Quin Malson

Torno a escriure sobre el tren, però us prometo que ho faig per darrera vegada. Opinaré de veu el que convingui i al Ple faré la feina que em pertoca, que no és altra que defensar la realitat. Us ho dic perquè després d’aquestes línies no gastaré ni un minut més en fer articles, comunicats i altres mandangues perquè sembla que n'hi ha força que no son capaços de tancar una cosa que fa temps que no és oberta.

M’explicaré: fa temps que l’estació intermodal a ponent és aprovada; UNA ESTACIÓ AMB ELS DOS AMPLES DE VIA, L’IBÈRIC I L’EUROPEU, fa temps que l’estudi informatiu per tot el tram, inclòs el famós tram nord és aprovat. Només falta signar un conveni urbanístic entre les administracions implicades, Figueres, Vilafant, Generalitat i Estat.Si això no hagués estat així els socialistes no hauríem estat d’acord a anar a Madrid a presentar cap estudi, em remeto a la moció aprovada al ple.

Un cop presentat a Fomento l'estudi d'intraesa, intraesa.pdf ,(repeteixo, després de la moció i de saber que hi ha estació intermodal a ponent), Fomento l’ha estudiat i ha respòs que no per una sèrie de motius, que dit en plata són de sentit comú fomento.pdf. No vull tornar a exposar cap argument perquè som al final de camí. Només resta signar el conveni, fer el projecte executiu, fer l’obra, treure les vies del centre de la ciutat, inaugurar l’estació i agafar el tren.

Ara farem un ple per tal d’explicar la situació però espero que no sigui per a perllongar un debat que ja el 22 de maig vaig dir que era estèril i perillós. Els socialistes tenim clar el camí, hem d’anar a tota màquina per a signar el conveni...no juguem a res més.

Em dona la impressió que n’hi haurà que ara diran que només està clar un PAET de 400 metres quadrats per al TGV i que està per veure si el convencional hi pararà, que si la pota nord i que si jo que sé...en fi tots sabem que es varen presentar al·legacions a l’estació per part de l’ajuntament de Vilafant i el de Figueres i es van acceptar per a tenir la gran estació. Sabem que els convencionals arribaran tant bon punt la via estigui acabada (que començarà a fer-se el febrer) per tal de connectar ja amb França amb combois d’ample intercanviable. Sabem que hi ha un projecte de gran estació en mans de la Generalitat i que aquella té tota la voluntat d'ajudar en tot el que convingui per a executar-la.

A més jo he estat a Madrid en dues ocasions els darrers mesos i no hi ha més realitat que la explico en aquesta entrada, la resta fullaraca. Els socialistes mantenim la nostra posició i la nostra paraula.
Vull apel·lar a tothom, polítics, agents socials, ciutadans, comerciants (se que no me’n sortiré) a tirar endavant, a oblidar tàctiques frontistes o d’oportunisme polític. Ja està, no hi ha volta enrere, fem la nostra feina que la gran estació intermodal ja és aquí. La que permetrà a tothom anar i venir a on i de on vulgui sense passatgers de primera i de segona, la que ens situarà al cor d’Europa o de la península en hores, la que ens permetrà anar en regional a Barcelona en minuts.

Repeteixo que no ens donin gat per llebre, només cal signar el conveni, no calen més estudis ni debats estèrils, només redactar el projecte executiu al que ni tant sols caben al·legacions. 

Punkies

Aquesta colla de punkies de la Càmara de representants dels USA, s'han tornat anarcoliberals i li han dit a en Bush que els calers a Wall Street ja els pot anar posant ell.

M'agradaria conèixer l'opinió d'en Sala Martín! Mentrestant punkies al poder!

Caminar

Després de dies de parlar de la crisi econòmica i la intervenció que realitzarà el govern dels USA, haig de dir-vos (oh anatema) que em declaro anarcoliberal i em nego a que es socialitzin les pèrdues; o és que en algun moment s’han socialitzat els guanys?Ja entenc que el sistema corre el risc de col·lapsar-se però potser el vertader canvi vindrà donat per la insostenibilitat dels postulats de la globalitat i el liberalisme salvatge.

Pel que fa als temes municipals, aquesta ha estat un bona setmana. El Casino ha aconseguit, per mitjà d'en Quim Nadal i la Teresa Ferrés, finançament del DPTOP i de la Diputació de Girona per a reprendre les obres, tothom pot estar content. D’alguna manera aquest “marron” ja es va desencallant, ara falta el tren però molt serà que ben aviat no quedi tot clar. En suma paciència, anar fent i les coses acaben rutllant. Del tema casino us recomano l'entrada al bloc d'en Llueca on explica com estan les coses, si busqueu en el seu escrit hi trobareu una "perla" que no té pèrdua.

Del domèstic només dir-vos que la Directora de comunicació de l'Ajuntament, la Gemma Ribas, marxa cap a Barcelona a fer de Directora de Comunicació de la Oficina de la Presidència, content per ella i content per la causa però la trobarem a faltar, ha estat una gran professional i hem après coses.

L'estanquera, l'estelada, la fira del vi i visca la mare que ens va ...

Acabo de retornar de la Biennal d’arquitectura de Venècia on he estat a la presentació de la instal·lació del figuerenc Enric Ruíz-Geli on s’hi reprodueix una maqueta de l’edifici que havia projectat a la Plaça Joaquim Xirau.

Quina ha estat la meva sorpresa en tornar! Em trobo l’estanquera penjada a l’Ajuntament i a més els han fotut l’estelada. No tinc paraules! Ja sabeu que no soc gaire amic de banderes i que els sociates vam votar contra la moció d’ERC que demanava no hissar l’estanquera a la balconada i que va sortir endavant amb els vots de CiU. Tot plegat no és una qüestió d’ideologies sinó de respectar el que hi ha, com d’altra banda suposo que es fa per tot arreu, i sinó a canviar-ho.

El que em contraria de tot plegat és que feia molts anys que aquest “affaire” no es donava: no hi havia ni mocions excloents ni banderes.

Bé me’n vaig a la fira del vi que és una cosa sèria. Un esdeveniment anual important per a la ciutat i per a la comarca que reflecteix seriositat i voluntat de fer les coses ben fetes. En definitiva promoció d'una activitat vital per a la comarca i per a tots els homes i dones que viuen de la terra i del comerç. Treballem en aquest sentit i entre tots farem una ciutat, una comarca i un pais millor

Trobada

Divendres vaig assistir amb una bon colla de Figueres a la tradicional trobada que Nou Cicle organitza cada estiu a Vilopriu. Va ser interessant i varem comptar amb els pesos pesats del partit, encapçalats pel primer secretari, José Montilla. Com ja sabeu el president i els consellers van respondre a les afirmacions que des de Madrid s’han fet aquests dies sobre el tema del finançament.

Personalment crec que el nostre país està millor amb un govern socialista, no m’agrada la demagògia que fan altres, ara o mai diuen: em pregunto com és que en 23 anys no van trobar el moment per fer això de “caixa o faixa”?. Cal doncs que tots plegats anem amb compte, en política quan es governa cada dia és “caixa o faixa”.

Resulta evident que el país està millor representat i té més força quan totes les formacions polítiques van juntes a defensar-lo. El cas però, és que a vegades em sembla que no defensem els mateixos interessos, mai no hem d’oblidar que els socialistes som la força central, tant aquí com a Espanya. Som la força que representa la major part del país, la força més allunyada d’extremismes, una força que té com a objectiu la defensa dels interessos de tots els catalans i les catalanes i que amb aquest objectiu construeix cada dia Catalunya i Espanya. Fem catalanisme construint carreteres, línies de metro o escoles, el país no es fa convertint la queixa i la vindicació constant en una ideologia, en una finalitat en si mateixa. Un país el fan les persones, estic convençut que intentar construir una nació reivindicant la diferència amb el veí d’escala és senzillament anacrònic i fins i tot penso que la història ens ho demostra un cop i un altre, tossudament.

Val a dir que la trobada va ser un bon moment per a retrobar vells amics i per a conèixer gent. Entre d’altres dir-vos que els figuerencs varem poder conversar abastament amb el President de la Generalitat i fer-lo partícip dels nostres anhels i les nostres esperances però sobretot varem encoratjar-lo a seguir treballant com ho està fent.

Torno

Ja he acabat les vacances, de fet fa una setmana que ja treballo pero he decidit deixar el bloc pel setembre. Ben aviat faré la primera entrada del curs. Crec que aquest serà un curs polític molt difícil a tots els nivells però que alhora serà molt positiu.

Guillo

Avui marxo amb la família lluny. Us desitjo que passeu unes bones vacances els que en feu i els que no en feu ara que tingueu paciència, que el país us necessita.

Tornaré amb les bateries carregades!

Salut