Una de les dèries que tinc és fer politica per a tothom i posant atenció, especialment, als col•lectius més vulnerables o als que sovint queden exclosos del punt de vista dels polítics “professionals”. Els sectors marginals, la mainada, els desafectes a la política… Gent que potser no voten, però que tenen opinió i que mereixen atenció si volem ser respectats i recuperar la confiança de la societat. Cal no excloure ningú i fer molta pedagogia per tal d’afavorir l’apropament a la gent i que la feina dels polítics sigui ben entesa. En aquesta línia, estic molt orgullós d’haver pogut acollir la setmana passada a l’Ajuntament una colla de nens i nenes de l’escola Carme Guasch i de fer-los d’amfitrió. Poder explicar què és un ajuntament i què s’hi fa és una experiència positiva i necessària. Em va agradar molt poder respondre les preguntes dels nens i nenes, sovint gens banals i, fins i tot, punyents. Preguntes sobre els impostos o sobre el futur de la seva escola, per exemple. El que em va sorprendre és l’absència de l’Alcaldessa i/o dels regidors de joventut, educació o infància a aquest acte. És que no creuen en l’educació i la democràcia?
Sabeu que una de les prioritats del nostre grup és l’educació igualitària. Creiem en l’educació com a eina generadora d’oportunitats i com a element bàsic per a la integració dels nouvinguts. Aquesta tasca correspon, essencialment, a l’escola pública, i les administracions han de treballar per afavorir que tothom tingui possibilitats d’accedir a una educació digna. Allà on no arriben les famílies i l’entorn social ho posa difícil, és feina nostra d’establir els mitjans per arribar-hi. La cohesió social i la convivència depenen d’aquest fet. No és un repte fàcil i, per això mateix, s’han de buscar tots els recursos necessaris. Els diners del cànon de l’escola Montessori, per exemple, sempre hem defensat que han de revertir en recursos per a l’escola pública. Sens dubte que ens en calen molts més.
També cal continuar lluitant perquè la col·laboració entre administració i empreses afavoreixi convenis i acords perquè la formació professional dual sigui una realitat a la nostra ciutat. Hem de ser capaços d’oferir formació de qualitat i lligada a les necessitats reals del nostre entorn. I això implica un esforç que hem de ser capaços d’exigir i d’exigir-nos si volem dinamitzar Figueres. Però hi ha altres oportunitats que no hem de deixar escapar. La proximitat amb la frontera francesa imposa un altre repte que sembla que comencem a tenir clar que cal afrontar: la formació dels nostres estudiants en llengua francesa ha estat un dèficit difícil d’entendre en el context en què ens trobem. Darrerament hi ha moviments positius en aquest sentit: en moltes escoles s’ha reintroduït el francès com a segona llengua estrangera, la demanda ha anat creixent i ben aviat ja serà possible examinar-se de les proves del DELF sense haver de desplaçar-se a Girona. A més, el proper curs un institut de la nostra ciutat incorpora l’oferta del Batxibac. Des de l’Ajuntament potser també s’hauria d’impulsar que el francès fos incorporat com a oferta en les activitats extraescolars promogudes per les Ampa. Per acabar-ho d’arrodonir tot plegat, aconseguir portar el batxillerat internacional a casa nostra seria el punt culminant i la resposta a una demanda existent i enriquidora. Treballarem per fer-ho possible.
(article publicat a Hora Nova el 21 d'abril de 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada