dijous, 14 de juny del 2018

Ho podem fer millor


Ja han passat uns dies de l’anunci que l’Alcaldessa ens deixa sense que el canvi s’hagi produït, i sense que, aparentment, s’hagi de produir ni en breu ni més endavant. Fer de polític local fa que siguis molt proper a tothom;  de fet, això és el que m’agrada d’aquesta tasca:  poder parlar i sentir què passa a la ciutat escoltant els veïns i les veïnes. Doncs bé: darrerament, quan camino la majoria de la gent que em para és per preguntar-me quan posarem fi a aquesta situació o per dir-me que un govern de 5 persones que ni tan sols remen en la mateixa direcció no és viable. Sempre contesto que els socialistes hem proposat un govern de concentració a la resta de l’oposició i que, tot i que no hi ha entusiasme, les coses han canviat de 15 dies cap aquí, i hem passat d’una negativa rotunda a escoltar i valorar la possibilitat de fer un govern de progrés.

Entenc perfectament els recels d’alguns grups perquè l’Ajuntament està literalment desballestat, sense cap direcció i en una inactivitat i ineficàcia flagrants causades bé per una manca de lideratge polític a les àrees respectives de cadascun dels regidors o bé, en altres casos, per una mala política. Aquest és el cas de Cultura, on, d’una banda, el buit causat a  la direcció tècnica del teatre per jubilació i de l’altra, el trasllat del cap a una administració eficient i endreçada deixen l’àrea en un a situació compromesa.

L’altre problema greu és la nul·la gestió de l’àrea de personal de l’Ajuntament. Hem arribat al punt que una treballadora que va demanar prejubilar-se el febrer amb data d’efecte 6 de juny no ho ha pogut fer perquè ni tan sols s’ha tramitat l’expedient. Realitat dels treballadors i treballadores a banda, no tornaré a fer un llistat de tot el que no funciona a la ciutat perquè tots ens ho sabem, però sí que tornaré a apel·lar a la generositat de tots els grups per iniciar un nou període que posi remei als problemes més greus de Figueres. I ho faig sense personalismes:  només demano seure i posar fil a l’agulla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada