dijous, 30 de desembre del 2010

Sí a Ferran Mascarell


Han passat uns dies des que ens vam assabentar de la decisió de Ferran Mascarell d'acceptar ser el nou conseller de Cultura d'Artur Mas. Confesso que en el moment en què ho vaig conèixer em vaig quedar estupefacte i que inicialment ho vaig trobar desencertat. Fins i tot em vaig permetre fer un hashtag (#etfelicitofill) al twitter, però passats un dies crec que és una decisió respectable, potser encertada en clau politica i excel·lent en clau cultural.

Hi ha força raons que m'ho fan pensar. Indubtablement el senyor Mascarell és socialista: ho avala una llarga trajectòria, tingui carnet o no. La qüestió important rau en què ell representa la centralitat política que el PSC ha de recuperar amb urgència. Una centralitat que forçosament li permetrà fer una política cultural acceptada i estimada per la majoria del nostre país. Insisteixo que es tracta de centralitat política, no de catalanisme entès en sentit estricte, perquè estic convençut que precisament el seu valor és aquest: ser una persona que estarà per sobre de posicionaments excessivament tradicionals o a la inversa, excessivament poc compromesos amb tots els catalans i les catalanes. En tot cas, estic convençut que la seva política cultural serà la que la immensa majoria dels catalans desitgem.

Tinc la convicció que de cap manera Ferran Mascarell acceptarà cap dictat "ideològic" de CiU, i això és una bona notícia, ja que des del meu personal punt de vista d'esquerres i distant de qualsevol bandera, això significa no retornar a polítiques culturals ancorades a plantejaments que no són els meus ni els del PSC. Hi ha més coses positives: la penúria cultural a CiU és estratosfèrica, es miri per on es miri. Sort doncs que aquesta importantíssima responsabilitat s'ha confiat a una persona de la trajectòria de Ferran Mascarell.
També se'm fa molt difícil acceptar que Mascarell hagués estat el millor conseller possible per al PSC i, en canvi, no ho pugui ser per a CiU; al final en Ferran Mascarell és el millor conseller per a la Cultura Catalana. Del que sí estic segur és que Mascarell no estarà còmode amb algunes decisions que prendrà Mas perquè qui és d'esquerres, ho és sempre, i això el farà patir.

El món canvia i des del PSC cal que evolucionem ràpidament cap a la centralitat política, posició majoritària al nostre país, i prenguem exemple de comportaments democràtics com el de Barack Obama que manté en el càrrec de secretari (ministre a casa nostra) de defensa Robert Gates. Un destacat membre del Partit Republicà, però un reconegut servidor de l'estat en el sentit més ampli i honorable de la paraula.
Per últim vull recordar que la relació de Ferran Mascarell amb el Grup Municipal Socialista de Figueres i, especialment, amb l'exregidor de cultura va ser excel·lent, amb un gran escalf en el moment de la nostra expulsió del govern, fet que no puc obviar.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Intervencions al Ple d'aprovació del pressupost

Avui us deixo dos videos que recullen les meves intervencions al Ple celebrat ahir i en el qual el govern ha aprovat un dels pressupostos més increïbles que recordo, i que no pot qualificar-se d'altra manera que de frau als ciutadans de Figueres.

El govern s'inventa ingressos per quadrar números, justificar la contractació d'un dels equips més nombrosos de càrrecs de confiança de Catalunya i amagar, en definitiva, que no hi ha diners per fer inversions. Només us posaré un petit exemple: especialment ridícula és la previsio d'ingressar més de dos milions i mig d'euros reclamant endarreriments d'IBI, quan l'únic precedent d'aquesta mena demostra que és impossible recaptar un sol euro per aquest concepte i molt menys en un any electoral. L'Alcalde s'inventa, ras i curt, el 5% del pressupost. I això només per començar...! I tenim altres exemples: un quart de milió d'euros en multes, quasi dos milions en plusválues... Tot plegat, ingressos fantasmes que mai no es produiran.



El que si que es produirà és la despesa. I aquesta despesa, sumada a la no realització dels ingressos que s'inventa l'alcalde, vol dir més dèficit.



En definitiva, un pressupost impossible, irreal i irresponsable, que augmenta la despesa i ignora perillosament el dèficit i la necessitat d'un pla de sanejament econòmic.

Ara ja és imprescindible la constitució d'una comissió per redreçar les finances municipals de forma urgent; si no es fa així, el risc que l'ajuntament de Figueres sigui intervingut cada dia és més cert.

dijous, 23 de desembre del 2010

Bones festes!

Avui només vull desitjar-vos que passeu bones festes, en nom dels meus companys del PSC, de la meva família i en el meu!

Bon Nadal i bon any nou!!

dimecres, 22 de desembre del 2010

808.000€ sense pressupost

El diumenge 19 el Diari de Girona va desvetllar que el govern de Santi Vila el passat mes de setembre devia 1.600.000,00 € a diferents proveïdors. A banda de deixar en evidència Santi Vila -feia 2 dies que havia dit que pagava a 44 dies-, la notícia va provocar que Francesc Canet acabi admetent l’existència de factures sense pressupost per valor de 808.000,00 €.

Aquesta és una situació sense precedents a l’Ajuntament de Figueres i cal valorar-la en tota la seva amplitud.
Permeteu-me destacar els següents trets:

1. L’import de 808.000,00 € obeeix en gran part a despesa generada per Ecoserveis i manteniment de la via pública. En confegir el pressupost el gener passat, vàrem advertir de la necessitat d’incloure-hi els 800.000,00 € que demanava Ecoserveis per a assumir la neteja del Costa Brava; aleshores Santi Vila s’hi va negar: va dir que amb l’estalvi de la neteja del parc bosc i el seu aparcament ja ho compensaríem. D’aquesta manera, atès que el pressupost no arribava, podia destinar diners a altres activitats, com escultures (150.000,00 €), pagar càrrecs de confiança (400.000,00 €) o fer estalvis per regalar 1.500.000,00 € per a l’empresa privada que pretén explotar l’spa gegant de la plaça de braus. Fixeu-vos en la gravetat del fet: no cobrim el que és imprescindible i, com que s’haurà d’acabar pagant, haurem pagat tots els capricis i irresponsabilitats que hem anat veient darrerament...
2. No podem dir que la despesa és inevitable, perquè en anys anteriors Ecoserveis i el manteniment de via pública existien igualment.

El 7 d’abril passat, en aquest mateix bloc vam advertir de la necessitat de posar en marxa un pla de sanejament. També ho vaig fer al Ple, i l’Alcalde Santi Vila em va titllar d’irresponsable... Doncs bé, ara pregunto jo: qui és què??
Per arreglar-ho proposem la immediata celebració d’un ple extraordinari per crear una comissió destinada a redreçar les finances municipals; aquesta comissió  hauria d’estar composta per tots els grups i presidida per Francesc Canet.

Un cop garantit el pagament a proveïdors, cal que l’equip de CiU assumeixi les seves responsabilitats polítiques: es va expulsar el grup socialista per haver gastat 167.000,00 € sense pressupost; ara cal que pleguin els que han gastat 808.000,00 € de més.

Ah! Només una cosa: això no acaba aquí.

dimarts, 21 de desembre del 2010

15 anys després

Quinze anys després ha estat que sí. Malgrat els entrebancs, les adversitats, les contínues demores i les incessants advertències que seria que no, resulta que ha estat que sí, i els figuerencs en n’hem de felicitar. L’alta velocitat ja és un fet a la nostra ciutat. No només tenim estació, sinó que ja està en funcionament i, vista la gentada que s’ha aplegat aquest diumenge passat a les seves andanes i passadissos, la ciutadania també s’ha adonat que allò que els socialistes hem estat dient des de fa més de quinze anys era veritat, i que hi hem estat treballant tot aquest temps malgrat les adversitats viscudes, que no han estat poques.

A més, s’ha aconseguit situar Figueres en el mapa europeu de l’Alta Velocitat, amb la implicació de diferents administracions, configurades per diversos partits polítics i per sensibilitats distintes. No ha estat fàcil, gens fàcil, el camí iniciat pels primers governs socialistes a la nostra ciutat defensant l’arribada del TGV i que aquest tingués estació a Figueres. Un camí complex continuat els dos anys de govern en coalició amb Convergència i Unió. Amb una coalició sempre és molt difícil governar en temes seriosos de país, però un dels elements que ens va decidir a governar amb CiU era continuar defensant el que consideràvem una aposta imprescindible per a la ciutat: l’arribada del TGV. No hi podia haver reaccions tèbies, ni frivolitats, en un aspecte vital per al futur de la ciutat; per això ens hi vam implicar. I aquell camí ha arribat fins a l’actualitat, en què exercim el control del govern des de l’oposició

Quinze anys després que tot comencés, aquest passat dinou de desembre de 2010, vaig poder veure arribar un tren d’alta velocitat francès a Figueres; un tren que ha estat el primer d’una llarga llista, i això ens ha de fer sentir molt orgullosos del que s’ha aconseguit amb l’esforç i la implicació de moltíssima gent que va creure que era possible i que, des del sentit comú i la feina ben feta, ha treballat per tal que això es fes realitat. 

Penso sincerament que des del PSC hem sabut aportar coherència, continuïtat, feina, debat, integritat i, sobretot, molta paciència per a assolir una infraestructura vital per al progrés de la ciutat; perquè al capdavall, la nostra aposta, tant a Figueres com arreu, és el progrés del territori, l’aproximació de la nostra realitat a les realitats properes i llunyanes que ens envolten. Sense oblidar tota la gent de l’entorn, la ciutadania, que a partir d’aquest diumenge passat està una mica més en igualtat de condicions amb els ciutadans d’altres indrets, ja sigui Girona, Barcelona, o Perpinyà i Lió. I també de més lluny, com altres ciutats centreeuropees a les quals, amb aquest primer tren d’alta velocitat que arribava a la una del migdia del diumenge, ens hem acostat poderosament. 

Ens hem afegit amb consciència, però sense cap recel, a la xarxa ferroviària que permetrà assegurar el futur de Figueres, de l’Empordà i de tota la gent que viu i conviu en aquest territori. Quinze anys després, tenim molts motius per estar contents... i puc assegurar que ho estem!

(article publicat al setmanari Empordà el 21 de desembre)

diumenge, 19 de desembre del 2010

El pressupost i el Montessori

El proper dimecres 22 estem convocats a Comissió informativa de l'àrea de serveis i econòmics. A l'ordre del dia hi ha el pressupost per al 2011 i la concessió de l'Escola Montessori. Com era d'esperar, no se'ns ha proporcionat la informació preceptiva per tal que puguem valorar els temes que es debatran. No és res d'estrany: aquest és l'estil d'en Vila i l'Ollé.
Atès que no sabem res, em pregunto:
  • Aquest pressupost serà ajustat a legalitat vigent i compensarà el dèficit existent, que es va assenyalar a la liquidació del pressupost?
  • Seguirà les directrius fixades per CiU en la seva arribada al govern de Catalunya? Reduirà els treballadors de l'Ajuntament i de les empreses públiques en un 25%? Reduirà els càrrecs de confiança? Hem de recordar que abans de l'arribada de Santi Vila al Govern n'hi havia dos. Ara, n'hi ha 7, que cobren uns 400.000,00 € a l'any. El PSC, sent al govern, va renunciar a un càrrec de confiança dels dos que li pertocava nomenar i va possibilitar un important estalvi. Ah! Aquest cop que sigui de veritat.
  • De les dedicacions exclusives i mitges dedicacions, se'n redueix alguna?
  • Es redueix el sou dels regidors?
  • L'Alcalde es redueix els 2.200,00 € mensuals nets que percep per assistències?
Pel que fa a l'escola Montessori, desconeixem quines són les contraprestacions que haurà d'afrontar l'escola, ja que, en contra del que estableix el Reglament orgànic municipal, no se'ns ha lliurat la informació.
Com a regidor a l'oposició, demano poder conèixer tota aquesta informació a través de la Comissió informativa, i no als setmanaris de dimarts. Tot i que sóc ben conscient que hauré de llegir els setmanaris si vull tenir accés a la informació...

dimarts, 14 de desembre del 2010

Voleu saber on soc?

Aquesta setmana he posat en marxa una nova aplicació 2.0, el Foursquare , consisteix en un sistema de localització pel mòbil a través d'un GPS. La voluntat és donar-vos a conèixer on em trobo en certs moments del dia. La idea consisteix en avisar als meus amics i amigues a les xarxes socials i als ciutadans i ciutadanes de Figueres per tal de trobar-nos durant una estona i poder parlar dels problemes de la ciutat i sobretot del futur. Un exemple pràctic: quan estigui en un establiment públic avisaré que hi seré durant 30 o 60' i que estaré a disposició de tothom que pugui acostar-se.

La meva voluntat és fomentar la participació, el contacte directe i sobretot la transparència. Vull afegir-vos que tota la política i les aplicacions 2.0 les continuaré utilitzant quan el PSC assoleixi l'Alcaldia de la ciutat o tingui responsabilitats de govern.
Us adjunto el magnífic video que tramuntana tv ha fet de la presentació de l'aplicació.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Cartells a l'Estació nova

Dissabte vaig tenir una conversa sobre l’Estació nova amb l’amo d’una coneguda cafeteria de Figueres. Arrel de la conversa i de la passejada que he fet en bicicleta aquest diumenge m’he adonat que,  a més de no tenir uns accessos dignes a l’estació, no tenim cap senyal que indiqui on és,  com s’hi va,  o que  expliqui als que arriben com poden acostar-se als diferents indrets d’interès a la ciutat.

Cal que es faci la feina d’immediat i que s’assenyalin  immediatament la situació de l’estació, els accessos, el centre de la ciutat i les connexions amb altres vies. No podem seguir d’aquesta manera.  

Us imagineu que a partir de diumenge vinent els viatgers baixin del tren i no sàpiguen on són?  És important que el Govern de la ciutat actuï d’immediat i solucioni aquest desori. 

On és el senyor Alcalde? Convé que es posi d’una vegada a liderar i prendre decisions.  Aquesta no és difícil: només demanem uns cartells per tal que els visitants no es perdin,  se sentin ben acollits i vulguin tornar.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Sr. Vila: treballi i no llenci els diners dels figuerencs

Dijous passat vam celebrar ple ordinari corresponent al mes de desembre. Després d’uns mesos sense poder-vos-en oferir les imatges perquè tramuntana TV ja no l’enregistra, ara puc tornar-hi a través d’Empordà TV. Si voleu veure el vídeo, cliqueu aquí

El Ple de dijous és el mes gran naufragi del govern de la ciutat en un ple, almenys en els 7 anys que fa que sóc regidor. La lamentable imatge que el tripartit figuerenc va oferir dijous passat obeeix a diverses causes: 

A) manca de treball: es confia tot a uns càrrecs, la capacitat dels quals, si en féssim la mitja, difícilment arribaria a un nivell mediocre. 

B) Confiar-ho tot a intentar fer un bon discurs acusant a tothom dels mals de la ciutat: quan no és al Govern de Catalunya, és al de l’Estat i quan no, al Consell Comarcal o fins i tot a l’oposició; el dijous, però, en Santi Vila va depassar tots els límits i, sota paraules meloses, va trobar culpes entre els treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Això sí: els lleials càrrecs de confiança li enviaven missatges al mòbil constantment i quan no entenia el que li deien, li feien arribar una nota.

Comentari a part mereix l’actuació del regidor Richard Elelman,  qui, a més d’haver llençat centenars de milers d’euros de l’àrea de cultura que es rebien cada any per via de subvenció, va pretendre justificar-ho amb paraules buides i sense contingut.

No sabia quines beques gestiona el seu departament, no sabia quines subvencions cobra, i no sabia ni què ens havia contestat a diverses instàncies (cosa greu, perquè ens les contesta a mà amb frases en anglès!). Ens resulta preocupant,  perquè són molts els recursos llençats amb una gestió que comença a ser una broma pesada del tripartit figuerenc i en què les pallassades a Cultura són patètiques.
A això cal afegir-hi que seguim sense saber si els diners de les subvencions pel bus elèctric s’han ingressat. El Sr. Elelman manté que arribaran, però us ben asseguro que la fugida endavant ha d’acabar aviat;  llavors, demanarem mesures immediates i greus.
Com a resum:

1) 25 punts a l’ordre del dia, 9 dels quals amb informe negatiu dels serveis tècnics.

2) A l’expedient de les activitats de Nadal hi figura nota de l’interventor en què consta que han aparegut 25.901,03 € més de factures de la pista de gel de l’any passat. Recordeu l’expulsió del grup Socialista del govern per gastar sense consignació? Doncs Santi Vila va amagar 25.901,03 € mentre amb l’altra mà ens acusava de gastar 18.000,00 € en una factura per fer un facebook. La factura del facebook no ha aparegut perquè no existeix. Conclusió: Santi Vila va mentir, cosa que de fet no és notícia.

3) Dels informes, 3 es refereixen a la il•legalitat de contractacions d’urgència. La contractació d’urgència permet agafar algú a dit. Això és el que fa Santi Vila: agafar amics. El darrer, en aquest ple:  en Ramon Serra, un senyor a qui es va encarregar la gestió de l’Embarrakat i que va acabar repartint bitllets en sobres (a hores d’ara no entenc on és la fiscalia).

4) En l’expedient de modificació de clàusules del Plec de la llar d’infants, la cap de contractació avisa que no es pot hipotecar el contracte i el govern va i prescindeix de l’informe. Que vol dir això? Ras i curt, que aniran a demanar una hipoteca i no els la concediran i s’haurà de recomençar el projecte. En Vila, però, ben tranquil: total, és una llar pública; ell prefereix regalar milers d’euros comprant equipaments educatius per tancar-los.

5) En Ciro Llueca va posar de manifest que:

a) No s'ha demanat subvenció per a l’hora del conte a la biblioteca Fages i s'ha perdut la possibilitat de fer-ho.

b) No s’ha demanat la subvenció que cada any es concedia per part de la Diputació per a la temporada de teatre, i s'han deixat d'ingressar 78.000€.

c) No sabem l’estat de tramitació del projecte de la segona biblioteca.

d) S’han deixat perdre 900.000,00 € per al projecte de l’escorxador.

6) L’Alcalde va manifestar que no passa res per pagar 6.000,00 € mensuals per un local buit a Nova Cadieisa i que si això passa és per culpa del Consell Comarcal i dels serveis tècnics. Mireu-vos bé el vídeo: quedareu astorats. Per la meva part li vam reclamar lideratge i que negociés la rescissió o l’ajornament d’aquest lloguer,  però en va fer cas omís. Obvio fer més preguntes,  però ningú no entén l’entestament a regalar els diners per a un local que abans de llogar-lo era buit ja feia molt temps.

Comentari a banda em mereix en Francesc Canet. No puc deixar de d’incloure ERC en el cúmul de bajanades d’aquest govern en mantenir personatges com en Vila o l’Elelman, però és evident que és l’única persona que intenta fer les coses d’una forma rigorosa i,  sobretot,  amb un gran respecte per l’oposició. Vam haver-li de demanar que a més d’ocupar-se de les preguntes revisi les respostes,  perquè no ens arriben o, quan arriben, sovint són fetes a mà, amb frases en anglès i trufades de faltes d’ortografia.

Per acabar no puc evitar recordar les paraules que ens va etzibar  Vila dient-nos que s’aixecava molt aviat. Només faltaria que no ho fes! Durant el dia és fora de Figueres, al parlament o fent campanya...

dijous, 25 de novembre del 2010

On eren les factures de la pista de gel?

A la darrera Comissió Informativa d’atenció a les persones s’ha aprovat una despesa de 80.000€ per a les activitats de Nadal. En aquest “post” no pretenc valorar l’oportunitat o no d’aquesta despesa, especialment perquè encara no sé ben bé quins són els projectes. Tampoc no tinc cap intenció de criticar el fet de fer-ho mitjançant l’aprovació d’una despesa plurianual, ja que cada any s’ha fet d’aquesta manera, més enllà que el procés no resulta ajustat a dret (com tampoc no ho era els altres anys). 
No deixaré d’advertir, però, que la liquidació del pressupost ens ha mostrat un ajuntament molt endeutat, tal com l’interventor ens ha indicat en reiteradíssimes ocasions.

El que vull criticar obertament és que a l’expedient hi figura una despesa de 25.901,03€ de factures no comptabilitzades de les activitats de l’any passat. Com és possible que despeses ordinàries com la vigilància o la impressió de follets de propaganda no fossin coberts amb la partida del 2010? Com és possible que es fonamentés l’expulsió del grup socialista del govern en el fet d’haver gastat un 5 % més en l’àrea de cultura del que preveia un pressupost de 3 milions d’Euros? Com és possible que fins i tot es manifestés que es tenia una factura de 18.000,00 € per haver confegit un facebook? Una factura que no ha aparegut! Com és possible que s’ocultessin factures per valor de 25.901,03 € mentre es difamava públicament el regidor Ciro Llueca i el Grup Socialista?


Doncs, senzillament, perquè l’Alcalde Santi Vila va mentir i va ocultar la despesa feta al voltant de la pista de gel. El més greu de tot plegat és que denota unes formes que menystenen les persones i la seva honorabilitat, que ens demostren que s’hi val tot i, sobretot, tenen per res els figuerencs i les figuerenques en mentir-los sobre la situació econòmica de l'Ajuntament.
Des d’aquí demano una rectificació immediata. Em temo, però, que aviat hauré de tornar-hi per quantitats que faran envermellir tothom.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Amb en Celestino Corbacho a la Rieju

Els regidors socialistes de Figueres hem visitat Rieju, la fàbrica de ciclomotors i motocicletes de la nostra ciutat, acompanyant Celestino Corbacho. La visita ha resultat molt enriquidora i el company s'ha compromès a fer totes les gestions possibles en favor del potent clúster industrial català de la motocicleta. Hem conegut de prop la realitat de la indústria i els problemes que travessa i els enormes esforços que fa per a modernitzar-se; malgrat les dificultats, hem sabut que Rieju exporta a Europa el 92 % de la seva producció, fet que denota una gran capacitat competitiva. Ens han destacat especialment el nou scooter elèctric, que sortirà a la venda el febrer.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Al míting central dels socialistes

Avui us deixo un video, que recull algunes imatges dels socialistes figuerencs al miting central de les comarques gironines

diumenge, 21 de novembre del 2010

Homenatge a Ernest Lluch

El 21 de novembre de 2000 va morir a Barcelona, assassinat per la banda terrorista ETA, Ernest Lluch. Tenia 63 anys i un currículum impressionant al darrere: Va ser catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona, diputat socialista per Girona al Congrés en les primeres legislatures democràtiques, ministre de Sanitat i Consum, rector de la Universitat Menéndez y Pelayo, entre molts altres innombrables mèrits. La mort de Lluch va ser un terrible succés per a la seva família, les seves amistats i els nombrosos deixebles, però també va causar una indignació generalitzada en el món polític i social, atès que havia estat un dels més ferms defensors del diàleg com a via de solució al conflicte basc, en un moment de la nostra història recent en què el diàleg encara s’observava com una possibilitat per dissoldre l’organització terrorista, no desprovista de recels i de temença. Desgraciadament, els atemptats posteriors han fet allunyar la pau i la via del diàleg.


Possiblement una de les grandeses d’Ernest Lluch és la visió de l’economia des d’una doble perspectiva. D’una banda, la tasca d’historiador de l’economia va ocupar un lloc central en la seva producció intel·lectual. De l’altra, hi havia la seva preocupació per l’economia domèstica de pobles i ciutats, amb problemes reals. En el primer d’aquests vesssants, fou alumne de Fabian Estapé i de Jaume Vicens Vives a la Universitat de Barcelona, i col·laborador de Pierre Vilar a la Sorbona. En la seva tesi, El pensament econòmic de Catalunya (1760-1840), relatava les grans mobilitzacions catalanes del segle XIX, a partir de la defensa de la producció de la societat civil, que no sempre compta amb el suport de les administracions. Posteriorment, els seus estudis varen polemitzar amb la concepció centralista de la historiografia espanyola, que situa els Borbons com a factor principal dels canvis econòmics realitzats pel despotisme il·lustrat. Però la seva prolífica producció conté també una sèrie d’escrits bàsics per comprendre l’economia empordanesa. Publicada inicialment el 1987 amb pròleg d’Alfons Romero i il·lustracions de Josep Ministral, Una teoria de l’Empordà (integrada el 2001 per Edicions Brau en una selecció més àmplia, Entrelluchs: una aproximació empordanesa a Ernest Lluch), era de fet una conferència que contenia una intensa reflexió sobre el nombre considerable d’empordanesos destacats en empreses basculants entre la política i la cultura, entesa com “la que actua damunt la societat, una cultura que vol incidir en les persones”.

Algunes persones que el vàrem conèixer personalment i altres que ja només el poden admirar ens reunirem el proper diumenge, a la una del migdia, a llegir uns textos per a Ernest Lluch. Aquí us vull confessar el record més remot que en tinc: quan tenia 10 anys vaig tenir la sort d’assistir a un dinar a Peralada organitzat per en Martí Sans. Era un dinar amb poca gent en què s’havia de parlar d’alguna cosa relativa a política local. Evidentment, em vaig passar bona part del dinar al jardí jugant, però vaig quedar molt impactat quan la mare em va dir que aquell home que havia vist era ministre; amb el temps vaig anar copsant la importància de tot allò...

El nostre petit homenatge, el farem al peu del cavall de cartró que Lluch va cedir al Museu del Joguet de Catalunya. Serà un acte molt senzill i respectuós amb la memòria d’aquest empordanès d’adopció. De Lluch, en perduren les idees i l’afecte d’una generació política que ha sabut transmetre tot el seu entusiasme a tots els que ens hem anat incorporant a les iniciatives progressistes d’ençà d’aquell terrible dia de novembre de fa deu anys.

(article publicat a Hora Nova el 19 de novembre)

diumenge, 14 de novembre del 2010

Comença la campanya electoral

Avui us deixo un video casolà on hi apareixen en Ciro i la Magda Casamitjana. Ja estem de campanya!...

dimarts, 9 de novembre del 2010

No juguem amb Fisersa

Dijous passat abans del Ple vàrem celebrar junta general de Fisersa. A la junta es va aprovar pagar a l’Ajuntament un dividend de 360.000,00 €, en principi a càrrec de les reserves, que consten al balanç però que ja estan destinades a altres compromisos. Aquesta decisió seria correcta en cas que els números estiguessin sanejats, però aquest no és el cas. Per això els regidors socialistes hi vàrem votar en contra per les següents raons, totes elles confirmades pel govern a la mateixa junta:

a) Fisersa en aquest moment té una pòlissa de crèdit completament disposada de 250.000,00 €.
b) Fisersa té també un confirming completament disposat de 400.000,00 €.
c) Fisersa actualment té a caixa 150.000,00 € líquids.

La conclusió és que en aquest moment hi ha dificultats de tresoreria greus, concretament – 500.000,00 €. No dic que això sigui la fi del món, perquè l’empresa obtindrà a través del rebut de l’aigua la tresoreria necessària per a fer front a les obligacions que li imposen els instruments de finançament a curt termini contractats, com la pòlissa o el confirming.

El greu és que, si arribés a produir-se el pagament dels dividends (cosa al meu parer difícil), l’endeutament a curt termini molt probablement hauria de ser refinançat en convertir-se en estructural.

Hi ha diverses qüestions que indiquen que ens trobem davant una nova fugida endavant: el fet d’aprovar el pagament de 360.000,00 € significa uns ingressos per a l’ajuntament que constarà al pressupost municipal que es gastaran, però que no arribaran mai; per tant, estem fent dèficit a consciència. A més segons el regidor d’hisenda, el dèficit del transport públic és de 650.000,00 €; resulta paradoxal, doncs, que pretengui cobrar 360.000,00 € de beneficis.

Per últim, cal afegir que un cop acabada la junta , al torn de precs i preguntes del Ple de dijous, el senyor alcalde no va permetre contestar al conseller delegat sobre aquest tema.

La solució a aquesta nova atzagaiada financera només pot ser la previsió que Fisersa obtingui beneficis atípics, que en llenguatge ras i curt significa la venda d’actius com les zones blaves i la gestió de l’aigua. És a dir la venda i privatització de l’empresa municipal i per tant l’encariment del rebut de l’aigua i del transport.
Algú encara dubta que en Santi Vila i CiU a Figueres tenen un caire absolutament neoliberal i que privatitzaran tot el que puguin?

Evidentment, quan els socialistes arribem a l’alcaldia mantindrem la nostra promesa de no privatitzar, però al ritme d’endeutament a que sotmeten Fisersa serà un repte no haver-la de liquidar!

dilluns, 8 de novembre del 2010

Dilluns de videos

Us passo un parell de videos sobre l'estada de la Consellera Tura a Figueres el dissabte passat en la jornada de portes obertes a la presó i visita al Museu del Joguet amb l'Agrupació socialista de Figueres



divendres, 5 de novembre del 2010

La ciutat segura

En els darrers anys hem anat sentint un munt d’adjectius que han volgut acompanyar al terme ciutat quan es feia referència a Figueres. No cal dir que en matèria d’inventiva i de màrqueting, el govern hi està esmerçant tots els esforços possibles. Ara, tenim al davant el de la ciutat creativa, que queda molt bé però que ve a dir ben poca cosa quan tot el que en matèria de creativitat s’havia aportat en els darrers dos anys s’ha anat desmuntant meticulosament. Bé, forma part de les decisions polítiques malgrat que trobi que són profundament desencertades.

De tots els adjectius, el que probablement més urgència té la ciutat de Figueres és el de la ciutat segura, bàsicament perquè actualment no ho és, i no s’està fent cap esforç per què ho sigui. En més d’una ocasió he dit que la ràtio que recomanaven els experts fins fa pocs anys per poder parlar de seguretat, era de 2 agents cada 1.000 habitants, això comportaria que Figueres hauria de comptar amb aproximadament uns 90 agents, una xifra de la que actualment s’hi troba molt lluny i no perquè no hagi hagut oportunitats per fer-ho. Fins i tot, la inseguretat a Figueres ha traspassat els barris on tradicionalment hi havia hagut més problemes i s’ha anat escampant com una bassa d’oli per tota la ciutat; durant els darrers mesos hem patit onades de robatoris de cotxes, vandalisme, furts en comerços i un llarg etcètera que és de lamentar dir-ho, però que cal dir-ho. Estem massa acostumats a què només es diguin les coses bones i posar sota l’estora tot allò que no agrada. Els ciutadans, per desgràcia, pateixen més els problemes de seguretat que les excel·lències de la ciutat creativa, si han arribat a saber què és.

En determinats barris de la ciutat, la situació cada vegada es torna més insostenible, i poso per cas el barri de la Marca de l’Ham on la policia ja està totalment superada o el barri de Sant Joan on els veïns demanen de manera reiterada que s’incrementi la vigilància policial. No només és un problema de seguretat dels veïns, sinó d’altres activitats delictives que sense prou efectius i sense prou organització policial poden convertir-se en un mal realment perillós, i poso per cas el tràfic d’estupefaents que si no es persegueix acabarà convertint-se en una pràctica habitual en determinats espais públics de la ciutat. Actualment, Figueres és un dels principals destins dels drogoaddictes procedents de la Catalunya Nord, és més barat i no hi ha massa policia que molesti. És molt dur viure permanentment amb por, i totalment injust per als veïns que complint amb les seves obligacions per a l’Ajuntament veuen que aquest Ajuntament no els correspon amb la mateixa moneda sinó amb l’absoluta ignorància.

Per això, i perquè la realitat és força més desagradable del que sovint altres volen admetre, un dels meus compromisos si els socialistes assolim l’alcaldia el 2011, és el de complir amb aquesta ràtio de 2 agents per cada 1.000 habitants i superar-la, que és possible fer fins i tot amb un pressupost més modest del que té ara l’Ajuntament. Només cal eliminar despeses supèrflues, que n’hi ha en excés, tant en matèria de personal extern contractat com en matèria d’iniciatives que segurament poden passar a un segon terme, i en alguns casos, darrer terme. És irònic voler fer creure que tot va com una seda, i que Figueres és una ciutat capdavantera quan s’ha retrocedit en molts aspectes, un d’ells seria l’urbanisme o la mobilitat, i estancat en molts d’altres. Malament podem pensar que estem en moments fundacionals, i que la història ens observa, quan Figueres té seriosos problemes dins el teixit urbà que no s’han volgut solucionar, quan la convivència s’ha vist malmesa per una absorció d’immigrants molt elevada en molt poc temps, o quan els ciutadans de Figueres tenen por a sortir al carrer perquè no els atraquin.

(article publicat a Hora Nova el 5 de novembre de 2010)

dimarts, 2 de novembre del 2010

Objectiu 2015: Seguretat

Aquesta setmana els afiliats i simpatitzants del PSC hem començat a fer porta a porta: ens dediquem a explicar l’obra de govern a domicilis particulars en alguns barris de la ciutat. Des de fa temps anem contactant amb gent diversa a través de diferents mitjans, des de les xarxes socials fins  a les entrevistes personals i telefòniques. Això ens permet conèixer d’una forma més propera les preocupacions dels figuerencs i figuerenques.

Ens hem trobat que la major part dels visitats refereixen queixes pel que fa a la seguretat a la nostra ciutat. La majoria se sent poc segura quan surt al carrer i creu que la Guàrdia Urbana no hi és prou present. És veritat que l’experiència ens diu que sovint la seguretat és una percepció, i que a voltes simplement ens sentim millor si veiem la nostra policia assíduament. Però avui dia a la nostra ciutat això no és així  ja que els  problemes de seguretat i convivència són greus,  i reals. A Figueres estem molt lluny de la ràtio de 2 policies per cada 1000 habitants que recomanaven els experts fa uns anys i això provoca, forçosament, que no vegem els guàrdies al carrer com seria necessari.

La situació a Figueres, però, cal analitzar-la amb la realitat del que he vist aquests dies:  tinc la convicció que ni amb els dos policies per cada mil habitants no en farem prou,  perquè Figueres no és una ciutat estàndard , ni pels nivells de delinqüència ni pels d’incivisme.  A l’oest de la ciutat els veïns es queixen constantment que una minoria de persones provinents del barri de Sant Joan dificulten la convivència, com també se’n queixa la mateixa associació del Barri de Sant Joan. Figueres també és una ciutat diversa que ha rebut un alt percentatge de nouvinguts en un espai de temps relativament curt, i això sempre és difícil. 

Al final la policia és la cara més propera als ciutadans de l’administració, la que resol els problemes de convivència. Cal, doncs, que tinguem una Guàrdia Urbana prou nombrosa i propera per a resoldre els reptes específics de la nostra ciutat, i que aquesta preocupació desaparegui del sentiment dels nostres veïns i veïnes.


Per això em comprometo a depassar la proporció dels 2 policies per mil habitants si els socialistes assolim l’alcaldia el proper mes de maig.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Mentre Santi Vila és fora, delega el govern a CiU de Figueres.

No sé quants de vosaltres ho sabeu, però el meu fill Pere és alumne de la llar d’infants Ramon Reig, una llar que ben aviat tancarà les portes si no hi trobem un remei. Al voltant d’aquest problema, l’ajuntament, ja a l’anterior mandat, va decidir adquirir el centre per tal que pogués seguir amb l’activitat. Al cap del temps s’ha vist que aquesta és una opció complicada per diversos problemes legals. Tot i això, l’alcalde Vila ha decidit tirar endavant amb la compra per 500.000,00 € per a uns usos lúdics juvenils de conveniència més aviat difusa. Tot i això, ens vam abstenir al Ple per tal de facilitar que les coses se solucionin.

El cas és que hi ha un gran descontent entre pares, mares i educadores per la situació actual, perquè és ben evident que l’alcalde no complirà amb el que va dir. Això ha provocat una mobilització de la qual m’he mantingut completament al marge per tal d’evitar una politització innecessària, i segurament perjudicial.

Vista la situació, s’havia convocat una reunió de pares, mares i educadores per tal d’analitzar les accions a seguir. Fins aquí, tot correcte, però avui al matí s’ha substituït el cartell per un de nou en què se’ns convoca a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya, on hem estat rebuts pel president de CiU, Sr. Ayats, i el senyor Santiáñez, del qual no recordo el pompós càrrec orgànic amb què s’ha presentat. Els esmentats senyors han manifestat que la reunió l’havíem demanat els pares i que ens rebien en nom de l’Alcalde perquè en Vila estava “fent campanya i no podia ser a la ciutat” (això és literal) i que s’ocuparien d’atendre les demandes per tal que l’Alcalde solucioni el tema.


Dit això, he pres la paraula i els he demanat que aturessin la reunió; primer de tot, perquè els pares no hem demanat cap reunió a CDC, i en segon lloc,  perquè aquest és un assumpte que ha passat pel Ple, perquè parlem de diners dels figuerencs, de llocs de treball, i que, en definitiva, els responsables i interlocutors són l’alcalde Santi Vila i la regidora Yolanda Milán. A més, el lloc per parlar d’aquest tema és l’Ajuntament, i no la seu de CDC.

Com podeu suposar, he abandonat la reunió: com a pare ningú no pot obligar-me a parlar del futur del meu fill a la seu de CDC amb un senyor que no és electe.

Senyor Alcalde: li demano que no confongui l’Ajuntament amb el seu partit; li demano que no ens obligui a tractar el futur dels nostres fills amb el cap del seu partit; li pregunto per què no ens han rebut la regidora d’educació a l’Ajuntament. No sé, ni m’importa, on feia campanya vostè aquesta tarda, però li demano que quan els ciutadans tinguin problemes no ho delegui en CDC. No té prou regidors el govern? No té prous càrrecs de confiança?


Senyor Alcalde: li demano responsabilitat i ambició a Figueres; no es passegi tant i, sobretot, no confongui el govern de la ciutat amb el seu partit.

En darrer terme, vull que quedi clar que el meu únic interès en aquest assumpte és que les coses se solucionin i que els alumnes i els educadors puguin seguir junts en la necessària continuació del projecte. Per tant, convido a abandonar actituds sectàries com la d’avui i a emprendre un camí amb un únic interès, que és el futur dels nostres fills i les nostres filles. Em comprometo a no convertir-ho en un conflicte si CDC cessa en aquesta actitud; és més: fins i tot em comprometo a no intervenir-hi si això ha de facilitar poca fressa i solucions.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Punt i apart... i a treballar!

Avui el president Montilla ha fet una important declaració que comparteixo plenament: ha anunciat que els socialistes catalans no reeditarem el govern tripartit encara que aritmèticament sigui possible.

Aquesta és una aposta ferma i agosarada. Al nostre país, li convé un govern d’esquerres i catalanista, allunyat d’apostes sobiranistes i de soroll mediàtic; però sobretot un govern ben lluny de temptacions conservadores encarnades per les mateixes persones que ens van governar durant 20 anys: Mas, Felip Puig, Duran. Això sí, tot emmascarat darrere algun canvi com Santi Vila, que aparentment aporta frescor i renovació, però en qui tot i les formes, i més enllà del verb fàcil, no hi ha més que un veritable conservador que en el fons no suposa cap revulsiu.

Vista la transcendència del moment per al meu partit i per al país he decidit deixar-m’hi la pell i treballar encara més per aconseguir la victòria; he decidit posar totes les hores possibles a tirar endavant la candidatura del President Montilla i del Conseller Nadal a Figueres. Per això destinaré la integritat de les meves vacances personals i algun dia de pledejar a fer campanya a Figueres.

Us demano a tots i a totes un esforç per aconseguir la victòria.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Arrossada a l'Horta Capallera

El diumenge 17 vam anar a fer la tradicional arrossada de l'Horta Capallera: família, regidors, amics i amigues i molt bon ambient. No us perdeu les disfresses de paper!

dijous, 21 d’octubre del 2010

Entrevista a Tv Empordà

Avui us deixo el link a l'entrevista que m'han fet a tv empordà sobre els accessos a la nova estació i el pagament del lloguer per un local sense usos.
Per veure-la cliqueu aquí


diumenge, 17 d’octubre del 2010

A la conferència nacional

Ahir dia 16 vam estar a la Conferència Nacional per a elaborar el programa del PSC. Hi hem anat en Ciro, l'Alfons, la Mireia i jo mateix.
Ha estat interessant, sobretot el discurs (que no he pogut gravar) de l'Alcalde Hereu. Un discurs emocionant d'un gran orador en un ambient emotiu i optimista.

divendres, 15 d’octubre del 2010

Qui sóc

Avui, mentre donava voltes al funcionament del meu bloc, he pensat que un dels principals valors que té, o voldria tenir, és la transparència. Així doncs, crec que pertoca que tots els que ho vulgueu em conegueu, per això us adjunto el meu currículum

dilluns, 11 d’octubre del 2010

L'equip de govern i la guàrdia civil

Acaba de fer-se pública la pretensió de l’equip de govern d’ubicar dependències de la Guàrdia Civil en els baixos d’un conflictiu edifici al Carrer Ramon Mandri de Figueres. Fins aquí la idea pot ser encertada o no, però hi ha un importantíssim factor que cal analitzar. Aquest factor, que ja ha sortit a la llum en diverses ocasions, és la manca de dedicació d’en Santi Vila a la ciutat. Aquesta realitat ha saltat a la vista amb tota la seva cruesa en l’assumpte de la nova estació. Els viatgers hauran de transitar per un camí de carro i per agafar l’autobús, ho hauran de fer per una passarel·la que hores d’ara encara no existeix. Per acabar-ho d’arreglar, el nom de Figueres ni tan sols figura a la denominació, i l’Alcalde tot el que ha fet és presentar una moció per reclamar el nom després que ja hi ha els cartells penjats!

La situació amb la Guàrdia Civil és similar: no s’ha aconseguit negociar la sortida de l’edifici del carrer nou perquè és propietat dels orfes de la Guàrdia Civil i en volen una quantitat massa elevada. La proposta inicial era ubicar la nova caserna central de l’Empordà a la carretera de Llers, davant les cases baixes del barri de Sant Joan, i fer una permuta pel vell edifici. Això sembla que no pot ser, però en lloc de fer una bona negociació, es va deixar estar el tema.

Ara, davant l’arribada dels primers viatgers i la inseguretat al barri de Sant Joan l'equip de govern ha fet una nota de premsa explicant que cediran unes oficines que ni tan sols són propietat de l’Ajuntament. De mocions i notes de premsa per fer veure que se solucionen les coses, se'n fan moltes, però ni han negociat ni han exigit un augment de la plantilla de Mossos a Figueres, ni han augmentat la plantilla de la Guàrdia Urbana, ni han cedit el solar de la carretera de Llers a la Guàrdia Civil. Resultat: no s’ha fet res per solucionar els problemes de l’Oest de la ciutat.

El problema de l’Alcalde es resumeix en incapacitat política per a negociar res i en una absència clamorosa de la ciutat i dels seus problemes. Em reafirmo en què no es pot estar amb dues responsabilitats polítiques a l’hora perquè llavors no es resolen els problemes i s’acaba fent el ridícul.

divendres, 8 d’octubre del 2010

No podem fer el ridícul

El proper 12 de desembre entrarà en servei l’estació del TGV a Figueres amb la posada en servei dels trens de la SNCF fins a París. D’aquí a 64 dies els accessos a l’estació des de Figueres seguiran sense haver-se fet i sense haver-se projectat tan sols, i això és un problema molt greu que a hores d’ara té difícil solució en un període de temps raonable. En Santi Vila va manifestar que l’accés a l’Estació és un sistema general i que, per tant, correspon al Govern de la Generalitat resoldre’l. Tot i que això és cert, no és menys cert que tots els problemes de la ciutat són dels ciutadans i especialment del seu Alcalde.


Sr. Alcalde, ja n’hi ha prou de fer el ridícul: vostè no ha fet res per tenir uns accessos dignes a l’estació, s’ha limitat a criticar el govern de Catalunya i a fer proclames, una darrere l’altra per acabar amb el nefast resultat que tenim. Sr. Alcalde, cuidi’s amb urgència de la ciutat, deixi de fer campanya, deixi de ser fora de la ciutat! La ciutat necessita un alcalde que no tingui el cap a dos llocs (tot i que en el seu cas penso que només el té a un... ben lluny de Figueres).

Li vaig exposar en reiteradíssimes ocasions la necessitat de preveure i executar els accessos, fins i tot ho vaig fer comptar al Sr. Ludevid, i es va calcular que aquesta acció pujava a 400.000,00 €, però no es va fer. La solució era ben senzilla, executar-ho des de la ciutat i després repercutir-ho a qui toqués (fins i tot via Tribunals, si cal, perquè no ens ha de tremolar el pols quan es treballa de debò per la ciutat).

Ah! i no ens digui que no hi ha diners, que per a esculturetes i càrrecs de confiança sí que n’hi ha...Per cert, el gerent d’urbanisme on és en tot aquest assumpte? Potser encara fa estudis de 10.000,00 € per a tenir dues estacions? Mentretant ens fa anar a peu per un camí de carros.


Al Ple d’ahir es va aprovar una moció per a demanar que el nom de Figueres s’afegeixi a Alt Empordà per denominar l’estació. Doncs bé, aquest ha estat un altre ridícul. Com és possible demanar un canvi de nom quan ja està penjat? Doncs perquè el senyor Alcalde creu que amb una mocioneta ja tapa tota la feina que no ha fet? Tapa que no s’ha ocupat ni del nom... I per no esmentar la delirant (intencionada?) nota de premsa en què reclamava el nom acompanyant una foto antiga quan ja sabia que el cartell “ALT EMPORDÀ” estava penjat. Ridícul rere ridícul.

La gestió no és sòlida, només paraules com en el cas dels accessos a la presó (amenaçant de no donar llicència d’activitats per després haver-s’ho d’empassar quan l’únic problema és no ser capaç de negociar adequadament amb qui toca). Al final, a Figueres els fets només correspondran al Govern de Catalunya o al Govern Central. Com deia el Vicealcalde: “Zapatero el millor Alcalde”. Perquè no s’ha fet res que no vingui del Govern central o des del PSC quan érem al govern.

En fi, o el Senyor Alcalde no fa la feina, o la fa malament o és massa temps fora de la ciutat amb el cap a un altre lloc.

(article publicat a Hora Nova el 8 d'octubre)

dijous, 7 d’octubre del 2010

Vista dels accessos a l'estació del TGV

A 66 dies de la inauguració dels primers viatges, he anat a veure els accessos. Com podreu comprovar, no hem fet res, i la part municipal està molt deteriorada perquè en Santi Vila s'ha limitat a no actuar i a manifestar que, com que són sistemes generals, ho ha de fer la Generalitat.

Fora de si ho ha de fer o no el Govern de Catalunya, ho hauríem d'haver fet nosaltres i, en tot cas, repercutir-ho... si convé, via tribunals. En el seu moment el cost hauria estat d'uns 400.000,00 €, però tot i les reiterades demandes dels socialistes quan érem al govern, ningú no va escoltar. El resultat: vosaltres mateixos...

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Del Vicealcalde i la modificació del ROM

El matí del dia 5 ens hem reunit la Comissió per a la modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM); érem en Joan Casas (PP), jo mateix, i en José Luís Yécora (CIU) i s’han excusat ERC i IC. L’objectiu era modificar la norma que regula el funcionament de l’ajuntament per a poder-hi encabir la figura de Vicealcalde (que actualment ostenta en Francesc Canet d’ERC), fer algunes modificacions en l’apartat de precs i preguntes i modificar l’obligació de fer algunes audiències prèvies, com la d’aprovació de pressupost.

Des del grup socialista no ens agrada la modificació dels precs i preguntes, per això no va tirar endavant quan jo era l’encarregat de pilotar aquesta reforma, perquè considerem que és una regressió el fet de limitar rèpliques i de permetre una gran arbitrarietat a l’Alcalde en el control de l’ús de la paraula als plens. Però bé, el Govern governa, i amb alguna petita concessió acabaríem votant-hi a favor.

La qüestió que no podem acceptar de cap manera és l’obligatorietat de nomenar un Vicealcalde a cada mandat. La llei de bases estableix l’obligació de nomenar Tinent d’Alcalde, però la qüestió del Vicealcalde és potestativa. Vist això, estem d’acord a aprovar una modificació que digui: “l’Alcalde podrà nomenar un Vicealcalde...”,  però no que aquesta figura sigui obligada, com pretenen en Vila i en Canet. La figura del Vicealcalde és completament aliena a la tradició democràtica i legal a Catalunya: és un invent d’algunes ciutats de les espanyes com Madrid, Saragossa o València. Respectem que s’importin d’Espanya els invents que convingui a ERC o a CiU, però que no ho converteixin en obligatori.  I més quan la funció, com podeu comprovar al text que us adjunto, és mimètica de la de Tinent d’Alcalde.

Ben mirat, no acabo de comprendre aquesta fal·lera d’imposar l’obligatorietat de denominar Vicealcalde el 1r Tinent d’Alcalde.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Gris=Color a la Plaça de la Palmera

Avui us porto l’exposició "Gris=Color" que es fa a la Plaça de la Palmera de Figueres. Finalment es consolida un dels espais més emblemàtics de la CCC'09. Convé que mimem els espais expositius a cost raonable i aquest ho és. Aquest cop el govern ha estat capaç de fer una cosa ben feta a un preu assumible per tant a desitjar que segueixin així.


diumenge, 26 de setembre del 2010

Ingràvid i Festicurts

El divendres 26 Figueres ha bullit d'activitat cultural. Tota planificada des de principis d'any. Val la pena resaltar l'esforç de l'Esther Pujol, d'en Rafael Camps, d'en David Ruíz, d'en Sergi Caballero i de tants altres que treballen per la cultura Figuerenca. 

No m'estaré de felicitar també en Richard Elelman per la implicació amb el projecte i l'elogi públic que va fer de l'ex-regidor de Ciro Llueca. Posem-nos un 10 TOTS




dilluns, 20 de setembre del 2010

Visitant la nova estació

Avui dia 20 hem visitat amb el regidor Ciro Llueca la nova estació Intermodal de Figueres proveïts d'una càmara de video i un scooter. Figueres és al camí del món, Figueres és al mateix nivell que grans ciutats. Estem conectats amb Europa, avui mateix la SNCF ha publicat els horaris amb París.


divendres, 17 de setembre del 2010

El calaix buit

El passat més d’abril vàrem aprovar la liquidació del pressupost amb un deute enorme i sabent que ingressem molt menys del que paguem, que no tenim tresoreria i que la llei d’hisendes locals ens obliga a fer un pla de viabilitat per poder intentar cap operació de préstec per a finançar inversions. Les inversions són tant les grans obres com la reposició de fanals o de cotxes per a la Guàrdia Urbana.

A la primavera el govern central va prohibir a les corporacions locals endeutar-se fins al 2012. Aquesta prohibició va permetre a en Santi Vila saltar-se l’obligació de fer un pla de viabilitat financera, ja que en no poder demanar préstecs a resultes del decret, no s’exposava a exhibir la penúria de la casa.

Enguany la situació ha canviat radicalment en modificar el govern central el decret i permetre l’obtenció de préstecs als ajuntaments que tinguin un endeutament del 75%. Nosaltres estem al 112,85% (cal recordar que l’Alcalde Armangué va deixar l’endeutament al 71 % el 2007). La qüestió, però, és que el govern de la ciutat continua entossudit a negar l’evidència. A la darrera comissió informativa així m’ho va confirmar el regidor de CiU. Finalment, si el govern no fa el pla, poca cosa podem fer-hi l’oposició o els mateixos ciutadans.

El problema radica en que anem fent un pastís molt gran, i que la situació serà crítica per al futur govern de la ciutat. D’entrada, es trobarà amb un pressupost prorrogat, perquè amb la llei a la mà, només es pot confegir un pressupost desequilibrat que permeti atrapar el dèficit acumulat, el de l’any passat que és de 880.000,00 € i el d’aquest any de 5.000.000,00 €; això és literalment impossible de fer en un sol any. Per acabar-ho d’adobar, el futur equip de govern no podrà contractar operacions de préstec fins que no tingui pla de viabilitat i, de moment, haurà de tapar el forat amb el que recapti, fet que significa que no podrà invertir en qüestions necessàries per als ciutadans.

Vista la inoperativitat del govern i la transigència d’ERC en seguir al dictat la política suïcida d’en Santi Vila només ens queda proposar per al dia després de les eleccions locals.
La primera mesura és posar en marxa un pla de viabilitat, que forçosament ens sotmetrà a la tutela de la Generalitat. A partir d’aquest, elaborarem un pressupost que en un termini de temps raonable ens permetrà reduir l’endeutament a nivells raonables en un termini que sigui assumible. 
Al final, allò que em preocupa és que no ens deixin el desert que sembla que ens deixaran si no canvien de política econòmica...

Tot això anirà acompanyat d’una política de responsabilitat, una política que evitarà les despeses innecessàries, no gastarem en escultures ni en jardineres fins que no poguem, fins que no hi hagi clots a la ciutat, gastarem en tenir els carrers endreçats, no hi haurà un sol fanal que no funcioni. Farem una reforma administrativa de la casa de la ma dels treballadors, serem més eficients i tothom cobrarà el que toqui. Reduirem tots els càrrecs de confiança que siguin superflus, destinarem diners al transport públic. Batallarem per les rondes per poder treure el trànsit excessiu del centre i si no en fem prou invertirem nosaltres en les rondes. Gastarem els diners que poguem en la promoció del comerç i la cultura per crear riquesa i millorar la nostra ciutat.

Destinarem els pocs diners que tindrem d’entrada al que us he descrit però sobretot gastarem en seguretat, contractarem nous agents per la Guàrdia Urbana tal i com tots els ciutadans demaneu.
Per últim quan sigui possible ordenarem l’entorn de la nova estació i endreçarem tota aquella zona, ni Figueres ni el Barri de Sant Joan es mereix el que està passant.
Ho veieu perquè estic, de moment, en contra de les escultures i les floretes? Senzillament responsabilitat!

(article publicat a Hora Nova el 17 de setembre)