Philip Zimbardo, psicòleg social de la Universitat de Stanford, va dur a terme l’any 1969 un experiment que va esdevenir la "teoria de les finestres trencades”. L’experiment consistia a abandonar un cotxe al deteriorat barri del Bronx d’aquella època. El vehicle va ser deixat al carrer amb les plaques de matrícula arrencades i les portes obertes per observar què passava. Gairebé instantàniament el cotxe va començar a ser assaltat. Després de tres dies ja no quedava res de valor al cotxe i a partir d’aquest moment va ser destrossat.
Però l’experiment va continuar. Dies més tard es va abandonar un altre vehicle idèntic i en similars condicions però al barri benestant de Palo Alto, a Califòrnia. Durant la primera setmana no li va passar res, però Zimbardo va decidir intervenir i, armat amb un martell, va trencar una de les finestres del cotxe per tal de donar-li aparença d'abandonament. Aleshores es va confirmar la hipòtesi de Zimbardo: tant aviat com el vehicle va trobar-se en mal estat, els habitants de Palo Alto s'hi van acarnissar a la mateixa velocitat i determinació amb que ho havien fet els habitants del Bronx.
El que diu la teoria de les finestres trencades és simple: si es trenca un vidre d'una finestra a un edifici i ningú ho repara, aviat estaran trencats tots els altres vidres. Si una comunitat exhibeix signes de deteriorament i no s'hi fa res o no sembla haver-hi mitjans o interès per a revertir aquesta situació, inevitablement es generalitzarà el delicte, la transgressió i l'arbitrarietat. Es comença per petites faltes o delictes i la situació es degenera ràpidament, ja que no se saben situar els límits ni percebre el que és el bo i el què és l'inconvenient, per a saber què està socialment permès i què està socialment prohibit, per a saber fins a on es pot arribar sense sanció o penalització. Es genera una percepció d'abandonament i es trasmet un missatge nociu: aquí ningú té cura d’això, això està abandonat.
Figueres, em dol haver de dir això del lloc on visc, s'està convertint en una ciutat de finestres trencades que ningú no arregla. I com que no es fa res, la sensació d'impunitat creix i la percepció d'inseguretat cada cop és més present.
Ja és habitual - i cada vegada amb més freqüència - haver d'escoltar notícies d'espectaculars robatoris a botigues de telefonia en plena nit perpetrats per bandes organitzades. Som testimonis impotents de l'incivisme creixent al barri del món millor i tota la zona oest, on el cultiu massiu de marihuana s'està convertint en quelcom tan habitual com impune. Una altra qüestió problemàtica que està creixent fora de control - i que hem denunciat reiteradament els darrers mesos - són les ocupacions il·legals i sistemàtiques i vandalisme a diverses comunitats de propietaris en barris i zones de tota mena al llarg i ample de Figueres.
I què fa el govern per aturar-ho? Res. La Marta Felip ha renunciat completament a les polítiques de seguretat que foragitin el vandalisme i la delinqüència de Figueres. Els exemples més visibles d'aquesta renuncia del govern a prendre decisions els tenim a l'abast cada dia: s'ha confiat la seguretat a una companyia privada a la Plaça de l’Ajuntament. S'ha substituït la Guàrdia Urbana per càmeres de seguretat i, apart d'eliminar la figura del guàrdia de barri que s’havia implementat amb èxit, ara es renuncia al nou parc de bombers després d’anys de promeses.
Quan arribi a l'alcaldia, la prioritat del govern serà la seguretat ciutadana. Les mesures que posarem en marxa els primers mesos seran aquestes:
1) Incrementarem de la plantilla de la guàrdia urbana fins als 95 agents.
2) Crearem una unitat especialitzada en problemes de convivència.
3) Crearem una unitat especialitzada a combatre el tràfic a petita escala i cultiu d’estupefaents a Figueres.
4) Reimplantarem la figura del guàrdia de barri i
5) Establirem mecanismes efectius de coordinació de funcions amb els Mossos d'esquadra per a la persecució de la delinqüència organitzada al Barri de Sant Joan i a la Marca de l’Ham.
Figueres no pot continuar així més temps; ha arribat l'hora de reparar les finestres trencades i, de retruc, la imatge i la dignitat de la ciutat.
Figueres no pot continuar així més temps; ha arribat l'hora de reparar les finestres trencades i, de retruc, la imatge i la dignitat de la ciutat.