Necessitem el teu aval

Perquè Pere Casellas?

1. El PSC és un partit profundament democràtic, viu i dinàmic, amb una àmplia base social que cal ampliar encara més per tal que el projecte socialista català sigui, de nou, majoritari. Els militants han de poder construir un nou partit dels socialistes de Catalunya, des de les bases, les agrupacions, els carrers, la militància pura, que porta molts anys trepitjant el carrer, vivint amb la gent. 

2. En la renovació del PSC, tothom hi ha de ser benvingut, però amb la certesa que calen noves idees, una profunda renovació i la seguretat que aquells que no han estat lleials al partit no podran ser-hi. La confiança i la unitat d’acció ens poden fer tirar endavant; la crispació interna, els interessos personals per damunt dels del partit i la brega als mitjans de comunicació ens afebleixen i ens porten al fracàs com a partit, i al desencís com a col·lectiu ideològic. 

3. Ha quedat demostrat que el poble de Catalunya vol votar per decidir si vol continuar a Espanya o vol ser un Estat independent. El PSC no pot defugir aquest debat, no pot mantenir-se’n al marge ni pot alinear-se amb partits que neguen la consulta. Cal que el PSC sigui favorable a la consulta i ha de garantir que es pugui dur a terme amb seguretat per als ciutadans de Catalunya. 

4. El dret a decidir no és patrimoni dels independentistes, és patrimoni dels demòcrates. Nosaltres som demòcrates, nosaltres volem la consulta. 

5. Els socialistes catalans hem contribuït, com cap altre partit, a la construcció de l’actual Estat, al pas de la dictadura a la democràcia. A diferència de la resta de partits no vivim gràcies a les rendes de la transició, sinó que hem treballat per consolidar la democràcia. Un cop consolidada, és hora d’anar més enllà. El PSC és, de vocació i origen, republicà, i en aquest sentit hem de defensar la convocatòria d’un referèndum que demani als ciutadans si volen una Monarquia o una República. No es pot estar a favor de la consulta a Catalunya i en contra del referèndum per la República a Espanya ni viceversa; la coherència imposa demanar l’opinió als catalans en tots els aspectes. 

6. El PSC té l’obligació de recuperar l’espai d’esquerres que el va convertir durant dècades en el partit majoritari a Catalunya. Les polítiques neoliberals dels governs català, convergent, i espanyol, del PP, han contribuït a crear pobresa, desigualtat i molt baixes quotes de justícia social; el PSC hi té una part de responsabilitat, per acció o per omissió i cal lluitar per canviar això. 

7. El PSC ha de ser garantia d’una educació pública, de qualitat i en català. Hem de ser bel•ligerants amb les lleis Wert que converteixen les beques d’educació en un Casino, intenten eliminar el català a les aules i converteixen l’educació en un producte de luxe. Hem de ser bel·ligerants amb la gestió de Convergència a Catalunya, amb la Sra. Rigau al capdavant, que critica al PP però despulla de professors i mitjans els centres d’educació pública a Catalunya. El PSC ha de voler i defensar a ultrança una educació pública i de qualitat, accessible i universal. 8. El PSC ha de ser la garantia d’una sanitat pública, de qualitat i propera al ciutadà. Eliminar les privatizacions progressives i sovint encobertes del Conseller Boi Ruiz. El PP és l’excusa, CiU n’és la responsable. 

9. El PSC ha de ser bel·ligerant amb les polítiques de retallades als més desafavorits, ha de lluitar per eliminar les càrregues fiscals sobre la clase mitjana, i les petites i mitjanes empreses. Lluitarem per derogar les lleis restrictives de l’avortament, de Seguretat Ciutadana, la reforma laboral. Lluitarem per recuperar la llei de la dependència, la protecció a la infància i la gent gran. Treballarem en lleis de promoció econòmica per reduir les taxes d’atur. 

10. Tot això serà possible gràcies al projecte majoritari que permetrà frenar la dreta, construir l’espai de l’esquerra, omplir el carrer i les institucions de nou de punys i roses i fer del PSC, amb el lideratge de Pere Casellas i de tots els afiliats i afiliades, el veritable partit dels socialistes de Catalunya. 

Per tot això i molt més, necessitem el teu aval.

Podeu contactar amb nosaltres a futurpsc@gmail.com i al meu personal cb.pere@gmail.com

Candidat a la primera secretaria del PSC

He decidit presentar-me a la primera secretaria del PSC. Avui publico al blog el document d'aval que tots aquells militants que vulguin donar-me suport hauran de fer arribar al partit.

cliqueu aquí per visualitzar i descarregar el document

Siguem valents

Ens tornem a equivocar i voldria impedir-ho

Un cop he sortit aquest matí del Consell Nacional del PSC, tinc la completa seguretat que ens tornem equivocar. Hem entrat amb l’Alcaldessa de Santa Coloma, la Núria Parlón, com a possible candidata a primera secretària i n’hem sortit sense candidata i amb en Miquel Iceta oferint-se a salvar-nos de tots els mals que ens envolten. La Núria ens diu que no pot compatibilitzar la responsabilitat de primera secretària amb ser alcaldessa. 

Aquesta vegada escollirem el primer secretari per vot directe dels militants, per tant, és a la nostra mà escollir el camí adequat, que, sense treure mèrits a ningú, passa per tenir un líder que no desperti cap recel de ningú, que sigui vist pels nostres afiliats i votants com una alenada d’aire fresc, que tingui un posicionament clar en relació amb el dret a decidir i a la nostra relació amb el PSOE. Un candidat o candidata que faci tremolar la política catalana i que sacsegi els fonaments del PSC fins a tornar-lo a convertir en la força central dels catalans i les catalanes. 

Estic tan amoïnat per la imatge que estem donant de tancar-nos en nosaltres mateixos, de manca de renovació, de manteniment de l’statu quo, de ser un partit conservador que ara mateix voldria que algú de nosaltres fes un pas endavant per aprofitar l’oportunitat que ens dona l’elecció directa, però per a això es necessiten 2000 avals, un nombre que sembla francament inabastable per als que no formem part de l’elit tradicional de Nicaragua.

Refundar el socialisme català

Fa temps que és evident que els socialistes no anem per bon camí. S’ha intentat fer canvis, però la sensació que han estat operacions de cirurgia política perquè res canviés, malda i aflora a les urnes. No dubto de les bones intencions de molts dels que han mogut fils, però també és prou evident que han faltat mà esquerra i fermesa en el lideratge. El resultat de tot plegat és deplorable: orgullosos de la nostra democràcia interna no ens hem adonat que una democràcia on només tenen veu i vot uns quants no és representativa. Cal retornar als orígens: el que en el seu moment ens va fer créixer va ser justament la nostra vocació local i la capacitat d’escoltar els ciutadans i de recollir i donar resposta a les seves inquietuds. Viure parapetats darrere els càrrecs i no ser capaços de recollir allò que molts afiliats de peu de carrer han anat reclamant insistentment a partir dels darrers fracassos electorals ens ha afeblit, massa. Se’ns percep com un partit a la deriva, en terra de ningú, que s’ha deixat enredar en una batalla que ens ha desviat -si més no, als ulls de molts ciutadans- de l'objectiu que hauríem de perseguir per sobre de tot: respondre a les necessitats bàsiques de la nostra societat fent polítiques decidides d'esquerres, polítiques que afavoreixin la cohesió, polítiques que siguin properes a la gent, governant les institucions de la mà de la gent, i entrant-hi a fer-ho tots nosaltres. 

Hem estat prou ferms en la lluïta contra la corrupció i el frau fiscal? Hem combatut l'afany de poder i d'arrapar-se a la cadira que tant es critica de la classe política? No. 

Vist tot plegat és evident que ens cal decisió i reclamar un canvi de debò, sense que ens tremoli el pols. Cal que l'actual direcció faci un pas enrere i deixi el lloc: ha quedat evidenciat que la seva gestió no ha estat bona. Però també cal que els caps visibles dels sectors crítics que tant s'han fet veure aquí i allà segueixin el mateix camí. Han d'acceptar que no tenen l'exclusiva de la “catalanitat” del partit. Falten lideratges i sobren protagonismes. S'hi és o no s'hi és! Uns i altres ens estan fent una sagnia. 

És hora de convocar un congrés extraordinari i de donar veu a qui l'ha de tenir. No ens ha de fer por la democràcia que tant ens posem a la boca: deixem l'elecció directa del primer secretari en mans de tots i totes. La democràcia ha de ser representativa i s'ha d'exercir a tots els nivells, de baix a dalt. Si ens equivoquem, fem-ho tots. Defensem el dret a decidir, a consultar-ho tot, sense complexes. La participació ha de ser el fonament de tot. I no permetem més que ens alineïn amb els que diuen rotundament no. 

Ara que sembla que al PSOE hi ha possibilitats que puguin entrar noves idees de la mà de cares noves, nosaltres no podem quedar enrere. 

Calen canvis de debò, valents. I denunciar la inoperància d'organismes com les diputacions, que només serveixen perquè alguns continuïn vivint de la política i no per la política. No és hora que ens espolsem els paràsits de sobre? 

Escoltarem ja el que ens diuen a crits les urnes? O continuarem fent el sord, flagel·lant-nos i sent carnassa per als mitjans i per als rivals? No oblidem que en aquesta situació ens hi hem ficat tot sols; i és, precisament, la que desitjaven els nostres rivals. 

Ara és hora de sortir endavant: no podem desaparèixer en un moment transcendental per a la història del nostre país mentre “crítics” i “aparell” discuteixen per les escorrialles del naufragi. 

És hora de fer foc nou i preservar un PSC que és patrimoni del tots els catalans, que és garantia de construcció nacional i social i que és mur de contenció davant del neoliberalisme i la dreta més rància.

Roda de premsa pel cas de Fisersa

Avui us deixo l'enllaç a un video corresponent a la roda de premsa en la que el grup municipal socialista ha demanat el cessament de Manel Toro per, entre altres, el cas del concurs per contractar un nou gerent a Fisersa.

Recaptar

Al darrer ple vam votar contra el nou increment d’impostos que el govern de CiU aplica als ciutadans de Figueres. Després d’anys consecutius incrementant la pressió fiscal per tal de poder eixugar el dèficit de l’ajuntament, que l’avui Honorable Santi Vila va deixar en 9.500.000,00 €, i situar-lo a més o menys 2.000.000,00 €, l’Alcaldessa i el seu Regidor d’hisenda, Manel Toro, ens obsequien amb una nova pujada d’impostos, ara en forma de revisió cadastral. Addueixen que, o fan la revisió del valor cadastral dels immobles, o augmenten l’IBI un altre 10 %; també ens diuen que no tenen cap més remei perquè el govern del PP els obliga a una cosa o altra. 

Nosaltres no estem d’acord a incrementar l’IBI, les plusvàlues o a ajudar que altres administracions recaptin més via IPT, AJD, OS o IRPF, com tampoc no estem d’acord amb l’augment de tarifes de zona blava o la implementació de la zona verda. Venim d’incrementar tots els impostos un 1,7 % quan l’IPC ha estat 0,2 % i el govern de CiU ha obtingut 1.900.000,00 € més que l’exercici anterior. El Govern s’entesta a negar i amagar l’augment impositiu mentre ens n’aplica un altre. 

El regidor s’excusava en la impossibilitat de no complir el que disposa el govern popular i ens repta a dir què faríem nosaltres. Doncs la resposta és ben fàcil: compliríem amb l’augment cadastral i rebaixaríem tots els impostos i taxes municipals l’equivalent al que augmentaran els impostos i taxes amb l’aplicació de la revisió cadastral, i ho rebaixaríem un 5% que és el que farem quan arribem a l’Alcaldia. 

No hi ha altre camí que rebaixar els impostos i les taxes. La política de la Sra. Felip ha portat el govern a escurar les butxaques de la majoria dels figuerencs fins a intentar treure el darrer euro per fer front al deute existent i a l’enorme despesa corrent que ens ofega, i que sovint és qüestionable (com els més de 400.000,00 € del festival de circ). 

Sovint es pregunta des del consistori per què els comerciants no obren el diumenge: doncs perquè no poden assumir les inversions necessàries per a poder atendre els negocis. No seria millor recaptar menys i donar un cop de mà a les nostres empreses? Crearíem ocupació i lluitaríem contra la insuportable xifra del 29 % d’atur entre els joves. Doncs bé, això és el que farem: menys impostos, més ajuts directes a l’economia i una millor gestió. 

Mentrestant, el govern de CiU tornarà a apujar els impostos...

Dies de silenci

Els darrers dies hem assistit a l’enèsima bronca dels socialistes gironins. Hi ha gent que em pregunta: “tu ets dels “catalanistes” o dels “altres”? “Això quan no em situen directament amb els “altres”. La qüestió em resulta especialment difícil perquè he estat socialista amb l’Obiols, amb en Maragall, amb en Montilla i ho sóc amb en Navarro; llavors, no sé qui són ben bé els ”altres”. El que tinc clar és que a Figueres el Grup municipal socialista ha votat a favor de totes les propostes relatives a la consulta, a la defensa del català, a la pertinença a l’AMI o a penjar estelades, sovint qüestions rebutjades per CiU a la ciutat. Per tant, no accepto de cap de les maneres que companys del PSC gosin donar-me ni una sola lliçó de catalanitat o catalanisme.

El problema rau en la voluntat de molts ex del PSC d’instrumentalitzar el catalanisme per tal de conservar una quota de poder dins el partit per mantenir la cadira. Si realment fos una qüestió de catalanisme, som majoria els que hauríem d’haver rebut una trucada per tal de fer sentir la veu dins el partit i no ha estat així, al contrari, se’ns estigmatitza i se’ns titlla de mals catalans o de xarnegos dins el mateix partit. Crec que aquesta actitud realment ens fa mal electoralment i mostra una divisió sagnant. Qui ens votarà si no som capaços ni de governar-nos a nosaltres mateixos? 

Per a quedi ben clar: algú creu que els socialistes figuerencs no volem la consulta i no volem el millor per al nostre país? Només hem de veure les actes dels plens. 

És possible que després de les eleccions europees el PSC hagi de fer un congrés extraordinari i decidir sobre la direcció i sobre el futur del PSC. Jo hi seré i defensaré la consulta i el federalisme però, sobretot, treballaré per tal que hi hagi un lideratge fort i inclusiu. 

Una cosa més: necessitem un partit demòcrata en el qual les persones acatin el que es voti i no exigeixin quotes adduint representar un grau de catalanitat més intens que el d'altres.