Educació. No tothom pensa i actua de la mateixa manera

Aquesta crisi, dura i persistent, que estem patint ens està deixant efectes negatius, immediats i mediats, que s'hauran de resoldre amb polítiques pensades per a la gent i per tornar a tenir l'esperança d'una societat més JUSTA i equilibrada on les oportunitats estiguin a l'abast de tothom, sigui quina sigui la seva situació social econòmica i cultural. 

En el còmput dels desajustaments preocupants tenim l'educació entre molts altres. Aquest país havia fet des del retorn de la democràcia un gran esforç per a un sistema educatiu potent i homologable als països capdavanters d'Europa; i s'havia aconseguit. 

És important fer una mica de memòria històrica, ara que alguns, des de la ignorància o de la mala fe, estan dient dia rera dia que en el retorn de la democràcia no es varen fer les coses bé i, per tant, aquí estan ells per resoldre els problemes que altres van ser incapaços d'evitar. 

Doncs algunes dades que ens poden ajudar a situar-nos: 

A l'any 1978 el 25% de la població espanyola no tenia estudis i el 57,4% només tenia estudis primaris. A l'any 2010 un 40% de la població menor de 34 anys tenia estudis universitaris. La pregunta pertinent és: com va ser possible passar en un sola generació de pares sense o amb pocs estudis a fills universitaris? hi ha tres moments claus: 

A) El pacte constitucional per a l'educació. Va ser complicat arribar a un consens entre conservadors i progressistes per a la redacció de l'article 27 de la Constitució però al final van arribar a un equilibri, jurídic i polític sobre dos principis que fins aleshores semblaven irreconciliables: el dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament. És obvi que l'acord implicava renúncies que no sense dificultats s'han mantingut fins l'aparició de la LOMCE per obra i gràcia del Sr. Wert i els seus acòlits. 

B) Les polítiques progressistes dels governs del PSOE 

A partir de la idea de què l'educació és un dret es va anar legislant sobre aspectes com la igualtat d'oportunitats, el model d'escola pública inclussiva, l'atenció a la diversitat i una defensa aferrissada de la funció compensadora de l'educació. Es pretenia, i es va aconseguir, la no discriminació per raons econòmiques, socials o culturals. 

C) Esforç inversor en educació. Mentre, a l'any 1978, França invertia un 5,9 del PIB, el Regne Unit el 5,5, Itàlia el 5,2 i Alemnaya el 4,9, Espanya invertia un 3%. L'any 2010, malgrat la crisi, Espanya invertia un 5,04%, molt a prop de la mitja Europea. Les dades donen fe de l'espectacular avenç fet al nostre país. 

La victòria del PP a les eleccions del 2011 va suposar posar en marxa un programa reaccionari que apunta directament a l'escola pública: trancament del pacte constitucional tot posant en qüestió la intervenció de pares, professors i alumnes en els consells escolars, l'ensenyament de la religió o la separació per itineraris entre altres. Es paren les transferències en educació a aquelles CCAA que encara no les tenien totes; es volen reimplantar les revàlides que ja va fer desparéixer el Sr. Villar Palasí l'any 70 del segle passat i la religió farà mitja per obtenir beques. A més s'han retallat els pressupostos en educació un 20% la qual cosa representa una regressió d'uns quants anys en matèria pressupostària. 

En el fons de la qüestió hi ha un principi ideològic determinant: mentre els progressistes considerem l'educació com un dret, els consevadors més reclacitrants la consideren com un servei i, en conseqüència, els estudiants i les famílies ja no seran titulars d'un dret sinó consumidors d'un producte. Com diu el refrany: "aquellas lluvias trajeron estos lodos" 

Per tant no tot s'ha fet bé des de l'esquerra, i concretament des del socialisme, però es pensava i es pensa amb la gent, amb la igualtat i la justícia social. No tothom pensa igual i és per això que aquests nous predicadors que intenten posar a tohom en el mateix sac no solament falsegen la història sinó que són complices de donar excuses a la dreta. Cal retornar, amb la complicitat de la gent, a l'esperança.

Caputxins i el bon govern

Conservo un record molt dolç del febrer de 2009. Com a tinent d’alcalde de la ciutat, i acompanyant els arquitectes Joan Falgueras i Rafael Vila, vàrem prestar el que era encara un projecte: la rehabilitació del convent que els monjos caputxins havien inaugurat a Figueres el 1760, i que des de la seva desamortització havia estat dedicat a caserna, escorxador i, finament, magatzem de rampoines i artefactes caducs.

L’escepticisme dels empordanesos no es va fer esperar, i molts –tips de sentir parlar de ciutats del cavall, parcs de les confessions, spàs a l’antiga plaça de braus, i una muntanya de promeses de fum— varen alertar del perill de tornar a vendre la pell de l’ós abans d’haver-lo mort. Però la conversió del vell edifici de Caputxins en un nou escenari per a espectacles de petit i mig format havia nascut d’una manera ben diferent: a partir d’un projecte solvent i el disseny d’una sèrie d’accions polítiques de bon govern. 

En primer lloc, en l’últim mandat de l’alcalde Joan Armangué es va convocar un concurs que va ser guanyat per un expert en rehabilitació patrimonial, Rafel Vila, amb una proposta molt respectuosa amb l’edifici i alhora versàtil per les possibilitats d’ús. 

En segon lloc, ja en l’any 2008, es va planejar acuradament i de forma discreta quines portes calia tocar i amb quins arguments per aconseguir de les administracions públiques la major aportació econòmica mai vista per la recuperació d’un equipament municipal. Molts viatges i converses amb els governs de Barcelona i de Madrid varen ser necessaris per aconseguir el finançament per la rehabilitació de l’església, la infraestructura escenogràfica, i la urbanització de l’entorn. La fórmula, ja coneguda, va ser pressupostar una aportació municipal (avalada per tots els grups municipals, de govern i oposició) i associar el projecte a l’1% cultural que dedica el Ministeri de Foment quan en la rodalia d’una ciutat s’ha dut a terme una gran infraestructura. Estem parlant de l’estació del TAV. 

Set anys més tard recollim els fruits d’aquelles gestions. Aviat inaugurarem el convent de Caputxins, un espai que malgrat la seva centralitat geogràfica és un desconegut per moltes de les persones que vivim a Figueres. Em sento orgullós d’aquestes accions polítiques en que he participat activament i que han estat regides pel principi de servei a la ciutat i la seva gran comunitat, d’austeritat en les formes i d’ambició en el fons. De bon govern, en definitiva. Figueres s’ho mereix.

La circulació i l'aparcament a Figueres

Avui vull aprofitar el blog per explicar a grans trets quin és el nostre punt de vista sobre els problemes circulatoris de Figueres i què hi farem quan puguem prendre decisions.

Partim de la base que no aplicarem mesures producte de l'acord amb un sol àmbit professional o geogràfic, ni amb finalitats purament electoralistes: solucionarem el problema del trànsit a Figueres i ho farem amb els ciutadans; volem que aparcar a Figueres sigui fàcil i barat. Per això suprimirem el 30 % de la zona blava, tot i que garantirem la rotació mitjançant sistemes gratuïts, tot plegat a un preu raonable a la zona blava, de manera que no serà més car que a Girona.

Condicionarem els aparcaments del Rec Arnau i de la carretera de Llançà, de forma que no semblin - com ara - descampats on l'estacionament aparenti riscos. La nostra intenció és, finalment, arribar a acords amb pàrquings privats, hostaleria i comerç per promoure l'aparcament a preu raonable. 

Pel que fa a la circulació, estem convençuts que podem aconseguir que a la ciutat es circuli amb fluïdesa i tranquilitat, i ho volem aconseguir amb aquestes mesures, que volen feina i temps, però de les que n'estem convençuts:

- Sotmetrem a referèndum el model ferroviari, la comunicació amb l'estació nova i el futur dels passos a nivell.

- Completarem la ronda des de la carretera de Llançà fins a l'Avinguda Salvador Dalí

- Convertirem l'Avinguda Salvador Dalí en un bulevard de dos carrils per a vehicles privats, un carril bicicleta i grans voreres arbrades.

- Comunicarem el barri del Parc Sol i la zona esportiva amb la carretera de Llers i la de l'Escala. 

- Perllongarem el Passeig Nou fins l'Estació nova. 

- Suprimirem totes les esquenes d'ase innecessàries, i

- Potenciarem el transport públic noves línies amb busos petits.

Estem plenament convençuts que Figueres pot ser un lloc amable per circular-hi amb un vehicle i que això no té perquè fer-se en perjudici de la comoditat dels vianants; només cal aplicar la lògica i actuar amb sentit comú.

Revisió cadastral a Figueres, si jo fos Alcalde

Com almenys dos mil de nosaltres sabem, el govern del PP ha realitzat una revisió cadastral que permet al Govern de CiU a Figueres incrementar els ingressos per IBI en 2.000.000,00 €. El govern de Figueres, amb el regidor Toro al capdavant, s’ha afanyat a dir que tot és culpa de Madrid i dels propietaris i propietàries que han engrandit i millorat les seves finques; hem d’admetre que l’home té una facilitat per carregar els neulers als altres insuperable. En tot cas, és veritat que hi ha algun propietari que ha engrandit la finca, però les afirmacions del govern de Figueres són capcioses, ja que la realitat és que qualsevol pot haver engrandit la finca amb el pertinent projecte i llicència d’obres i no haver-ho dit al cadastre: és ben evident que els ciutadans no saben que no hi ha connexió ajuntament-cadastre i que el resultat d’aquest desconeixement és que l’ànim recaptatori de la dreta ibèrica i pròpia vol reclamar-los 4 anys d’endarreriments amb interessos.

El que el govern de Figueres no explica és que hi ha multitud d’afectats i afectades que no han engrandit res ni han fet cap tipus de reforma, però que el cadastre ha decidit que aquestes cases velles que ocupen són construïdes fa molts anys i que, per força, han d’haver fet alguna reforma que n’ha augmentat el valor i, per tant, els toca pagar. La realitat és que en molts casos el cadastre no sap ni quan s’han construït les cases ni si s’hi ha fet cap reforma. Mentrestant, el govern de CiU en general, i el regidor Toro en particular, es dediquen a aplaudir la nova clatellada fiscal fent veure que ni va amb ells ni hi poden fer res. 

Res més lluny de la realitat: si jo fos Alcalde exigiria al Cadastre que verifiqués una per una l’any de construcció de les cases als arxius de l’ajuntament, avisaria tots els propietaris als quals s’augmenta el valor de les propietats sense haver fet obres perquè poguessin fer al·legacions, establiria un servei d’assessorament jurídic per guiar els afectats i afectades i, sobretot, intentaria que els pagaments corresponents a anys anteriors es fessin sense interès i amb més d’un any de coll. 

En tot cas passat, el mes de maig posarem en marxa els mecanismes per arreglar aquesta nova sagnia als ciutadans de Figueres o, si més no, pal·liar-la.

(article publicat a Hora Nova el 20 de gener de 2015)

Les obres de la Rambla

Teniu curiositat per saber què s'està fent a la Rambla? El govern ens ha fet arribar un dossier que vull compartir amb vosaltres sobre el detall de les obres de reparació de l'esvoranc que va causar la llevantada; cal dir que la documentació és força solvent i descriu acuradament en què consisteixen els treballs que s'hi estan fent. 

La única cosa que grinyola en la gestió d'aquest problema és haver-lo aprofitat per fer-hi sortir els tres reis d'orient; estic convençut (malgrat no ser gens monàrquic) que ses majestats ja esperàven entrevistar-se amb l'alcaldessa, però no pas trobar-se-la a peu de forat, ni haver de sortir pràcticament de les clavegueres. En fi...

Compromesos amb Figueres

El passat divendres es va presentar el grup de ciutadans sense vinculació política "Compromesos amb Figueres", per donar suport a la candidatura del PSC a les properes eleccions municipals. Aquest grup ha publicat un manifest en el que s'exposen les seves inquietuts i propostes per fer de Figueres una ciutat millor.

Podeu llegir el text sencer del manifest clicant aquí; també podeu consultar les notícies publicades al Punt Diari, Tramuntana TV i Diari de Girona.

Esport a Figueres

Fa temps que dono voltes a la situació de l’esport a Figueres. Per això, per tal de conèixer la realitat, he encetat una ronda de contactes amb els clubs de la ciutat i, després d’escoltar i observar, crec que he pres consciència de la situació i que la puc resumir en 4 punts: 

Primer, Figueres disposa d’un conjunt de clubs i institucions que estan fent un gran treball amb els joves i infants de la ciutat, que ho fan de forma altruista i que habitualment aconsegueixen grans resultats a campionats autonòmics i estatals. 

En segon lloc, tinc clar que les instal·lacions esportives de la ciutat majoritàriament són obsoletes i escasses. La comparativa amb ciutats del nostre entorn ens mostra el dèficit d’instal·lacions que patim, fet, però, que no sembla preocupar al govern de la ciutat després de 8 anys de govern. La manca d’instal·lacions esportives és un impediment per a molts col·lectius a l’hora de realitzar els entrenaments i competicions. 

En tercer lloc, l’esport a Figueres necessita promoció en totes les seves modalitats i clubs. La realitat és que molts ciutadans desconeixen el gran ventall d’activitats esportives que hi ha a la ciutat, especialment pel que fa a l’esport minoritari, que és, justament, el que aconsegueix més èxits per a Figueres. 

Al final de tot tinc el convenciment que la gestió que ha fet i fa el govern de la ciutat en relació amb l’esport necessita millorar, perquè la gestió actual no és l’adequada. Figueres necessita promocionar i promoure l’esport tot proporcionant-li unes infraestructures a l’alçada de les necessitats. Unes infraestructures que permetin la pràctica de l’esport en condiciones dignes. L’esport figuerenc té bons esportistes i els hem de proporcionar els mitjans per tal que puguin continuar formant part del nostre esport. 

Insisteixo que l’esport figuerenc té un gran talent i que és feina de tots procurar que es comenci a desenvolupar seriosament per poder recollir els seus fruits en forma de medalles i títols, però també, i especialment, en forma de valors com la solidaritat, l’esforç i la salut per a joves i grans.