M’explico: a Figueres hi ha 480 carrers, places, passatges, avingudes i vials diversos. N’hi ha 157 amb nom d’home i 29 amb nom de dona (de les quals 11 són santes o tenen connotació religiosa).
Aquesta desproporció resulta difícilment explicable en termes de justícia de mèrits; per tant el problema rau forçosament en una altra banda: en els darrers 30 anys no hem aconseguit treure’ns de sobre el pes d’una visió molt conservadora de la societat figuerenca. No hem estat capaços de donar un cop de puny sobre la taula i deixar d’oblidar sistemàticament a la meitat de la població. Des de la dreta més conservadora se’m dirà que això no és important, que pot esperar, que en definitiva el país es construeix asfaltant carrers o creant llocs de treball. No hi estic d’acord, no podrem evolucionar com a societat ni com a persones mantenint-nos en estructures de pensament ancorades en el segle XIX. Només construint una societat sense cap discriminació, podrem construir la ciutat que volem. Una ciutat en la qual totes i tots hi tindrem cabuda, on els nostres fills i les nostres filles tindran futur i els que vindran darrere els ho reconeixeran sense cap pàtina de relativisme neoconserador, siguin homes o dones. Sovint, massa sovint, un problema només és una pregunta mal formulada.
Per fer això possible proposaré a la secretària de la dona del PSC a Figueres i regidora, Núria Navarro que prengui les iniciatives que calguin per tal que a partir d’ara els noms dels carrers siguin de dona.
Podeu fer-me arribar tots els noms per a carrers que considereu oportuns.
diumenge, 31 de maig del 2009
dijous, 14 de maig del 2009
Bones notícies
Dilluns passat, després d’anar insistint, vaig rebre una bona notícia: la Diputació de Girona va aprovar la modificació pressupostària adient per a complir amb el Casino Menestral.
Des de l’Ajuntament estem treballant en la modificació del conveni de finançament per tal d’escurçar-lo i evitar la càrrega financera que suposa l’actual per a les arques del Casino. Des del Govern de Catalunya arriben bones notícies amb 250.000,00 € més, en aquest cas de Cultura.
Al final ens en sortirem: per trucades i reunions no quedarà!!!
Des de l’Ajuntament estem treballant en la modificació del conveni de finançament per tal d’escurçar-lo i evitar la càrrega financera que suposa l’actual per a les arques del Casino. Des del Govern de Catalunya arriben bones notícies amb 250.000,00 € més, en aquest cas de Cultura.
Al final ens en sortirem: per trucades i reunions no quedarà!!!
dilluns, 4 de maig del 2009
Amb un 5 pelat no n'hi ha
No acostumo a fer servir el bloc per parlar de qüestions municipals, però avui m’ho penso permetre.
Sembla que en un termini de temps breu, potser tres setmanes, podré presentar el projecte de xarxa wifi per a la ciutat. Tenint en compte que hi vaig al darrere des que vàrem entrar al govern, serà tot un èxit de velocitat, però més val tard que mai. Però, tot això quan ha de començar a funcionar? Fins a la tardor, nanai.
El cas és que haver-ho aconseguit em fa content per dues raons: la primera és que ho portàvem al programa electoral com a embarretinament personal meu; l’altra és que ja és hora de veure si comencem a avançar de veritat cobrint les legítimes exigències de tots i totes.
Això d’avançar de veritat és una cosa que em té seriosament preocupat. Crec que des d’un govern tan fort hem de ser capaços de fer alguna cosa més, accions que ens situïn en una posició capdavantera al nostre entorn (tot i que el wifi ja no sé si ho és). Accions que facin que la ciutat sigui atractiva per a tothom (en aquest cas que es pugui treballar amb un portàtil des del carrer, que es pugui conèixer els entorns el museu des del mòbil i força més coses... i tot , de gorra!)
Aquestes qüestions, una bona política de promoció empresarial, una bona temporada de teatre (o tantes altres coses!) poden fer que tots nosaltres tinguem les oportunitats que exigim que ens doni la ciutat i que són les que, al final, la posaran a l’imaginari de tots nosaltres com hi és Girona en aquest moment. El que sento per Girona és enveja sana, però també consciència d’equilibri... Sé que en força coses no podem competir, però en d’altres, SÍ!!!
Al final, als polítics ens heu d’exigir el màxim! No n’hi ha prou d’asfaltar carrers o que tot sigui net (això és obligat, només faltaria!). O algú creu que Girona ens agrada tant i funciona tan bé perquè els carrers son asfaltats? No fotem!
En definitiva, vull proposar un model de ciutat, segur que compartit amb tothom, en el qual tots i totes podrem realitzar-nos amb plenitud. Segur que portarà feina, però sóc aquí per a això. No hi vull ser només per tapar l’expedient i que tot sigui net: passo! En 6 mesos el tindreu...
Sembla que en un termini de temps breu, potser tres setmanes, podré presentar el projecte de xarxa wifi per a la ciutat. Tenint en compte que hi vaig al darrere des que vàrem entrar al govern, serà tot un èxit de velocitat, però més val tard que mai. Però, tot això quan ha de començar a funcionar? Fins a la tardor, nanai.
El cas és que haver-ho aconseguit em fa content per dues raons: la primera és que ho portàvem al programa electoral com a embarretinament personal meu; l’altra és que ja és hora de veure si comencem a avançar de veritat cobrint les legítimes exigències de tots i totes.
Això d’avançar de veritat és una cosa que em té seriosament preocupat. Crec que des d’un govern tan fort hem de ser capaços de fer alguna cosa més, accions que ens situïn en una posició capdavantera al nostre entorn (tot i que el wifi ja no sé si ho és). Accions que facin que la ciutat sigui atractiva per a tothom (en aquest cas que es pugui treballar amb un portàtil des del carrer, que es pugui conèixer els entorns el museu des del mòbil i força més coses... i tot , de gorra!)
Aquestes qüestions, una bona política de promoció empresarial, una bona temporada de teatre (o tantes altres coses!) poden fer que tots nosaltres tinguem les oportunitats que exigim que ens doni la ciutat i que són les que, al final, la posaran a l’imaginari de tots nosaltres com hi és Girona en aquest moment. El que sento per Girona és enveja sana, però també consciència d’equilibri... Sé que en força coses no podem competir, però en d’altres, SÍ!!!
Al final, als polítics ens heu d’exigir el màxim! No n’hi ha prou d’asfaltar carrers o que tot sigui net (això és obligat, només faltaria!). O algú creu que Girona ens agrada tant i funciona tan bé perquè els carrers son asfaltats? No fotem!
En definitiva, vull proposar un model de ciutat, segur que compartit amb tothom, en el qual tots i totes podrem realitzar-nos amb plenitud. Segur que portarà feina, però sóc aquí per a això. No hi vull ser només per tapar l’expedient i que tot sigui net: passo! En 6 mesos el tindreu...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)