Fa temps que és evident que els socialistes no anem per bon camí. S’ha intentat fer canvis, però la sensació que han estat operacions de cirurgia política perquè res canviés, malda i aflora a les urnes. No dubto de les bones intencions de molts dels que han mogut fils, però també és prou evident que han faltat mà esquerra i fermesa en el lideratge. El resultat de tot plegat és deplorable: orgullosos de la nostra democràcia interna no ens hem adonat que una democràcia on només tenen veu i vot uns quants no és representativa. Cal retornar als orígens: el que en el seu moment ens va fer créixer va ser justament la nostra vocació local i la capacitat d’escoltar els ciutadans i de recollir i donar resposta a les seves inquietuds. Viure parapetats darrere els càrrecs i no ser capaços de recollir allò que molts afiliats de peu de carrer han anat reclamant insistentment a partir dels darrers fracassos electorals ens ha afeblit, massa. Se’ns percep com un partit a la deriva, en terra de ningú, que s’ha deixat enredar en una batalla que ens ha desviat -si més no, als ulls de molts ciutadans- de l'objectiu que hauríem de perseguir per sobre de tot: respondre a les necessitats bàsiques de la nostra societat fent polítiques decidides d'esquerres, polítiques que afavoreixin la cohesió, polítiques que siguin properes a la gent, governant les institucions de la mà de la gent, i entrant-hi a fer-ho tots nosaltres.
Hem estat prou ferms en la lluïta contra la corrupció i el frau fiscal? Hem combatut l'afany de poder i d'arrapar-se a la cadira que tant es critica de la classe política? No.
Vist tot plegat és evident que ens cal decisió i reclamar un canvi de debò, sense que ens tremoli el pols. Cal que l'actual direcció faci un pas enrere i deixi el lloc: ha quedat evidenciat que la seva gestió no ha estat bona. Però també cal que els caps visibles dels sectors crítics que tant s'han fet veure aquí i allà segueixin el mateix camí. Han d'acceptar que no tenen l'exclusiva de la “catalanitat” del partit. Falten lideratges i sobren protagonismes. S'hi és o no s'hi és! Uns i altres ens estan fent una sagnia.
És hora de convocar un congrés extraordinari i de donar veu a qui l'ha de tenir. No ens ha de fer por la democràcia que tant ens posem a la boca: deixem l'elecció directa del primer secretari en mans de tots i totes. La democràcia ha de ser representativa i s'ha d'exercir a tots els nivells, de baix a dalt. Si ens equivoquem, fem-ho tots. Defensem el dret a decidir, a consultar-ho tot, sense complexes. La participació ha de ser el fonament de tot. I no permetem més que ens alineïn amb els que diuen rotundament no.
Ara que sembla que al PSOE hi ha possibilitats que puguin entrar noves idees de la mà de cares noves, nosaltres no podem quedar enrere.
Calen canvis de debò, valents. I denunciar la inoperància d'organismes com les diputacions, que només serveixen perquè alguns continuïn vivint de la política i no per la política. No és hora que ens espolsem els paràsits de sobre?
Escoltarem ja el que ens diuen a crits les urnes? O continuarem fent el sord, flagel·lant-nos i sent carnassa per als mitjans i per als rivals? No oblidem que en aquesta situació ens hi hem ficat tot sols; i és, precisament, la que desitjaven els nostres rivals.
Ara és hora de sortir endavant: no podem desaparèixer en un moment transcendental per a la història del nostre país mentre “crítics” i “aparell” discuteixen per les escorrialles del naufragi.
És hora de fer foc nou i preservar un PSC que és patrimoni del tots els catalans, que és garantia de construcció nacional i social i que és mur de contenció davant del neoliberalisme i la dreta més rància.
Aquesta vegada escollirem el primer secretari per vot directe dels militants, per tant, és a la nostra mà escollir el camí adequat, que, sense treure mèrits a ningú, passa per tenir un líder que no desperti cap recel de ningú, que sigui vist pels nostres afiliats i votants com una alenada d’aire fresc, que tingui un posicionament clar en relació amb el dret a decidir i a la nostra relació amb el PSOE. Un candidat o candidata que faci tremolar la política catalana i que sacsegi els fonaments del PSC fins a tornar-lo a convertir en la força central dels catalans i les catalanes. 
