dimecres, 24 de setembre de 2014

Una qüestió de democràcia

En acabar el ple extraordinari de dilluns, en el qual l'ajuntament va manifestar - per una ampla majoria - el suport institucional al Parlament de Catalunya per a la realització de la consulta del 9-N, vaig rebre un bon grapat de felicitacions per haver-hi votat a favor juntament amb la resta del grup municipal socialista. 

Agraeixo sense reserves aquestes mostres de consideració, però si analitzem la trajectòria del grup municipal i la meva personal en aquest afer, el sentit del vot del ple de dilluns no hauria de causar cap sorpresa. Sempre ens hem posicionat a favor de qualsevol mecanisme que faci possible la manifestació democràtica, lliure i pacífica de la voluntat d'un poble; entenem que la democràcia consisteix precisament en això. Al marge d'aquest principi irrenunciable, podrem discutir sobre altres angles de la questió, però no sobre la legítima expressió d'una voluntat popular. En aquest sentit, crec que és imprescindible dotar la consulta de suficients garanties jurídiques perquè tingui el valor i els efectes vinculants que es pretenen. Amb això tampoc afirmo estar completament d'acord amb la independència de Catalunya, però em comprometo a respectar la decisió que la majoria adopti i a treballar per tirar-la endavant. 

He de lamentar, i això cada vegada és més freqüent, l'actitut, les formes i la creixent manca d'arguments dels nostres companys del grup popular, enquistats en una interpretació tancada i excloent de la constitució espanyola. Perquè cal no perdre de vista que la realització d'una consulta o referèndum és una questió exclusivament política i d'acord entre Catalunya i Espanya. 

No deixa de ser curiosa la insistència malaltissa que des del PP es fa dels termes "legalitat" i "democràcia", quan encara és l'hora que condemnin la dictadura franquista, instaurada després d'una rebelió il·legal i que va precedir un règim antidemocràtic que va durar quaranta anys. Crec que confonen "legalitat" amb una interpretació esbiaixada i interessada de la llei i "democràcia" amb l'statu quo que té com a únic pilar la unitat d'Espanya. En realitat, i per això tenim els llibres d'història i les hemeroteques, aquest tipus d'arguments només són possibles quan els altres estan prohibits, i de prohibicions ja en vam tenir prous al llarg del segle passat; un període, per cert, que alguns enyoren mentre pretenen alliçonar-nos sobre democràcia i respecte a la legalitat des d'un faristol cada cop més empolsegat i resclosit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada