Quan vaig assabentar-me de la nova inundació de les vies de l'AVE a Girona no m'ho podia creure: dos vegades en tan poc temps i cap responsabilitat depurada ni cap explicació convincent oferida per Adif o el ministeri de Foment. Tothom és conscient dels greuges i inconvenients que han hagut de patir els gironins cada vegada que el servei ha quedat interromput, però... i els figuerencs que el fan (i fem) servir cada dia - o ocasionalment - per anar i tornar de Girona o Barcelona? No són pocs, precisament!. Com tampoc són pocs els figuerencs que cada dia han d'agafar aquest desastre d'asfalt anomenat N-II.
Sense deixar de tenir present ni un instant l'estat de la nostra Rambla, crec que ja és hora que els nostre govern comenci a pressionar una mica més a qui escaigui (llegeixi's Ministeri de Foment) per tal de trobar i executar solucions que siguin definitives per evitar nous talls de servei a la línia d'alta velocitat entre Girona i Figueres.
I és precisament ara, aquest moment estratègic, políticament parlant, quan caldria que l'alcaldessa fes front comú amb la conselleria de territori i sostenibilitat per unir sinèrgies i pressionar Foment, implicant la resta de partits, i no limitar-se a fer seguidisme passiu, i deixar-ho tot en mans de Carles Puigdemont i Santi Vila, en lloc de ser-ne part activa. Malauradament, hi ha absències que parlen i silencis que ho diuen tot. Figueres és, amb Girona, la gran damnificada dels nyaps de l'estació d'alta velocitat de Girona i, com a tal, ha d'exigir solucions, perquè el temps dels usuaris té un preu, i la paciència d’aquests un límit.
No podem restar de braços plegats, ni permetre que l’alcaldessa es desvinculi d’un tema de vital importància com aquest, perquè ens hi juguem la mobilitat del territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada