Setmana del 24 al 30 d'octubre

El dilluns va començar, com ha estat habitua, amb una reunió de planificació setmanal del Grup socialista. Més a tard, a les 12.30, Comissió informativa ordinàri, on els temes més destacats foren la modificació dels estatuts de Fisersa per a permetre-hi la incorporació del Consell Comarcal i la modificació de l’ordenança de civisme i convivència. Són assumptes que varen ser debatuts i que no van comptar amb el consens de tots els grups,  però es van aprovar i així es van poder debatre al ple extraordinari de dijous dia 27. A la tarda, vam tenir reunió de govern, on es va analitzar el dia a dia municipal. Es tracta d'una reunió setmanalon govern i alts càrrecs posen en comú els temes quotidians.

Dimarts el més destacable va ser la reunió a Barcelona del Consell Nacional del PSC, on vàrem acordar que els diputats del PSC votessin No a Rajoy. Estic satisfet d’haver estat un dels 241 que va votar en aquest sentit. El debat va ser molt menys intens del previst, ja que la unanimitat va imperar: penseu que només hi va haver una abstenció.

Dimecres a les 12.00 vam tenir roda de premsa a Fisersa sobre la incorporació del Consell Comarcal i després, Consell d’administració de Fisersa. Tot seguit vam fer reunió de  seguiment i preparació del ple del dia 27 amb el company de Compromís i més tard executiva del PSC a Girona i a Figueres per donar compte de la situació derivada del vot al Consell Nacional.

De dijous destaca la reunió amb Càritas per comentar necessitats de la ciutat i articular una nova proposta interessant per anar combatent la pobresa.  Prèviament, havia tingut una nova trobada amb el company de Compromís per ajustar els termes de l’assumpte de la incorporació del Consell Comarcal a Fisersa , ja que els suport estable a Fisersa pactat amb un altre grup va fer figa. A les 14h, un ple menys brusc del que esperava, però amb l’agradable sorpresa de l’abstenció de la CUP amb l’objectiu de defensar la gestió pública de l’aigua i l’oposició no esperada de C’s, justificada en una manca d’informació. De tota manera va ser un ple satisfactori, perquè hi vam aprovar la licitació del projecte del pavelló, que  hauria d'estar presentat en 4 mesos.

Divendres vam fer reunió al migdia a Fisersa per a comentar alguns problemes del bus elèctric. Al vespre, vaig assistir a la presentació del llibre del Tinent General Díaz Capmany Els governadors del Castell de Sant Ferran; va ser una vetllada agradable amb els Amics del Castell i el seu president, Sr. Herrera. Més tard, cap a les 10, m'esperava el teatre amateur al Bon Pastor, “Peluquería Unisex”. Una estona amena: el fet de veure gent del barri sortint del seu dia a dia i fent d’actors i actrius em va agradar molt i l'organització de l’acte per part de l’associació de veïns Juncària Parc Bosc va ser un èxit. Tot i això he de dir que vam acabar a la una i estava cansadíssim!

Aquest divendres va ser un dia ple d’activitat i amb altres destacats als quals no vaig poder assistir, com la conferència de la professora Rosa Navarro en l’acte inaugural del 400 aniversari de la mort de Cervantes, molt ben organitzat per l’Alfons Martínez, i la presentació de la cursa de la dona, perfectament treballada pel regidor César Barrenechea.

Dissabte vaig tancar oficialment la setmana amb la inauguració oficial a l'Ajuntament de  l'Aplec Internacional Esperantista, organitzat el cap de setmana a Figueres per l'Associació Catalana d'Esperanto,  amb la  Nuri Puerta al capdavant.

I vam acabar la setmana amb un vermut polític al Dynamic amb un vell adversari....

El nou pavelló

En el ple d’ahir, després de mesos de treball, vam poder aprovar el concurs per a l’elaboració del projecte del nou pavelló poliesportiu. És un pas importantíssim per arrencar definitivament un projecte de ciutat que, ja sabeu, ens havíem marcat com a prioritat en el nostre programa electoral, davant l’evidència que és una necessitat real davant la mancança d’espais.

Nosaltres havíem defensat poder fer aquest nou equipament en una altra zona de la ciutat, sabedors que un projecte d’aquest tipus porta associat el desenvolupament del seu entorn en múltiples aspectes. Malauradament, per qüestions urbanístiques, les possibilitats de començar a treballar en l’entorn que proposàvem a la falda del Castell haurien fet dilatar considerablement tot el procés. Mentrestant, la necessitat és evident i creixent. No hem volgut pagar aquest preu

Ens sap greu renunciar a la idea que teníem, però entenem que la necessitat d’espais per a la pràctica esportiva és urgent i inajornable i per això avui estem satisfets. L’esport, especialment l’esport base, és un dels pilars de la cohesió social. Ens felicitem perquè el projecte comença, definitivament, a prendre forma.

Jornades Cervantes

Enguany fa 400 anys de la mort de Cervantes i des de l’Ajuntament de Figueres hem volgut commemorar aquesta  efemèride amb un seguit d’actes culturals i divulgatius.

La iniciativa de la Regidoria de Cultura  ha estat coordinada pel catedràtic  Joan Manuel Soldevilla, que ha elaborat un programa divers en què ha aprofitat sinergies amb diferents entitats  del municipi.

Us enllaço l'accés a programa de les jornades per tal que en pugueu gaudir clicant aquí.

Finalment us animo a ser-hi presents per tal que puguem ser partícips tots plegats d’aquesta aproximació a un dels genis universals de les lletres i la cultura occidentals.

Mitja marató a Figueres

Divendres passat vaig assistir sota la Cúpula del Museu Dalí a la presentació de la primera mitja marató de Figueres.

Que finalment es faci la mitja marató és una gran notícia perquè feia temps que el Club d’Atletisme ens havia demanat fer-ho possible i anar complint amb el que els clubs ens van demanar abans de les eleccions és una gran satisfacció. De fet, complir les promeses electorals sempre ho és. No em queda més que agrair al regidor Barrenechea la feina feta, ara i quan m’acompanyava a conèixer els clubs esportius de la ciutat per a preparar el nostre programa electoral. Per a nosaltres l’esport és una prioritat, especialment l’esport base i el local, i el fet que l’Ajuntament finalment contribueixi a l’organització de la mitja és una bona notícia per anar situant Figueres on pertoca, gràcies al Club d’Atletisme i a l’Associació esportiva Mitja Marató.

Des que es va plantejar la possibilitat  fins ara ha passat quasi un any mig. Ara podem dir que ja  la tenim aquí. 

Mitja marató a Figueres

Divendres passat vaig assistir sota la Cúpula del Museu Dalí a la presentació de la primera mitja marató de Figueres.

Que finalment es faci la mitja marató és una gran notícia perquè feia temps que el Club d’Atletisme ens havia demanat fer-ho possible i anar complint amb el que els clubs ens van demanar abans de les eleccions és una gran satisfacció. De fet, complir les promeses electorals sempre ho és. No em queda més que agrair al regidor Barrenechea la feina feta, ara i quan m’acompanyava a conèixer els clubs esportius de la ciutat per a preparar el nostre programa electoral. Per a nosaltres l’esport és una prioritat, especialment l’esport base i el local, i el fet que l’Ajuntament finalment contribueixi a l’organització de la mitja és una bona notícia per anar situant Figueres on pertoca, gràcies al Club d’Atletisme i a l’Associació esportiva Mitja Marató.

Des que es va plantejar la possibilitat  fins ara ha passat quasi un any mig. Ara podem dir que ja  la tenim aquí. 

175 anys del Col·legi d’Advocats de Figueres

Intervenció sota la cúpula del Museu Dalí el divendres 7 d’octubre de 2016.

Avui celebrem els 175 anys del Col·legi d’Advocats de Figueres. I és un honor ser aquí en nom del Consell Comarcal de l’Alt Empordà:  el Col·legi és de Figueres, però és ben evident que el seu servei s’estén a tota la comarca i al partit judicial que la conforma en gran part. La meva felicitació és especialment dirigida als advocats i les advocades que componeu el col·legi: la vostra és una feina molt difícil, us toca defensar la llibertat individual i col·lectiva en una comarca molt difícil. Una comarca colpida per la crisi i marcada per la proximitat d’una frontera que ens causa innombrables problemes de tràfic de drogues, persones i altres delictes. Molt especialment també és la nostra felicitació per als advocats i les advocades que componen el torn d’ofici: a Figueres la majoria dels lletrats en formeu part i això és un orgull.

És difícil la vostra feina, vosaltres sou els garants de la llibertat, els garants d’un procés just que és essència del nostre sistema democràtic. Entenc que es fa molt difícil ser fidels a defensar la llibertat en un món cada vegada més xenòfob i racista. Fixeu-vos què passa quan desapareix el procés, quan els advocats no hi som: doncs que apareixen els pitjors règims, els que no tenen cap respecte per la vida i la llibertat, com el nazisme (convindreu amb mi que és l’encarnació del mal) o les dictadures estalinistes com la del mateix Stalin o els khmers rojos. Convé doncs no oblidar mai que la vostra feina és protecció davant dels abusos possibles de l’estat.

No seria just si no tingués un record pels col·legiats i les col·legiades que han treballat en els moments més difícils del nostre país, que coincideixen amb les dictadures; us imagineu treballar acabada la guerra civil? Hi havia risc personal i professional molt greu. O treballar a les darreries del franquisme, amb els processos sumaríssims com el d’en Puig Antich?

No puc acabar sense felicitar els estaments polítics i judicials per la seva ràpida i acurada reacció en el tema de l’ús del català als jutjats d’Olot; us ho dic en el sentit del que he explicat fins ara: només si ens podem expressar en la llengua que ens van ensenyar quan vam començar a caminar podrem defensar-nos adequadament d’imputacions que poden ser molt greus o serem capaços d’explicar pretensions a un tribunal sobre assumptes que poden ser determinants en les nostres vides.

La meva felicitació, doncs, i el desig que seguiu 175 anys més, perquè la defensa que feu cada dia  de la llibertat i d’un procés amb garanties és la defensa de la democràcia que caracteritza la nostra societat; en resum: el que els americans denominen “el nostre mode de vida”.

Moltes gràcies!

Primàries al PSC

Des que els socialistes vam implantar que el primer secretari /a s’escolliria per primàries, hem anat seguint aquest sistema, que millora de forma substancial la qualitat democràtica de l’organització i permet que les veus discordants amb la línia oficial tinguin presència; en definitiva, possibiliten remoure el partit i les seves estructures.

Ara estem davant unes noves primàries al PSC entre  Miquel Iceta i Núria Parlon. De tots és sabuda la meva preferència per fer del partit una cosa més dinàmica i més propera a la gent. Em sembla, doncs, que la Núria pot ser un bon revulsiu per a atreure gent que a priori ens veu clavats i poc d’esquerres, però també és cert que l’experiència d’en Miquel aquests dos anys ha servit per a aturar un procés de devastació que semblava no tenir fi i ha aconseguit clavar un 15 % dels votants que, no ens enganyem, però,  té un perfil molt envellit i poc donat a canvis.

És hora doncs d’encoratjar ambdós candidats per tal que arribin a un acord i que així puguem disposar del millor del partit per al futur. Si ho fem així tindrem un avenir molt millor del que els nostres adversaris creuen i, sobretot, els catalans i les catalanes tindran una organització política en la qual emmirallar-se i que vetllarà per tothom.

I sinó,  primàries; però sempre sumant i mai dividint.