Darrerament he assistit a la presentació de dues novel·les escrites per dues escriptores figuerenques, nascudes a Barcelona, però ja de casa. Es tracta de “L’afer marsellès” de M. Mercè Cuartiella i “Les nits de Lola Pàton” de Mònica Soler.
Estic acabant el primer, i us recomano que el llegiu perquè hi aprendreu moltes coses sobre les famílies d’avui. I ja em deleixo per començar el segon, després de la magnífica presentació que van fer-ne en Joan Ferreros i la pròpia autora. Especialment perquè passa a Figueres, a la Casa Basca; però també pel paper que hi juguen les dones en aquell món d’homes on aquests, en paraules d’en Joan Ferreros, són ridículs.
La gent de Figueres bull de ganes de fer coses, de viure, d’anar endavant, de millorar i de destacar per ser un referent en tots els àmbits, especialment en el cultural. Un bon exemple són aquestes escriptores, que ens deixen dos regals literaris per ensenyar-nos que la mirada de les dones ens fa molta falta a Figueres. Ens mostren que dues qualitats com la sensibilitat i el treball (considerades tradicionalment i essencialment femenines) poden fer que la nostra ciutat sigui una mica millor.
En resum: a Figueres hi ha talent i hem de procurar fer-lo créixer enmig de la mediocritat que ens envolta massa sovint.