dissabte, 25 d’octubre del 2014

L’enèsima barrabassada al Barri de Sant Joan

Aquesta setmana s’ha produït una altra atzagaiada al barri, protagonitzada per un veí que ha tingut la brillant idea d’agredir el director de l’escola Pous i Pagès. És una vergonya que ningú de la seva comunitat li expliqui que en lloc d’agredir-lo el que hauria de fer és un monument a ell i als altres mestres de tenir la santa paciència i la vocació de destinar la seva vida a una causa que sembla perduda fa temps. 

És ben evident que no totes les persones que viuen al barri són de la mateixa categoria moral que el subjecte que va agredir el director; que n’hi ha moltes que treballen, estudien, es casen i viuen en pau com qualsevol ciutadà. Ara bé, també és ben cert, els agradi o no, que són notícia per tràfic de substàncies a l’engròs, cultiu massiu de marihuana, deixadesa del barri, absentisme escolar, molèsties constants o fins i tot agressions verbals i físiques als veïns dels barris del voltant (i, desgraciadament, algun tiroteig mortal entre ells). 

Aquelles bones persones que són honestes i honrades també haurien de saber que el bon ciutadà té per costum denunciar els qui delinqueixen i no encobrir-los; té per costum preguntar al veí si és que el fill o filla es troba malament si veu que no va a escola; té per costum mantenir la porta de casa neta i en major o menor grau conviure educadament amb els altres ciutadans. Els qui es volen diferenciar dels subjectes com l’agressor dels mestres haurien de practicar la bona ciutadania. 

I és que tot té un límit! I us ben asseguro que quan governem aplicarem la llei amb totes les seves lletres i portarem davant la justícia tots els que fan malifetes i els que s’hi giren d’esquenes i després ens acusen de racistes. 

Dotarem la nostra policia de tots els mitjans necessaris, exigirem al departament d’Interior el mateix per a la policia de la Generalitat... Ii us ben prometo que no hi haurà treva per a delinqüents, incívics i encobridors.

I als puristes del bon rotllo també els dic que abocarem els recursos socials que calguin per reduir la misèria i que invertirem per transformar i dignificar el barri de de San Joan; invertirem el que sigui necessari , però amb una premissa: qui la faci, la pagarà (tant com el codi penal i le ordenances de civisme ho permetin).

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Una imatge que val per mil paraules

Es podria escriure un text llarg, emotiu i contundent sobre el sentiment que provoca la clausura del model de gestió cultural del museu de l'Empordà, però avui he considerat que l'imatge que us deixo és molt més significativa: són 30 segons dels 15 minuts llargs d'aplaudiments que va rebre la direcció del museu de l'Empordà en suport de la seva tasca i a favor de la continuïtat del model actual. 

Nosaltres farem tot el possible i treballarem per a que no es desmantelli res.


dimecres, 15 d’octubre del 2014

Museu de l'Empordà

Aquesta setmana el govern de la ciutat ens ha anunciat que planeja la dissolució del consorci del Museu de l’Empordà. El Museu de l'Empordà és, avui, un espai museístic amb vocació local i comarcal que actua amb una doble vessant: d'una banda, és el museu d'història i art comarcal de l'Alt Empordà, des de les ruïnes dels primers grecs que varen establir-se a Empúries fins als cèlebres Evarist Vallès, Roura, o Ministral; d'altra banda, és l'espai de referència per als joves artistes locals, que tenen al Museu el primer lloc d'exhibició en les seves carreres de creació i art contemporani. Les sales del museu i les nombroses exposicions que s'hi han realitzat en donen bona fe. En els últims tres anys el Museu de l'Empordà ha estat sotmès a la penúria econòmica, en reduir-hi l'Ajuntament la seva aportació econòmica i limitar-ne el rol natural d'acollida dels joves artistes figuerencs i empordanesos. 

El Govern ens ha informat que se’n volen actualitzar les vessants.
Que es vol fer projecció d'artistes locals i promoció de nous valors artístics. Parla de col·laboracions amb galeries. Esmenta el paper formatiu del museu. De fet, aquests tres rols ja formen part de la dinàmica actual del Museu, però sense una dotació econòmica suficient és impossible dur-los a bon port. De moment no veiem cap novetat en el que el govern anuncia què vol fer amb el museu. 

El Museu passarà a ser de gestió directa de l’Ajuntament. Segons el govern, perquè l’hi obliga la nova legislació del PP. En tot cas, les aportacions de l’Ajuntament han estat cada any molt minses i ara ens temem que anem directes cap a seguir retallant. 

No ens ho creiem del tot: farem les indagacions oportunes i ens pronunciarem sobre una cosa que, d’entrada, se’ns fa estranya.

dijous, 9 d’octubre del 2014

Ordenances 2015

Al ple del dia 7 d’octubre vam votar no a les ordenances fiscals. Les ordenances regulen els tipus dels impostos i, una vegada més, el govern de la ciutat no ha tingut en compte la situació dels ciutadans i les ciutadanes. Després de 3 anys consecutius d’increments d’impostos i taxes, el regidor d’hisenda ha decidit congelar els impostos, fet que no és del tot cert en un context d’inflació negativa , ja que, si volia congelar, almenys hauria d’abaixar-los el mateix valor negatiu de la inflació, al voltant d’un -0,5 %. 

La qüestió és que el govern és molt poc audaç: un cop la situació econòmica de l’ajuntament ha millorat (no ens enganyem, que ho hem pagat entre tots!), era el moment d’abaixar impostos per tal d’ajudar les famílies, incentivar el consum i possibilitar una represa de l’activitat econòmica. 

Només un parell d’exemples: no era hora d’abaixar el preu de la zona blava i de suprimir-ne una bona part? O de rebaixar el tram inicial de les llicències d’obres? 

En fi, no cal que digui que l’any que ve baixarem els impostos i les taxes de forma important i suprimirem zona blava.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Pactes alternatius

Encarem directament la recta final del 9N. És ben sabut que el Grup Socialista a Figueres ha donat suport explícit a la consulta i a totes les iniciatives que possibiliten un debat sobre la situació nacional. La millor solució sempre és votar. En aquesta recta final em preocupa què passarà si no es pot fer: des dels mitjans es parla d’eleccions plebiscitàries, sense que ERC hi sembli massa disposada. Ja veurem. 

En tot cas, el que sí que cal si no surt bé la consulta són eleccions. Des d’aquí us dic que no és possible cap altre escenari de pacte per allargar la legislatura; seria inaudit que el PSC es prestés a fer de crossa per esgotar la legislatura. Sé que hi ha companys que es deleixen per això però, no ens enganyem, seria un frau democràtic de proporcions inimaginables. Ja ara el parlament de Catalunya no reflecteix la correlació de forces que hi ha al carrer. Si no hi ha 9N calen eleccions d’immediat i, com es diu en castellà: “que cada palo aguante su vela”.