divendres, 27 de novembre del 2009

De Madrid a Figuers

(ARTICLE PUBLICAT A L'HORA NOVA)

La setmana passada vaig estar a Madrid des de dimarts fins a dijous per diversos assumptes: polítics, professionals i familiars. En aquest petit article tinc intenció de descriure-us la feina feta, però el que em fa més il·lusió és intentar transmetre com vaig viure la meva visita. Haig de dir que la ciutat és molt diferent, cada vegada més, de com jo la vaig conèixer ja fa una colla d'anys. I la vaig arribar a conèixer una mica: fins i tot hi vaig viure tot un any quan en tenia 18. Després ja no vaig tornar a casa.

Des d'aleshores la ciutat s'ha modernitzat molt: tot són grans estacions de metro i grans infraestructures i arreu es nota una inversió brutal, tant de l’Estat, com de la Comunitat, com de l’Ajuntament. Les obres són constants, i sembla que tot sigui una carrera per tal de fer que tot evolucioni a una velocitat vertiginosa. El cas és que aquesta manera de fer sembla copiada de "l’estil Florentino": gastar calers i calers a manta. Aquesta és una situació, d’entrada, indignant perquè penses: "qui ho paga tot això?" I arribes a la conclusió que... nosaltres! I que mentrestant ens foten a parir tant com poden, ens diuen insolidaris i estan disposats a passar “el cepillo” a l’Estatut i a nosaltres mateixos. Després de fer quatre consultes pots observar que no ho paguem tot (sí que hi contribuïm, però, a través de la inversió de l’estat) però si mires el deute de l’ajuntament és estratosfèric. La veritat és que allà ja se’n foten del Faraón Gallardón i les seves obres! Per acabar-ho d’adobar , ZP els ha arriat un FEIL per fer més obres que ells dediquen a canviar estàtues d’emplaçament perquè fa lleig fer i desfer voreres constantment. Només cal agafar el metro a la T4 de Barajas (de la qual podem comparar la coberta de Richard Rogers amb els aplacats de guix de la nostra T1). O arribar a l’estació de metro Nuevos Ministerios, que ve a ser una cosa de 6 pisos sota terra amb Renfe i Metro inclosos. Per cert: algú ha vist el metro a la nostra T1? En fi, per a què seguir?

El cas és que dimarts vaig assistir a una reunió de la FEMP en representació de l'Ajuntament de Figueres. S'hi va repassar l’estat del transport urbà a Espanya. Al meu entendre, era un fòrum estrany on el PSOE i el PP se les fotien, Alcalde de Béjar versus Alcalde de Valladolid. Tot i el sarau obligatori, hi va haver diverses propostes per organitzar trobades. La primera, unes jornades sobre finançament de transport públic que va oferir-se a organitzar Màlaga. L’alcalde de Valladolid hi va demanar que se subvencionés el GLP, un combustible especial que usen els seus busos; a propòsit d'això ,jo vaig proposar que s’analitzés la possibilitat de finançar el reciclatge i destrucció de les bateries del nostre bus, ja que, si bé el cost diari és barat, la destrucció de la bateria es menja tot aquest estalvi.

Parlant de casa nostra, Figueres, i pel que fa als busos elèctrics, val a dir que en comprarem més, i no per què els companys d’IC no es posin nerviosos i parlin d’acords programàtics (que, fins on jo recordo, els acords que tenen només són amb CiU, Richard Elelman dixit). Els comprarem, sí, per a les línies on són útils i on no ens deixin els usuaris en ple mes d’agost sense aire condicionat. És a dir, tindrem en compte els usuaris abans que els programes entre CiU i IC , però sempre que es pugui seran elèctrics.

Tornant a la reunió de Madrid, també vàrem acordar-hi celebrar unes jornades de gestió de sancions a Figueres ,on tindrem la presència de més de 70 ajuntaments per a posar idees en comú.

Segueixo amb el programa del viatge: el dimecres el vaig dedicar a assumptes de picaplets a l’audiència Nacional.

El dijous a les 10 del matí vaig assistir al Ministeri de Foment a la signatura del conveni del convent dels Caputxins, junt amb els diputats Sáez i Canet i la diputada Palma i tot acompanyant l’Alcalde. Va ser un acte emotiu dins el marc de 37 signatures en 40 minuts. Tot i això, la satisfacció per la subvenció a Caputxins és enorme: ha estat una feina molt ben feta, ben treballada i molt perseguida. No hem fet pocs viatges amb el regidor Ciro Llueca per tal d'aconseguir això que hem aconseguit: dijous el pastisset va tenir cirereta, però hi va haver moltes hores de forn prèvies. Al final, tornada a corre-cuita i feina a Barcelona fins tard.

Permeteu-me pensar que tot i la descripció típica i tòpica que he fet al principi, l’únic camí cap al Futur, el de Figueres i el del país (sigui quin sigui el de cadascú), és entendre’ns, perquè, si bé quan veig l’estació de Nuevos Ministerios em “ratllo”, no deixa de ser cert que a Figueres ,l’Estat (amb un govern socialista) hi està invertint més de 16 milions d’euros. Per tant: a defensar l’estatut,; i si ens el declaren inconstitucional ,haurem de demanar la reforma de la constitució. Hem de seguir avançant, amb sentència favorable o no, cap a un estat federal que penso que és l’únic camí per tal que tots i totes ens trobem còmodes en aquest invent de país en què vivim.

Per acabar la setmana, diumenge vaig anar a Maià, a l’homenatge a Ernest Lluch. Allà, el nostre President, José Montilla, va mostrar una fermesa i un lideratge que mai ningú havia mostrat, va dir les coses pel seu nom i va afirmar que, com a país, no ens conformarem amb un copet a l’esquena. M’agrada la gent com ell, que diu les coses pel seu nom: persones fermes i tenaces.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Inauguració de l'exposició dedicada a Narcís Monturiol


Acabem d'inaugurar l'exposició "Narcís Monturiol, una veu entre l'utopia i la realitat", que forma part del actes de Figueres 2009 Capital de la Cultura Catalana. És una mostra magnífica.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Un dia de tardor

Demà al matí els socialistes anirem a Maià de Montcal a recordar l’Ernest Lluch. Hi serem molts afiliats i simpatitzants que any rere any solem anar-hi. Ja fa temps que ens el van arrabassar, però el seu record segueix ben present, com també segueixen presents les ganes de reivindicar el pensament i l’obra d’en Lluch.

Personalment, només puc parlar del meu coneixement d’en Lluch a través dels seus escrits i de la seva etapa com a ministre.

Permeteu-me, però, un petit record personal: fa molts anys, segur que era pels volts del 78 o el 79, vaig acompanyar els pares a un dinar a un lloc propietat d’en Palol de Peralada; si no ho recordo malament, en deien el corral i hi havia un camp de tir al plat, a més d’un espai per fer costellades i trobar-se amb els amics. Estava situat a la carretera de Llançà, on ara hi ha el restaurant “El Jou Vell”. Doncs bé, aquell dia vaig entendre que anàvem a dinar amb algú important relacionat amb la política. Recordo que tot plegat va durar molta estona, com també recordo com el meu pare i en Martí Sans varen escoltar i després debatre amb aquell senyor que havia vingut per compartir el seu temps amb tots ells. Després, ja només recordo com la mare un dia em va dir que havien fet ministre aquell senyor que tant els havia agradat.

L’altre record és d’un dia de tardor en què hi va haver un atemptat amb bomba a Barcelona que va desconcertar a tothom; recordo declaracions confuses fins unes hores més tard en què es va descobrir que el vertader atemptat havia succeït en un pàrquing unes hores abans.

divendres, 20 de novembre del 2009

Més de 4,6 milions d'euros per a Figueres


Amb la Montse Palma, hem presentat el FEIL 2010, que suposarà una inversió de 4,6 milions d'euros a la ciutat

diumenge, 15 de novembre del 2009

Resum de la conferència 'Dos anys de govern'


Aquest és un resum de la meva intervenció a la conferència 'Dos anys de govern', en la què he realitzat un balanç d'aquests dos primers anys de mandat i he parlat de les iniciatives de futur.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Dos anys de feina


Aquest és el vídeo que projectarem durant la meva conferència 'Dos anys de govern', amb un resum en imatges de la feina feta en aquests dos primers anys de mandat.

diumenge, 1 de novembre del 2009

4 de fresques

Avui al cementiri de Figueres a l'acte d’homenatge als morts de la guerra civil, els morts de la guerra mundial i als represaliats del franquisme, hem dit que el millor homenatge és preservar les nostres institucions i la nostra democràcia de les mans dels xoriços. Sinó crearem desafecció i tornarem a ser, com fa 70 anys caldo de cultiu pels feixismes i pels indiferents, d’aquí a l'abisme hi ha molt poc.

Seria una pena fallar als qui es van deixar la vida, el patrimoni, la família i la salut per la nostra democràcia.

Lluitem perquè això no passi!