divendres, 29 de gener del 2010

Presentació d'"Els jugadors de whist" amb estudiants de català


Abans d'ahir al vespre vaig trobar un forat a l’agenda per acompanyar Vicenç Pagès en la presentació – col·loqui sobre el seu darrer llibre, “Els jugadors de whist”, amb estudiants de català, al Cercle Sport.

Vull aprofitar per recomanar-ne la lectura, especialment per aquells figuerencs que ens acostem als 40 o que ja els han superat. Tots els records de la nostra infantesa i joventut i molts llocs comuns hi són concentrats, en un llibre ben escrit, fàcil de llegir, coherent i que enganxa. Animeu-vos!



Voldria saber si teniu pensat posar en funcionament el wifi gratuït que vàreu anunciar fa uns mesos. Seria bo que es veiés moviment en el tema.


Marta Guerrero pregunta: Com veieu el futur de la Fundació Salut Empordà? Cap a on a d'anar la Fundació en el futur?
En la nostra fundació hi ha treballadors de primera, amb avantatges de descans en cap de setmana, que són els de l'hospital, i treballadors de segona, que són els treballadors del Bernat Jaume. Si passeu a governar, continuareu permetent aquestes diferències entre els treballadors de la mateixa fundació, com està passant ara?

dijous, 28 de gener del 2010

dilluns, 25 de gener del 2010

Balanç


Com cada 30 de gener, s’acosta el moment de fer el resum anual de l’IVA. Un cop tancat l’exercici a 31 de desembre i havent passat aquests dies de gener, ha arribat el moment de fer balanç de l’any des de la nostra petita empresa, Crous Associats, advocats i economistes SLP. Ha estat un any difícil; ens ha passat com a tothom, però al final hem aconseguit facturar una mica més (uns 30.000,00 €) que l’any passat. La veritat, però, és que, excepte a final d’any, en què ens hem recuperat, els impagats han estat elevats i, en conseqüència, la despesa financera molt elevada. A banda d’això, una empresa en expansió necessita un elevat ritme inversor que actualment costa molt mantenir.
No he guanyat més diners que l’any passat -al contrari-, però estic content perquè un dels objectius era no acomiadar ningú i al final hem incrementat la plantilla en una persona. Érem 17 i ara som 18!

dijous, 21 de gener del 2010


Ahir l'IES Monturiol va rebre la ISO 2001, vaig estar content de poder-hi assistir.

Video de la presentació del videobloc


Ahir vam presentar el videobloc al Soul Cafè, estic molt content d'haver-ho pogut fer amb tants bons amics i amigues!

dimecres, 20 de gener del 2010

Presentació oficial del videobloc


Després de setmanes d'intensa feina, em fa molta il·lusió presentar-vos oficialment el meu nou videobloc, que vol ser una eina de comunicació i interacció amb tots vosaltres. L'acte més oficial serà una trobada ben informal avui a les 20.30H, al Soul Café. Les xarxes socials i les noves tecnologies, noves eines per comunicar-se amb la ciutadania es el títol de la taula rodona que compartiré amb els bons amics José Antonio Donaire i Ciro Llueca.

Fisersa no es privatitza

Cada setmana respondré algunes de les preguntes o comentaris que em feu arribar. Comencen per la pregunta de Mònica Novillo que vol saber si privatitzarem Fisersa. No ho farem!

diumenge, 17 de gener del 2010

Any Amades i nou Ajuntament de Vilatenim


Avui he assistit a l'acte de cloenda de l'Any Amades a la terrassa del Museu del Joguet de Figueres i a la inauguració de la reforma de l'antic Ajuntament de Vilatenim. I si mireu el vídeo fins al final, veureu com ballo la meva primera sardana.

dilluns, 11 de gener del 2010

Renuncio al Parlament per a centrar-me en Figueres


He renunciat al Parlament per a centrar-me en Figueres. És una aposta clara per a treballar pel futur de la ciutat.

dissabte, 9 de gener del 2010

El camí recorregut

(PUBLICAT AL BISETMANARI HORA NOVA)

Després d’assabentar-me de la mort de Jordi Solé Tura, exministre de cultura i un dels pares de la  Constitució Espanyola de 1978, immediatament vaig anar a buscar a la prestatgeria un petit treball anomenat Constituciones y períodos constituyentes en España (1808-1936) escrit per ell i en col·laboració amb Eliseo Aja, ambdós professors universitaris de Dret Constitucional. Aquest petit llibre, de poc més de 150 planes, editat per Siglo XXI, fa un repàs d’allò més interessant de les diferents constitucions que ha tingut Espanya i que ha representat per la seva evolució en més d’un segle i mig. Una d’aquelles obres, que gairebé ja no es troben, a cavall entre la història i el dret, entre l’anàlisi i el marc històric, un nexe necessari entre present i passat.

Sé que aquell petit llibre em va ser molt útil, de la mateixa manera que ho devia ser i continua essent-ho per molts estudiants, tant d’història com de dret; de la mateixa manera sé que la tasca de Jordi Solé Tura va ser al llarg de tota la seva vida la de ser útil als altres, per això és de lamentar la seva pèrdua, com fou de lamentar la notícia de la malaltia que va patir, l’Alzheimer, que va anul·lar poc a poc un dels millors tresors d’aquest país, la seva memòria.

Aquests dies han sortit moltes de les seves aptituds, de la seva feina com a Ministre de Cultura, com a Senador o com a Docent, de les múltiples virtuts que representava un home consagrat a la cosa pública des d’uns idearis enormement progressistes i democràtics, als quals mai va renunciar. Evidentment, un dels elements que constitueixen, i constituiran, el gruix dels elogis serà el fet de ser un dels pares de l’actual Constitució Espanyola de 1978; no podem ni imaginar-nos què significà que gent com ell o com el mateix Miquel Roca Junyent o Gregorio Peces Barba, discrets, eficients i rigorosos, es trobessin entre els ponents d’aquesta constitució que, malgrat tot, ha servit per proporcionar pau, progrés i democràcia a un país que no n’havia tingut mai d’una manera tranquil·la i serena.

L’any passat el seu fill, va gravar un documental realment meravellós, malgrat la seva enorme tristesa en alguns dels seus fragments anomenat la memòria perduda, que ens endinsava en l’home, el professor, el polític, el combatent, el pare. Aquest serà un dels llegats que ens quedaran a tots els que, amb més o menys encert, traspassem pel món de la política, i del que hem encara d’aprendre a moure’ns; un llegat que proporciona eines de coneixement per les futures generacions, bàsiques per entendre el que vivim i per avançar en pau i democràcia, independentment de la tribuna que cadascú triï per fer-ho.

Probablement, l’element que a mi m’agradaria destacar de Jordi Solé Tura, a banda del pesar per la pèrdua d’un company de partit i un suport per tots aquells que creiem en la transformació de la societat sota el prisme del progrés, sigui el de ser una persona rigorosa en tot el que feia, la qual cosa dóna confiança a tot allò que ell avalés i sempre amb elegància i educació, demostrant ser un senyor de la política. Fou un home rigorós en la feina que feia, i en les conviccions que defensava, fent-lo creïble davant de l’opinió pública, temut i respectat pels rivals polítics. Amb ell, es tanca una de les ments privilegiades del nostre país, un combatent del franquisme, un lluitador de la llibertat, un home fet a si mateix i que estimava el seu país.

Pertànyer al PSC, en dies com aquell, et dona un sentiment doble i contrastat; per una banda et fan adonar del privilegi de comptar amb companys de viatge en la militància política que són un referent polític i democràtic per la resta de la classe política catalana i espanyola i, de l’altre, la pesantor i la tristesa d’acomiadar a un company de partit que amb la seva feina ha contribuït al progrés del país i a mantenir viu el somni d’un món millor, més just i més igual per a tots i totes. Gràcies Jordi pel camí que ens has ajudat a recórrer.