#orgulldeciutat

Els figuerencs i les figuerenques estan patint molt. I fa vergonya aliena que el segon Tinent d’Alcalde, en Jordi Masquef, tingui la barra de fer servir el hashtag #orgulldeciutat en una ciutat on 42 persones de cada 100 són pobres -i 16 severament pobres-,  on la brutícia ja no és notícia i on la sensació de inseguretat va en augment. El hashtag adequat és #elsfiguerencspateixen.

En els darrers 12 anys hem tingut governs de marcat caràcter neoliberal a Figueres. 4 anys en majoria absoluta i els altres amb el suport del PSC durant 3 anys i d’ERC durant 1 any. Crec, amb risc d’equivocar-me en el cas d’ERC, que des de l’esquerra ho vam fer per assegurar l’estabilitat a la ciutat, però la realitat és que no ha servit de gaire res, perquè no hem sabut contrarestar el caràcter dretà d’aquesta gent. En el moment en què els socialistes ens hem volgut dedicar als ciutadans, als que menys tenen, als més desafavorits socialment i urbanística com són el Culubret, el Barri de Sant Joan, la Marca de l’Ham o el Parc Bosc i el Juncària hem estat expulsats per un govern només preocupat pel confetti, l’aparador, l’estora vermella i el glamour. No és explicable destinar 350.000€ a Las Vegas mentre deixes en la misèria social i urbanística el barri de Sant Joan o la Marca de l’Ham.

M’equivoco. Sí que és explicable si ets un liberal recalcitrant d’un govern de dretes que sense socialistes ni democratacristians simplement governa per als “seus” i prou.

Només un neoliberal així pot ser capaç d’escriure en referència a Figueres #orgulldeciutat.

La solució: polítiques d’esquerres, sense concessions. A partir d’ara, vist que el pacte polític no és possible amb aquells que només volen aplicar la seva agenda liberal, ja no ens mourem ni un mil·límetre de l’esquerra, ni per pragmatisme, i esperem trobar les complicitats que no hem sabut o volgut trobar a causa d’un context social i polític inexplicablement enverinat els darrers anys.