divendres, 7 de febrer de 2014

Mocions

Avui us reprodueixo íntegrament dues mocions presentades al Ple, i que, un cop debatudes, foren aprovades per la majoria dels regidors.

La primera té a veure amb la defensa del model educatiu de l'immersió lingüística. Aquest model, que no ha estat posat mai en dubte per la comunitat educativa ni molt menys pels usuaris del sistema d'educació pública des de la seva posada en solfa, ara s'ha convertit, per art de la demagògia i la intoxicació, en el nou cavall de batalla d'un escenari polític - i judicial, tot i que la frontera entre ambdues cada cop és més difús a Madrid -  on sembla que tot s'hi val. El text és aquest:

"Davant la recent interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya feta pública el 27 de gener, en contra del model de l'escola catalana, volem expressar que: 

No podem de cap manera alinear-nos amb aquells que volen fer de la llengua a l'escola un problema. 
No podem tolerar que s'utilitzi la llengua a l'escola com a pretext per a campanyes polítiques que falten a la veritat. 
La immersió lingüística ha estat al llarg dels darrers trenta anys una eina eficaç per afavorir la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. El nostre sistema educatiu ha estat avalat per pedagogs d'aquí i de fora, però sobretot pels resultats. 
Les dades objectives, extretes de la “Evaluación General Diagnóstica” del Instituto de Evaluación (MECD) de l'any 2011, mostren que l'alumnat de 4t de primària de Catalunya no és menys competent pel que fa al coneixement i us de la llengua castellana que el d'altres comunitats autònomes monolingües. Concretament, els nostres estudiants se situaven a la meitat del rànquing i dintre de la mitjana estatal (502 punts). Els mateixos resultats es repeteixen en les proves d'avaluació diagnòstica de 2n d'ESO. 

És, per tant, evident, que els suposats arguments pedagògics que s'esgrimeixen per atacar el nostre sistema educatiu i la immersió lingüística no s'aguanten. Davant d'arguments basats en una visió esbiaixada de la realitat (per mala fe, estretor de mires o ignorància) nosaltres volem insistir en la lògica esclatant dels fets i defensar una vegada més la validesa i la vigència de la immersió lingüística als nostres centres educatius. 

Perquè no volem ni podem renunciar a una eina que ha estat cabdal per a la cohesió social i que ha afavorit al llarg de tots aquests anys la igualtat d'oportunitats. 

Per tot això el grup municipal socialista PROPOSA 

1.- Demanar al Govern de Catalunya que emprengui totes les accions possibles per a preservar el model d’immersió lingüística que ha estat vigent a Catalunya fins ara.

2.- Trametre a les 5 escoles afectades per la interlocutòria el suport de l’Ajuntament de Figueres al seu actua pla d’estudis i la seva trajectòria lingüística.

3.- Fer saber al Misteri d’educació el desgrat i la consternació de l’Ajuntament de Figueres davant la política d’agressió a la llengua catalana que està impulsant a Catalunya."

La segona té a veure amb el projecte de Llei de l'avortament que es pretén aprovar a Madrid; un retrocés brutal en el temps, en els drets i en la concepció democràtica de la societat perpetrat per un govern central retrògrad que sembla voler donar satisfacció als seus votants més reaccionaris i ancorats al passat. Una llei d'impossible encaix en una societat europea moderna:

"El passat divendres 20 de desembre de 2013, el Consell de Ministres va aprovar la reforma de la llei orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva, que regula al nostre país les condicions per a la interrupció voluntària de l’embaràs i estableix les obligacions dels poders públics, pel que fa a l’exercici d’aquest dret. 

La llei vigent declara el dret de totes les dones a adoptar lliurement decisions que afecten la seva vida sexual i reproductiva, sense més límits que el respecte als drets de la resta de persones. 
Tanmateix, es regula el dret a la maternitat lliurement decidida, reconeixent així a les dones la seva capacitat de decisió plena sobre el seu embaràs. Una decisió que ha de ser respectada, conscient i responsable, i amb l’empara de la llei. 

Aquesta llei va substituir la llei que a l’any 1985 havia suposat un avenç en la protecció de les dones i dels i les professionals. La llei va ser aprovada amb un ampli consens i amb la majoria dels grups polítics amb representació a la cambra, així com de nombrosos professionals dels sectors de la medicina i la bioètica. La nova llei va suposar importants avenços legals i especialment els referits a la seguretat jurídica dels i les professionals del món de la salut que assistien a les dones. També va incorporar jurisprudència tant del Tribunal Constitucional com del Tribunal Europeu de Drets Humans. 

El projecte de llei que planteja el Govern del PP representaria un extraordinari retrocés normatiu, social i ideològic i tornaria a situar les dones en la clandestinitat, suprimint el seu dret a decidir de manera conscient, responsable i lliure sobre la seva sexualitat i maternitat. Afecta, la proposta del PP, greument a la seguretat jurídica dels i les professionals de l'àmbit sanitari, així com també a la garantia en l’accés a les corresponents prestacions sanitàries des de l’àmbit públic. La proposta del PP ens situa trenta anys enrere en els drets de les dones. 

La llei del Govern de Rajoy és més restrictiva que la norma de 1985, ja que elimina la possibilitat d’interrompre l’embaràs en les primeres catorze setmanes, considerant-se com a delicte i despenalitzant-lo només en els casos de violació i “greu perill per a la vida o la salut de la mare”, privant les dones del dret a decidir sobre la seva maternitat. També suprimeix per tant, el supòsit de malformacions o anomalies fetals incompatibles amb la vida, que havia justificat la interrupció de l’embaràs en els anys vuitanta del segle passat. 

És un atemptat contra la democràcia, que restringeix els drets i les llibertats de les dones, que representen el 50% de la població. Aquesta nova proposta de llei, que afecta la llibertat, la salut i la dignitat de les dones, és un projecte que neix mort i que no compleix cap dels preceptes internacionals reconeguts a la llei anterior. Topa frontalment amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja que restringint el dret a l’avortament augmentarà el nombre d’avortaments, es practicaran en pitjors condicions de salubritat, i empitjorarà la salut de les dones. Es tracta d’una nova política regressiva del Govern central, d’una llei discriminatòria i retrògrada que situa Espanya novament a la cua d’Europa, esdevenint el primer país que retrocedeix en drets.

Aquesta nova normativa del govern del PP ha provocat un enorme rebuig social de la ciutadania del nostre país i de la resta de països del nostre entorn europeu. També són moltes les crítiques que han aparegut tant de professionals del món de la justícia com del món de la salut, així com de moltíssimes organitzacions de dones i organitzacions feministes a casa nostra. 

Per tot això proposem que el Ple de l’Ajuntament de Figueres acordi: 

Demanar al Govern de l’Estat la retirada de la reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva. 

Comunicar aquest acord al President del Govern de l’Estat; al Ministeri de Justícia; al President de la Generalitat de Catalunya; a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i de la Federació de Municipis de Catalunya."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada