dissabte, 7 de març de 2015

Satisfacció

Si hagués d'utilitzar una sola paraula per descriure les meves sensacions d'ahir a la tarda un cop finalitzada la conferència que va tenir lloc a la Cate, aquesta seria, probablement, satisfacció.

Satisfacció per l'acollida rebuda, per l'èxit de convocatòria i per les sinergies compartides pel públic assistent. Satisfacció en veure que les propostes que presentem per optar a l'alcaldia no han caigut en sac buit, que el missatge ha arribat clar i nítid i, en fi, satisfacció en veure que existeix una correspondència gairebé exacta entre allò que proposem i el que Figueres demana i necessita.

Satisfacció també en veure que l'aspiració de representar tota la ciutadania de Figueres aplicant polítiques de rigor econòmic, descartant despeses supèrflues i la pretensió de millorar la seguretat per erradicar l’incivisme de la ciutat, no és banal ni impossible. Satisfacció, finalment, en veure gestos de complicitat amb les nostres propostes per afavorir el desenvolupament econòmic i industrial del municipi, aplicant criteris urbanístics que obrin pas a un creixement ordenat i sostenible del teixit urbà figuerenc. 

Com vaig dir ahir, estic convençut que Figueres pot tornar a ser una ciutat d’oportunitats per tothom. Que aquells que són als fons del pou en sortiran i els que volen oportunitats de treball i de negoci en tindràn. I no parlo d'oportunitats imaginàries (l’spa de la Plaça de Braus;, l'escola de Dança Àngel Corella, el trasllat de l'escola Carme Guasch a la presó, el parc de bombers... etc.) ni de projectes que han acabat oblidats o soterrats: què ha passat amb la Sala Edison? i amb el Casino Menestral? La casa Nouvilas? La casa Natal de Salvador Dalí? El pas a nivell? La connexió amb l’Estació Nova? El barri de Sant Joan? La cessió de l’Avinguda Salvador Dalí? L’edifici dels antics Jutjats? Perquè no hem fet i acabat el nou Pla General? Perquè el manteniment de la ciutat ha estat nul?...

Si sou lectors habituals d'aquest blog, ja coneixereu quines són les línies mestres del nostre projecte. Sabreu que considerem imperatiu, entre altres coses, un pla de neteja viària urgent, la convocatòria de places per a agents de la guàrdia urbana, l’arrendament d’una nau per adequar-la perquè hi puguin entrenar els clubs esportius de la ciutat; la posada en venda de béns municipals sense utilitat per aconseguir fons que permetin inversions. Així mateix cal una auditoria dels comptes municipals i la revisió de la zona blava; cal ordenar les voreres, les terrasses i els passos elevats.

Cal ajustar les taxes municipals a la realitat social de Figueres, establint línies de subvenció per a nous negocis que aportin valor a la ciutat. Cal protegir especialment el comerç de la ciutat. L'Ajuntament invertirà en obra pública estratègica per als propers vuit anys, primant les empreses figuerenques fins on la llei ens permeti, primant aquelles empreses que contractin treballadors i treballadores de Figueres.

Cal també un nou urbanisme que ens permeti crear oportunitat de negoci, al voltant del comerç, el turisme, els serveis i de Dalí però que també vetlli per l'accés de les matèries primeres a les nostres empreses i la sortida de les seves mercaderies per unes bones comunicacions. 

I la seguretat de la ciutat?... Que tothom visqui com vulgui, es vesteixi com vulgui o es diverteixi com li sembli millor però ho haurà de fer respectant les lleis i les ordenances; no ens tremolarà el pols a l’hora de denunciar els incívics ni limitar-ne els beneficis socials.

Les coses que s'estan fent raonablement bé i que posen Figueres al mapa hi han de continuar: la inversió municipal continuarà arribat a esdeveniments festius i d’oci amb valor afegit, com són l’Acústica i el festival del circ, també de la mà dels nostres joves l’embarrakat. Però també cal potenciar la cultura del dia a dia: Atenea, els Amics del Castell de Sant Ferran o a l’institut d’Estudis Empordanesos. Cal que l’Ajuntament continuï formant part dels òrgans de decisió de la Fundació Salvador-Gala Dalí, el Consorci del Castell de Sant Ferran i del Museu del Joguet. La cultura pot ser i ha de ser un instrument per al desenvolupament econòmic, generadora d’ocupació, riquesa i estabilitat. Cal redefinir, sense oblidar que s’ha fet una bona feina, el Museu de l’Empordà, amb criteris museològics i de manera inclusiva, per convertir-lo en un centre cultural de la ciutat i per la ciutat.

Només us demano que escolteu la meva proposta per la ciutat i, si també és la vostra, feu-me confiança per redreçar el rumb de Figueres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada