La desesperació del capità

En l’últim ple municipal hem sabut quin és l’actual balanç econòmic de Santi Vila. Quan va ser nomenat alcalde Figueres tenia 7 milions d’euros estalviats. Cinc anys més tard, la ciutat s’ha gastat els estalvis, i deu 8 milions d’euros. Quinze milions d’euros, dels quals se’n deuen 4,5 a proveïdors de la ciutat i la comarca. En aquest desesperat escenari que ofega i hipoteca el futur financer de Figueres, i en la enèsima pirueta verbal de Vila, els culpables d’aquesta catàstrofe econòmica som els regidors de l’oposició i l’estat espanyol. Com a regidor mai no havia assistit a un exercici d’irresponsabilitat, inutilitat i covardia com aquest. 

Si recordeu, als inicis d’aquest any una terrible notícia arribava a les nostres llars: un creuer de plaer havia naufragat a les tranquil·les costes italianes, amb el resultat de diverses persones mortes i un desgavell financer per a una de les empreses més populars d’aquest tipus de negoci nàutic de lleure. L’accident va ser portada dels diaris europeus, lògicament, però la llarga cua de les notícies sobre el fet va estar relacionada amb l’actuació del capità de la nau, l’irresponsable, inútil i covard Francesco Schettino. 

Un naufragi no sol ser responsabilitat d’una única persona: hi ha elements, dins i fora l’aigua, que garanteixen que la imperícia d’un capità no enfonsarà el vaixell. Però aquest fanfarró va ser un irresponsable per acostar-se temeràriament a les roques; un inútil, per no saber comandar el salvament de la nau i els passatgers; i un covard, per ulteriorment culpar del desastre a la resta d’oficials, als responsables dels fars que l’orientaven, i al sistema nàutic de la Mediterrània. En la seva detenció, un capità desesperat acusava a tort i a dret de la seva imprudència.

Fa poques setmanes el PSC ha proposat reduir la despesa pressupostària en activitats institucionals i càrrecs de confiança, que ascendeixen a un milió d’euros anuals, i destinar aquests estalvis a mantenir intacta la taxa que paguen les famílies de les llars d’infants, incrementar l’assistència social i a les famílies i, sobretot, a reduir l’enorme dèficit municipal. I el capità del govern municipal, tot i no acceptar ni una de les nostres propostes, ens diu que els regidors de l’oposició som els culpables del desgavell. Així és la desesperada gestió de Santi Vila: irresponsable, inútil, i covard.

(article publicat al setmanari Empordà el 3 d'abril de 2012)