Ens acostem al primer any de govern de Santi Vila amb majoria absoluta. Un any que ha resultat nefast, no ja per a la ciutat, sinó per a la democràcia municipal. Avui el govern de la ciutat és un règim capritxós i voluble, més proper a una república bananera que no al govern que hauria de tenir una ciutat occidental.
Són trets característics del règim que ens governa el nepotisme i l’amiguisme. Només ens cal observar l’anuari escolar d’en Santi Vila i veure qui treballa o ha treballat com a càrrec de confiança.
Una altra característica és una desaforada passió per cremar diners en sous per a càrrecs eventuals, més o menys a 50.000,00 € per barba a l’any. No oblidaré esmentar els 500.000,00 € anuals del conjunt del govern.
Una altra característica essencial és la nul·la democràcia pel que fa a la possibilitat que l’oposició faci cap tasca de control: no disposem de despatx per rebre visites, no disposem d’ordinador, no disposem de suport administratiu, tenim el saldo del mòbil limitat i se’ns impedeix consultar expedients (abans podíem) si el regidor de torn no hi dóna la vènia.
El darrer tret característic és l’atracció al règim i la neutralització política de persones crítiques per mitjans poc ortodoxos.
Això sí: el règim té el do de la paraula. Per això li dedico aquestes paraules, extretes del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster (Barcelona 1982, Ed. 62):
“En bona part, la dinàmica històrica de les nostres societats gira entorn de la llibertat de xerrar: llibertat que reclamen els ciutadans per a ells, monopoli que els tirans s’apressen a reservar-se. Un dèspota lacònic tindria, entre nosaltres, ben poques possibilitats de durar. La seva força natural-social –les adhesions populars que es guanya- depèn de la seva facilitat de paraula. Quan hi ha un xarlatà en el poder, un bon xarlatà, tot marxa com una seda. Si la seva actuació administrativa és deplorable, si com a governant és una calamitat, se salvarà en la mesura que sàpiga parlar.”
(article publicat al setmanari Hora Nova l'1 de maig d'enguany)
(article publicat al setmanari Hora Nova l'1 de maig d'enguany)