divendres, 30 de novembre del 2012

Tindrem despatx


Un cop la citació judicial de la demanda contenciosa que vam posar ha arribat al Jutjat, el Govern de Figueres s’ha apressat a donar d'uns mínims mitjans als grups municipals.

Lamentable que hagi de ser el jutjat qui ensenyi un xic de democràcia al Govern de Figueres.

dimecres, 21 de novembre del 2012

Entrevista Hora Nova

El setmanari empordànes Hora Nova ha publicat aquesta setmana una entrevista que us enllaço si us interessa. Cliqueu aquí


divendres, 2 de novembre del 2012

1 de novembre al cementiri

Avui recordem, un any més i mai hem de deixar de fer-ho, les víctimes dels totalitarismes, aquells que han mort, conscientment o no, en nom o per culpa d’unes idees. Hi ha víctimes militants, que sabien perquè lluitaven i, fins i tot, a què s’exposaven, i víctimes innocents i ignorants, gent que s’ha vist immersa en la barbàrie sense tenir-hi ni veu ni vot, i que, massa vegades, ni tan sols ha tingut consciència de ser-hi. N’hi ha exemples ben propers, víctimes de bombardejos, com s’ha dit a Figueres, exiliats o simplement víctimes de la misèria de les postguerres. 

Moltes d’aquestes persones ha esdevingut herois: herois amb cara i ulls i un nom per recordar en els llibres d’història i en les cròniques, o herois anònims plorats en la intimitat, de petjada més difusa, però igualment important per conformar el present d’una societat. 

Tots i totes sabem que els herois han lluitat per uns ideals, per canviar el mon per a que esdevingués un lloc millor, més democràtic i més just on els totalitarismes i les injustícies fossin esborrades de la memòria de tots i totes. 

Malauradament han sorgit altres herois: els que es lleven cada dia i, sense plantejar-se grans ideals, sense voluntat de transcendir ni de ser estendards de res, posen els peus a terra i lluiten pel dia a dia. Herois anònims que miren endavant malgrat les dificultats i que l’única frontera que es plantegen creuar cada dia és la de superar una dificultat més, per poder agafar alè i tornar-hi l’endemà, sense treva. Gent que no té grans ideals ni vol sentir a parlar de quimeres; gent amb i·lusions, sí, però sobretot amb necessitats immediates per acomplir i satisfer. Gent que es mereix que els fem costat, que els allarguem la mà i els reconeguem el mèrit que té no defallir malgrat tot.