem anat detectant que les
formes de Marta Felip fan inviable entendre’s amb una col·laboració lleial; els
socis són lleials, el govern no.
Crec que és
important canviar l’agenda política i implementar polítiques d’esquerres durant
el darrer any de mandat, menys festetes i subvencions i més reformes
estructurals, més carrils bici i menys cotxes a la rambla, menys
privatitzacions i més eficiència en el serveis, començar a fer canvis en els
òrgans de representació i direcció, si el govern està en minoria, per què copa
totes les estructures de poder? Per què entre tots no comencem a rectificar?
El que proposo és
perfectament possible amb l’actual configuració del Ple que no és res més que
un canvi en la direcció política que enterri el programa electoral del PDECAT,
no proposo un canvi d’alcalde que avui és impossible amb la llei a la mà. El
problema rau entre d’altres en la, per ara, ingènua actitud d’ERC que sovint
aguanta un govern de dretes llastimosament inoperant a l’espera que vinguin
temps millors; l’excusa és petita i matussera perquè és ben evident que la
capil·laritat clientelar de Marta Felip o Jordi Masquef va treballant, n’és un
bon exemple el pregó o el disseny d’unes Fires a mida d’un segment de votants
clarament alineats amb el PDECAT.
Des d’aquesta
tribuna, i d’altres, he criticat aquesta actitud d’ERC i se’m replica per
altres vies que seré el responsable d’enterbolir les relacions ERC-PSC i que
això provocarà que no hi hagi un govern d'esquerres, però sovint tinc la
sensació que l’entesa PDECAT-ERC és sòlida i la portaveu d’ERC no acaba de
veure aquest gir cap a l'esquerra que necessita aquesta ciutat. No fer-ho, entenc,
seria continuar amb la inacció del govern municipal que poc a poc es mostra més
inoperant excepte en la pràctica, com deia, de la capil.laritat associativa deixant
de banda, entre altres coses, el drama
social i ciutadà que pateix figueres i ens prepara més del mateix per d’aquí 1
any.
(article publicat al setmanari Empordà el 15 de maig d'enguany)