Bon rotllo

Fa dies que tenia ganes de reprendre el bloc, reconec que he passat tres bones setmanes de vacances durant les que he pogut descansar en diferents indrets i sobretot he pogut reflexionar molt profundament sobre tot plegat, (potser hi ha algú que voldria que seguís reflexionant ben lluny però...), la veritat és que soc arribat a una conclusió que em fa molt feliç: em considero un home molt afortunat, en molts moments fins i tot feliç. Tinc una dona i un fill als que estimo de valent i que em corresponen sense límit, no puc dir que siguin el sentit de la meva vida perquè la vida és un assumpte individual en quan és propi i no és bo supeditar-la a res ni a ningú, en això no us equivoqueu mai perquè de vida només en tenim una.Tinc una feina que m’apassiona i que em permet dedicar-me a l’altre passió de la meva vida: la voluntat de servei, vull retornar a la societat el que m’ha donat, primer ho vaig fer com a treballador d’ONG’s i ara com a polític per a la meva ciutat.

No vull però ser pedant ni superb, sé perfectament que aquest estat d’ànim que intento transmetre és molt lluny de moltes persones embargades per problemes força vegades insolubles, ho sé perquè massa sovint he passat per situacions personals, econòmiques i de salut que no desitjo a ningú, els que em coneixeu bé ho sabeu, no sempre m’ha anat bé. Tot el bagatge vital vist durant aquest magnífic mes d’Agost fa que em trobi en un estat d’ànim immillorable, que estigui disposat a treballar i a esforçar-me pel que en aquest moment és cabdal: Figueres. És hora de consolidar infrastructures, de tenir una ciutat immillorable, neta i polida, organitzada, segura, una ciutat que sigui referent.

Em sento, doncs, capaç de treballar pels figuerencs perquè em veig recolzat per un equip i un partit amb homes i dones que cada dia viuen la vida el millor que poden, que intenten ser feliços, que tenen amics i família i sobretot son nets de cor perquè cada dia s’accepten com som, sigui quina sigui la seva circumstància. Segur que no fallarem.

Visita a Palau

Un cop informada la comissió executiva del PSC a Figueres, ja puc explicar-vos les meves impressions sobre la visita del divendres al president de la generalitat. Haig de confessar-vos que no havia estat mai al Palau i que estava un pel nerviós, la veritat és que tanta història impressiona molt, quan veus l’antiguitat de tot plegat t’adones que som un gran país, que tenim una gran història de la que ens n’hem de sentir orgullosos però que també tenim un futur gran.El que més em va impressionar però va ser el president, una persona realment entregada a treballar per al país i les persones, una persona que va directa a la feina i amb la que a pesar d’algun tòpic resulta molt agradable enraonar i compartir uns moments.L’entrevista va tractar de temes d’actualitat a Figueres, vàrem compartir amb ell les nostres preocupacions i vàrem poder analitzar amb tranquil·litat els resultats electorals i establir línies de treball que ben segur ens seran propicies. La conversa es va desenvolupar de forma fluida, cal dir que el president estava molt al dia de l'actualitat figuerenca, sempre penses que Barcelona queda molt lluny però ens vàrem adonar que no, que les notícies arriben sempre tant les bones com les dolentes. Com és evident vàrem tractar de la derrota, dels fets, les circumstàncies i les persones que hi hem tingut responsabilitat, en definitiva de les causes de la mateixa però sobretot varem parlar de futur, de treball, d'il·lusió de vocació de servei. Tota la conversa va fer que m'adonés de com n'és d'important tenir un president com ell, que conegui la realitat del territori, del succeeix a la trinxera del món local, vaig poder comprovar com coneix la realitat de molts pobles i ciutats de Catalunya, això és realment important!

Ara bé per a nosaltres i per al president l’opinió dels que estem a la “trinxera” és la més important i és des de Figueres des d'on s’ha de decidir la política local, cap altra direcció resulta adequada. No cal treure conclusions aventurades, no hi ha directrius polítiques, aquestes es reserven al nivell local, el que hi ha és encoratjament a treballar a l'actual comissió executiva. El que és clar és que cal treballar molt i hem de buscar la millor manera possible entre les que es presenten, que són múltiples.

Una darrera cosa: comparteixo la impressió que el Palau resulta més petit del que sembla a primera impressió.

Un senyor polític

He llegit avui l’entrevista que publica el Diari “El País” a l’ex-president del govern i ex-secretari general del PSOE, Felipe González. Com sempre l’antic president fa una acurada anàlisi de la realitat on observa des de la seva privilegiada talaia intel·lectual la situació política del moment, ho fa des de la solidesa moral d’algú al que tots escoltem, tant pel que va fer com per l’actitud que ha mantingut els darrers anys. Un tarannà de donar bons consells al president Zapatero però de ple respecte, en aquest sentit a l’entrevista que us recomano ens diu: “ A mi me cuesta un enorme esfuerzo mantener una actitud de no interferencia y, al mismo tiempo, de total disponibilidad”...”Que Zapatero haya afirmado su liderazgo sin mi sombra no sólo lo acepto, sino que lo aplaudo”. Segur que ha de costar a qui ha tingut un poder tant gran i l’ha exercit amb tanta brillantor seguir per aquest camí, només cal veure que va fer i que està fent José Maria Aznar, vosaltres mateixos!

Haig de confessar-vos que em vaig afiliar el PSC quan el president González va perdre les eleccions, com a mostra d’agraïment a qui havia modernitzat el país i l’havia situat a la Unió Europea, Una persona amb un pes polític i moral grandiós a Europa, en fi: un SENYOR POLÍTIC, amb totes les lletres i en majúscula. Per mi un gran estadista però sobretot una persona amb un sentit comú fora del que és corrent.

De l’entrevista us recomano la part dedicada a n’en Jesus de Polanco i les opinions sobre el PP, no tenen preu.

No oblido que divendres passat em vaig entrevistar al Palau amb el president Montilla, el proper dimecres us en faré un complet raport.

Transparència

El passat 26 de juliol l’Assemblea va aprovar inicialment un pla de treball que estableix a curt termini les línies d’actuació del PSC a Figueres. La gènesi d’aquest document prové de l’Assemblea d’11 de juny en la que es va demanar al Primer Secretari i a la Comissió Executiva que analitzés les causes de la derrota en clau interna (sense analitzar l’acció de govern, encara que a llarg termini això s’haurà de fer per tal d’aprendre), el resultat és aquest document on es fixen diverses prioritats que tenen per objectiu buscar les formules per a que el PSC torni a ser present a la societat figuerenca. La primera premissa que és busca, i el treball n’és exemple en si mateix, és la transparència: ens hem d’acostumar a que vivim en una societat democràtica on la informació es transmet a una velocitat vertiginosa i on una organització política que no resulti transparent i democràtica no té cap viabilitat ni interès. El PSC ha de ser model en aquest sentit, només d’aquesta manera podrem desenvolupar el nostre projecte fent sentir la nostra veu en un moment que ben segur que segueix necessitant l’esquerra per anar canviant la societat i fent-la més justa. Aquests manera de fer està íntimament lligada amb una voluntat de treball allunyada de tacticismes electoralistes (d’altra banda erronis) que podrien portar a perdre’ns, dirigint-nos a altres objectius que res tenen a veure amb l’interès general i el benestar de tots els ciutadans. Dilluns, si puc, us comentaré una anècdota que em va passar al jutjat: m’he trobat amb un conegut advocat de Madrid, que és d’aquells d’abans i que ha presentat un escrit demanant que se li tradueixi la meva demanda. no té pèrdua...l’espanyolisme més ranci no descansa mai!

Matí gloriós by RENFE

Dimarts, he agafat el tren a les 6.57 a Figueres, s’ha espatllat i a les 8:35 ens han traspassat a un “Borregueru”, en definitiva: 2 hores per fer el trajecte de Figueres a Flaçà. Per acabar-ho d’amanir males cares i mocs de l’intervetor, com no podia ser d’altre manera. El primer que s’ha de fer en quan estigui traspassada la competència no és millorar el material, no no!És donar uns cursets de bones maneres al personal.

És dur, ahir vàrem tenir reunió de la comissió executiva fins les 00:00 i avui a les 19:00 haig d’agafar un tren fins “La Villa y Corte” i demà judici fins a les 10:00 del matí. Tornada amb avió a les 16:00, amb sort a les 19:38 a casa (amb permís de RENFE rodalies).

Tindré temps per reflexionar sobre força qüestions, la que més em preocupa en aquest moment és el futur de la ciutat, la necessitat d’un govern sòlid, ho he repetit en força ocasions i crec que és la única possibilitat que té Figueres de sortir endavant, mentre a Figueres hi ha hagut minories de tots colors a Girona i altres llocs han funcionat millor.

Penso que el PSC ha de pensar unitàriament en clau de ciutat i s’ha de mullar per tirar endavant, amb fermesa amb temes “innegociables” però també amb reconeixement del canvi perquè la derrota és afirmació de rebuig, alguna cosa no hem fet bé.

Estic convençut que el PSC sabrà trobar noves dinàmiques internes , establir noves polítiques de transparència i de diàleg. Només cal posar-nos-hi perquè disposem del capital humà necessari per encarar els nous temps amb garanties. En els darrers dos anys no ha cessat la incorporació d’afilitats/des al voltant dels 35, molts d’ells ja amb responsabilitats importants tant al grup municipal com a l’executiva. Cal combinar aquest capital amb l’experiència però sense oblidar que corren nous temps i nous aires.

Toros

El dissabte passat en Santi Vila va ser investit Alcalde de la ciutat, la meva felicitació. Ho dic bàsicament perquè no vull començar a parlar com un regidor a l'oposició mentre tots plegats no hàgim començat a treballar, així doncs ho deixarem per més endavant que temps hi haurà. Només una cosa el meu agraïment a Ciro Llueca i Alfons Martínez per la seva col·laboració en la intervenció del G.M Socialista, podeu trobar-la en aquest mateix bloc a http://pcasellas.bloc.cat/resource/12177/68553

Dit això vull llençar com a tema de debat l'excessiva normativització de la vida diària a que a vegades tendim des de l'esquerra, ho constato com a polític i especialment com advocat. Barcelona és ciutat anti-taurina, declarada pel Ple de l'Ajuntament, doncs bé ahir ple a vessar a la monumental per veure un tal José Tomás que evidentment no sé ni qui és però sembla que té molta parroquia. El que més m'ha impactat és la quantitat de gent coneguda que hi havia, alguns amb un pedigrí d'esquerres sense dubte com Sabina o Serrat. Em sembla que tots plegats hauriem de començar a pensar en resoldre problemes reals i no dedicar-nos a fer grans declaracions que no serveixen per res i que no ens creiem ni des de les nostres pròpies files.

Dilluns Feiner

12:30 reunió amb Alcalde, regidor Ollé i regidor Pere Pujulà. Després de l'enrenou del tren, avui ens hem reunit per constatar que el que cal és treballar força i deixar estar les declaracions, en conseqüència discreció i feina per aquest tema. Interès de ciutat i comarca.

19:00 Constitució de les comissions informatives, els d'ERC s'han adonat que el vot no és ponderat i cal trobar un sistema que els representi adequadament i que sigui plenament democràtic.

He vist molta delegació del senyor Alcalde als tinents d'Alcalde, no em sembla malament.