Acord d'estabilitat

A aquestes alçades la majoria de vosaltres us heu assabentat que hem tancat un acord amb Compromís d’Esquerres per Figueres per tal donar estabilitat al govern de la ciutat. És un acord que permet afrontar els reptes que té la ciutat d’una forma més segura i que obeeix clarament a la voluntat expressada a les urnes el darrer mes de maig. En el fons em recorda l’esperit del nostre lema: “Entrem junts a l’ajuntament”. De tota manera, la realitat és molt més complexa que un simple eslògan electoral: a Figueres hi ha moltes coses per fer i per millorar i és ben evident que la participació de Compromís aportarà més mans, més força de pensament i més treball per anar avançant. Un exemple d’això serà el rol que el regidor Monfort tindrà específicament en els temes de participació ciutadana i de posada en marxa de la divisió de la ciutat en districtes, qüestions especialment importants per la qualitat democràtica i pel volum de recursos econòmics a administrar, més de 500.000,00 €.

No obstant això, la participació dels ecosocialistes no es queda només en la participació. Per això us deixo l’enllaç a l’acord perquè pugueu consultar-lo clicant aquí.

Queda clar que és un acord basat en la confiança, pres per persones que tenim experiència i que volem que la cosa pública funcioni millor en benefici de tots i totes, però especialment per als que pateixen de forma més greu la crisi, els més vulnerables.

Gueto

En aquest mandat hem posat tots els mitjans per a resoldre la problemàtica de les ocupacions massives a Figueres, ocupacions perpetrades fins i tot amb preus de traspàs. En aquests casos trobem dinàmiques molt allunyades de les que es poden justificar per la situació de precarietat habitacional que viu el nostre país. La veritat és que els mitjans que hi hem destinat han donat fruït i avui podem dir que ja no hi ha ocupacions massives a Figueres; però, tristament, la realitat és que el problema s’ha traslladat de municipi. Això ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de trobar solució d’immediat a nivell nacional: no pot ser que els ajuntaments acabin essent responsables de resoldre un problema que no han creat i per al qual no disposen de prou mitjans per enfrontar-s’hi.

Anant més enllà, també cal reflexionar intensament sobre el gueto que amb els anys s’ha creat al barri de Sant Joan de Figueres i trobar remei d’una vegada a una situació inaudita al nostre entorn. Una solució que, com l’anterior, s’ha de treballar a nivell nacional i també ha de provenir de la col·laboració necessària de la globalitat de les institucions;  perquè aquest quart món és un problema nacional, no local.

Marihuana

Aquest divendres vaig inaugurar la  jornada de treball sobre salut pública a Figueres. La jornada va ser organitzada per iniciativa del Degà del jutjats de Figueres i va comptar amb una nodrida representació de membres de la judicatura, fiscalia i cossos policials.

És important que aquesta jornada se celebrés a Figueres, ja que aquí patim de valent el cultiu i el tràfic de marihuana. Més enllà dels problemes de salut pública, el més greu d’aquest fet són els problemes de convivència que això causa. 

La feina que es va fer és un granet de sorra més en el treball que m’he proposat des de la regidoria per lluitar contra un problema que requereix un esforç conjunt.

Cal destacar les ponències presentades des de la Guàrdia Urbana de Figueres per trobar mitjans per fer front al cultiu mitjançant la persecució de les ocupacions i de la defraudació de fluid elèctric. Una altra proposta ha de ser demanar als legisladors la modificació de la legislació penal per perseguir la defraudació de fluid elèctric per al cultiu de cànnabis.

Nit de l'esport

Des d’aquí la meva felicitació al Regidor d’Esports, en César Barrenechea, i a tot l’equip d’esports de l’Ajuntament de Figueres. La Nit de l'Esport, celebrada divendres, va ser un acte emotiu i ben organitzat que va retre un homenatge merescut als clubs i esportistes figuerencs pels èxits obtinguts.

Ara ja és hora de ressituar l’esport Figuerenc al lloc que li pertoca; aquesta és una opinió generalitzada, i la prova és l’atronadora ovació que va rebre l’Alcaldessa Marta Felip quan va anunciar que al pressupost hi ha el 1.500.000,00 € que hem previst per a començar el projecte i les obres del nou pavelló.

No oblidem que, a banda, també disposarem de les pistes que cobrirem a l'escola Joaquim Cusí i del pavelló de Biure. Tot per ajudar  l'esport figuerenc des de la base.

Un impuls real als emprenedors

En un post del mes de maig de 2015 explicava quines eren les mesures que posaríem en solfa si arribàvem al govern; escrivia que la nostra voluntat era modificar les ordenances fins on poguéssim per tal de facilitar que les empreses s’instal·lin aquí. Fa poc es van aprovar les ordenances fiscals que han de regir el 2016 i, si hi feu un cop d'ull, veureu que hem complert.

Fins ara, la llicència d'obertura per obrir una botiga de 100 metres quadrats en un dels carrers gairebé cèntrics de la ciutat costava més de 1.600 euros; a les ordenances de 2016 s'ha introduït una bonificació del 95% per a les activitats en locals de fins a 150 m2 si el titular no ha superat l'any anterior els 500.000 euros de xifra de negoci o si no n'ha exercit mai cap. Amb aquesta bonificació la mateixa botiga pagarà una quota de poc més de 50€.

A banda de la llicència d'obertura (que ara, i per un canvi de normativa, s'ha simplificat força i és més àgil) habitualment cal obtenir una llicència d'obres i pagar-la a l'ajuntament. Posem per cas que les obres per adequar un local de 150 metres quadrats tinguin un pressupost de 10.000€. En aquest cas, fins ara s'haurien hagut de pagar gairebé 500€ per la llicència d'obres; ara, però, s'ha introduït una bonificació del 75% de l'impost (no pas de la taxa) quan es tracti d'obres de modernització i millora de petits locals comercials de menys de 150 m2 quan l'interessat no hagi superat els 500.000 de xifra de negoci l’any 2015. Per tant, a partir d'ara l'import no superarà els 200€.

Més exemples: els canvis de titular de llicències d'establiments i botigues; fins ara, un canvi de nom d'una activitat de 300 metres quadrats al rovell de l'ou, per exemple, podia arribar a costar més de 1000€ i un restaurant o un bar podien arribar a pagar gairebé 3000€ pel traspàs. Ara, qualsevol canvi de titularitat d'una llicència d'obertura només costarà 200€.

Amb aquestes mesures esperem incentivar la instal·lació de noves activitats i empreses i, en definitiva, la creació de feina i riquesa.

Campanya electoral

Estem immersos en una nova campanya electoral. Considero que la campanya electoral és molt necessària per tal de poder fer arribar als votants el missatge i les propostes que fem els partits, però cada vegada estic més convençut que hi calen canvis importants. Crec que les campanyes cada vegada són més avorrides i acaben esdevenint un símbol de malbaratament de recursos. Estic d’acord amb la publicitat de tot tipus, amb els debats, amb la tramesa de documentació i amb l’ús de la televisió i les xarxes socials.

No estic d’acord, però, amb els mítings, que només congreguen seguidors d’un mateix partit i que tan sols serveixen per comptar qui porta més seguidors convençuts que, finalment, no acaben tenint cap incidència en el resultat final. Val la pena tal mobilització per obtenir un minut al telenotícies? O és millor cada minut treballat, sense l’afany pel telenotícies?

Eleccions al març?

No ho sé: l’única cosa que sé és que la CUP és una formació anticapitalista i antisistema. I se’m fa estrany que des de CDC puguin pensar que hi poden aconseguir un acord per 18 mesos. Fa anys que em dedico a la política i les he vist de tots colors; he conegut molta gent i, a la vista d’això, i amb la meva experiència, no trobo res que em faci pensar que és possible un pacte entre un partit liberal i un d’extrema esquerra. No ho dic com a crítica: són així i no han de canviar.

En fi, com mig país, jo també seguiré esperant a veure què passa. Però si en un Ajuntament com Figueres els socialistes no tenim cap possibilitat de pactar amb la CUP, molt menys la té un partit liberal a nivell de país!

Ara bé… vista la deriva i les idees del president Mas, mai se sap fins a on podem arribar! No sé: esperarem!