No hi ha prou empreses

Ens hem de preguntar per què a Figueres no hi ha grans empreses; ens hem de qüestionar per què no s’hi instal·len empreses productives i innovadores. Tenim el port de Palamós a una hora, l’autopista aquí mateix i dues línies de tren que connecten directament amb altres països europeus i amb la resta de la península. Què ens falta?

Hem de solucionar-ho donant facilitats: modificarem les ordenances fins on puguem per tal de facilitar que les empreses s’instal·lin aquí i puguin començar a treballar mentre sol·liciten el permís. Aquesta ha de ser la prioritat: tothom a treballar, i ja passarem a comprovar si les instal·lacions compleixen. Llibertat i rapidesa! 

Potenciarem les activitats industrials sostenibles i amb valor afegit i farem que als nostres polígons tot siguin facilitats d'instal•lació i comunicació. Sobretot potenciarem l'accés a les noves tecnologies i als millors instruments de promoció que existeixen al segle XXI.

Béns improductius

El proper mandat farem una cosa que ningú no gosa dir: vendrem béns improductius. Necessitem els diners per a pagar inversions cabdals, necessàries i productives. Què n'hem de fer de la Casa Nouvilas, si necessitem un pavelló i no el podem pagar? Què hem de fer amb el Ramon Reig, si necessitem que les empreses del polígon firal tinguin accés a la banda ampla i no podem pagar-la?

Les necessitats de finançament de la ciutat són grans i els ciutadans no es mereixen un ajuntament que les solucioni augmentant els impostos cada any. No pretenem empobrir-nos ni dilapidar estalvi; simplement, que les inversions de l’Ajuntament siguin en béns productius econòmicament, com la fibra als polígons, i socialment, com la construcció d’un pavelló o d’una residència assistida.

El futur de l'antic escorxador

Una de les primeres mesures que aplicarem - aquelles que es prenen el primer dia de govern - serà apostar fort per la Casa Empordà com a Sala d’Exposicions Municipal. 

Aquesta és una demanda reivindicada pel sector cultural i per la societat a Figueres; és important disposar d’una sala d’exposicions de qualitat com aquesta. Ja farem l’espai de promoció dels productes de l’Empordà en un altre lloc; per exemple, als baixos de la Casa Dalí. 

Volem fer un govern de tothom i aquest n’és un exemple més: quan tothom et diu que l’escorxador ha de ser sala d’exposicions municipals, s’ha de saber escoltar el parer de la gent!

Tractarem bé els ciutadans

En la línia de resoldre els problemes financers de l’Ajuntament i deixar de malmetre la butxaca dels figuerencs i les figuerenques, ajustarem el preu de les taxes a la realitat. 

No és possible que una llicència d’obres menors tingui un mínim de més de 200,00 €; la rebaixarem, ja que una taxa respon al cost que té per a l’Ajuntament la tramitació de la paperassa. N’hi ha que estan per sota del cost; també caldrà ajustar-les, però abans estudiarem per què el procés és car i mirarem d’abaratir-lo. 

Només després de fer això n’apujarem, si cal, el preu.

Què farem amb els impostos?

Hi ha una idea ben clara: els diners dels figuerencs i les figuerenques han de circular, no han d'estar en mans d'un Ajuntament voraç que destina gran part dels seus recursos a despesa supèrflua, salaris innecessaris en càrrecs de confiança i inversions improductives com Ramon Reig o Casa Nouvilas. 

Revisarem els impostos a la baixa: no pot ser que l'IPC sigui negatiu i que el govern de CiU ens els augmenti cada any. És important que els diners siguin a la butxaca dels ciutadans i les ciutadanes perquè els puguin invertir, gastar o simplement sobreviure. 

En 4 anys intentarem rebaixar els impostos. Creieu-me: és possible.

Satisfacció

Si hagués d'utilitzar una sola paraula per descriure les meves sensacions d'ahir a la tarda un cop finalitzada la conferència que va tenir lloc a la Cate, aquesta seria, probablement, satisfacció.

Satisfacció per l'acollida rebuda, per l'èxit de convocatòria i per les sinergies compartides pel públic assistent. Satisfacció en veure que les propostes que presentem per optar a l'alcaldia no han caigut en sac buit, que el missatge ha arribat clar i nítid i, en fi, satisfacció en veure que existeix una correspondència gairebé exacta entre allò que proposem i el que Figueres demana i necessita.

Satisfacció també en veure que l'aspiració de representar tota la ciutadania de Figueres aplicant polítiques de rigor econòmic, descartant despeses supèrflues i la pretensió de millorar la seguretat per erradicar l’incivisme de la ciutat, no és banal ni impossible. Satisfacció, finalment, en veure gestos de complicitat amb les nostres propostes per afavorir el desenvolupament econòmic i industrial del municipi, aplicant criteris urbanístics que obrin pas a un creixement ordenat i sostenible del teixit urbà figuerenc. 

Com vaig dir ahir, estic convençut que Figueres pot tornar a ser una ciutat d’oportunitats per tothom. Que aquells que són als fons del pou en sortiran i els que volen oportunitats de treball i de negoci en tindràn. I no parlo d'oportunitats imaginàries (l’spa de la Plaça de Braus;, l'escola de Dança Àngel Corella, el trasllat de l'escola Carme Guasch a la presó, el parc de bombers... etc.) ni de projectes que han acabat oblidats o soterrats: què ha passat amb la Sala Edison? i amb el Casino Menestral? La casa Nouvilas? La casa Natal de Salvador Dalí? El pas a nivell? La connexió amb l’Estació Nova? El barri de Sant Joan? La cessió de l’Avinguda Salvador Dalí? L’edifici dels antics Jutjats? Perquè no hem fet i acabat el nou Pla General? Perquè el manteniment de la ciutat ha estat nul?...

Si sou lectors habituals d'aquest blog, ja coneixereu quines són les línies mestres del nostre projecte. Sabreu que considerem imperatiu, entre altres coses, un pla de neteja viària urgent, la convocatòria de places per a agents de la guàrdia urbana, l’arrendament d’una nau per adequar-la perquè hi puguin entrenar els clubs esportius de la ciutat; la posada en venda de béns municipals sense utilitat per aconseguir fons que permetin inversions. Així mateix cal una auditoria dels comptes municipals i la revisió de la zona blava; cal ordenar les voreres, les terrasses i els passos elevats.

Cal ajustar les taxes municipals a la realitat social de Figueres, establint línies de subvenció per a nous negocis que aportin valor a la ciutat. Cal protegir especialment el comerç de la ciutat. L'Ajuntament invertirà en obra pública estratègica per als propers vuit anys, primant les empreses figuerenques fins on la llei ens permeti, primant aquelles empreses que contractin treballadors i treballadores de Figueres.

Cal també un nou urbanisme que ens permeti crear oportunitat de negoci, al voltant del comerç, el turisme, els serveis i de Dalí però que també vetlli per l'accés de les matèries primeres a les nostres empreses i la sortida de les seves mercaderies per unes bones comunicacions. 

I la seguretat de la ciutat?... Que tothom visqui com vulgui, es vesteixi com vulgui o es diverteixi com li sembli millor però ho haurà de fer respectant les lleis i les ordenances; no ens tremolarà el pols a l’hora de denunciar els incívics ni limitar-ne els beneficis socials.

Les coses que s'estan fent raonablement bé i que posen Figueres al mapa hi han de continuar: la inversió municipal continuarà arribat a esdeveniments festius i d’oci amb valor afegit, com són l’Acústica i el festival del circ, també de la mà dels nostres joves l’embarrakat. Però també cal potenciar la cultura del dia a dia: Atenea, els Amics del Castell de Sant Ferran o a l’institut d’Estudis Empordanesos. Cal que l’Ajuntament continuï formant part dels òrgans de decisió de la Fundació Salvador-Gala Dalí, el Consorci del Castell de Sant Ferran i del Museu del Joguet. La cultura pot ser i ha de ser un instrument per al desenvolupament econòmic, generadora d’ocupació, riquesa i estabilitat. Cal redefinir, sense oblidar que s’ha fet una bona feina, el Museu de l’Empordà, amb criteris museològics i de manera inclusiva, per convertir-lo en un centre cultural de la ciutat i per la ciutat.

Només us demano que escolteu la meva proposta per la ciutat i, si també és la vostra, feu-me confiança per redreçar el rumb de Figueres!

Sanitat, igualtat i democràcia

Que la forta crisi que fa temps estem patint ha donat excuses a la dreta per debilitar l'anomenat "estat del benestar" és una realitat. 

La dreta, sigui nacionalista espanyola o catalana, mai ha vist amb bons ulls que la cosa pública sigui forta i, per tant, una garantia radical d'un tractament igualitari a la ciutadania. 

Un dels pilans d'aquesta societat del benestar és una sanitat pública, eficient i universal . Aquest pilar està passant un mal moment: les polítiques del PP, ja no sé si austeres o austericides, estan desmontant un Sistema Nacional de Salut que forma part de la recent història democràtica del nostre país i que s'ha construït amb la participació de tothom. Un sistema que garanteix drets i protegeix, a tothom, contra l'adversitat. 

Què està passant? Doncs que les successives retallades han rebaixat substancialment la qualitat dels servei i, a més, han deixat prop d'un milió de persones sense assistència sanitària. Aquesta situació, acompanyada d'una propaganda intensiva , pot fer creure a molta gent de bona fe que això era inevitable i que l'abús de la sanitat pública per part de determinats col·lectius -els més pobre, és clar- ha obligat a prendre mesures per "salvar" el propi sistema; res tan allunyat de la veritat. 

Quan, de veritat, hi ha voluntat política de continuar garantint drets fonamentals als ciutadans no es fan retallades pressupostàries pel dret i sense manies; es fan altres coses com per exemple veure com es poden retallar les despeses farmacèutiques -Andalucia i Astúries, governades pels socialistes, fan selecció pública i compres unificades de medicaments aconseguint d'aquesta manera importants reduccions de costos-. 

En el fons d'aquestes estratègia de la dreta hi ha un concepte clau: per a ells : la sanitat privada ha de deixar de ser un complement de la pública i convertir-se en la seva alternativa. No fa falta ser molt llest per adonar-se que qui més perjudicat surt en el cas de què es consolidi una situació com aquesta són les persones amb menys poder adquisitiu. 

És l'hora de donar un pas endavant i això només es pot fer des de postures progressistes: cal blindar l'assitència sanitària, pública i universal com un dret fonamental dins de la Constitució. Un altra motiu de pes per plantejar-nos, ja, una reforma constitucional pensada per a la gent i amb els paràmetres que exigeix un lluita radical per a la igualtat de les persones en aquest segle XXI.

Darrerament sentim opinar a grups polítics molt acceptats per la ciutadania - ho diuen les enquestes- que cal superar la dicotomia dretes-esquerres. Cal una reflexió serena i profunda davant d'aquestes afirmacions ja que això no és nou, encara que ho sembli. Això és populisme i, a la història em remeto, com a mínim s'ha d'estar atent als moviments que, a partir d'aquestes firmacions, es vagin fent.