Bon començament

Ha estat una setmana intensa, i veig que avui el dia s’aixeca divertit, llegeixo un qüestionari al Diari de Girona que ens van fer a mi i en Santi, començo pel seu i veig que el periodista li pregunta quan fa que va fumar el darrer “porro” i ell contesta que molt temps...me la veig venir, jo vaig entendre quan fa del darrer “puro”! Vaig i llegeixo el meu qüestionari i patam...fa un mes que em vaig fumar el darrer “porro” (ja m’ho diuen a casa que sordejo, hauré d’anar al metge perquè aquest cop m’he passat tres pobles). No puc dir que no n’hagi fumat perquè jo vaig ser un xic -diguem-ne- trapella (per ser suau) però la veritat és que el 17 de novembre farà 8 anys que no fumo res embolicat en paper. En fi...

Dilluns va ser dia d’entrevistes, fotos i qüestions de publicitat del pacte. A la tarda el vàrem presentar, primer havíem anat a Girona a exposar-ho a l’executiva de la federació, m’hi vaig sentir còmode, som un gran partit amb polítics d’altíssim nivell. Vaig exposar el pacte a les 19:00 i a les 20:30 ja signàvem.

Dimarts, reaccions de la premsa i de les persones de “l’entourage” molt favorables i moltes trucades de felicitació de gent no vinculada a organitzacions polítiques.

Dimecres i dijous, copso molta il·lusió als membres del grup municipal socialista, gairebé hi ha entusiasme, tot i no haver estat nomenats formalment comencen els contactes amb les futures àrees. Veig en Pere i la Núria molt engrescats, el primer va cap a Ecoserveis com un coet i la Núria comença treballa intensament en la regidoria de la dona, en Ciro i la Isabel també s’hi posen, potser tenen un caràcter més fred però els veig feliços i entusiasmats. Amb un equip així no fallarem.

Divendres, reunió amb Josep Maria Marcé, molt grata, descobreixo lleialtat i experiència, m’explica l’organització de la casa, se’m fa estrany, és molt diferent de la que jo coneixia, em sembla que podré dedicar el meu temps a tasques polítiques, és molt interessant. Vull tornar a dir però que el millor és el bon “feeling”.

Dissabte, conferència dels 100 dies de govern, hi assisteixo amb la resta de regidors del govern, l’Alcalde al seu lloc. Tot bé.

Diumenge, faig 36 any, vull fer festa, de bon matí el problema del puro i el porro...en fi festa major!!!!!!!!!

Ah, el meu telèfon ja no para, estem al govern novament...

Salut democràtica i un gin-tònic

Fa dies que no he actualitzat el bloc, aquesta setmana he tingut força obligacions que m’ho han fet molt difícil. Avui, abans no es faci públic l’acord de govern amb CiU, només us puc parlar de sentiments, de l’agraïment que tinc per a tots els afiliats de l’agrupació perquè el divendres varen prendre una decisió molt difícil: pactar amb CiU, el nostre rival polític de més pes. Penso que el divendres tots vàrem convenir que la raó, la voluntat de treball, el bé de la ciutat ens portava a fer l’acord però no és menys cert que la història és molt llarga i les relacions del passat pesen molt. Felicitats a tota l’agrupació que va celebrar una assemblea més concorreguda que mai i va aprovar la proposta per 38 vots a favor, 2 en contra i una abstenció. Encara em fa més content que les persones que hi van votar en contra ho van fer des de la discrepància democràtica i immediatament es van posar a disposició de tots els companys per començar a treballar, això si desprès tots plegats a fer una cervesa al Soul Cafè...fantàstic no?

Dimecres us comentaré a fons l’actualitat política, permeteu-me que esperi a que la prensa hagi fet la seva feina.

De política i vi

Ja hem iniciat el mes de setembre i per tant allò que ens agrada tant dir: hem iniciat el curs, en aquest cas el polític. La primera conseqüència és que s’han acabat els 100 dies famosos que tot govern ha de tenir quan comença, això no vol dir que demà l’oposició socialista baixi a les trinxeres i practiqui aquella cosa tant apreciada per l’anterior oposició figuerenca (almenys la que jo conec ) de “foc a discreció”.Ha estat una setmana intensa tant per actes com per la celebració d’un ple molt interessant. Pel que fa a la nostra intervenció, podeu adonar-vos de quines son les línies que pretenem donar a la nostra actuació, serem constructius, no creiem en fer la guitza constantment, som un partit vocació i experiència de govern. Un sol exemple del que estem orgullosos, en el tema de la ciutat dels detalls, el govern, republicans i comunista havien oblidat incloure entre els membres de la comissió representants de les associacions de discapacitats amb presència a la nostra ciutat i en canvi s’hi havia inclòs tot un seguit de persones amb interès en el tema però no amb greus necessitats personals. El grup socialista va demanar la inclusió de MIFAS, ALTEM i ONCE. Com tots sabeu la proposta es va acceptar, aquesta serà doncs l’oposició que ens agradaria practicar, al servei de les persones i de la ciutat, sense sectarisme, amb tranquil·litat i mirant endavant que és el que convé. Més claus en relació a la ciutat dels detalls: la política urbanística ha de mirar per a les persones, ha de pretendre la democratització de l’espai urbà, això és: espais nets, convivència, supressió de barreres, endreça, espais silenciosos, carrils bici, reducció de trànsit rodat, en definitiva cal dirigir-nos a un espai urbà que ens faci sentir la nostra ciutat com el menjador de casa. En aquest sentit us recomano la lectura de “LA CIUDAD CONQUISTADA”, Jordi Borja, Alianza Editorial.

Més coses, el Ple, va ser interessant constatar l’actitud d’en Francesc Canet i en Richard Elelman en relació als Socialistes, per un moment em va semblar que s’equivoquen sobre qui és el rival, l’atac va ser desmesurat en relació al molí de l’Anguila. Per part d’en Canet penso que innecessari però a fi de comptes coherent en quan va manifestar el que ha dit sempre. Per part d’en Richard, va ser molt dur sentir-lo dir que havia costat tres milions d’euros, no sé si és un mentider o està desinformat, tot és prou greu i lamentable. Agraeixo la intervenció de l’Alcalde aclarint que el cost ha estat d’1,7 milions d’euros dels quals 900.000,00 € han estat subvencionats. Des d’aquí demano calma als ecosocialistes, cal pensar en la ciutat i deixar de fer castells de focs . Altra qüestió és la nota de color del senyor Borrego en relació a l’homenatge a n’en Xirinachs, comparteixo que hi ha un acte reprovable a la seva vida però també fou una persona compromesa amb el nostre país. No podem jutjar una vida només per un instant i menys amb l’herència que alguns porten a sobre.

Un acte molt important, la inauguració de la fira del vi, un esdeveniment ja tradicional en aquestes dates, on sempre coincideix el millor de la comarca i de fora, aquest any amb un pregoner de luxe, en Josep Roca, sommelier del celler de Can Roca, que ens va fer un pregó excepcional en el que va retratar l’Empordà i la nostra ciutat. Comparteixo amb ell l’admiració per Can Duran i sobretot per en Jaume Subiròs, al meu entendre un dels referents de la nostra comarca i la nostra ciutat, una persona d’aquelles que sempre està en l’excel·lència a la que es bo escoltar sempre. No us oblideu mai d’escoltar les persones que destaquen en el seu àmbit, sempre tenen coses a dir per al global. De la fira del vi no us puc dir res que no sabeu, és un aconteixement que m’apassiona, com m’apassiona el creixement en qualitat que han experimentat els nostres cellers, tot fet amb l’enorme esforç dels seus propietaris. Ho conec de prop, primer com a pagès i llavors pel treball que vaig fer a l’antiga Cooperativa Ricardell, treball de peó, res més. Vagi doncs per endavant la meva felicitació a tots els productors i pagesos.

Ahir també es va inaugurar el Centre Cultural Molí de l’Anguila, una obra emblemàtica de l’Alcalde Armangué, que no ens cansarem de reivindicar com un èxit. Personalment no vaig poder assistir a la inauguració però si que ho van fer Isabel Pineda i el mateix Armangué, principals artífexs. Aquest equipament posa fi a les històriques mancances que han tingut les tres entitats que hi tenen la seva seu, Castellers, Geganters i Casa de Andalucía, això és fer política construir un mon millor.

Com veieu una setmana plena d’activitat política i ciutadana.

Una llàstima, quina pena de decisió

Acabo d’assabentar-me que la tertúlia dels matins a Radio Vilafant ha estat suprimida de la graella de programació. És una llàstima era un programa amb 10 anys d’antiguitat magníficament conduït per l’amic Puigbert. Em sap greu perquè em consta que era un programa amb una gran audiència a la comarca, em sap però més greu perquè era un espai de gran qualitat democràtica on cada setmana es debatia i s’expressaven opinions ben variades. No sé quines són les raons que han portat als responsables polítics de Vilafant a suprimir la tertúlia però jo els demano que s’ho repensin, que a tots ens cal un espai de reflexió obert com aquell. Un espai democràtic patrimoni dels empordanesos.

Bon rotllo

Fa dies que tenia ganes de reprendre el bloc, reconec que he passat tres bones setmanes de vacances durant les que he pogut descansar en diferents indrets i sobretot he pogut reflexionar molt profundament sobre tot plegat, (potser hi ha algú que voldria que seguís reflexionant ben lluny però...), la veritat és que soc arribat a una conclusió que em fa molt feliç: em considero un home molt afortunat, en molts moments fins i tot feliç. Tinc una dona i un fill als que estimo de valent i que em corresponen sense límit, no puc dir que siguin el sentit de la meva vida perquè la vida és un assumpte individual en quan és propi i no és bo supeditar-la a res ni a ningú, en això no us equivoqueu mai perquè de vida només en tenim una.Tinc una feina que m’apassiona i que em permet dedicar-me a l’altre passió de la meva vida: la voluntat de servei, vull retornar a la societat el que m’ha donat, primer ho vaig fer com a treballador d’ONG’s i ara com a polític per a la meva ciutat.

No vull però ser pedant ni superb, sé perfectament que aquest estat d’ànim que intento transmetre és molt lluny de moltes persones embargades per problemes força vegades insolubles, ho sé perquè massa sovint he passat per situacions personals, econòmiques i de salut que no desitjo a ningú, els que em coneixeu bé ho sabeu, no sempre m’ha anat bé. Tot el bagatge vital vist durant aquest magnífic mes d’Agost fa que em trobi en un estat d’ànim immillorable, que estigui disposat a treballar i a esforçar-me pel que en aquest moment és cabdal: Figueres. És hora de consolidar infrastructures, de tenir una ciutat immillorable, neta i polida, organitzada, segura, una ciutat que sigui referent.

Em sento, doncs, capaç de treballar pels figuerencs perquè em veig recolzat per un equip i un partit amb homes i dones que cada dia viuen la vida el millor que poden, que intenten ser feliços, que tenen amics i família i sobretot son nets de cor perquè cada dia s’accepten com som, sigui quina sigui la seva circumstància. Segur que no fallarem.

Visita a Palau

Un cop informada la comissió executiva del PSC a Figueres, ja puc explicar-vos les meves impressions sobre la visita del divendres al president de la generalitat. Haig de confessar-vos que no havia estat mai al Palau i que estava un pel nerviós, la veritat és que tanta història impressiona molt, quan veus l’antiguitat de tot plegat t’adones que som un gran país, que tenim una gran història de la que ens n’hem de sentir orgullosos però que també tenim un futur gran.El que més em va impressionar però va ser el president, una persona realment entregada a treballar per al país i les persones, una persona que va directa a la feina i amb la que a pesar d’algun tòpic resulta molt agradable enraonar i compartir uns moments.L’entrevista va tractar de temes d’actualitat a Figueres, vàrem compartir amb ell les nostres preocupacions i vàrem poder analitzar amb tranquil·litat els resultats electorals i establir línies de treball que ben segur ens seran propicies. La conversa es va desenvolupar de forma fluida, cal dir que el president estava molt al dia de l'actualitat figuerenca, sempre penses que Barcelona queda molt lluny però ens vàrem adonar que no, que les notícies arriben sempre tant les bones com les dolentes. Com és evident vàrem tractar de la derrota, dels fets, les circumstàncies i les persones que hi hem tingut responsabilitat, en definitiva de les causes de la mateixa però sobretot varem parlar de futur, de treball, d'il·lusió de vocació de servei. Tota la conversa va fer que m'adonés de com n'és d'important tenir un president com ell, que conegui la realitat del territori, del succeeix a la trinxera del món local, vaig poder comprovar com coneix la realitat de molts pobles i ciutats de Catalunya, això és realment important!

Ara bé per a nosaltres i per al president l’opinió dels que estem a la “trinxera” és la més important i és des de Figueres des d'on s’ha de decidir la política local, cap altra direcció resulta adequada. No cal treure conclusions aventurades, no hi ha directrius polítiques, aquestes es reserven al nivell local, el que hi ha és encoratjament a treballar a l'actual comissió executiva. El que és clar és que cal treballar molt i hem de buscar la millor manera possible entre les que es presenten, que són múltiples.

Una darrera cosa: comparteixo la impressió que el Palau resulta més petit del que sembla a primera impressió.

Un senyor polític

He llegit avui l’entrevista que publica el Diari “El País” a l’ex-president del govern i ex-secretari general del PSOE, Felipe González. Com sempre l’antic president fa una acurada anàlisi de la realitat on observa des de la seva privilegiada talaia intel·lectual la situació política del moment, ho fa des de la solidesa moral d’algú al que tots escoltem, tant pel que va fer com per l’actitud que ha mantingut els darrers anys. Un tarannà de donar bons consells al president Zapatero però de ple respecte, en aquest sentit a l’entrevista que us recomano ens diu: “ A mi me cuesta un enorme esfuerzo mantener una actitud de no interferencia y, al mismo tiempo, de total disponibilidad”...”Que Zapatero haya afirmado su liderazgo sin mi sombra no sólo lo acepto, sino que lo aplaudo”. Segur que ha de costar a qui ha tingut un poder tant gran i l’ha exercit amb tanta brillantor seguir per aquest camí, només cal veure que va fer i que està fent José Maria Aznar, vosaltres mateixos!

Haig de confessar-vos que em vaig afiliar el PSC quan el president González va perdre les eleccions, com a mostra d’agraïment a qui havia modernitzat el país i l’havia situat a la Unió Europea, Una persona amb un pes polític i moral grandiós a Europa, en fi: un SENYOR POLÍTIC, amb totes les lletres i en majúscula. Per mi un gran estadista però sobretot una persona amb un sentit comú fora del que és corrent.

De l’entrevista us recomano la part dedicada a n’en Jesus de Polanco i les opinions sobre el PP, no tenen preu.

No oblido que divendres passat em vaig entrevistar al Palau amb el president Montilla, el proper dimecres us en faré un complet raport.