No amb Santi Vila

Finalment en Santi Vila ha presentat la liquidació del pressupost de l’any 2010 i, com tothom havia anunciat, els números són pèssims: uns números que, es mirin per on es mirin, van molt més enllà del context de crisi. Figueres és l’ajuntament amb el dèficit més gran de les comarques gironines; una situació especialment greu perquè s’ha fet augmentant imparablement la despesa corrent, i no les inversions. Ras i curt: sous i despeses, però no carrers o voreres. Només un exemple: els càrrecs de confiança han cobrat 2.100.000,00 € (350 milions de ptes.) dels quals el gerent d’urbanisme n’ha cobrat 330.000,00 € (55 milions de ptes.) en quatre anys. No m’estaré de recordar aquí que el PSC va renunciar en el seu moment als càrrecs que li pertocaven.

Com l’any passat, en Santi Vila ha intentat novament enganyar-nos a tots. Si recordeu, aleshores va presentar una liquidació amb un superàvit de 4.487.527,00 € i al final va resultar que eren 880.389,56 € negatius. Aquesta vegada ens ha dit que el dèficit és de 4.970.655,03 €; això no és veritat: la llei diu expressament com es calcula el dèficit, i tal com s’ha de fer, i com ha fet l’interventor, én realitat el dèficit és de 8.063.299,11 €. 

En Santi Vila ens diu que el dèficit és el romanent de tresoreria i, amb la llei a la mà, menteix, no hi ha matís possible ni fórmules màgiques de càlcul: 2 i 2 són 4, no hi ha més.

Per exemplificar-ho: el romanent és l’estat en què quedarien les arques si ara tanquèssim l’ajuntament; el resultat pressupostari són els ingressos menys les despeses d’aquest any.

Més coses; aquestes xifres porten directament a un pla de sanejament i ens posen al límit de ser intervinguts; per tant, la situació és explosiva perquè actualment paguem a 72,33 dies (tampoc cert del tot, perquè s’hi computen sous i salaris, que es paguen al comptat), l’endeutament per habitant és de 947,51 €, dels quals 142,83 corresponen al dèficit generat aquest any. Una darrera apreciació: l’import de les inversions no executades és de 38.000.000, 00 €. S’ha fet poca feina: a banda de l’avinguda Vilallonga, només el Pla Zapatero.

Vista la situació catastròfica, cal analitzar quines són les solucions que Santi Vila ens planteja: la primera és la privatització del servei d’aigua, que comportaria uns bons ingressos per a l’Ajuntament, però encariria el rebut de l’aigua. Pensem que una empresa privada ha de tenir beneficis i pagar IVA. Aquesta solució que ens proposa CIU és perversa perquè alienem patrimoni productiu per pagar sous, lloguers inexistents o coses improductives com la casa Nouvilas.

En Santi Vila ha anunciat retallada de despeses. Quines? Serveis socials, seguretat...? No ho sabem.

Una altra solució és renegociar els préstecs que té l’Ajuntament en aquest moment per allargar els terminis i disminuir les amortitzacions. Això significa endeutar els nostres fills i, sobretot, negociar amb un tipus d’interès molt més elevat.

Tinc molt clar que aquesta ciutat necessita rigor, seriositat, seguretat, austeritat i igualtat entre tots els ciutadans, i que cal començar a fer complir la llei a tothom i vigilar molt bé què fem amb els nostres recursos.

En els darrers temps només he vist mentides, escultures, càrrecs i una inconsciència pressupostària que culminarà en el malbaratament del patrimoni productiu municipal; per aquest motiu tinc ben clar que la solució passa per un govern fort i estable, però sense Santi Vila, al final Santi Vila és un alcalde que no ha sabut governar en època de bonança, menys ho farà en època de crisi. I per això, des del PSC no participarem en cap acord, ni puntual ni estable, que impliqui lliurar l’alcaldia a Santi Vila, una persona que ha dilapidat 2.500 milions de pessetes (15 milions d’euros) en 4 anys. El PSC és avui l’única garantia per a la butxaca dels figuerencs i per al futur de la ciutat.

(article publicat al setmanari Empordà el 3 de maig d'enguany)