#orgulldeciutat

Els figuerencs i les figuerenques estan patint molt. I fa vergonya aliena que el segon Tinent d’Alcalde, en Jordi Masquef, tingui la barra de fer servir el hashtag #orgulldeciutat en una ciutat on 42 persones de cada 100 són pobres -i 16 severament pobres-,  on la brutícia ja no és notícia i on la sensació de inseguretat va en augment. El hashtag adequat és #elsfiguerencspateixen.

En els darrers 12 anys hem tingut governs de marcat caràcter neoliberal a Figueres. 4 anys en majoria absoluta i els altres amb el suport del PSC durant 3 anys i d’ERC durant 1 any. Crec, amb risc d’equivocar-me en el cas d’ERC, que des de l’esquerra ho vam fer per assegurar l’estabilitat a la ciutat, però la realitat és que no ha servit de gaire res, perquè no hem sabut contrarestar el caràcter dretà d’aquesta gent. En el moment en què els socialistes ens hem volgut dedicar als ciutadans, als que menys tenen, als més desafavorits socialment i urbanística com són el Culubret, el Barri de Sant Joan, la Marca de l’Ham o el Parc Bosc i el Juncària hem estat expulsats per un govern només preocupat pel confetti, l’aparador, l’estora vermella i el glamour. No és explicable destinar 350.000€ a Las Vegas mentre deixes en la misèria social i urbanística el barri de Sant Joan o la Marca de l’Ham.

M’equivoco. Sí que és explicable si ets un liberal recalcitrant d’un govern de dretes que sense socialistes ni democratacristians simplement governa per als “seus” i prou.

Només un neoliberal així pot ser capaç d’escriure en referència a Figueres #orgulldeciutat.

La solució: polítiques d’esquerres, sense concessions. A partir d’ara, vist que el pacte polític no és possible amb aquells que només volen aplicar la seva agenda liberal, ja no ens mourem ni un mil·límetre de l’esquerra, ni per pragmatisme, i esperem trobar les complicitats que no hem sabut o volgut trobar a causa d’un context social i polític inexplicablement enverinat els darrers anys.

Sra. Alcaldessa: plegui, que no la volem representant-nos.

Al proppassat ple d’1 de març el plenari de l’Ajuntament va rebutjar nomenar l’Alcaldessa com a vocal de la Fundació Gala-Salvador Dalí i de l’Associació Empordà Turisme. Aquesta és una decisió greu perquè significa que no té la confiança de la majoria del ple per representar la ciutat en unes institucions importants i estratègiques per  a Figueres i l’Alt Empordà. Va perdre la votació amb 5 sis i 16 nos; es va quedar sola.

Com ella ens va recordar, amb aquella fatxenderia innata que destil·la, li és ben igual perquè és vicepresidenta, perquè els estatuts ho diuen, perquè.... És ben cert,  però no ho és menys que després de perdre una votació com aquesta el que hauria de fer, per dignitat, és dimitir perquè no té la confiança del Ple per representar Figueres.

Plegui,  Sra. Felip! D’aquestes tasques de representació, s’entén....

Continua creixent el nas de l'alcaldessa

La setmana passada l’Alcaldessa va anunciar a bombo i platerets que signava un conveni que garantia l’Acústica per 3 anys. Doncs bé: no és veritat. Només cal mirar l’acord de Junta de Govern de 12 de març per veure que s’aprova el pagament per a aquest any i que la resta és una mera declaració d’intencions que plasma l’advocada de l’Ajuntament en el preceptiu informe que transcric:

“També consta informe de la Tècnic d’Administració General en el qual adverteix que, tal com s'estableix al Pla estratègic de subvencions i en relació als exercicis 2019 i 2020, el conveni proposat no crea ni drets ni obligacions econòmiques per cap de les dues parts, sinó que es un document que plasma la voluntat d'ambdues parts de seguir celebrant el Festiva Acústica i Acustiqueta. Per aquest motiu, en cada exercici caldrà aprovar el corresponent acte administratiu i serà necessari que els successius pressupostos de l’Ajuntament de Figueres continguin les aplicacions pressupostàries corresponents a la subvenció nominativa pel Festival Acústica i Acustiqueta.”

Nosaltres ens alegràvem molt que s’hagués fet un miracle jurídic que permetés fer el conveni per tres anys. I constatem que, de miracle, miracles no n’hi ha,  però de mentides sí. En tot cas, segur que arribat el moment treballarem per tal de garantir la continuïtat de l’Acústica.

En fi: quan una política recorre a aquest estil ja està tot dit.

La vaga

El que ha passat avui és important. Una gran majoria de dones han decidit plantar-se per reivindicar, simplement, que se les tracti igual que als homes, ves per on! Això no hauria de ser notícia perquè en un món civilitzat això no passaria. El problema és que passa, i passa al nostre costat sense que ni ens n’adonem, perquè en una societat tan patriarcal i preocupada només pel benestar material, les dones es veuen obligades a fer més tasques que els homes però sovint cobrant menys i sense arribar al nivell més alt d’empreses i administració. Com és possible, per parlar d’un àmbit que conec bé, que les dones siguin majoria entre els jutges de primera instància però només una d’entre disset sigui presidenta d’un TSJ? Doncs perquè hi ha discriminació.

Cal, doncs, seguir treballant, especialment des d’una perspectiva femenina i d’esquerres, per trencar amb estructures tradicionals fetes i pensades per homes, i per eliminar el sostre de vidre que pesa sobre elles, com deia la Hillary Clinton, i que, malauradament, ella no va poder trencar. Probablement, el món seria millor si enlloc d’un carcamal masclista i misogin, la primera potència del planeta fos governada amb la intel·ligència i sensibilitat d’una dona.

¡Viva Las Vegas!

En data 26 de febrer vàrem presentar una moció, que s’havia de discutir al ple del dia 1, on es demanava fer una audiència pública sobre la inversió de l’Ajuntament al cinema “Las Vegas”, xifrada en 350.000,00 €. En data 28 de febrer,  Marta Felip acorda un conveni amb el promotor per a fer la inversió i sembla que ja li paga 200.000,00 € aquella mateixa setmana. Al ple del dia 1 no es va arribar a debatre la moció perquè Marta Felip no va moderar els debats i va demorar injustificadament el ple, fins que a les 12 va aixecar la sessió. Això va evitar discutir una moció que hauria perdut i que l’hauria obligat a explicar als ciutadans la inversió al cinema. Previsiblement el PP i ERC haurien votat amb ella... El proper dilluns la Junta de govern local s’assabentarà del conveni.

No compartim la inversió a Las Vegas. La ciutat té problemes gravíssims, i altres prioritats:  hi ha un 42 % de pobresa amb un 16 % de pobresa extrema mentre el govern es dedica a subvencionar negocis privats;  però el que menys compartim és que les coses no es facin públiques i que es tramitin amb nocturnitat i traïdoria, ja que el govern s’havia compromès a fer-nos arribar el conveni abans de signar-lo. Així són les coses.

Pots consultar la nostra moció clicant aquí.