Darrerament he assistit a la presentació de dues novel·les escrites per dues escriptores figuerenques, nascudes a Barcelona, però ja de casa. Es tracta de “L’afer marsellès” de M. Mercè Cuartiella i “Les nits de Lola Pàton” de Mònica Soler.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIzRxM0SOgupd7nKB2NU2WKX5wAXv_YYLAg_-Pqjfp-YzB6wPTe1JItd23ZdNrd8qbZIFdZ0nQOeOsF7j5syvwcm9PSPtR7WA-T-7h9jlW_GJ9g0ha6Yth8hyphenhypheny5_bzu_OyMGmHRNHHJroI/s1600/Lafermarselles.jpg)
La gent de Figueres bull de ganes de fer coses, de viure, d’anar endavant, de millorar i de destacar per ser un referent en tots els àmbits, especialment en el cultural. Un bon exemple són aquestes escriptores, que ens deixen dos regals literaris per ensenyar-nos que la mirada de les dones ens fa molta falta a Figueres. Ens mostren que dues qualitats com la sensibilitat i el treball (considerades tradicionalment i essencialment femenines) poden fer que la nostra ciutat sigui una mica millor.
En resum: a Figueres hi ha talent i hem de procurar fer-lo créixer enmig de la mediocritat que ens envolta massa sovint.