dimarts, 30 de desembre del 2014

Les noves forces i els polítics petits

El panorama polític espanyol i català fa temps que està revolucionat pel naixement de nous partits que estan rebent un suport important a les enquestes i que, com és el cas de Podemos, han obtingut molt bon resultats als darrers comicis. Resulta interessant observar la reacció dels líders polítics de les formacions de llarga tradició; potser la més còmica ha estat la d’en Rull acusant a Podemos de cavall de Troia contra el procés sobiranista. No em direu que no és còmode ser de CiU: sempre té la culpa algú si les coses no van bé. 

En tot cas, a mi em sembla fabulós que hi hagi noves forces d’esquerres perquè a mi, en definitiva, el que m’interessa és plantar cara a CiU i PP, que han convertit la nostra educació, la nostra sanitat i el nostre dret a l’habitatge en un desert. Estic convençut que trobarem camins d’entesa amb l’esquerra per revertir la situació. A banda d’això, em sembla molt bé que a Catalunya es pugui parlar de més coses que del procés; això sí: sempre que votem quina ha de ser la nostra relació amb Espanya. Si a algú li pica que hi hagi nous actors i noves opcions és que no és prou demòcrata. A pesar de les seves declaracions, més aviat petites, crec en Rull està content que Catalunya hi hagi noves forces; i si no ho està, em quedo més tranquil pensant-ho perquè el contrari el convertiria en un tipus poc de fiar. 

Una darrera consideració sobre tot això de la casta: mireu , a mi, ni m’escalfa ni em refreda perquè ni ho sóc, ni ho estat, ni ho seré, i si a algun company li sap greu, té dues feines, que ja som tots prou grans!

dimecres, 17 de desembre del 2014

No improvisi, Sr. Toro

El gener de 2012 l’Ajuntament de Figueres va aprovar amb els vots de CiU i el PSC cedir un terreny per a la construcció de l’escola Montessori a la nostra ciutat. Undecisió no exempta de ferotges crítiques d’oportunistes reconvertits en puristes de l’esquerra; ho vam fer perquè vàrem considerar que en una ciutat que es pretén diversa hi ha d’haver tota l’oferta educativa possible. No obstant això, la nostra prioritat era, i és, l’escola pública; per aquest motiu vam donar el nostre vot a canvi que l’escola pagués 2.000.000,00€ durant 50 anys per l’ús dels terrenys amb un pagament anual. Per tal de facilitar les coses vam acceptar que hi hagués una carència en el pagament de 3 anys, de manera que el pagament es reparteix en 47 anys, és a dir, 42.553,19€ anuals.
El més important, però, era que els diners s’havien de destinar íntegrament a l’escola pública, per a la socialització de llibres o adquisició de material informàtic.

Arribat el moment de pagar, el govern de Figueres no ha previst l’ingrés al pressupost. Un cop fetes les indagacions pertinents, els tècnics de l’Ajuntament em diuen que ningú no ha previst res. És molt gros el que ha passat perquè el Regidor d’Hisenda, Sr. Toro, al ple d’aprovació inicial del pressupost va afirmar que es cobraria el rebut tot i no constar enlloc. El regidor va improvisar: no hi ha res previst. Va improvisar davant ciutadans, periodistes,mestres i professors, però, especialment, davant tots i totes els alumnes de les escoles i instituts públics de Figueres, ja que no figura al pressupost la contrapartida de despesa per a les escoles públiques pel mateix import de 42.553,19€. El Sr. Toro va dir al ple que ho tenia previst. Com és possible, doncs, que l’import no consti a cap partida concreta? Si, per exemple, a partida concreta figura l’arrendament del Bar del Parc Bosc? Com és possible que no figuri un increment de 43.553,19 € a la partida general? Doncs perquè el Sr. Toro no té res previst.

La gravetat de l’incompliment és extrema; ho és des d’un punt de vista polític amb nosaltres i els ciutadans, ho és per la voluntat d’afavorir els fundadors de l’escola i amics del règim i ho és per l’incompliment flagrant d’un acord de ple.

En un moment tan difícil per a l’escola pública, tan difícil per molta mainada colpejada per una crisi generada per unes polítiques neoliberals errònies i inhumanes, no podem permetre que el regidor improvisi equivocant-se a favor dels mateixos de sempre, i deixi la mainada sense els recursos que tant necessiten. Per aquest motiu m’he dirigit per carta als directors dels centres educatius per tal que presentin al·legacions al pressupost i reclamin el que pertoca a les escoles i instituts públics de la nostra ciutat.
El futur de la ciutat s’ha de construir sobre valors sòlids iamb honestedat. Si l’únic acord a què ha arribat CiU aquest mandat ha estat amb el PSC justament per aquest tema i, finalment, no el compleix, malament anem.

Un darrer incís: lògicament, presentarem al·legacions i demanarem una partida d’ingrés i despesa equivalent. A veure si el govern és capaç de desestimar-la!

(article publicat al setmanari Empordà el 16 de desembre d'enguany)

divendres, 12 de desembre del 2014

Pressupost poc rigorós

Ahir es va aprovar definitivament un pressupost municipal que ens fa pensar que l'ombra de'n Santi Vila encara és molt present en les polítiques de l'actual govern de la ciutat, perquè es continuen afavorint interessos particulars en detriment de polítiques socials i beneficis col·lectius. D'aquestes pràctiques aviat en podrem fer un catàleg!... D'altra banda, i amb aquesta ja en son massa, una vegada més es preveuen ingressos que a l'hora de la veritat seran difícilment assolibles.

Anem a parts; s'ha previst un augment d'ingressos per IBI, com ja he esmentat en algun post anterior; aquests ingressos no són segurs i, a banda de crear més dèficit (si no s'ingressa tot el previst, cosa força improbable en aquest cas), justifiquen l'augment de la despesa. És a dir, està per veure si ingressem tot el que pretenem, però la despesa és segura. Més coses estranyes: es preveuen disminucions substancials de les aportacions de la Diputació. On és la capacitat d’influència de la Marta Felip o en Santi Vila?...

D'altra banda, no hem vist enlloc del pressupost d'ingressos els 42.553,19€ que l'entitat que explota l'escola Montessori hauria de pagar el proper 2015 en concepte de cessió dels terrenys que ocupa. Recordem que estem parlant de dos milions d'euros a pagar a la ciutat al llarg dels propers 47 anys. Ho trobo gravíssim!
Si el govern de la ciutat acaba perdonant aquesta obligació a una empresa privada deixarem d'afavorir l'escola pública de la ciutat. En voleu la prova? busqueu al pressupost de despeses la partida de socialització dels llibres de text. No la trobareu pas!.


En definitiva, un pressupost rotundament "vilista", que no defensa els interessos dels ciutadans i ciutadanes i que constitueix una metàfora perfecta del quinquenni Vila i dels dos mandats de CiU: afavorir als amics i coneguts en contra del benefici del conjunt dels ciutadans.

En aquestes circumstàncies, el vot negatiu al pressupost - i només del nostre grup municipal sinó de tots els grups de l'oposició - és una obligació moral.


dimarts, 9 de desembre del 2014

El pressupost

Aquest cap de setmana he començat a estudiar el pressupost per al 2015. El primer que m’ha cridat l’atenció és que els ingressos que el govern té previstos en concepte d’IBI ascendeixen a 16.400.000,00 € , mentre que l’any passat eren de 14.950.000,00 €. Si, com diu el regidor, no s’han apujat els impostos, no hi trobo explicació perquè el que és evident és que es recaptaran 1.450.000,00 € que pagarem els ciutadans de Figueres. 

El que és clar és que en els darrers 4 anys els figuerencs i les figuerenques han sofert un augment en els tributs que paguen, tot i que el Sr. Regidor d’Hisenda ho negui. No sé què en penseu vosaltres, però a la vista dels números, el Sr. Regidor no sembla gaire de fiar.

dijous, 4 de desembre del 2014

La Marta hauria de parlar amb Adif

Quan vaig assabentar-me de la nova inundació de les vies de l'AVE a Girona no m'ho podia creure: dos vegades en tan poc temps i cap responsabilitat depurada ni cap explicació convincent oferida per Adif o el ministeri de Foment. Tothom és conscient dels greuges i inconvenients que han hagut de patir els gironins cada vegada que el servei ha quedat interromput, però... i els figuerencs que el fan (i fem) servir cada dia - o ocasionalment - per anar i tornar de Girona o Barcelona? No són pocs, precisament!. Com tampoc són pocs els figuerencs que cada dia han d'agafar aquest desastre d'asfalt anomenat N-II.

Sense deixar de tenir present ni un instant l'estat de la nostra Rambla, crec que ja és hora que els nostre govern comenci a pressionar una mica més a qui escaigui (llegeixi's Ministeri de Foment) per tal de trobar i executar solucions que siguin definitives per evitar nous talls de servei a la línia d'alta velocitat entre Girona i Figueres. 

I és precisament ara, aquest moment estratègic, políticament parlant, quan caldria que l'alcaldessa fes front comú amb la conselleria de territori i sostenibilitat per unir sinèrgies i pressionar Foment, implicant la resta de partits, i no limitar-se a fer seguidisme passiu, i deixar-ho tot en mans de Carles Puigdemont i Santi Vila, en lloc de ser-ne part activa. Malauradament, hi ha absències que parlen i silencis que ho diuen tot. Figueres és, amb Girona, la gran damnificada dels nyaps de l'estació d'alta velocitat de Girona i, com a tal, ha d'exigir solucions, perquè el temps dels usuaris té un preu, i la paciència d’aquests un límit.

No podem restar de braços plegats, ni permetre que l’alcaldessa es desvinculi d’un tema de vital importància com aquest, perquè ens hi juguem la mobilitat del territori.

dimecres, 3 de desembre del 2014

Esvoranc a la Rambla

Els aiguats dels darrers dies han deixat a Figueres un rastre de brutícia i danys greus a les propietats públiques i privades. Un dels més destacats probablement sigui l’esvoranc a la Rambla, que ha estat objecte d’atenció per part de tots els mitjans. És evident que aquesta destrossa ha de ser reparada al més aviat possible, ja que la Rambla és sens dubte un dels espais més emblemàtics i utilitzats de la ciutat. 

Dit això, cal veure quines han estat les causes dels desperfectes i treballar per tal d’evitar que pugui donar-se un episodi similar. No oblidem que, si no hi ha hagut danys personals, ha estat purament per una qüestió de casualitat a causa de l’hora en què va succeir. Per fotografies i comentaris de veïns em consta que els recs i la mateixa riera no són prou nets a la zona que va des del límit de la ciutat a la Marca de l’Ham. Caldria veure, doncs, com ho tenia l’ACA, i decidir si l’acumulació d’aigua causada per la brutícia ha influït en la magnitud del desastre, cas en què s’haurien de repartir els costos de reparació. Alguns arquitectes i enginyers em diuen que la bateria de contenidors que hi ha davant l’esvoranc ha causat una disminució del pes sobre el qual se suportava la volta i que aquest fet també ha influït en l’esfondrament. 

En tot cas, cal saber els perquès i, si el fet no és del tot casual i circumstancial, exigir responsabilitats a qui correspongui.

dimarts, 2 de desembre del 2014

Convivència degradada

Figueres pateix un fenomen, complex i al qual s’ha de donar tota la importància que es mereix. És un problema que en determinades circumstàncies degrada fortament la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes que el pateixen: em refereixo a les comunitats de propietaris en què hi ha pisos ocupats amb gent que no respecta les normes de convivència més bàsiques i, en ocasions, manté comportaments delictius. 

He dit que era un fenomen complex i que mereix la màxima atenció per part de tothom, i, d’una manera molt especial, dels responsables del govern municipal que fins ara s’han limitat a cobrir l’expedient. 

Quan en un bloc de veïns un dels pisos acaba ocupat per persones que, més enllà de la casuística que els ha portat a l’ocupació, tenen de manera continuada un comportament incívic, acaba convertint en víctimes a la totalitat de propietaris i arrendataris de la resta d’habitatges. Víctimes que, no ho oblidem, són gent normal, que respecten els altres, que paguen com a bons ciutadans els seus impostos i que no han fet res per haver de patir la nova situació que se’ls presenta i, a sobre, senten una gran indefensió envers els causants del problema. 

En aquestes situacions estem davant d’una doble injustícia: pèrdua de qualitat de vida i indefensió. Per tant, no és acceptable mirar cap un altre costat o excusar-se amb frases del tipus: “Em sap molt greu però no hi podem fer res”, entre altres coses perquè això no és cert. 

Cal fer, d’una manera ràpida i eficaç, l’historial dels pisos que es troben en aquesta situació: de qui són, si estan al corrent de pagament, si tenen els serveis activats, si estan en condicions de salubritat... i també donar tota l’assistència necessària als afectats perquè se’ls escolti i s’activi una via de solució ràpida. 

L’Ajuntament ha d’estar al costat d’aquesta gent que pateix i ho ha de fer amb totes les conseqüències d’acord amb el que marca la normativa. 

Des del PSC posarem les bases per atendre els afectats per aquesta injusta situació i no defallirem fins que s’hagi resolt el problema. Sabem que no podem fer-ho sols però sí que liderarem les accions que ens puguin portar a la solució del problema. La primera és la creació d’una oficina d’atenció a les comunitats de propietaris. 

Tothom es mereix l’atenció dels poders públics; especialment els qui compleixen com a bon ciutadans. Com a mínim com els altres!

(article publicat al setmanari Hora Nova el 2 de desembre de 2014)