Un cop he sortit aquest matí del Consell Nacional del PSC, tinc la completa seguretat que ens tornem equivocar. Hem entrat amb l’Alcaldessa de Santa Coloma, la Núria Parlón, com a possible candidata a primera secretària i n’hem sortit sense candidata i amb en Miquel Iceta oferint-se a salvar-nos de tots els mals que ens envolten. La Núria ens diu que no pot compatibilitzar la responsabilitat de primera secretària amb ser alcaldessa.
Aquesta vegada escollirem el primer secretari per vot directe dels militants, per tant, és a la nostra mà escollir el camí adequat, que, sense treure mèrits a ningú, passa per tenir un líder que no desperti cap recel de ningú, que sigui vist pels nostres afiliats i votants com una alenada d’aire fresc, que tingui un posicionament clar en relació amb el dret a decidir i a la nostra relació amb el PSOE. Un candidat o candidata que faci tremolar la política catalana i que sacsegi els fonaments del PSC fins a tornar-lo a convertir en la força central dels catalans i les catalanes.
Estic tan amoïnat per la imatge que estem donant de tancar-nos en nosaltres mateixos, de manca de renovació, de manteniment de l’statu quo, de ser un partit conservador que ara mateix voldria que algú de nosaltres fes un pas endavant per aprofitar l’oportunitat que ens dona l’elecció directa, però per a això es necessiten 2000 avals, un nombre que sembla francament inabastable per als que no formem part de l’elit tradicional de Nicaragua.
Es molt trist veure a iceta o tura com a renovacio...el partit necessita cares noves i treure en victor francos del darreta de tots aquells que estan al poder...aquest noi fa molt de mal. I sobretot cal obrir la ment cap a l autodeterminacio ja que es un moviment que va sortir del poble i no de CIU ni ERC...per una vegada escomteu al poble no a les maniobres polititques per tenir carrecs a tort i a dret, gran mal del PSC
ResponElimina