dimarts, 3 de març de 2015

Sanitat, igualtat i democràcia

Que la forta crisi que fa temps estem patint ha donat excuses a la dreta per debilitar l'anomenat "estat del benestar" és una realitat. 

La dreta, sigui nacionalista espanyola o catalana, mai ha vist amb bons ulls que la cosa pública sigui forta i, per tant, una garantia radical d'un tractament igualitari a la ciutadania. 

Un dels pilans d'aquesta societat del benestar és una sanitat pública, eficient i universal . Aquest pilar està passant un mal moment: les polítiques del PP, ja no sé si austeres o austericides, estan desmontant un Sistema Nacional de Salut que forma part de la recent història democràtica del nostre país i que s'ha construït amb la participació de tothom. Un sistema que garanteix drets i protegeix, a tothom, contra l'adversitat. 

Què està passant? Doncs que les successives retallades han rebaixat substancialment la qualitat dels servei i, a més, han deixat prop d'un milió de persones sense assistència sanitària. Aquesta situació, acompanyada d'una propaganda intensiva , pot fer creure a molta gent de bona fe que això era inevitable i que l'abús de la sanitat pública per part de determinats col·lectius -els més pobre, és clar- ha obligat a prendre mesures per "salvar" el propi sistema; res tan allunyat de la veritat. 

Quan, de veritat, hi ha voluntat política de continuar garantint drets fonamentals als ciutadans no es fan retallades pressupostàries pel dret i sense manies; es fan altres coses com per exemple veure com es poden retallar les despeses farmacèutiques -Andalucia i Astúries, governades pels socialistes, fan selecció pública i compres unificades de medicaments aconseguint d'aquesta manera importants reduccions de costos-. 

En el fons d'aquestes estratègia de la dreta hi ha un concepte clau: per a ells : la sanitat privada ha de deixar de ser un complement de la pública i convertir-se en la seva alternativa. No fa falta ser molt llest per adonar-se que qui més perjudicat surt en el cas de què es consolidi una situació com aquesta són les persones amb menys poder adquisitiu. 

És l'hora de donar un pas endavant i això només es pot fer des de postures progressistes: cal blindar l'assitència sanitària, pública i universal com un dret fonamental dins de la Constitució. Un altra motiu de pes per plantejar-nos, ja, una reforma constitucional pensada per a la gent i amb els paràmetres que exigeix un lluita radical per a la igualtat de les persones en aquest segle XXI.

Darrerament sentim opinar a grups polítics molt acceptats per la ciutadania - ho diuen les enquestes- que cal superar la dicotomia dretes-esquerres. Cal una reflexió serena i profunda davant d'aquestes afirmacions ja que això no és nou, encara que ho sembli. Això és populisme i, a la història em remeto, com a mínim s'ha d'estar atent als moviments que, a partir d'aquestes firmacions, es vagin fent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada