Línies vermelles

El foment i l'impuls d'activitats i serveis d'interès general, d'iniciativa privada o pública, és una de les funcions de les administracions. És difícil no estar d'acord en això. Ara bé, cal distingir entre el foment d'una activitat d'interès públic i el lucre injustificat amb recursos públics. Pel que fa a la implantació de l'escola Montessori a Figueres, estem al davant d'una línia vermella que l'alcalde Vila vol creuar. 

Recapitulem: l'Ajuntament de Figueres, amb majoria de CiU, va cedir una finca propietat municipal a l'empresa que ha de gestionar l'escola privada Montessori. L'empresa explotarà el centre i cobrarà matrícules als alumnes que hi puguin accedir. L'Ajuntament no veurà ni cinc ni de les matrícules ni dels ingressos derivats de l'explotació de l'escola. Per això cal posar els punts sobre les is en alguns aspectes. 

D'una banda, la ciutat guanya un recurs en l'àmbit de l'educació. Però estem parlant d'un recurs a l'abast d'un sector molt limitat de l'alumnat figuerenc. La utilitat social, doncs, en tractar-se d'una escola elitista, és limitada a un sector. En aquest sentit, ben conscient d'aquest fet, el grup municipal socialista –com altres– va pressionar, en l'últim mandat, perquè s'introduís al contracte de cessió dels terrenys una clàusula que obligués l'empresa Montessori a retornar una part dels beneficis que obtindria, en forma d'un cànon que s'hauria de destinar a subvencionar els llibres de text dels escolars dels centres públics. 

No va ser una cessió completament gratuïta, doncs: s'havia de cobrar un cànon i l'ingrés havia de revertir en les escoles públiques de Figueres. Així es va pactar i, en el dia d'avui, el mateix alcalde manté el compromís de fer complir aquest tracte. Res no fa pensar que no hagi de ser així. Era una condició sine qua non perquè acceptéssim la cessió dels terrenys al Montessori. 

Però ara arriba l'hora de liquidar l'impost que qualsevol figuerenc, persona o empresa, ha de pagar a l'administració pel dret de fer obres. Les obres del Montessori (iniciades sense llicència, cal recordar-ho) tenen un cost aproximat d'1.200.000 euros. L'impost es calcula aplicant un percentatge sobre aquest pressupost. El resultat són uns 45.000 euros que hauria d'ingressar l'Ajuntament. I dic hauria d'ingressar perquè sembla que l'alcalde té la intenció de regalar aquest impost a l'empresa Montessori per arrodonir l'oferta. 

Aquests són els fets. Evidentment, creiem que és un despropòsit. Repassem algunes consideracions sobre tot plegat: 

Les Ordenances Fiscals de Figueres diuen que es pot bonificar gairebé tot l'impost de les obres que responguin a finalitats socials. El Montessori és una empresa privada que farà negoci a costa dels ciutadans que puguin pagar la matrícula del seu centre. De finalitat social, doncs, la justa. L'Ajuntament de Figueres és una de les administracions catalanes més endeutades. Es pot renunciar a aquests ingressos tan alegrement? 

En la confecció del pressupost d'enguany, l'Ajuntament ha previst, encara més alegrement, l'augment de la recaptació en concepte d'impost d'obres en relació amb l'any anterior. És així com l'alcalde espera obtenir els ingressos programats? Els dos darrers pressupostos municipals són l'exercici més al·lucinant d'irresponsabilitat política que recordo. 

La bonificació fiscal a qui no la necessita contrasta fortament amb la retallada d'ajuts a qui realment ho notarà. L'augment previsible del preu de les matrícules de les llars d'infants públiques i la reducció dels ajuts per a llibres de text em semblen, ara, més indignants que mai. No es podrien destinar els diners de l'impost que es vol perdonar a intentar alleugerir la despesa que hauran d'afrontar els usuaris de les llars d'infants públiques per obra i gràcia de les retallades de la Generalitat?

Article publicat a Punt Diari el 2 de juny d'enguany

Intervenció Punt 4 Montessori (transcripció íntegra de la intervenció al Ple d'1 de juny)

En aquest post transcric literalment la meva intervenció al darrer ple en relació amb la cessió de la gestió del Montessori: 

"Si m’ho permeten, faré aquesta intervenció per escrit a efectes que consti a l’acta. 

Estic convençut que aquest és un assumpte important i convé deixar constància de la nostra posició més enllà de cap dubte. 

El sentit del nostre vot és negatiu per diverses raons. Com a prèvia, diré que aquest expedient va ser informat favorablement pel secretari perquè efectivament és indiscutible que el plec de clàusules permet l’arrendament de les instal·lacions a una altra societat. Ara bé, el que també és cert és que aquesta potestat és totalment discrecional. El fet que sigui discrecional, i que, per tant, tinguem la facultat de negar-nos a aquest canvi, situa tots els regidors que hi votin a favor en un pla de imprescindibilitat en aquesta operació. 

Com els deia, si administrativament és correcte, se’ns plantegen dubtes seriosos sobre la oportunitat i conveniència d’aquest arrendament. 

Sr. Regidor d’Hisenda: ahir el vaig trucar per intentar conèixer els motius que impulsen aquesta Corporació a acceptar aquest canvi, sense que pugui dir que la seva resposta fos satisfactòria. El que avui manifestem és que, fiscalment, aquest arrendament ens planteja dubtes, perquè la normativa tributària és molt clara sobre el tractament que han de rebre les operacions realitzades per societats vinculades amb la recuperació de l’impost sobre el valor afegit de les inversions que realitzen les institucions educatives privades. 

Si fem memòria, recordarem un parell de clamorosos exemples d’institucions educatives privades de Girona ciutat que han estat fortament sancionades per l’AEAT al voltant del tractament de l’IVA, en el que es coneix com a “falsos arrendaments d’IVA”. Desconeixem quines són les condicions que regiran aquest arrendament a 15 anys que avui pretenen permetre, però, en tot cas, les condicions que hauria de complir, i que jo no esmentaré avui aquí, són del tot punt incomplibles en societats vinculades, d’acord amb l’article 16 de la llei de l’impost sobre societats. 

No em vull allargar més ni sembrar dubtes que podrien afectar l’honorabilitat dels promotors d’una escola amb la qual ens hem mostrat a favor, en tant que beneficiosa en termes crematístics per a la globalitat de les escoles figuerenques i per a la ciutat en general. No obstant això, no veiem clara la necessitat que l’ajuntament intervingui de forma decisiva i necessària en el fet de permetre una explotació econòmica que es realitzarà mitjançant una segona societat interposada. 

Aquesta operació, al nostre entendre, presenta dubtes raonables sobre la intencionalitat final en relació amb l’IVA, per això els demanem que, preventivament, es faci una consulta a la inspecció de tributs de l’estat sobre la correcció de l’operació que planteja la concessionària."

L'horari dels plens i els polítics professionals

Avui s'ha fet pública una nota de premsa relativa a l'horari dels plens de l'Ajuntament i a les dificultats que tenim els grups de l'oposició per fer la nostra feina. A banda, he presentat una sol·licitud a l'ajuntament, que reprodueixo en aquest post, instant l'alcalde a programar els plens a un horari que s'adapti als qui no som polítics professionals i tenim una professió i una feina fora de l'ajuntament

El PSC de Figueres acusa Santi Vila d’impedir la presència de l’oposició als plens convocant els plens els divendres a les quatre de la tarda 

El portaveu socialista, Pere Casellas, s’ha dirigit per escrit a l’alcalde de Figueres per reclamar-li que convoqui els plens a partir de les set de la tarda. Per Casellas, el canvi d’horari “respon a la voluntat manifesta de Vila d’obstaculitzar la tasca de l’oposició i constitueix un atac directe als més bàsics principis en un país que es pretén democràtic” 

El grup municipal del PSC s’ha dirigit per escrit a l’alcalde de Figueres per expressar-li les dificultats que tenen els regidors per assistir al ple municipal convocat el proper 1 de juny a les quatre de la tarda. Els representants socialistes al·leguen motius laborals que els impedeixen assistir al ple. 

És el cas de la regidora Mireia Guerrero, que ha de realitzar la seva jornada a l’Escola Bressola de Perpinyà i no finalitza el seu horari fins a les cinc de la tarda, o el del mateix portaveu, Pere Casellas, que té assignat torn d’ofici de violència de gènere pel Col·legi d’Advocats de Figueres. 

Pel portaveu del PSC, “resulta del tot punt insostenible mantenir els plens a les quatre de la tarda dels divendres, excepte per als membres de l’equip de govern, tots alliberats o jubilats d’obligacions laborals”. 

Casellas ha manifestat que “representa una voluntat clara i manifesta de l’alcalde Santi Vila de menystenir l’oposició, d’impedir la seva presència als plens, i en definitiva, constitueix un atac directe als més bàsics principis en un país que es pretén democràtic”. Per aquest motiu, el PSC ha demanat a Santi Vila que convoqui els plens qualsevol dia de la setmana, però a partir de les set de la tarda, quan la majoria de representants de l’Ajuntament de Figueres ja ha finalitzat les seves obligacions laborals.

Ja en tinc prou

Divendres passat vaig abandonar el Ple de l’Ajuntament de Figueres indignat amb l’actitud de Santi Vila. 

Cronològicament els fets van anar de la manera següent: a la Junta de Portaveus vaig anunciar que a les 18 h havia de ser a Roses per assistir un detingut (sóc advocat). En Vila i els portaveus varen donar-se per assabentats. Un cop començat el Ple, a les 17:30, i tal com tots sabien, vaig marxar cap a Roses, on vaig assistir un detingut per un pressumpte robatori. L’assistència va ser més ràpida del que era previsible i em va ser possible la reincorporació al Ple. 

En el moment de la meva arribada s’estava discutint sobre la bonificació de l’ISCIO que en Vila pretén donar al Montessori i la pujada de preus que s’aplicarà a les llars d’infants. Vaig intervenir, el que vaig dir no va agradar i entre altres improperis em va etzibar “vostè ha anat a passejar”. Interpreto les seves paraules com un acte ofensiu i de menysteniment davant els ciutadans de Figueres perquè va faltar a la veritat amb tota intenció. En l’intent de defensar-me, l’Alcalde en va deixar sense torn de paraula. Quan vaig tenir el torn vaig explicar la meva versió i acte seguit vaig abandonar la sessió. Recordo en Vila cridant que no marxés, que estàvem debatent, però el que estava fent en Vila era deixar la meva honorabilitat per terra, i a això no hi estic disposat. 

Afegeixo a aquestes línies que habitualment els plens són escenificacions ridícules amb en Vila rient-se de tots nosaltres, fent ganyotes, parlant amb la mà a la cara i perdent el fil per recuperar-lo només per faltar-nos. 

Els regidors de l’oposició no ens dediquem en exclusiva a la política: tenim una feina i no ens en podem absentar alegrement; a causa de l’horari intempestiu del Ple, però, hem de fer mans i mànigues per poder ser-hi. Per això hem demanat una vegada i una altra el canvi d’horari, però no hi ha manera: sempre és que sí, però mai no arriba. Cal recordar també que s’ha retallat el sou a tots els regidors de l’oposició -i als portaveus un 25 %-, situació que impossibilita una oposició mínimament digna ja a que, a més, no tenim cap mitjà material, com un despatx o un ordinador, per fer la nostra feina. Quina democràcia és aquesta? 

Des d’aquí afirmo que CiU de Figueres, amb en Vila al capdavant, no en té prou amb una victòria electoral sinó que persegueix anorrear-nos. A nosaltres, al nostre patrimoni, i la nostra feina. Us podria posar noms i cognoms de persones que laboralment i professional han estat perseguides per haver-me ajudat a la campanya electoral. Fins i tot puc dir que tinc sort que la llei és clara perquè sinó a casa també rebríem, i no només per la meva banda. 

Al meu entendre els menysteniment, la represàlia i la venjança envers la resta de forces polítiques, l’ús sistemàtic de la mentida, les represàlies econòmiques, la barreja de la institució, el partit i els amics té un nom i es diu Feixisme. Però us dic una cosa: ni un pas enrere! Tinc 40 anys i ningú no m’obligarà a baixar el cap.

El règim

Ens acostem al primer any de govern de Santi Vila amb majoria absoluta. Un any que ha resultat nefast, no ja per a la ciutat, sinó per a la democràcia municipal. Avui el govern de la ciutat és un règim capritxós i voluble, més proper a una república bananera que no al govern que hauria de tenir una ciutat occidental. Són trets característics del règim que ens governa el nepotisme i l’amiguisme. Només ens cal observar l’anuari escolar d’en Santi Vila i veure qui treballa o ha treballat com a càrrec de confiança. 

Una altra característica és una desaforada passió per cremar diners en sous per a càrrecs eventuals, més o menys a 50.000,00 € per barba a l’any. No oblidaré esmentar els 500.000,00 € anuals del conjunt del govern. 

Una altra característica essencial és la nul·la democràcia pel que fa a la possibilitat que l’oposició faci cap tasca de control: no disposem de despatx per rebre visites, no disposem d’ordinador, no disposem de suport administratiu, tenim el saldo del mòbil limitat i se’ns impedeix consultar expedients (abans podíem) si el regidor de torn no hi dóna la vènia. 

El darrer tret característic és l’atracció al règim i la neutralització política de persones crítiques per mitjans poc ortodoxos. Això sí: el règim té el do de la paraula. Per això li dedico aquestes paraules, extretes del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster (Barcelona 1982, Ed. 62): 

“En bona part, la dinàmica històrica de les nostres societats gira entorn de la llibertat de xerrar: llibertat que reclamen els ciutadans per a ells, monopoli que els tirans s’apressen a reservar-se. Un dèspota lacònic tindria, entre nosaltres, ben poques possibilitats de durar. La seva força natural-social –les adhesions populars que es guanya- depèn de la seva facilitat de paraula. Quan hi ha un xarlatà en el poder, un bon xarlatà, tot marxa com una seda. Si la seva actuació administrativa és deplorable, si com a governant és una calamitat, se salvarà en la mesura que sàpiga parlar.”

(article publicat al setmanari Hora Nova l'1 de maig d'enguany)

El jutjat accepta l’entrega del pis en pagament del deute.

El passat divendres el Jutjat de Figueres ens va acceptar el recurs de revisió interposat contra una execució hipotecària a un client. En resum el Jutjat accepta el nostre argument que si el banc taxa un bé en 301.000 € i en l’execució se l’adjudica per 180.900 € no pot pretendre continuar exigint a l’executat la diferència entre el deute i el valor d’adjudicació. En aquest cas 265.000 € menys 180.900 € són 84.100 € que suposadament encara devia el nostre client.

L’entitat bancària ha d’atenir-se als seus actes i si ha taxat un preu de 301.000 i es queda efectivament el bé, seria un enriquiment injust considerar que només ha cobrat 180.900 €. Seria diferent si el bé se l’hagués quedat un tercer, ja que llavors el banc efectivament només hauria cobrat 180.900 dels 265.000 € que se li devien.

Us adjuntem la resolució del Jutjat 6 de Figueres.

La desesperació del capità

En l’últim ple municipal hem sabut quin és l’actual balanç econòmic de Santi Vila. Quan va ser nomenat alcalde Figueres tenia 7 milions d’euros estalviats. Cinc anys més tard, la ciutat s’ha gastat els estalvis, i deu 8 milions d’euros. Quinze milions d’euros, dels quals se’n deuen 4,5 a proveïdors de la ciutat i la comarca. En aquest desesperat escenari que ofega i hipoteca el futur financer de Figueres, i en la enèsima pirueta verbal de Vila, els culpables d’aquesta catàstrofe econòmica som els regidors de l’oposició i l’estat espanyol. Com a regidor mai no havia assistit a un exercici d’irresponsabilitat, inutilitat i covardia com aquest. 

Si recordeu, als inicis d’aquest any una terrible notícia arribava a les nostres llars: un creuer de plaer havia naufragat a les tranquil·les costes italianes, amb el resultat de diverses persones mortes i un desgavell financer per a una de les empreses més populars d’aquest tipus de negoci nàutic de lleure. L’accident va ser portada dels diaris europeus, lògicament, però la llarga cua de les notícies sobre el fet va estar relacionada amb l’actuació del capità de la nau, l’irresponsable, inútil i covard Francesco Schettino. 

Un naufragi no sol ser responsabilitat d’una única persona: hi ha elements, dins i fora l’aigua, que garanteixen que la imperícia d’un capità no enfonsarà el vaixell. Però aquest fanfarró va ser un irresponsable per acostar-se temeràriament a les roques; un inútil, per no saber comandar el salvament de la nau i els passatgers; i un covard, per ulteriorment culpar del desastre a la resta d’oficials, als responsables dels fars que l’orientaven, i al sistema nàutic de la Mediterrània. En la seva detenció, un capità desesperat acusava a tort i a dret de la seva imprudència.

Fa poques setmanes el PSC ha proposat reduir la despesa pressupostària en activitats institucionals i càrrecs de confiança, que ascendeixen a un milió d’euros anuals, i destinar aquests estalvis a mantenir intacta la taxa que paguen les famílies de les llars d’infants, incrementar l’assistència social i a les famílies i, sobretot, a reduir l’enorme dèficit municipal. I el capità del govern municipal, tot i no acceptar ni una de les nostres propostes, ens diu que els regidors de l’oposició som els culpables del desgavell. Així és la desesperada gestió de Santi Vila: irresponsable, inútil, i covard.

(article publicat al setmanari Empordà el 3 d'abril de 2012)