En el dotzè congrés del PSC a Barcelona vam dirigir-nos cap a un nou horitzó. Catalunya necessita un partit socialdemòcrata fort i cohesionat que sigui capaç de respondre als molts reptes que ara mateix tenim. I nosaltres acabem de posar els fonaments per oferir una alternativa de progrés a la gestió que la dreta fa de la crisi.
Cal extraure lliçons del que ha succeït al PSC a nivell nacional per ser capaços d’aplicar-ho també a Girona; s’ha escollit un primer secretari per vot secret i directe. Aquesta transparència és pròpia dels progressistes del segle XXI, i els socialistes gironines no hi podem ser aliens. Cal que aprenguem la lliçó i abandonem tics del XIX: prou de pactes i quotes per escollir la direcció a Girona.
La transparència i la democràcia ens acostarà al que demanen la societat i els afiliats. Ara bé, té una repercussió més important, que és imprescindible traslladar a Girona, ja ens permet calibrar el pes de les idees dins l’organització.
Al congrés nacional s’ha palesat que, tot i una campanya mediàtica potent, els suports d’alguna candidatura han estat migrats. Això ha passat perquè s’ha comptat amb quotes que no responien a la realitat.
La dinàmica democràtica encapçalada per en Pere Navarro i una nova generació de polítics, entre els quals ens incloem molts, no ha de tenir aturador a Girona. Convé abordar amb serenor el Congrés de la Federació, però ho hem de fer votant, sabent quins són els suports de què disposem cadascun de nosaltres. Per al progressisme del XXI ningú no és un autèntic candidat si no passa per un procés democràtic, ni cap idea és bona si no es discuteix i es vota.
És necessari integrar tots els actius, però abans la democràcia interna ha de parlar alt i clar. Estic convençut que convé escollir el primer secretari de forma democràtica, sense pactes previs. No pretenc amb la meva proposta escombrar ningú; al contrari, vull integrar tothom, però sabent qui som tots plegats.
És hora, doncs, de construir un PSC més progressista i transparent a comarques gironines. Un PSC que representi la immensa majoria dels gironins i gironines, que sigui capaç de definir-se en tots els reptes que tingui al davant. Per fer-ho, la meva recepta és transparència, democràcia i renovació, sense etiquetes prèvies. Em fa riure quan alguns socialistes gironins es reivindiquen davant de la resta com a catalanistes. No som gent d’etiquetes. Personalment, no accepto que ningú al PSC pretengui ser més catalanista que jo mateix.
Si complim rigorosament amb els principis de democràcia que ens ha ensenyat el dotzè congrés, el nostre serà un partit amb un futur immillorable. Qualsevol pacte de quotes sota una catifa ens condemnarà irremeiablement perquè ens allunya del que som: progressistes del segle XXI.
No estic disposat a prestar-me a acords sota un objectiu d’unitat que eviti la presa de decisions democràtiques i malmeti un més que necessari debat d’idees. Convé unitat, però després de votar.
(article publicat al Punt Diari el 29 de gener de 2011)