Adéu

Sovint els records s’esvaeixen amb el temps, sovint es fan fonedissos simplement perquè l’oblit tot ho va guanyant però la realitat m’ha ensenyat que això només passa quan les coses no són importants. Avui, quan he rebut l’esperada i trista notícia de la mort de l’Agustí Vehí m’han vingut molts records al cap, moltes coses que vaig aprendre i que no m’abandonaran mai, ni en la meva manera de ser ni en la meva forma de fer política. 

Em quedo amb la paciència en escoltar els més desafavorits de la nostra ciutat, amb la voluntat de servei destinada una i altra vegada a millorar la Guàrdia urbana com a instrument al serveis dels ciutadans, amb els savis consells en el moment en què vaig ser designat regidor de, l’aleshores, Policia Local, amb ensenyar-me a comptar a 10 abans de contestar alguns improperis sobre la feina de la policia i la de regidor en general.

Ara bé, per sobre de tot, em quedo amb aquell sentit de l’humor profundament esquerranòs que no cal descriure perquè és impossible que no el recordeu. 

I m’adono que el que vaig aprendre ni s’ha esvaït ni ho oblidaré, perquè cada hora que passa sé que tot era important. 

 Adéu, Agustí.