divendres, 28 d’octubre del 2011

Al consell d'administració

Avui he assistit al consell d’administració de Figueres de Serveis, SA. Ha estat una sessió força plàcida en què el nou director gerent ens ha exposat els seus projectes de futur per a l’empresa. Tot correcte i amb idees clares.

Seguidament, el nou Conseller delegat, Sr. Albert Ollé, ens ha presentat el pressupost per a l’any 2012. Com ja deveu saber, el Sr.Ollé és ex-regidor d’hisenda de l’ajuntament i està en possessió del mèrit d’haver rebut una hisenda municipal amb 7 milions d’euros de romanents positius i haver-la deixat en 7 milions negatius. 

Vistos els antecedents, comprendreu que estem nerviosos i expectants per veure quina és la magnitud de la catàstrofe d’aquí a 4 anys. No obstant això, ens hem abstingut per fer un vot de confiança a la direcció de l’empresa i veure com executa el pressupost.
Ara bé, haig de dir que, com sempre, les paraules d’en Santi Vila no són certes. Per què? Ben senzill en l’aprovació de les ordenances, ell i el seu nou i esforçat regidor d’hisenda van anunciar una reducció de la despesa del 15 % i ahir l’ex-regidor Ollé es va marcar una lluïda roda de premsa on va parlar de reduir el pressupost de Fisersa d’un 8 %. Sembla que pel camí ha perdut un 7 %!

La darrera perla: l’any passat en Santi Vila va preveure uns dividends per a l’ajuntament de 360.000,00 €; avui s’ha afirmat al Consell que, si convé, no es paguen i que si hi ha més dèficit a l’Ajuntament, alabat sigui Déu, que no passa res!

En fi, en 4 anys la tragèdia financera serà de prop de 12 milions negatius... Suposo que té previst dedicar-se a dilapidar altres hisendes més grans més avall del Besòs! Ja tarda!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Incompetència a preu d’or i retallades selectives

Aquesta setmana passada vaig haver d’anar a l’Oficina Municipal d’atenció al ciutadà (OMAC) a presentar un document al registre d’entrada i vaig decidir passar-hi el matí veient com funcionava. La meva primera sorpresa va ser trobar-me les escales d’accés a l’edifici i la zona enjardinada davant les dependències veïnes a la Guàrdia Urbana plenes de gent que esperava torn per ser atesa. El vestíbul interior era tot un espectacle multitudinari de públic resignat a perdre tot el matí per poder fer un simple tràmit.

Després de comprovar que hi havia gent que s’esperava dues hores i mitja, l’administrativa que em va atendre va confessar, entre avergonyida i resignada, que la plantilla de l’OMAC és menor que l’any 2007, però l’afluència de públic és, avui, molt superior. En conseqüència, no poden atendre tota la gent que hi va i les esperes són interminables. Per acabar-ho d’adobar, sembla que tampoc no es relleva el personal de baixa.

No puc evitar recordar que Santi Vila va heretar un servei exemplar el 2007; un servei que va lloar en el seu florit discurs d’investidura com un dels èxits del mandat de Joan Armangué. Avui, però, l’OMAC és una ombra del que havia estat i, pel que vaig veure, fins i tot hi cal la presència de la guàrdia urbana per garantir l’ordre. És evident que les prioritats de Vila són molt lluny dels serveis públics bàsics: les magnifiques retribucions dels seus amics, col·locats a l’ajuntament sense cap complex i corregides i augmentades en un marc de retallades generals, en són l’exemple més clar.

Tampoc no em puc estar de pensar en el vídeo promocional de la campanya convergent en el qual el seu fitxatge estrella, la Sra. Felip, avui regidora d’organització i membre de la Diputació de Girona (la retribució total per la seva presència a ambdues administracions, que voreja els 100.000 euros, si sumem el que rep de la Diputació i el que li paguem els figuerencs, només és superada per la del propi alcalde), prometia una reforma profunda i una modernització de l’ajuntament. Si aquesta reforma consisteix a tenir els figuerencs entre dues i tres hores fent cua per obtenir un simple certificat o presentar un document, la seva retribució és el paradigma exemplar d’un model de govern que recompensa la incompetència amb una nòmina que ja no s’entén de cap manera. I per postres, encara hem de sentir a parlar d’austeritat.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Sobre ordenances, impostos i retallades

Us deixo un resum de la nostra intervenció al Ple d'aprovació inicial de les ordenances fiscals. Com podreu comprovar, oferim mà estesa, sempre que se suprimeixin les despeses supèrflues i no s'obligui els figuerencs a pagar un milió i mig més que l'any passat.

Malauradament, i ens sap greu, les nostres prediccions es van complint: necessitem un pla de sanejament (deien que no), pugen impostos (deien que no).

Ara pretenen que els figuerencs haguem de pagar la totalitat de costos dels serveis. És ara el moment? En plena crisi? De cap manera mentre no es retalli la despesa, mentre no es prescindeixi de regalar 1,5 milions d'euros per la plaça de braus, mentre es continuïn apujant els sous dels càrrecs de confiança, mentre es faci ús i abús de privilegis a càrrec de la partida d'alcaldia.

Pujar impostos per fer què? Per seguir sense tocar de peus a terra?

divendres, 14 d’octubre del 2011

Documentació pública i accessible... i per avançat

Dilluns vinent tenim ple a l'ajuntament. 
Santi Vila hi presentarà (i aprovarà provisionalment) les noves ordenances fiscals per a l'any que ve. Crec que és bo que les ordenances, que solen passar desapercebudes durant la seva tramitació, es coneguin abans de ser aprovades i durant la seva exposició pública. Qualsevol queixa posterior no té cap efecte.

També us deixo l'estudi de costos i l'informe de l'interventor perquè disposeu de tota la informació, així com la convocatòria del Ple i, com és habitual, l'acta de la darrera junta de govern local.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Algunes imatges del darrer ple

Sobre el darrer ple celebrat a la casa consistorial, i del que aviat en penjaré l'acta, avui us deixo dos videos interessants.

En el primer es planteja, per part del grup municipal socialista, la necessitat d'aprovar la urgència de totes les mocions i el segon reprodueix la picabaralla entre l'alcalde i la portaveu del grup popular a propòsit del trasllat dels serveis socials municipals al local del carrer Sant Pau.



dimecres, 5 d’octubre del 2011

Independència!

Diumenge passat vàrem anar a Vilatenim a fer una arrossada amb els veïns. La veritat és que hi havia molt bon ambient i no em puc estar de dir que l’arròs era magnífic, però òbviament no escric aquest article per explicar-vos si l’arròs ens va agradar o no.
Fa temps que als socialistes ens preocupa la relació de Figueres i Vilatenim; de fet, portàvem al programa electoral la constitució d’una entitat municipal descentralitzada perquè pensàvem que aquesta és una bona manera de gestionar Vilatenim, donades les seves especials característiques.

Per analitzar la situació el primer que cal fer és entendre que la Marca de l’Ham ja no és Vilatenim: de fa temps que s’ha integrat a Figueres i és un barri més de la ciutat. Vilatenim, en canvi, és un població essencialment rural que compta, però, amb grans superfícies que s’hi han anat instal·lant i que abasteixen la ciutat i fan importants aportacions a la hisenda munipal figuerenca; aquestes aportacions mai reverteixen en una proporció justa a Vilatenim. Actualment el poble està afectat per la paràlisi de la carretera de Roses, sense que Figueres faci gaire res per ocupar-se de la problemàtica. Se succeeixen les modificacions de planejament per tal de requalificar sòl agrícola amb vista a poder ampliar les instal·lacions esportives, però sense tenir en compte que el municipi va quedant diluït al bell mig dels interessos de l’alcalde figuerenc de torn.

Penso que cal posar remei a aquest situació donant la possibilitat als ciutadans i les ciutadanes de Vilatenim de governar-se i gestionar els seus recursos, que són molts. Entenc perfectament que precisament ara estem en un context en què hem de tendir a reduir l’administració. Malgrat aquesta certesa, no podem fer taula rasa amb tot, i avui dia les diferències entre Figueres i Vilatenim són molt importants: els interessos divergents i la realitat social, humana, econòmica i urbanística no tenen res a veure.

En el context que he intentat descriure penso que és important trobar una solució que garanteixi els interessos de Vilatenim, que sigui respectuosa amb el medi rural, que reinverteixi el que els seus veïns aporten i que permeti que aquests es regeixin com qualsevol municipi de Catalunya de les seves característiques, i això només es garanteix d’una manera: fent que es puguin governar a si mateixos amb plenitud. Per això crec important evolucionar directament cap a la constitució de Vilatenim en municipi independent de Figueres sense passar per ser una entitat municipal descentralitzada. Una altra cosa no em semblaria justa.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

S'atrapa abans un mentider que un coix

Avui us deixo el video de la roda de premsa que el grup municipal socialista va donar recentment per denunciar la mentida del govern de la ciutat en relació a la (inexistent) subvenció bus elèctric i que avui en dia continua penjada a la web municipal com a prova més contundent de la falsedat i mala fe d'un alcalde que, de postres, acusa l'oposició de difamar-lo. Calen més comentaris?