divendres, 25 de juny del 2010

La crisi al jutjat


Les darreres setmanes he tingut força vistes al jutjat, algunes de les quals no s’han pogut celebrar per les raons més variades, totes incomprensibles en un món 2.0. La problemàtica és ben diversa: incompareixença, manca de citació personal perquè les bases de dades són obsoletes, deixadesa dels citats -quan no voluntat de no anar al judici perquè ja saben que amb una trista multa (que no pagaran) se soluciona-.
A banda de les vistes, podem fer un repàs de més desastres: interposició de demandes executives en les quals es triga més d’un any a aconseguir que el Jutjat es doni per assabentat o, fins i tot, pèrdua d’expedients! Em podria allargar molt més, però emplenaríem pàgines i pàgines sense més sentit que flagel·lar-nos davant un mal funcionament endèmic.

La situació és especialment greu en el context de crisi que estem patint. M’agradaria remarcar, però, que sovint sento a dir: “la crisi que ens ha tocat viure”; no estic d’acord amb aquesta afirmació que defuig responsabilitats, ja que tots som una mica responsables d’haver muntat una economia basada en el totxo i en un consum irreal. Aquesta manera de fer ha provocat que als jutjats encara hi hagi més feina i, per tant, més saturació. 

Actualment la problemàtica es molt greu perquè al Jutjat s’hi ventila activitat econòmica i cal la màxima celeritat, ja que tenim parats als Jutjats molts milions d’Euros de tot el país que no es mouen. Això provoca greus conseqüències. 
Permeteu-me explicar un cas personal, evidentment sense vulnerar el secret professional: una execució de pagarés per 80.000,00 € d’una empresa amb dificultats s’ha demorat més d’un any. Evidentment, en aquest període de temps el deutor ha esdevingut insolvent i el meu client ha hagut de tancar; conseqüència: el meu client sense feina i amb deutes i els quatre treballadors sense feina i reclamant una indemnització que l’altre no pot pagar. Dramàtic, perquè us ben asseguro que si s’hagués despatxat l’execució dels pagarés en els 10 dies que marca la llei això no hauria passat.

Calen solucions d’immediat per acabar amb aquest mal, segur que donaríem un impuls important a la recuperació econòmica. De fet, així ho apunta Joan Majó al seu llibre "Després de tocar fons", que us recomano decididament. 

Admeto que el govern de la Generalitat ha fet un esforç important amb unes inversions tremendes en equipaments judicials, però ara toca un esforç més, que ha de venir des de Madrid i que hem d’impulsar el col·lectiu dels juristes, des de la Universitat fins al darrer magistrat del Suprem. Cal canviar el nostre ordenament processal, l’hem de reformar radicalment per reduir tots els terminis i fer-lo entrar al món de les noves tecnologies: no podem anar citant en paper, no podem deixar que ja a la llei s’estableixin terminis de més de 15 dies per fixar una vista. Entenc que el que demano contradiu radicalment la nostra tradició jurídica i s’aproxima als sistemes anglosaxons, però és que el món ha canviat i estem anant contracorrent entestant-nos a creure que el nostre sistema és més garantista, quan realment no és així. L’única garantia és que quan vas al jutjat les coses se solucionin, per bé o per mal...
Què en faré quan tingui la interlocutòria que em despatxi l’execució dels 80.000,00 €? Donar-la a l’amo i als treballadors perquè se l’emmarquin? Que hi posin per títol allò que ens diuen tant sovint al jutjat (i es queden tan amples!) “s’han respectat tots els terminis excepte el de dictar la resolució degut al volum d’assumptes que té Sa Senyoria sobre la taula”?

En conseqüència, calen reformes urgents per fer aflorar una gran quantitat de recursos que es troben paralitzats als Jutjats de tot el país. Cal que la primera instància es ventili en menys d’un mes, cal més oralitat, cal més flexibilitat en la proposició de proves, cal saber que el correu electrònic existeix, cal saber que els arxius PDF existeixen i cal voluntat de la judicatura i dels puristes del dret per a entendre que això ha de canviar, que no podem seguir aferrats a una tradició jurídica que és obsoleta i que perjudica els interessos del país i dels que hi vivim.

Cal derogar les actuals lleis rituàries i dictar-ne de noves d’immediat (però que qui ho faci sàpiga què és un mail).

dimarts, 22 de juny del 2010

Rapidesa i eficiència


El divendres passat vaig publicar a Hora Nova l’article “El burca en una societat democràtica”.
I aquest dilluns, el govern de Santi Vila ja ha decidit tirar endavant la proposta, adoptant, fins i tot, l’expressió “cares tapades” que usava al meu article.

No passa sovint que aquest govern actuï d’acord amb l’oposició... Felicitats, doncs!

La nota discordant potser recau en el regidor d’IC, que no votarà amb el govern, diu,  per coherència. Reconec que aquesta és una qüestió ideològica, però penso que no és política-ficció i que, en tractar-se d'una decisió de directa aplicació a Figueres, aquesta postura posa en qüestió la unitat del govern. Ja s'ho faran, però. No és aquest el tema...

Anant al que m'interessa: felicitats per escoltar!


Us recordo, d'altra banda, que segueixo penjant puntualment en aquest blog les actes de Plens i de Junta de govern que l'Ajuntament no publica a la web consistorial. Les trobareu a la secció "documents".

divendres, 18 de juny del 2010

El burca en una societat democràtica


En les darreres setmanes hem pogut assistir a un reguitzell de decisions a l’entorn de l’ús d’alguns vestits que tapen la cara en la seva integritat. Aquest és un debat que en la majoria de les ocasions ha proposat i promogut el Partit Popular, sovint amb una clara intenció electoralista.

En termes d’incidència real, aquest és un debat completament estèril perquè la presència de burques o niqabs a Catalunya és testimonial, i a la nostra ciutat, inexistent.

Abans d’expressar el meu posicionament, que com veureu és clar, rotund i sense matissos, vull fer un repàs a l’argumentari dels prohibidors, tant de dretes com d’esquerres. Per part de la dreta se’ns proposen uns arguments basats en la necessitat d’una prohibició per qüestions d’integració al nostre país de les persones provinents de països islàmics, tot plegat amb clars tints de racisme i sense cap concessió a la multiculturalitat. Des de l’esquerra se’ns parla del fet que la prohibició és del tot necessària per una qüestió de dignitat de la dona, amb una retòrica escorada a unes elits i totalment demodée. He sentit també arguments de caire cultural i religiós per a defensar la conveniència de no prohibir les cares tapades.

Fora d’aquests criteris considero que totes aquestes posicions pateixen d’un pecat original que em fa preguntar si alguns dels que ens dediquem a la política no hem perdut la noció de qui i què som.

La nostra és una societat democràtica, una societat en què tots som iguals. Un sistema que ens ha costat molts anys construir i que ha de ser radicalment preservat dels atacs que pugui sofrir, vinguin d’on vinguin. No tinc cap dubte que les cares tapades constitueixen un atac i un menysteniment flagrant i inacceptable de la nostra democràcia.

En una democràcia tots som iguals, i, per ser iguals, necessitem veure’ns la cara, necessitem relacionar-nos d’igual a igual sense cap mena de diferència i això només es pot fer amb la cara descoberta, amb la cara al vent, que deia el cantant!

No és admissible que als nostres espais de relació urbana, als nostres parcs, a les nostres biblioteques, a les nostres dependències públiques, a les nostres escoles hi hagi gent que no ens ensenyi la cara, perquè si permetem això, haurem perdut la nostra condició de demòcrates, els nostres valors com a societat. Estarem acceptant que altres valors, com la religió, la cultura o la incivilitat en el cas de qui porta un passamuntanyes, estiguin per sobre de la nostra democràcia estrictament laica i igualitària.

Al principi d’aquest article he manifestat que el debat és irreal en termes de presència d’aquestes robes, però és un debat real pel que fa a la pervivència del nostre propi model de civilització. Per cert, un model que ho admet tot sense matissos: ens podem cobrir el cap o passejar-nos nus pel carrer (com a BCN), però el model exigeix la més estricta igualtat en uns principis essencials que són inalienables i innegociables. El més bàsic, la igualtat entre totes les persones, i això exigeix veure’ns la cara els uns altres, perquè només així som capaços de relacionar-nos amb èxit i anar avançant cap a un futur que serà millor, vestim del color que vestim.

La Figueres que jo vull serà una ciutat radicalment democràtica en la qual tothom hi cabrà, vesteixi com vesteixi, però en la qual hi haurà unes normes democràtiques de compliment obligat per tothom. Entre elles, respectar, estimar, promoure i preservar la nostra democràcia; i això, entre d’altres coses, es fa veient-nos la cara, sense cap excepció.

(article publicat a Hora Nova avui 18 de juny)

dijous, 17 de juny del 2010

dissabte, 12 de juny del 2010

Gestió municipal de l’embarraca’t, un exemple a no seguir!


Aquesta setmana ha saltat a la premsa el fet que la persona contractada per a gestionar l’embarraca’t ha repartit 11.388,00 € provinents del benefici de la barraca de gots (ho transcric literalment: podeu comprovar-ho en el mail enviat per en Ramon Serra a totes les entitats i que us adjunto) entre les entitats que disposaven de barraca.

L’Embarraca’t, lògicament, genera despeses -les més destacades de les quals són les actuacions dels grups i el lloguer d’escenaris i equipament de llum i so- i ingressos, que provenen dels contractes de patrocini, del lloguer de les barraques a les entitats i, finalment, de la "venda" dels gots de plàstic.

Els gots reciclables són pagats per un proveïdor de begudes i, com és sabut, es "deixen" als usuaris a canvi d'una "fiança" d'un euro. La majoria dels usuaris de barraques no retorna els gots per recuperar la fiança el darrer dia de concerts, de manera que es genera un ingrés que es queda l’ajuntament en virtut d'un acord amb el proveïdor. Aquest any la quantitat obtinguda per la venda dels gots ha estat d'uns 11.388,00 €, que haurien d'haver-se comptabilitzat a favor de l'ajuntament com a ingrés.

Dic que "haurien" perquè aquest any la cosa ha anat una mica diferent. Si fem una mica de memòria es va contractar un gestor extern, el senyor Ramon Serra, per gestionar l’Embarraca’t en comptes de confiar-ho als funcionaris municipals que ho havien fet fins ara. Nosaltres ja ens hi vam oposar. Teníem motius per desconfiar-ne i ara tenim raons per denunciar-ho i demanar responsabilitats. El contractat extern va decidir que els 11.388,00 € euros provinents de la venda de gots reciclables havien de tenir un destí millor que la caixa de l'ajuntament. Així que, després de repartir-ne una part a les entitats que van participar a l’embarraca’t i guardar-ne una altra per a assumir compromisos misteriosos, va decidir que tots plegats anirien a sopar per celebrar l’èxit de l’Embarraca’t.


Ras i curt: no s’ha ingressat ni un euro a la caixa de l’ajuntament, s’han repartit 11.388 € en sobres i en efectiu i s’ha fet un sopar.

Com era d’esperar la resposta del govern proclamant la correcció del procediment no s’ha fet esperar. Això si, amb una nota de premsa que no té preu i que mereix un acurat comentari de text.

Permeteu-me transcriure el més destacat i el que en penso:

El punt de partida econòmic de l’organització d’aquest esdeveniment de les Festes de Santa Creu és de 145.000 € en despeses (partida 10 17 33404 22609), i de 13.000 € (partida 10 33604) d’ingressos.

Efectivament el cost previst són 145.000 i els ingressos 13.000, aquests ingressos cada any han correspost a la venda de gots en una barraca escollida per fer-ho. Quin document avala un canvi per a repartir aquests diners en sobres, en efectiu i sense fiscalitzar per la intervenció municipal?

El pressupost final aprovat per a la realització de l’embarraca’t 2010 és de 155.400 €  dels quals 143.400 € provenen de la partida d’embarraca’t (10 17 33404 22609) i 12.000 €  provenen de l’esponsorització  que les comissions negocien amb el proveïdor de les begudes i que determinen que aquesta quantitat vagi a ampliar la despesa de les actuacions musicals i així millorar l’oferta musical de l’activitat. Aquest pressupost és aprovat en data 9 d’abril de 2010.

Aquí comencen els problemes reals. El pressupost final no és el que diu el govern, és el que consta al pressupost municipal i no el que pugui acordar el senyor Xavier i el seu amic Ramón amb les entitats. Se’ns diu que el pressupost s’augmenta en 12.000 provinents d’esponsorització que les comissions negocien amb el proveïdor de begudes, molt bé: on és el conveni del proveïdor de begudes amb les entitats? És amb una o amb totes? Se’ns diu que per pagar músics, molt bé qui paga els músics? L’ajuntament o les entitats? L’ajuntament, doncs els 12.000 haurien d’ingressar a la caixa de l’ajuntament per després pagar músics. O és que l’ajuntament a més de pagar les entitats amb sobres també hi paga els músics?

Una última pregunta: el pressupost que diuen aprovar en data 9 d’abril substitueix la voluntat del Ple?... En Santi Vila ho té molt clar:

(Entrevista digital publicada a Diari de Girona i Empordà. Si la voleu consultar-la cliqueu aquí)

Així mateix, les entitats varen negociar amb l’empresa proveïdora de begudes que també es fes càrrec dels gots  reutilitzables amb què servir les consumicions,  dins els tractes de proveïment que estableixen les entitats amb el proveïdor acordaren que, els beneficis que suposa la no recuperació de la fiança que s’aplica per la seva utilització per part de l’usuari, es repartiria entre les entitats. Un cop finalitzada l’activitat, aquesta quantitat és de 11.388 €.

Aquí els responsables de l’embarraca’t superen el que és insuperable. Penso que no deixen ni una norma tributària per incomplir, i la Llei d’Hisendes Locals ja n’hi en parlo. M’agradaria saber que en pensa el proveïdor de les begudes si no és que fa sopes en un frau.

Per puntualitzar, no em consta que els beneficis dels altres anys de la venda de gots se’ls quedessin les entitats. En tot cas resulta que el gestor extern va recollir els diners a l’entitat encarregada de vendre els gots i els va repartir. Un responsable municipal col·locant diners sense fiscalitzar en sobres i repartint-los! Quants en va repartir? Ell diu que 11.388,00 €. Si ell ho diu bé, però prefereixo que m’ho digui l’interventor!
Que jo sàpiga si el proveïdor de begudes volia fer això havia de fer un abonament sobre els productes consumits. Fixem-nos que al final la nota del govern diu que els diners que es reparteixen són del proveïdor, no tenen suport documental, es reparteixen en efectiu i en sobre...això és en negre. Foto: un responsable municipal repartint diners en negre d’un tercer?

En concepte de repercussió de costos per a la instal·lació d’estands, l’ajuntament ingressarà un total de 13.845 € per part de les entitats, cobrint així el pressupost d’ingressos previstos. 

En aquest punt ja no sé que dir! Com és possible que el contractat adhoc amb la voluntat i connivència del seu cap Xavier Diaz, reparteixi diners en sobres quan coneix que les entitats deuen 13.845 € a l’ajuntament. No és més senzill ingressar el contingut dels sobres?

En qualsevol cas el que s’havia de fer és ingressar els diners a l’ajuntament i després si políticament es volia, compensar l’ocupació de via pública. També es podia acordar la concessió d’una subvenció via junta de govern però MAI dels MAIS es poden repartir calers recaptats en un espai municipal per un treballador municipal en sobres i després organitzar una xefla.

Conclusions:

1. Aquesta nota és el somni de qualsevol inspector d’hisenda. En poques línies dos il·lícits tributaris.
2. Es reparteixen diners en sobres per un responsable municipal a entitats que deuen diners a l’ajuntament i després es fa un sopar!
3. Vista la situació hem demanat:


- Còpia dels convenis amb el proveïdor de begudes dels dos darrers anys que tinguin relació amb l’embarraca’t. Degudament diligenciats per senyor Secretari en relació a la data de registre d’entrada a l’ajuntament.

- Còpia de les actes de les reunions de preparació de l’embarraca’t. Degudament diligenciades en relació a les dates de celebració i dates d’entrada de les actes al registre general.

- Informe del Sr. Interventor sobre la gestió de l’embarraca’t en relació a la gestió comptable dels ingressos i les despeses i amb expressa comparació amb els darrers 5 anys.

4. La opinió del PSC, transmesa pel regidor Ciro Llueca el passat dimarts, és que els diners municipals no es reparteixen en sobres i molt menys es va a sopar amb ells i que aquesta pràctica un cop acreditada exigeix la immediata assumpció de responsabilitats polítiques pel coordinador de l’àrea Xavier Díaz com a últim responsable d’aquesta praxi.
5. No es va demanar cap responsabilitat a ERC en quan considerem que acaben d’aterrar, que tot ha estat preparat per l’anterior regidora Sra. Milán que és qui va contractar el gestor extern per a fer una gestió excel·lent.
6. No hi ha inconvenient en subvencionar les entitats; al contrari, però amb compliment de la legislació vigent.

divendres, 11 de juny del 2010

Santi Vila segueix contractant càrrecs de confiança


Hem sabut que que el govern amplia la nòmina de càrrecs de confiança, alié, com ja ens té acostumats, a la realitat actual i a la inajornable necessitat de contenir la despesa. El PSC ha publicat una breu nota al respecte, que poso a la vostra disposició:

El PSC considera 'temerari' ampliar el nombre de càrrecs de confiança a l'Ajuntament de Figueres en plena crisi econòmica

Davant la complicada situació econòmica, el grup socialista torna a reclamar la reducció a la meitat dels assessors de CiU, que costen a la ciutat més de mig milió d'euros anuals

Mentre era a l'equip de govern, el PSC va renunciar als seus càrrecs de confiança amb l'objectiu d'ajustar la despesa municipal al context econòmic actual.

El grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya a l'Ajuntament de Figueres vol expressar la seva preocupació i decepció per la recent ampliació de nombre de càrrecs de confiança de l'equip de govern de Santi Vila, amb la contractació d'un nou assessor que col·laborarà en diverses temàtiques relacionades amb les àrees governades pel grup municipal d'ERC.

El PSC considera lògic i entén que ERC, que gestiona la meitat de les regidories de l'Ajuntament, vulgui incorporar un assessor per a executar diferents tasques que s'han de desenvolupar a les seves àrees.  El grup municipal, en canvi, considera desproporcionat i temerari que el grup municipal de CiU, que controla l'altra meitat de les regidories, mantingui els seus vuit càrrecs de confiança en plena crisi econòmica. Per aquest motiu, el grup municipal del PSC torna a reclamar  que es redueixin a la meitat els càrrecs de confiança de CiU que van ser nomenats a dit per Santi Vila i que costen a la ciutat més de mig milió d'euros anuals.

El grup municipal ja ha demanat en diverses ocasions la reducció dels càrrecs de confiança de CiU com a part d'un pla de sanejament que permeti millorar la delicada situació financera de l'Ajuntament.  El consistori  va tancar la liquidació del pressupost de l'any passat amb un dèficit de 880.389,56 euros i un percentatge d'endeutament del 112,85%, uns números vermells que el converteixen en un dels 100 ajuntaments més endeutats de tot Espanya.

L'exemple del PSC

El PSC vol recodar que, mentre era a l'equip de govern de l'Ajuntament de Figueres, va renunciar, a finals del 2008, als seus dos càrrecs de confiança amb l'objectiu d'ajustar la despesa municipal al context econòmic actual.

I què diu l'alcalde a tot això?...
(Entrevista digital publicada a Diari de Girona i Empordà. Si la voleu consultar-la cliqueu aquí)

dijous, 10 de juny del 2010

Una valoració del Ple


Avui reprodueixo la valoració que el PSC fa del darrer ple celebrat a l'Ajuntament. Us deixo, al final, un vídeo amb algunes de les intervencions dels regidors del grup municipal socialista i les corresponents rèpliques del govern, de les quals ja tindrem temps de parlar-ne.

El PSC posa de manifest la insolvència del projecte de la plaça de Braus

Pere Casellas demana que no s'inverteixin 1,5 milions d'euros municipals en una iniciativa promoguda per empreses amb greus riscos d’insolvència.

En relació amb la moció per denunciar els immigrants irregulars que s’empadronen, el portaveu socialista demana que es persegueixi “la delinqüència, no la diferència”

El PSC de Figueres va presentar en el Ple de 3 de juny de 2010 la documentació oficial que demostra la insolvència de l’empresa Sports Vida & Ocio, a la qual Santi Vila (CIU) vol comprometre 1,5 milions d’euros municipals per realitzar el complex esportiu de la Plaça de Braus. Vila va defensar la necessitat de dotar amb els diners municipals el projecte, que s’amplia respecte la primera versió amb pistes de pàdel i spas. El portaveu socialista, Pere Casellas, va manifestar que,  amb la documentació aportada, calia deixar sobre la taula l’estudi de viabilitat aportat per l’empresa, que compta amb un demolidor informe en contra de l’interventor municipal. La coalició formada per CIU, ERC, el regidor Elelman (ICV) i el regidor trànsfuga Pere Pujulà, va aprovar l’estudi de viabilitat. El PSC va avisar que no permetria abocar els diners municipals en una empresa insolvent.

Casellas va presentar en el mateix Ple una moció per crear una comissió per a l’anàlisi i reducció de la despesa municipal i per a l’elaboració d’un pla de viabilitat financera, atès que la liquidació del pressupost es va tancar amb un endeutament del 112,85% i un dèficit de 880.389 euros, per la qual cosa la Llei d’hisendes locals obliga l’Ajuntament a fer un pla de viabilitat. El portaveu socialista va avisar que, de seguir en la mateixa situació de precarietat econòmica, no es podrà fer un nou pressupost per a l’any vinent, i caldrà prorrogar l’actual. Figueres ocupa el lloc 97è en el rànquing de ciutats espanyoles per volum de deute.

La regidora Núria Navarro (PSC) va sol·licitar en el torn d’intervencions que la ciutat de Figueres s’avancés en la posada en vigor del projecte Educat 1x1, destinat a convertir a digitals les aules i els processos de les escoles i instituts catalans. Navarro va sol·licitar que coordinadament amb els Instituts i el Departament d’Educació s’ajudi a dotar les escoles de pissarres digitals, i els alumnes figuerencs d’ordinadors portàtils, així com a realitzar sessions formatives per a mares i pares, davant el projecte que ha de culminar el 2013 amb la total digitalització dels processos de formació dels infants i joves figuerencs. La regidora d’Educació, Yolanda Milán (CIU) va contestar amb un lacònic “ja ho farà la Generalitat, que és l’òrgan competent”. Navarro va declarar a la sortida del Ple que Figueres ha d’apostar per donar un valor afegit als seus estudiants de primària i secundària: “no podem anar sempre a remolc de les altres administracions”.

D’altra banda, el regidor Ciro Llueca (PSC) va deixar en evidència que una sol·licitud de subvenció de 942.367 euros presentada per l’Ajuntament a la Generalitat contenia errors de fons que amb tota probabilitat faran perdre les opcions de la ciutat. La proposta del govern de Santi Vila (CIU) no complia cap dels 7 criteris de valoració fets públics per accedir als ajuts. En relació amb una altra subvenció, destinada a la redacció del projecte d’un nou equipament bibliotecari, Llueca va reclamar que el projecte sorgís de manera transparent a partir d’un concurs d’idees en lliure concurrència pública, no per encàrrec “a dit” de l’alcalde Santi Vila.

En el mateix Ple, el consistori va aprovar el tràmit per facilitar la creació d’una zona de culte multiconfessional a tocar del cementiri municipal. El PSC va votar a favor de la cessió dels terrenys, tot i reclamar al govern que alhora es destinessin espais per a entitats i agents socials de la ciutat, que tenen greus problemes per poder disposar d’espais de reunió i treball.

Pere Casellas (PSC) va donar el vot afirmatiu a diversos projectes impulsats en l’anterior mandat i incorporats en el programa electoral socialista, i que ara avancen segons el previst amb l’actual govern de CIU. Són el centre cívic del Poble Nou, els aparcaments soterrats del Passeig Nou i de l’Hospital i la futura llar d’infants del Rec Susanna.

Durant el mateix ple municipal de 3 de juny, el PP de Figueres va presentar una moció per denunciar els immigrants en situació irregular que s’empadronen a Figueres. La moció, que en diversos municipis catalans ha estat aprovada amb els vots del PP i CIU, va ser rebutjada a Figueres per la majoria dels regidors. El portaveu socialista, Pere Casellas, va demanar que es perseguís amb fermesa la delinqüència, no la diferència, i va proposar la contractació de nou agents de la guàrdia urbana, a canvi de suprimir diverses partides que el context de crisi no permet abordar, i de reduir a la meitat  el nombre de regidors de govern que tenen dedicació completa, tot i que ara compten amb menys competències que fa un any.

El regidor Llueca va preguntar al govern el perquè de la cancel·lació d’una nova edició del cicle de conferències Àgora, que, sota patrocini empresarial i amb entrada gratuïta, oferia un espai de debat i reflexió sobre temes ciutadans amb experts internacionals. L’alcalde i candidat de CIU per Girona al Parlament, Santi Vila, ha apostat per un altre format, anomenat Tribuna Oberta, que està dotat municipalment amb 15.000 euros i es realitza al Motel, a 50 euros el cobert. Llueca va demanar al vicealcalde Francesc Canet (ERC), crític amb el Tribuna Oberta, que redrecés la situació. En aquest punt el regidor de cultura Sr. Richard Elelman va lloar sense embuts la tasca de Ciro Llueca.

Finalment, Pere Casellas va tancar la seva intervenció en el Ple del mes de juny sol·licitant al govern municipal un exercici personal de rigor i responsabilitat, en considerar que continuar amb el projecte de la Plaça de Braus, amb la nova documentació i l’informe oficial de l’interventor municipal, només pot ser fruït de la ceguera preelectoral de CIU a Figueres: “la ciutat està en una situació de crisi econòmica greu: no comprometin els diners municipals en un projecte insolvent”.

Per últim, Pere Casellas va demanar a Santi Vila que deixi d’acusar el Grup Socialista de manca de rigor amb el tema de les factures de l’àrea de cultura, atès que no es pot demanar rigor per part de qui va tenir 100.000,00 € de factures al calaix d’altres àrees de govern, de qui porta un estudi de viabilitat sense demanar cap referència al Registre Mercantil i de qui encara té pendentes factures de fa 2 anys de la pista de gel.

Finalment, i a la vista dels més de 2.400,00 € invertits a la consulta del 25-A, Casellas va tornar a demanar a l’Alcalde qu en fes una valoració política,  que aquest cop tampoc va fer.

dilluns, 7 de juny del 2010

Preguntes de figuerencs



Un anònim lector del blog em preguntava fa deu dies en relació amb la consulta popular sobre la independència i al post que vaig escriure sobre aquest tema i em demanava informació sobre les despeses que va ocasionar a la ciutat.

Deia textualment: "Els equipaments municipals que van posar al servei dels organitzadors de la consulta, van ser oberts per personal municipal (que hauria cobrat hores extres i, per tant, haurien de comptabilitzar-se aquestes despeses) o no? 

D'altra banda: per a la utilització d'aquests espais, es va cobrar taxa a l'organització? 

Si la resposta és no, espero que a partir d'avui no es cobri cap preu públic a cap associació o entitat sense ànim de lucre per a utilització de cap equipament o ocupació de via pública. La resta d'associacions de la ciutat (a qui l'ajuntament ens fa pagar) ho agrairem."


Per tal de respondre una inquietut que imagino compartida per altres figuerencs, vaig fer la pregunta presentant la corresponent instància a l'ajuntament, que ha estat contestada mitjançant l'escrit que us reprodueixo avui al blog.

Recordeu que podeu preguntar-me el que vulgueu enviant un mail a perecasellasborrell@gmail.com

dissabte, 5 de juny del 2010

Pàdel a la plaça de braus


La situació econòmica actual en general, i la de les finances municipals en particular, exigeixen del govern de la ciutat la màxima prudència a l’hora d’acometre determinades inversions, i la suficient intel·ligència com per ajornar o, simplement, descartar les que suposen un risc o una frivolitat.

Tot just fa una setmana des que es va conèixer que el sensacional equipament que s'havia de construir a la plaça de braus no veuria mai la llum, en fer-se enrere l'empresa que l'havia d'aixecar. Ens va resultar francament sorprenent el poc temps que va transcórrer fins que va aparèixer un segon inversor disposat a executar i posar en solfa l’equipament, tot i que amb unes condicions força diferents. D’això ja n’hem parlat en algun post anterior

És particularment greu, ateses les circumstàncies que hem plantejat, que ningú al govern de la ciutat s’hagi preguntat amb quina mena d’inversor es juga els diners l’Ajuntament.
Hem fet la feina que ningú al govern ha tingut el sentit comú de fer, i per això al ple de dijous, quan es debatia aquest punt, vam demanar que es deixés sobre la taula, possibilitat que en Santi Vila va rebutjar; en conseqüència, el vot del grup municipal socialista va ser negatiu i vam demanar a l’alcalde una mica de cautela. Ja hi serem a temps de fer-nos la foto!


Per això, i en un àmbit general, per simple i elemental prudència financera, cal que ens preguntem si amb un endeutament del 112,85% i sense un pla de viabilitat, no hauríem de destinar qualsevol estalvi a recuperar préstecs que no serveixen per res?. És moment de recordar que ara mateix hi ha 40 milions en obres pendents d’executar i que un complex lúdic esportiu depassa qualsevol interès social immediat.

I en un àmbit més concret, el company de viatge que s’ha triat resulta, com a mínim, sospitós. El pla de viabilitat que ha presentat és patètic i no suporta cap anàlisi seriosa.

Estem parlant d’una entitat que es troba en un inacceptable risc de concurs de creditors (d’això abans se’n deia suspensió de pagaments, perquè ens entenguem) ja que els deutes a curt termini pugen fins els 3 milions i fins a 9 a llarg termini; què vol dir això? Que els nostres nous amics no tenen capacitat d'endeutament i amb prou feines poden pagar els interessos dels deutes que arrosseguen. L’anàlisi de què disposem desaconsella fer-hi operacions superiors a 150.000€!
Alguns polítics poden creure-s'ho tot però no hi ha ni una entitat financera capaç de prestar 6.5 M € amb uns números com aquests. I en Santi Vila ens hi vol embarcar a tots…

Per tot això cal esperar que el govern sigui conseqüent, que s’abandoni aquesta idea o, com a mínim, aquest soci perquè ara mateix, i a la vista d’aquests números, només em puc preguntar si el nostre alcalde es deixa enganyar o si o ens vol enganyar a tots.

Una última cosa! Per què l’Alcalde va dir en roda de premsa que el 1.5 milió d’ € que hi posa l’Ajuntament era per rehabilitar la façana i el perímetre quan no és veritat? Segons l'estudi de viabilitat només val 300.000,00 €. Qui m’ho explica?

dimecres, 2 de juny del 2010

Inseguretat ciutadana i finances municipals



Demà hi ha Ple. Continuant amb la nostra feina d'oposició constructiva, presentarem dues mocions. El contingut de la primera ja el vam anunciar en aquest mateix blog fa pocs dies i té a veure amb la creació d'una comissió integrada per tots els grups municipals per tal d'avaluar l'estat de les finances municipals i elaborar un pla de viabilitat financera.


La segona respon a una inquietud ciutadana actual, com és la creixent sensació d'inseguretat ciutadana. Proposarem l'ampliació immediata de la Guàrdia Urbana en vuit efectius. Com que una acció d'aquestes característiques mai no és gratuïta suggerim la retallada de determinades despeses, com ara les retribucions dels membres de la corporació i les dedicacions exclusives, la reducció dels càrrecs de confiança a la meitat i la supressió o reducció d'activitats com ara les relacions transfrontereres o les activitats de Nadal.